Els canals de Bruges van ser la raó de l'auge de la ciutat, de la seva decadència, i finalment d la seva resurecció com a atractiu turístic. Foto: Wikimedia Commons
Els canals de Bruges van ser la raó de l'auge de la ciutat, de la seva decadència, i finalment d la seva resurecció com a atractiu turístic. Foto: Wikimedia Commons

La història de Bruges està connectada amb el Mar del Nord. Durant segles, la regió va ser castigada per inundacions. El nom de Bruges va ser utilitzat per primera vegada al segle XIX encunyat a partir de l’arrel ortogràfica Bryghia, una paraula celta que significa “embarcador”. Quan el mar es va retirar al segle IX, el paisatge va deixar un braç d’aigua que connectava la ciutat amb la mar oberta. Durant els seus dos primers segles d’història, va ser una ciutat que va passar pràcticament desapercebuda, fins que es va convertir en una ciutat comercial de gran importància.

Bruixes o Brugge en flamenc, era el prototip de ciutat medieval pròspera durant l’alta Edat Mitjana.

La Bruges medieval

El nom en flamenc, Brugge significa ponts, no té res a veure amb aquelles dones voladores i malèfiques, perseguides per les seves suposades relacions amb el diable. Cap a l’any 1050, la constant sedimentació va anar tancant la sortida de la ciutat al mar, fins que l’any 1134 una tempesta va obrir un canal natural que la connectava novament amb la mar del nord.

La importància històrica rau en el cronista Galbert, un mòssen conegut per l’obra De multro, traditione et occisione gloriosi Karoli comitis Flandriarum que ens parla del feudalisme. Se suposa que Galbert formava part de la cort comtal quan aquesta anava a Bruges, pel que tenia accés a documentació i prenia notes de reunions. Ell mateix es descriu a la crònica com a notari. Al famós estudi de Marc Bloch sobre el feudalisme, dels 10 exemples que posa 5 són de Bruges.

Galbert descriu l’assassinat de Carles el bo el 1127 i l’inici de la guerra conseqüent entre 1127 i 1128. L’obra no està dedicada a ningú, a cap mecenes, i està escrita en forma de diari. Donat que va ser redactada íntegrament en llatí, a Galbert se li suposa una educació alta però que segurament no va anar més enllà del trivium.

L’assassinat de Carles el bo

A les cròniques s’hi descriu l’assassinat de Carles el bo el 2 de març de 1127 mentre resava a l’església de Saint Donatian a Bruges. També el setge que patí el castell de la ciutat on s’havien amagat els assassins, uns cavallers relacionats amb la poderosa família flamenca dels Erembald. Descriu també els pretendents a succeir-lo com a comte, i el càstig als culpables.

Les diputes entre Carles i els Erembald provenien almenys del 1125 quan, per justificar una passa de fam, Carles en culpà els jueus i els expulsà de la ciutat amb la conseqüent davallada del volum de negoci. Acusant els Erembald d’estar en contra seu, Carles intentà confiscar-los les seves possessions i aquests, evidentment, s’hi resistiren fins arribar l’extrem d’assassinar el comte.

Els Erembald es van tancar al castell, que va ser assaltat per la gent de Bruges ajudats per la de Gant. Van ser capturats, torturats i executats. El rei francès Lluís VI, aprofitant l’avinentesa, va donar suport al setge contra els Erembald, i finalment, fent valer els drets feudals, imposà el seu candidat  a succeir Carles en la figura de Guillem Cliton.

Constantment enfrontat al creixent poder de les ciutats flamenques, especialment en el comerç de la llana, el 27 de juliol de 1128 Guillem Cliton moria d’un tret de ballesta, i Thierry d’Alsàcia es faria amb el títol i governaria fins el 1168. Sota el mandat de Thierry, Flandes va viure una època de gran esplendor i creixement tant econòmic com territorial.

La gana mata més que la guerra

Al segle XIV, Bruges es va convertir en el magatzem de les ciutats hanseàtiques del nord d’Europa. Diversos països hi van tenir la seva pròpia representació, per la qual cosa es va convertir en un centre veritablement europeu on diàriament s’hi sentien diferents idiomes i podia trobar-s’hi productes exòtics.

La riquesa de Bruges va començar a declinar al segle XV, amb la supremacia del port d’Anvers i l’inici de la decadència de la indústria tèxtil. No obstant això, l’art i l’arquitectura van continuar florint, es varen construir esplèndids edificis i esglésies d’estil gòtic tardà i l’escola de pintura flamenca (incloent Anthony Van Dyck i Hans Memling) va produir grans obres.

La guerra dels 80 anys amb la monarquia hispànica, que va començar el 1568, va enfrontar les 17 províncies dels Països Baixos contra el seu sobirà, el rei Felip II. La fam va matar moltes persones i va afeblir d’un forma alarmant aquelles que varen sobreviure. Per més inri, la pesta va tornar a la ciutat. La població d’Europa en general i particularment la de la ciutat de Bruges, que s’havia disparat durant l’alta edat mitjana, va disminuir en un terç en només un segle, aproximadament entre 1560 i 1650. La gent desesperada buscava una explicació al seu patiment i morts, i no és cap coincidència que durant aquest període augmentés la cacera de bruixes a Europa i, per descomptat, també a Bruges.

Molta xocolata i molt cacau

Per als historiadors curiosos i per als addictes a la xocolata, el Museu del Xocolata és una parada imprescindible durant el Choc’in Brugge.

Quan els castellans van portar el cacau a Flandes, al segle XVI, pocs podien imaginar que començava una història de devoció, ofici i passió que arribaria fins als nostres dies. A Bruges, la xocolata va molt més enllà de la idea que en  tenim dels bombons. Més de 50 mestres xocolaters fan de Bruges un autèntic laboratori de la xocolata, els uns ja son consagrats i molts altres són nous talents. Hi ha mil formes de degustar la xocolata, de les tradicionals i artesanals a les més innovadores creacions. N’hi ha prou de passejar per la ciutat i admirar els seus aparadors per comprovar que a cap ciutat del món hi ha xocolates de millor qualitat que les que s’elaboren a Bruges.

Bruges, la “morta”

A finals del segle XVI, la ciutat de Bruges no tenia gaire poder i a mitjans del segle XIX era la ciutat més pobra de Bèlgica. Bruges, la morta, la va titular el simbolista George Rodenbach en una novel·la de 1892 que era una guia de carrers d’ombres, bruts i aigües putrefactes. Marguerite Yourcenar va saccejar l’agonia de la ciutat amb la seva novel·la Opus nigrum, que la va portar al cinema André Delvaux.

El segle XX però, va portar una nova vida, quan la ciutat es va convertir en una destinació turística internacional i el seu patrimoni medieval va resultar una nova font de riquesa per a la “Venècia del Nord”. El nou port de Zeebrugge (a 15 quilòmetres de la ciutat, a la costa flamenca) va portar nous aires de desenvolupaments i noves indústries a la regió. Avui, aquesta urbs de 117.000 veïns s’ha convertit en una de les cites imprescindibles d’Europa gràcies al seu aire etern i seductor i a nous reclams com la Triennal d’Art i Arquitectura, que es pot visitar fins l’octubre.


Més informació:

Galbert of Bruges and the Historiography of Medieval Flanders

Galbert of Bruges’s The Murder, Betrayal and Assassination of the Glorious Charles, Count of Flanders is one of the most widely read books of the Middle Ages. It recounts the assassination of Charles, count of Flanders, and the events leading up to and following the murder.

Brujas, ciudad de cuento – Bienvenidos al Blog de Panasonic

Historic Centre of Brugge

Brugge is an outstanding example of a medieval historic settlement, which has maintained its historic fabric as this has evolved over the centuries, and where original Gothic constructions form part of the town’s …

Deixa aquí el teu comentari

Loading Facebook Comments ...