Aquesta mítica imatge, distribuïda per la Generalitat com a propaganda, és un fake. Només cal anar-hi per saber que és impossible passar el riu caminant tranquil·lament amb l'aigua pels turmells a aquesta alçada de l'Ebre. Foto Pinterest de Francisco Gatuellas
Aquesta mítica imatge, distribuïda per la Generalitat com a propaganda, és un fake. Només cal anar-hi per saber que és impossible passar el riu caminant tranquil·lament amb l'aigua pels turmells a aquesta alçada de l'Ebre. Foto Pinterest de Francisco Gatuellas

Internet ha facilitat l’accés a una quantitat ingent de coneixements, però no ens han dotat de les eines competencials necessàries per analitzar i destriar semblant volum d’informació. Això ha facilitat l’aparició del fenomen fake, amplificat per la facilitat amb que molts usuaris poden compartir continguts a les xarxes socials i fins i tot blogs. La història és una bona eina per aprendre a destriar informació, seleccionant aquella que és rellevant, i destapar incongruències o falsedats que malauradament corren per la xarxa. Oferim uns grapat de recursos i paràmetres a tenir en compte per filtrar la veritat de la mentida.

Què són els fakes?

És una informació falsa o una suplantació (d’usuaris, de marques comercials, de servidors…), que fa servir temes àmpliament coneguts per modificar i, o, alterar continguts, especialment imatges o vídeos, amb la intenció d’incidir en l’opinió pública. L’objectiu acostuma a ser generar confusió o un estat d’ànim a favor o en contra d’una determinada cosa o tema. Cal no confondre el fake amb engalipades com el phishing, que a més de la suplantació intenta obtenir les teves dades amb la finalitat de robar, o el ransomware, un tipus de virus que accedeix a l’ordinador suplantant algun altre element i encripta i bloqueja la informació per demanar un rescat.

“En un temps d’engany universal, dir la veritat és un acte revolucionari”. George Orwell.

En història, els fakes s’acostumen a produir a partir d’imatges, suposadament històriques, que convenientment alterades serveixen de suport a teories o asseveracions falses. Cal dir que la majoria de vegades, pel que fa a la història, no són fakes realitzats amb la intenció de confondre, sinó que van ser compartits per error i a partir d’aquí l’efecte copy-paste va acabar creant el fake. En història, quan es parla d’un intent fet expressament amb tota la intenció de mentir, se l’anomena pseudohistòria. Les mentides històriques de tota la vida, que molta gent creu que són veritat però que en realitat no van passar mai, no deixen de ser l’antecedent directe dels fakes que ara coneixem a Internet.

Exemples de fakes històrics

Casos propers són les suposades condemnes de mort signades per Lluís Companys. Una simple contrastació de la signatura amb una d’original ja deixa clar que es tracta d’un fake, el que no evita que sigui insultantment fàcil trobar articles que l’inclouen. Un altre és el suposat mapa històric de 1235 on no hi apareix Catalunya i que serveix per dir que no existia a l’edat mitjana, però sí l’Aragó. Aquí es pot consultar la fitxa del mapa Carte de la Chrétienté d’Occident en l’an de grâce 1235, un souvenir de Pierre Derveaux de l’any 2007.

La lluita per la post-veritat està servida i serà un repte pels historiadors del futur.

D’exemples no en falten, i no hi ha mentida prou grossa. Tot pot “colar”, per exemple que la gran muralla de la Xina es veu des de l’espai. El risc és que aquests fakes, si no es detecten, passin a ser “veritats” d’aquí un temps. Un exemple recent que “informava” que la casa reial manipulà imatges perquè no s’hi veiessin llaços grocs, era mentida. Igual com les suposades imatges de violència contra la policia a Barcelona el 2019, que en realitat eren imatges de Barcelona, sí, però de l’any 2014. La lluita per la post-veritat està servida i serà un repte pels historiadors del futur.

Recursos on-line per destapar fakes

Our Fake History és un web canadenc que ofereix podcast sobre mites i llegendes de la història, és especialment interessant com ofereix tota la biografia consultada per a cada tema. Pel que fa a imatges històriques, Fake History Hunter n’és la referència. També se’l pot seguir per les xarxes socials com Twitter.

Si l’anglès costa, també hi ha en castellà el web referència genèric Maldito Bulo, que compta amb més de 235.000 seguidor a Twitter i es dedica a fer periodisme de desmentiment. Un bon exemple és la mentida sobre la relació del Black Friday amb el comerç d’esclaus, una mentida com una catedral. Cada vegada més mitjans inclouen eines per detectar informació i webs que difonen informació falsa, com aquest de Le Monde.

Google també ha aportat el seu gra de sorra per lluitar contra la plaga de la manipulació, amb Fact Chech Eplorer, on es poden cercar o consultar les més recents. És clar que l’ideal seria evitar cometre aquests errors, almenys per part de qui es consideri un professional. Per això hi ha qui posa en contacte especialistes en determinades matèries amb periodistes. D’aquesta manera es fan preguntes i hom s’assegura de rebre una informació exacta sobre qualsevol tema.

Pautes a tenir en compte

Ningú està 100% lliure de culpa ni completament immunitzat. Qui més qui menys en alguna ocasió ha pogut posar-se de peus a la galleda, perquè molts fakes s’aprofiten d’un estat d’ànim favorable a una determinada opció ideològica, per exemple. La qüestió és ser previsor i minimitzar el risc seguint unes pautes generals:

En general

  • Fes cas a fonts de comunicació fiables, organismes o institucions oficials.

  • Sempre que et sigui possible, accedeix a la font primària d’informació.

  • Sospita sempre si no hi ha cap referència sobre la procedència de la informació.

  • Observa si massa llocs comparteixen exactament la mateixa informació, fins i tot amb les mateixes paraules, sense incloure la font i només amb enllaços entre elles.

  • Una imatge no és, per si sola, cap font fiable, al contrari. Cal tenir en compte paràmetres que ens ajudin: font de lletra, signatures, textura del paper, finor i exactitud del traç, qualitat de la imatge, que ens poden indicar una època concreta.

  • Les xarxes socials, les captures, no són fiables. Assegura’t de que existeix amb aquesta eina de verificació de Twitter.

A més a més, per a història podem afegir aquestes:

Per a història

  • Segueix webs i perfils de persones identificables que siguin expertes en la matèria.

  • Desconfia d’il·luminats que ofereixen versions sorprenents, alternatives, grans descobertes i suposades veritats ocultes.

  • Desconfia sempre de webs que trien només fets i personatges molt concrets, coneguts per tothom, però que no tenen més rellevància i transcendència històrica que aquesta mateixa fama. Exemples, el 1714, la Guerra Civil o Colom.

  • Fuig corrents dels llocs web i perfils de xarxes socials que barregen temps verbals i casos actuals amb interpretacions de la història particulars sense contextualitzar en el seu moment.

  • Vigila amb l’humor! Hi ha perfils fake a xarxes socials que poden semblar autèntics, quan en realitat estan fent sàtira. No seria el primer que s’equivoca i creu que és real.

Caldria fer tot això abans de compartir res. Però, que temptador és prémer el botó de compartir! oi? Doncs recordeu el que deia Mark Twain: “És més fàcil enganyar la gent que convèncer-los de què han estat enganyats”.


Més informació_

Conté la guia descarregable en format PDF:

Una Breve Guía de la Historia de las “Noticias Falsas” y la Desinformación: Un Nuevo Módulo de Aprendizaje por ICFJ

Las “noticias falsas” (“fake news” en inglés) no son nuevas. De hecho, la historia registrada de las “guerras de desinformación” se remonta a la antigua Roma; pero el siglo 21 ha visto la utilización de la información como arma en una escala sin precedentes.

Recorda que si vols que vinguem a la teva entitat, col·lectiu, escola, associació o AMPA a parlar d’algun tema com aquest, només t’has de posar en contacte amb nosaltres per consultar disponibilitat. 

Deixa aquí el teu comentari

Loading Facebook Comments ...