Cavallers desfilant pel davant del casal Desclergue de Montblanc durant la Setmana de Sant Jordi. Al fina lde l'article trobareu les bases del concurs. Foto: Històries d'Europa
Cavallers desfilant pel davant del casal Desclergue de Montblanc durant la Setmana de Sant Jordi. Al fina lde l'article trobareu les bases del concurs. Foto: Històries d'Europa

Les mentides en història són malauradament massa esteses. Formen part de la història que menys o menys tothom coneix. És aquella història que, sense ser historiador, a molta gent li sona o n’ha sentit a parlar. I com l’aprenem, aquesta història? Quasi sempre de forma inconscient, a partir d’activitats o elements que sota una aparença innocent, en realitat estan marcant unes pautes. N’hi ha moltes, una d’elles són les festes suposadament històriques, especialment les medievals que s’han estès arreu del territori.

En aquests moment, tot indica que s'està arribant a un punt de saturació i moltes d'aquestes festes ja no atreuen el mateix públic potencial d'anys anteriors, cosa que ha obligat a iniciar processos per repensar-ne les activitats. Serien els casos de Sabadell o de Besalú. Excalibur Recreació medieval, concessions a l'espectacle, però amb coneixement. Foto: Històries d'Europa
En aquests moment, tot indica que s’està arribant a un punt de saturació i moltes d’aquestes festes ja no atreuen el mateix públic potencial d’anys anteriors, cosa que ha obligat a iniciar processos per repensar-ne les activitats. Serien els casos de Sabadell o de Besalú. A la imatge, “Excalibur Recreació medieval”, concessions a l’espectacle, però amb coneixement. Foto: Històries d’Europa

Festes “històriques”

El portal Festa Catalunya, té registrades 40 “festes històriques”, no totes medievals, i hi ha 57 mercats o festes medievals enregistrades al web Festes Majors de Catalunya. Al web espanyol Feria Medieval se’n recullen 167 a Catalunya, entre les quals hi compten festes de Sant Jordi o festes nadalenques. Tot i que la qualitat d’aquestes festes és molt diversa, segons d’on es tracti, hi ha certs paral·lelismes generals que podem tractar, així com els casos particulars que coneixem millor que són els de Sabadell, Montblanc, Hostalric, Tarragona i Manresa. 

Un cas modèlic de com hauria de ser una fira història és Tarraco Viva. El seu èxit prové de la rigorositat, i dels diferents nivells d’oferta que van de l’entreteniment infantil a les classes o simposis per a experts, passant per recreacions, cuina o rutes, i tot en un entorn adequat, així com de la limitació dels firaires a un nivell mínim de qualitat.

En general, l’èxit o no d’una fira històrica, en aquest cas medieval, però no només, depèn de diversos factors. Primer, l’entorn. Que a Terrassa tingui èxit una fira del Modernisme, és lògic. El patrimoni de la ciutat la justifica, i molts terrassencs encara conserven els vestits familiars d’època, de manera que els participants no es disfressen, sinó que es vesteixen, que és diferent. Així mateix, la promoció i les activitats que s’hi realitzen són generalment adequades a l’època. Per contra, la fira medieval de Sabadell, en un entorn entre el Mercat Central, acabat el 1930, i l’edifici modernista de l’Escola Industrial, no té cap sentit. La fira medieval de Sabadell encaixava molt més quan era una festa petita de barri al voltant de l’església de Sant Salvador. Tot i que l’edifici, de fesomia romànica, fou construït als anys 50 del segle XX.

Els firaires

No es pot organitzar, per tant, una fira històrica a qualsevol lloc, ni de qualsevol manera. A banda de l’entorn, per presentar un cert nivell de qualitat caldria ser exigent amb els firaires, rebaixar al màxim els anacronismes, parar atenció a l’ambientació i cercar suport en fets verídics que justifiquin la motivació de la mateixa festa. La celebració de Sant Jordi a Montblanc, indret origen de la llegenda, n’és una bona mostra, Hostalric, centre del vescomtat dels Cabrera, també.

A Sabadell des de la Plataforma per la Llengua es va oferir de realitzar una activitat directament relacionada amb l’època medieval, com era un joc amb paraules de català antic, medieval, relacionar-les amb les del català actual. Des de l’organització es va refusar l’activitat “perquè no era adequada”.

El primer que salta a la vista en aquestes fires són els anacronismes, com la venda sense pudor de patates fregides, pa amb tomàquet o creps de xocolata. Molts firaires són reconeixibles perquè van de festa en festa sense canviar d’indumentària ni decoració de la parada, sense importar si es tracta d’una medieval, una de modernista, la del Bruc d’època napoleònica, o un mercat sense recreació històrica.

L’ambientació

Si en una festa nadalenca s’hi escolten nadales, per quin motiu sonen Els Catarres a una fira medieval? Doncs això passa, tot i que és evident que tindria molt més sentit la música sacra, el gregorià, animacions de trobadors o recreacions musicals històriques com les d’en Jordi Savall. D’altra banda, les animacions de carrer, com les recreacions de combats medievals, sovint deixen molt que desitjar. Els “guerrers” suposadament “medievals”, semblen més aviat sortits d’una saga de Conan el bàrbar que no pas d’un castell feudal.

I és que per a plantar una fira medieval, alguns van creure que n’hi havia prou amb penjar quatre draps bruts de punta a punta d’un carrer simulant penons, algunes bales de palla, fer passejades en ruc als nens a preu d’or i coure una vaca sencera al bell mig de la plaça. Vaja, el dia a dia de qualsevol poble a l’època medieval, sense parlar de l’extensa oferta d’activitats en castellà que suposadament hi havia als comtats catalans del moment. Penjar perfils de lleons o de castells retallats en forma de merlets, és una ambientació pròpia, a tot estirar, d’una festa d’aniversari. En el cas de la fira de Montblanc, els penons representen acuradament els escuts de les quatre famílies principals de la ciutat.

L’època medieval, si tendim a associar-la a partir dels segles XII-XIII fins entrat quasi el segle XIX, era una època d’infeccions, malalties, brutícia, injustícies socials, manca d’higiene habitual i alta mortalitat, res a veure amb les recreacions que s’han fet aquests darrers anys.

El bagatge d’una fira de caire històric

A part del seu innegable aspecte lúdic i comercial (de fet, una fira sempre ha estat un mercat), una activitat d’aquest tipus caldria plantejar-la, també i necessàriament, des del vessant cultural. Per una banda, és una molt bona ocasió per fer conèixer el patrimoni local (tant material com immaterial) en una jornada que dona lloc a una afluència de visitants per sobre del normal, i per l’altra, i en un moment en què l’interès per la cultura i el patrimoni és obvi, de ben segur que seria un actiu molt valorat per tots aquells que cerquen alguna cosa més que un mercat de cap de setmana a l’ús. Caldria proposar-nos que el visitant tornés a casa amb algun coneixement nou, cosa que repercutiria decididament en la conservació i difusió del nostre patrimoni. Seria un win-win.


Concurs d'Instagram, imatge que tenim al nostre perfil per fer-ne difusió
Concurs d’Instagram, imatge que tenim al nostre perfil per fer-ne difusió

Aconsegueix els nostres dos primers llibres de regal!

Bases del concurs d’Instagram d’Històries d’Europa.

Per participar en el joc cal tenir un perfil d’Instagram i seguir les següents indicacions:

  • Publicar-hi una foto/vídeo sobre la temàtica: Mentides de la història. Pots mirar l’índex del nostre llibre amb la preview per inspirar-te, o pots referir-ta a qualsevol altra mentida que coneguis o et vingui al cap (com un barret víking amb banyes).

  • Explica’ns breument la imatge, almenys en català, així com quina és la mentida. A veure… si apareixes a la imatge menjant una poma cobert/a només amb una fulla de parra, ho entendrem, però millor que ens ho expliqueu.

  • Si encara no ho fas, segueix el nostre perfil.

  • Esmenta @historieseuropa al cos del missatge, així sabrem que va per nosaltres, i etiqueta almenys amb les dues paraules clau #MentidesDeLaHistoria i #LlegirHistoriaEnCatala

Condicions a tenir en compte

  • Podeu pujar totes les imatges que vulgueu.
  • No admetrem pseudohistòria.
  • No admetrem insults, vexacions ni imatges de mal gust que incloguin fets violents (reals o no) o delictius.
  • La responsabilitat sobre l’autoria de les imatges i els drets seran dels seus autors.
  • Histories d’Europa no realitzarà cap acció amb aquestes fotos.
  • Els membres de la junta de l’Associació Històries d’Europa no podran participar del joc.

Terminis i lliurament

El termini per pujar imatges i votar serà del 28 de novembre, a partir de la publicació d’aquest article, i fins el dia 31 de desembre a les 12 de la nit.

El premi, un exemplar de cada llibre que hem publicat, els podreu recollir els dos en qualsevol de les nostres presentacions, o els enviarem per correu a l’adreça que ens indiqueu sempre que sigui a l’àmbit territorial dels Països Catalans.

Qui guanyarà els llibres?

Guanyarà qui obtingui més “m’agrada”, també dit likes, a la seva imatge. Sempre que la imatge compleixi les indicacions anteriors.

En cas d’empat, aplicarem aquests criteris per ordre de presentació:

  • Donarem preferència primer als usuaris registrats al nostre web, sempre que sigui identificable (amb el mateix perfil d’Instagram).

  • En el cas que diversos empatats siguin usuaris del web, mirarem data de registre d’alta (només dia i mes).

  • En cas que persisteixi l’empat, l’equip d’Històries d’Europa decidirà sobre l’originalitat de la mentida, en funció de les pautes d’estil del web.

  • En cas que finalment l’empat es produís entre només dos usuaris, es podria decidir premiar amb els llibres, excepcionalment, a ambdós finalistes.

Deixa aquí el teu comentari

Loading Facebook Comments ...