El Kyrenia II al museu del mar de Agia Napa (Xipre). Font: Wikimedia (creative commons)
El Kyrenia II al museu del mar de Agia Napa (Xipre). Font: Wikimedia (creative commons)

L’enclavament de Kyrenia, al nord de l’illa de Xipre, apareix esmentat per primera vegada a mitjans segle XII aC en documents de l’Egipte de Ramsès II. La ubicació estratègica de l’illa, a poca distància tant de la costa sud de la península d’Anatòlia (actual Turquia) com de colònies fenícies com Tir, Biblos i Sidó (actual Líban) va fer de Kyrenia un punt important a les rutes comercials de la Mediterrània oriental.

Aquesta activitat comercial s’allargà en el temps. Tenim una de les proves arqueològiques més extraordinàries en els restes d’un vaixell de mercaderies datat al darrer quart del segle IV aC, en època hel·lenística. Com que no se’n coneix el nom, o si senzillament en tenia o no, se l’ha anomenat amb el topònim de la ciutat on naufragà, Kyrenia.

La nau més antiga que ens ha arribat en aquestes condicions fou localitzada la tardor del 1965 quan Andreas Cariolou, cercant esponges després d’una tempesta, es topà amb un grup d’unes 80 àmfores a uns 30 metres de profunditat i a una milla nàutica de la costa nord de l’illa. Com que la troballa fou fortuïta, li costà més de dues-centes immersions durant els dos anys següents per a trobar-les de nou i documentar-ne la localització convenientment.

Objectes recuperats del Kyrenia, entre ells, puntes de llança i un ganxo metàl·lic que formaria part de la "grua" (Museu del castell de Kyrenia, nord de Xipre). Autor: Eugeni Junyent
Objectes recuperats del Kyrenia, entre ells, puntes de llança i un ganxo metàl·lic que formaria part de la “grua” (Museu del castell de Kyrenia, nord de Xipre). Autor: Eugeni Junyent

Arqueologia subaquàtica

Cariolou comunicà la troballa a l’arqueòleg de la Universitat de Pennsylvania Michael Katzev, que hi endegà una intervenció arqueològica els estius de 1968 i 1969, en una àrea d’uns 200 m2. El procés d’excavació sota l’aigua és òbviament molt més dificultós que a l’aire lliure i sovint, la primera tasca és extraure la sorra que acostuma a cobrir bona part de l’estructura. En aquest cas, l’acció d’un aparell d’injecció d’aire a pressió va treure la sorra que feia encara més compacta la xarxa d’arrels i algues que cobrien la nau. Fet això, es varen tallar les arrels per zones, fins que el vaixell quedà al descobert i va permetre l’ús d’aparells de succió.

Durant tota la intervenció, s’ancorà una barcassa a la superfície just sobre el peci, des d’on els arqueòlegs feien dues capbussades diàries de 40 minuts1, matí i tarda, sempre en parelles després d’un control mèdic diari. El temps era controlat des de la barca, que enviava senyals al fons. Com a nova mesura de seguretat, per primera vegada es va instal·lar una cabina estanca al fons on s’hi injectava aire contínuament des de la superfície de manera que davant una emergència, un submarinista podia entrar-hi i emprar un circuït tancat de telefonia.

Com a qualsevol intervenció arqueològica, calia delimitar l’espai a excavar. S’utilitzaren tècniques fotogràfiques d’estereofotografia per tal de definir acuradament els objectes tridimensionalment i s’instal·là una reixa de plàstic de 10×18 metres que marcava requadres de 3m de costat a partir dels que es podien ubicar tots els materials a recuperar. Després de ser numerats, els estris eren hissats a superfície sobre grans discs metàl·lics. Com que l’estat de la fusta, convertida en una mena d’esponja amb 75% d’aigua, no feia possible d’elevar el casc d’una peca, les cinc tones de fusta foren netejades per immersió en una piscina instal·lada al castell templer de Kyrenia, previ al procés de restauració química.

Detall del casc del Kyrenia, on s'hi observa l'allotjament del pal (Museu del castell de Kyrenia, nord de Xipre). Autor: Eugeni Junyent
Detall del casc del Kyrenia, on s’hi observa l’allotjament del pal (Museu del castell de Kyrenia, nord de Xipre). Autor: Eugeni Junyent

Es recuperà més del 70% del casc, de 14×4,5 metres, cosa que donà una informació molt valuosa sobre la tecnologia constructiva. Es conserva fins i tot l’espai on hi encaixava la base del pal, i també les reparacions d’alguns dels elements estructurals. La fusta s’ha identificat com pi de la zona d’Alep (actual Síria). Era un procés constructiu antic. Primerament s’encaixaren les planxes exteriors mitjançant espigues de coure per posteriorment, clava-hi l’estructura interna. Al contrari del que es faria actualment, la construcció era, doncs, “de fora cap a dins”.

Com a aïllament i protecció, el fons estava recobert per una capa d’una resina que la protegiria de paràsits propis de l’aigua de mar. També a la part exterior, se li havia fixat una capa de plom amb l’objecte de reduir la resistència a l’aigua i alhora solucionar la quilla malmesa.

Ametlles trobades entre el carregament del Kyrenia (Museu del castell de Kyrenia, nord de Xipre). Autor: Eugeni Junyent
Ametlles trobades entre el carregament del Kyrenia (Museu del castell de Kyrenia, nord de Xipre). Autor: Eugeni Junyent

El darrer trajecte de la nau

El vaixell anava ben carregat quan s’enfonsà. Una sort per als arqueòlegs, ja que els ha permès identificar els diferent punts per on passà la nau en el seu darrer viatge. El fet que anés carregat de béns no xipriotes indica que ja estava de tornada cap a un port proper. La distància a la costa en el moment del naufragi sembla indicar que el dirigia cap a terra, segurament cap l’actual Kyrenia.

La majoria de les 400 àmfores, que allotjaven gra, vi o fruits son d’una tipologia procedent de l’illa de Rodes, al Dodecanès, i en menor mesura, d’altres illes del mateix arxipèlag com Samos o Kos2.  segons queda clarament documentat pels segells sobre els colls i les nances. El Kyrenia també transportava molins de pedra i ceràmiques que juntament amb les àmfores, han ajudat a concretar el darrer trajecte des de Samos cap a Kos, passant per Rodas i resseguint la costa turca fins a la longitud de Xipre, quan el vaixell hauria virat cap al sud per cercar la costa nord de l’illa.

Vista general del casc del Kyrenia (Museu del castell de Kyrenia, nord de Xipre). Autor: Eugeni Junyent
Vista general del casc del Kyrenia (Museu del castell de Kyrenia, nord de Xipre). Autor: Eugeni Junyent

L’esfondrament

Les reparacions que presenta el casc fa pensar en un vaixell d’una vida activa del voltant que vuitanta anys, de manera que hi ha una alta probabilitat que s’hi obrís una via d’aigua i aquest no fos prou sòlid per encarar algun episodi complicat com podia ser una gran tempesta. El segle IV aC, els vaixells feien bàsicament navegació de cabotatge avençant sempre amb la referència visual de la costa, cosa que podria fer-se fins a una distància d’unes desenes de milles. Tot i això, també es podria considerar una reducció ocasional de la distància de visió per causes climatològiques com a raó per l’apropament a terra.

Possiblement relacionat amb una situació com la contemplada els treballs d’arqueologia experimental han obert un interrogant davant la possibilitat que el vaixell s’enfonsés per sobrecàrrega (nota 1). Les proves amb les rèpliques han considerat una càrrega d’unes 10 tones, però els materials trobats en el derelicte indiquen que podria arribar a transportar fins a 17 tones de mercaderies.

També el fet que no s’hagin trobat restes de la tripulació, ni objectes de valor com monedes, ha donant lloc a una altra teoria més recent, segons la qual, la nau podria haver estat objecte dels pirates. Aquest haurien abordat el vaixell, pres la tripulació i els objectes de valor i enfonsat. Una troballa que podria indicar aquests fets és la d’una tauleta de malediccions que suposadament, utilitzarien habitualment els pirates per una vegada pres un vaixell, maleir-lo per protegir-se dels seus actes. Una altra troballa que podria apuntar cap a aquesta teoria és la presència de puntes de llança dins el casc, possible evidència d’un atac.

Restauració i musealització

El castell croat de Kyrenia, a la costa nord de Xipre. (autor: Eugeni Junyent)
El castell croat de Kyrenia, a la costa nord de Xipre. (Autor: Eugeni Junyent)

La datació per C14 donà una data del 288 aC pel que fa a la càrrega (concretament, les ametlles) i de cent anys anterior per la fusta del casc. L’excepcionalitat del material recuperat requeria, com a pas previ a la necessària musealització, una tasca de restauració i conservació gens fàcil. Treure el casc de l’aigua l’exposava a un gran perill de deteriorament. A més, calia que les 6.000 peces de fusta del casc resultants conservessin la mateixa forma i mida després d’extraure-li l’alt percentatge d’aigua que havien absorbit i la total pèrdua de cel·lulosa.

La restauració del casc (nota 1) va marcar un punt d’inflexió en aquest tipus de projectes. L’estructura fou desmuntada sota l’aigua i encaixat de nou a la seva ubicació actual. Prèviament al desmuntatge, les diferents peces foren mesurades i un cop fora de l’aigua, tractades per primera vegada amb una cera sintètica, una tècnica importada d’Escandinàvia. La fusta fou saturada per immersió en alta temperatura amb una concentració de glicol de polietilè, una tasca que s’allargà fins a dos anys. Les peces foren netejades i posteriorment es posaren en capses metàl·liques, també en ambient calent i se’ls aplicà cera hidrotítica per tornar a la temperatura normal progressivament dins bosses de nylon (nota 3). Al cap de dos anys, es retirà la capa de cera i es procedí a acoblar de nou de nou l’estructura, que s’obrí al públic el 1976. Actualment, el museu del vaixell es troba en un castell medieval i el casc, es troba ubicat en una sala apart, sense obertures i amb temperatura i humitat constants, condicions importants per a mantenir el seu bon estat.

El procés de musealització del Kyrenia no havia acabat quan Turquia envaí la part nord de Xipre. El vaixell quedà en territori del nord abans que s’hagués instal·lat el sistema de climatització que ja havia estat encarregat pel Departament d’Antiguitats i no arribà a l’illa dins el 1975. El Servei contactà amb la força de pau de les Nacions Unides (UNFICYP) per a gestionar-ne la instal·lació i garantir així la preservació del peci, protocol que s’ha anat seguint per al manteniment i reparacions del sistema (nota3).

Restitució de la disposició de la càrrega d'àmfores al casc del Kyrenia (Museu del castell de Kyrenia, nord de Xipre). Autor: Eugeni Junyent
Restitució de la disposició de la càrrega d’àmfores al casc del Kyrenia (Museu del castell de Kyrenia, nord de Xipre). Autor: Eugeni Junyent

Arqueologia experimental

La gran quantitat d’informació obtinguda del Kyrenia ha estat la base diversos projectes d’arqueologia experimental. Un dels aspectes d’estudi fou la disposició de les àmfores al casc, que donaria també informació sobre el procés de càrrega. Donat que el vaixell es va escorar respecte a l’eix vertical en enfonsar-se, la càrrega de la banda d’estribor (la dreta de la nau) es va desplaçar. Per a reproduir la posició dels contenidors, es decidí de fer una rèplica a mida i pes real de totes les àmfores, i també de la nau sencera. La nova versió del Kyrenia va ser botada el 22 de juny de 1985 a Grècia, emprant els mateixos materials i seguint el procés de construcció del segle IV aC. I (nota3), a les drassanes de Psaros. La tècnica, consistent en construir primer la “closca” de la nau per després farcir-la amb l’estructura, havia estat abandonada entre els segles VII i XdC. El viatge inaugural del Kyrenia II fou per les illes de l’Egeu, per tal de recrear el probable itinerari del darrer viatge.

El Kyrenia II al museu del mar de Agia Napa (Xipre). Font: Wikimedia (creative commons)
El Kyrenia II al museu del mar de Agia Napa (Xipre). Font: Wikimedia (Creative Commons)

Després de gairebé 20 anys de navegar per indrets tan llunyans com Nova York (1986), Japó (1988) o la RFA (1989) i d’esdevenir una font d’informació sense precedents, el Kyrenia II es convertí també per ell mateix en una peça de museu, concretament per al “Museu del mar” d’Agia Napa, al sud-est de Xipre. D’aquesta manera, la República de Xipre reclamava la seva part del descobriment, del del 1974 fora del control de la República de Xipre on el consideren un vaixell “presoner” dels turcs.

Però aquesta no seria la única “còpia” del vaixell. Encara hi hagué un Kirenia III, fruit de la visita del seu germà gran al Japó. La repercussió de l’expedició fou tant important, que la ciutat de Fukuoka en construí una còpia que s’hi exposa de forma permanent.

…i el Kyrenia II fou de nou copiat, el 2002, amb l’objecte d’aconseguir una nau amb les mateixes característiques però aquesta vegada, construïda amb tecnologia moderna. La construcció d’aquest Kyrenia IIb (anomenat Kyrenia Liberty) es féu a Limassol (Xipre), i encara és tripulat per voluntaris professionals en diferents camps que formen fins a tres equips que s’alternen per seguir investigant sobre la navegació comercial d’època hel·lenística.

Objectes recuperats del Kyrenia. Amb el número 2, la "grua" emprada per carregar les àmfores (Museu del castell de Kyrenia, nord de Xipre). Autor: Eugeni Junyent
Objectes recuperats del Kyrenia. Amb el número 2, la “grua” emprada per carregar les àmfores (Museu del castell de Kyrenia, nord de Xipre). Autor: Eugeni Junyent

Fins ara s’ha considerat que la tripulació del Kyrenia seria formada per quatre mariners. Aquest càlcul s’ha fet a partir de la pràctica, ja que és el número mínim de persones necessàries per a carregar les àmfores, ja que calia transportar-les entre dues persones. Així, o bé hi havia dies persones a l’exterior que les passaven als dos tripulants que hi hauria a l’interior, o bé s’empraria com a ajuda una grua molt senzilla consistent en una corda lligada a una anella de ferro instal·lada al pal amb un ganxo a l’extrem, de la que se n’ha trobat el ganxo metàl·lic. Les diferents proves per a aconseguir un segellat de les àmfores han portat a creure que aquestes eren segellades per fines làmines de pell d’animal, inicialment humida i lligada al coll del contenidor.

Simbolisme dels Kyrenia

Segell commemoratiu de l'arribada del Kyrenia II a Nova York el 4 de juliol del 1986
Segell commemoratiu de l’arribada del Kyrenia II a Nova York el 4 de juliol del 1986

Cap vaixell, potser ni el mateix Titanic, ha renascut fins a tres vegades del fons del mar com ho ha fet el Kirenia. Tota la informació que ha proveït l’estudi d’aquest peci va completar la ja disponible a partir de pintures tant murals com sobre ceràmica. Sobretot per la República de Xipre, els Kirenia han esdevingut símbols nacionals després de l’establiment de la Línia verda el 1974, fins al punt que s’hi representa a les monedes de 10, 20 i 50 cèntims d’Euro.

El 2004, el Librety formà part de les cerimònies dels Jocs Olímpics a la terra germana d’Atenes, on hi portà un carregament de coure, un metall íntimament lligat a la història antiga de Xipre, que simbòlicament seria emprat per a la elaboració de les medalles de bronze.


Més informació:

Nota 1: http://www.greece.org/poseidon/work/cyprus/ker23.html

Nota 2 : https://northcyprusdiscovery.com/shipwreck-museum/

Nota 3 : Katzev, Susan. The Kyrenia ship: Her recens journey. Near Easten Archaeology, 71:1-2 (March-June 2008). American Schools of oriental research

Deixa aquí el teu comentari

Loading Facebook Comments ...