Gravat d'Alonso de Ovalle de les Guerres mapuches. La Guerra d'Arauco, per exemple, va durar 2 segle. Els mapuches van ser un mal de cap constant per a les autoritats colonials. Quan se'ls va llegir el Requerimiento van quedar garrativats, van acatar i deixaren fundar Santiago de Chiel, però van trigar pocs mesos a sortir de la sorpresa i el arrasaren la ciutat. Imatge: Wikimedia Commons
Gravat d'Alonso de Ovalle de les Guerres mapuches. La Guerra d'Arauco, per exemple, va durar 2 segles. Els mapuches van ser un mal de cap constant per a les autoritats colonials. Quan se'ls va llegir el Requerimiento van quedar garrativats, van acatar inicialment i deixaren fundar Santiago de Chile, però van trigar pocs mesos a sortir de la sorpresa i el 1541 arrasaren la ciutat. Imatge: Wikimedia Commons

L’aprisio és la forma llatina de l’aprisió, era la norma per la qual hom prenia possessió d’unes terres, quan no tenien cap propietari, per tal de treballar-la. En època medieval, a la península ibèrica, va ser el sistema pel qual molts pagesos d’alou, els alouers, van establir-s’hi en terres de ningú, o de frontera, durant els segles VIII-X. El sistema d’aprisio es perpetuà en la conquesta peninsular als musulmans. A aquests s’hi afegiren els Repartiments, fets servir a la Península i Canàries, i posteriorment a Amèrica s’afegí el Requerimiento com a forma de justificar la violència. El sistema colonial va ser transportat, tal qual, al continent americà. Serví per desposseir els indígenes de la seva més preuada riquesa: la terra.

La reivindicació dels pobles indígenes actuals va molt més enllà de la cessió d’uns terrenys, o la protecció per part dels respectius Estats, d’un espai determinat, sinó que inclou la territorialitat. És a dir, la propietat sobre tots els recursos naturals (com l’aigua o els minerals) en base al dret consuetudinari. Donat que són els pobles originaris, hi tenen tot el dret. Però els estats i les grans companyies, especialment les energètiques, no volen cedir.

Un sistema econòmic esclavista a sud-Amèrica

Les Canàries van ser el laboratori de proves colonial dels castellans. Primer exterminaren els pobles nadius i després importaren mà d’obra esclava africana. Transformaren les illes en un immens ingenio de fabricació de sucre. La innovació d’època moderna a Amèrica serà que la propietat nominal dels nous territoris seran de la corona, i serà aquesta institució qui la cedeixi.

Aquest sistema s’incentivà per la competències entre portuguesos i castellans pel control del mar i les noves terres. Diverses butlles papals el 1493 intentaren posar ordre, tot acabant cedint les terres que serien Brasil a Portugal, de fet perquè els castellans encara no les havien descobert i no sabien que allà hi havia terra. Els castellans i portuguesos, per tant, s’estaven repartint a l’engròs uns territoris on ja hi havia gent. Per això a Salamanca van iniciar una discussió sobre la “humanitat” dels americans. Així com dels africans negres es creia que eren pecadors per defecte, salvatges, majorment caníbals, i per tant això justificava que es poguessin esclavitzar, dels indígenes americans finalment es va decidir que simplement no coneixien a Déu. Es va decidir, doncs, que calia evangelitzar-los, i fins que ho fossin no podrien ser esclavitzats.

Aquest fet marcà la importació massiva d’esclaus negres a Amèrica. Però els colons s’encarregaren que negres i indígenes visquessin separats. L’altra implicació cabdal d’aquesta decisió era la propietat de la terra: no podia ser que súbdits directes de la corona no fossin cristians, per tant, era un tema de prestigi. Alhora, cap persona que no fos un bon súbdit (cristià) podria disposar de terres que eren de la corona. D’aquesta manera es tancava el cercle d’expropiació als pobles nadius.

Arribada d’expedicions de control del territori

Els evangelitzadors aprenen la llengua indígena per facilitar la seva tasca. Llavors es troben amb problemes d’explicar com pot ser que el canibalisme sigui un pecat, però que per contra s’hagin de “menjar la sang i la carn de Crist”

Clar, una cosa era arribar i dir “esto es mío en nombre del rey”, i una altra de ben diferent controlar el territori. La corona incentivà les expedicions de control, per traslladar muntanyes d’evangelitzadors. Amb ells anaven colons, majorment aventurers, baixa noblesa arruïnada de la península, acompanyats d’assassins i gent amb tot tipus de problemes legals (com condemnats a mort), que eren atrets per una nova oportunitat i el mite de l’or.

L’objectiu principal que es marcaven aquestes expedicions era la fundació de ciutats. Una ciutat era arribar a un lloc, com amb l’aprisio, anomenar l’indret amb el primer nom que et passes pel cap (normalment un topònim de la península), construir un parell de cases de fusta, i ja tenien ciutat. Aquest gest es podia repetir tants cops com calgués, fins i tot al mateix indret amb només metres de distància. I és que per a mantenir les possessions, els capitans de les expedicions havien de crear una ciutat, si no ho feien perdien el seu dret d’autoritat delegada pel rei al territori.

Miniatura del Còdex Kingsborough on es veu un comandador abusant d'un indígena. Una cosa usual. La biblioteca danesa conserva el document de queixa de Felipe Guamán Poma, un indígena del virregnat del Perú que s'exclam de els incongruències, per exemple a ells els obliguen a la monogàmia, però els blancs no la compleixen mai . Imatge: Wikimedia Commons
Miniatura del Còdex Kingsborough on es veu un comandador abusant d’un indígena. Una cosa usual. La biblioteca danesa conserva el document de queixa de Felipe Guamán Poma, un indígena del virregnat del Perú que s’exclama de les incongruències, per exemple a ells els obliguen a la monogàmia, però els blancs no la compleixen mai. Imatge: Wikimedia Commons

El Tractat de Tordesillas de 1494

Definitivament aquest any Portugal i Castella es reparteixen tot el que trobin a una banda i l’altra de les Açores. Malgrat tot, sobre el terreny un grapat d’assassins sense escrúpols, per moltes armes de foc que tinguessin, no haurien pogut arrasar amb civilitzacions senceres sense l’ajuda inestimable de pobles indígenes. La mà d’obra era la clau. La corona va reconèixer terres als pobles indígenes. El tema era que si es mantenien junts, podien reproduir-se millor.

D’aquesta manera, l’indígena passà a ser un ésser desvinculat de la resta de la societat. El responsable serà en comandero, qui s’encarregarà de recollir els tributs i delmes per a la corona per part dels indígenes. I sobretot, el comandero organitzava la mà d’obra, per exemple els indígenes havien de treballar 8 mesos l’any a les mines. Amb tot, per a preocupació de les autoritats, va resultar que els indígenes es negaven a reproduir-se, mentre que els fills d’abusos de colonitzadors amb indígenes es disparava. Una preocupació, perquè moltes vegades a aquests no se’ls podia esclavitzar.

Notificación y requerimiento que se ha dado de hacer a los moradores de las islas en tierra firme del mar océano que aún no están sujetos a Nuestro Señor

Un cop donades aquestes circumstàncies, no podien anar a fer la guerra de qualsevol manera, perquè eren súbdits de la corona. Així que es van empescar una curiosa forma de conquerir les terres: El Requerimiento. Es tractava d’una carta estàndard, a modus d’ultimàtum, que s’havia de llegir abans d’entrar en conflicte. Es demanava l’obediència al rei i la submissió al papa. La seva lectura va aportar infinitat d’anècdotes, per la incredulitat dels pobles indígenes, i la ignorància etnocèntrica dels castellans.

El sistema de funcionament de la carta era simple. Arribaven a un indret, miraven a dreta i esquerra si hi havia algú, i si no trobaven senyals de vida prenien possessió de la terra. Fet que ja els donava dret, al seu entendre, per defensar-la “amb totes les de la llei, en nom de Déu”. Evidentment, alguns pobles indígenes no veien amb gaire bons ulls que s’hi establissin estrangers, i de vegades reaccionaven amb violència. Llavors es llegia El Requerimiento. Normalment amb nefasts resultats. Els castellans van pensar que, naturalment, els indígenes no havien escoltat prou bé.

D’aquesta manera van decidir que quan arribessin a un indret, per prendre’n possessió llegirien El Requerimiento des del punt més alt que trobessin. A crits. Així ningú podria dir que no els havien sentit. Clar, tant de terrabastall cridava de seguida l’atenció dels autòctons, que, malgrat la bona predisposició castellana, incomprensiblement continuaven reaccionant de forma ostensiblement molesta a la seva presència.

Així, com que fer la crida del Requerimiento des de terra esdevenia perillós, van acabar decidint fer-la directament des del vaixell. Ben fort. Paraven l’orella, i si ningú responia era que ja podien baixar per fer-se’n els amos repartint hòsties a 4 mans. Evidentment, als castellans ni se’ls va passar pel cap que, home, potser els indígenes no entenien el seu idioma. En la majoria de casos, simplement es va substituir una possible negociació amb els indígenes per la lectura del Requerimiento, el que a la pràctica donava via lliure per arrasar una comunitat. “De parte del muy alto y muy poderoso…”, vale, vale no responden, ya pueden abrir fuego.

Deixa aquí el teu comentari

Loading Facebook Comments ...