Una dona i el seu marit, estudiants de medicina, i els seus fills a l'Alemanya Oriental el 1984. La DDR tenia polítiques estatals per incentivar els naixements entre dones educades. Fotografia: Bunderarchiv
Una dona i el seu marit, estudiants de medicina, i els seus fills a l'Alemanya Oriental el 1984. La DDR tenia polítiques estatals per incentivar els naixements entre dones educades. Fotografia: Bunderarchiv

La decadència política, social i econòmica dels últims anys de la Unió Soviètica es va impregnar a tots els estats satèl·lits dels soviètics. Des del final de la Segona Guerra Mundial, la URSS els tenia controlats i institucionalitzats al detall, molts cops a cop d’espasa si era necessari. La República Democràtica d’Alemanya (DDR en endavant), la república oblidada, no en fou una excepció en cap cas. Malgrat que les coses no marxavem com volia el SED, comparat amb els seus aliats de la COMECON i el Pacte de Varsòvia, seguia sent un dels principals expositors del bloc socialista.

L’economia dels plans quinquenals

El trienni 1982-1985, la Unió Soviètica va viure un ball de secretaris generals, passant per l’arnat Breznev i els seus deixebles Andropov i Txernenko, fins l’elecció el març de 1985 de Mihail Gorbatxov. L’estructura industrial del comunisme oriental a principis de la dècada dels anys 80 s’havia transformat en un inconvenient, ja que per garantir el seu correcte funcionament, aquesta necessitava quatre vegades més d’energia, matèries primes i acer que els països occidentals.

El 1986 s’aprovaria l’últim pla quinquenal que tenia com a objectiu desenvolupar la tecnològica punta i solucionar les deficiències de l’habitatge.

Gorbatxov, amb la voluntat de millorar la situació social i econòmica de la Unió Soviètica i per extensió la resta d’estats del bloc, va començar a plantejar tot un seguit de programes de reformes del sistema soviètic que varen cristal·litzar en la famosa perestroika (reestructuració) i la glasnost (apertura), així com la no tant esmentada uskoreniye (acceleració del desenvolupament econòmic).

La perestroika significava un canvi en la modernització de l’economia i la societat soviètica  i mitjançant la glasnost es comprometia a millorar la transparència informativa dels fins al moment monolítics mitjans de comunicació controlats fèrriament pel poder soviètic. La uskoreniye plantejava la necessitat d’introduir canvis graduals i progressius que permetessin a l’economia soviètica adaptar-se a les necessitats d’una gran potència com se suposava que era la URSS.

La situació a la DDR

El creixement de la dissidència a la DDR a la dècada dels vuitanta anava estrictament lligat al descens i retrocés del nivell de vida i les mesures socials de caire igualitarista. Els sectors més sensibles amb la població criticaven la militarització de l’estat mitjançant lleis draconianes com la de 1984, que augmentava la repressió i els anys de presó als responsables de desordres públics, i la preuada “pau armada” de Honecker i els seus acòlits.

La construcció del socialisme en terra alemanya passava per un mal moment, malgrat els ànims del Sozialistische Einheitspartei Deutschlands “SED” (Partit Socialista Unificat d’Alemanya), dels intel·lectuals en nòmina del règim i fins i tot de membres de l’església luterana com el mateix president de la Federació d’Esglésies Evangèliques de la DDR Werner Leich, controlades i guionitzades per la Stasi via infiltrats, micròfons ocults i confidents. El 1986 s’aprovaria l’últim pla quinquenal de la DDR que tenia com a objectiu desenvolupar tecnològica punta i solucionar les deficiències en habitatge, i un any després es suprimiria la pena capital del codi penal. Mesures que arribaven massa tard.

Tancament de files i repressió

“El 25 de maig de 1988, cinquanta joves ocuparen l’àrea on es creuen els carrers Lenné, Bellevue i Ebertstraße de Berlin, i la denominaren Triangle Norbert Kubat en record al jove que s’havia suïcidat després de ser detingut en les manifestacions del primer de maig de 1987.”

L’ambient era altament desmoralitzant i l’emigració cap a l’oest aviat va tornar a ser una realitat si es volia fugir de la presó en què s’havia convertit la decrèpita DDR. Dins d’aquest panorama van començar a aparèixer moviments cívics pacifistes i ecologistes, com la “Iniciativa per la Pau i els Drets Humans” creada el 1985 per Gerd Poppe i Wolfgang Templin o la “Biblioteca del Medi Ambient” de l’any següent.

Aquestes organitzacions eren vigilades per les autoritats, la majoria d’ocasions la vigilància consistia en infiltrar un gran nombre d’agents de la Stasi o col·laboradors per rebentar-les des de dins o pel contrari, passar-ne informació per avançar-se sempre a les seves accions i reunions, reprimint-les a temps abans que augmentessin perillosament.

La majoria d’accions repressives consistien en aïllar els focus perillosos. Moltes esglésies luteranes foren clausurades, milers de revistes i pamflets decomissats i fins i tot els promotors i líders d’aquestes organitzacions pacifistes aviat passarien a disposició judicial i molts, a la presó. La revista d’informació soviètica Sputnik de caire reformista fou clausurada el 1988. Tot i aquesta cruel repressió a una oposició que estava encara molt verda, els ànims de canvi i la pèrdua de la por van portar molts alemanys de l’est a reunir-se cada dilluns a la tarda a les principals places del país.

Difusió de les protestes

Primer a Leipzig i després a més ciutats, es demanava un model de govern més tolerant i lliure, sempre en clau socialista. Aquests grups de pressió que optaven per un canvi dins la mateixa DDR eren Nou Fòrum o Neue Forum de Bärbel Bohley i la Renovació Democràtica o Democràcia Ara, en alemany Demokratie Jetzt, impulsada per Ulrike Poppe gràcies al seu programa de “12 tesis per la democratització de la DDR”.

A principis de 1989, el gran germà de Moscou va decidir tancar l’aixeta i deixar de patrocinar econòmicament la República Democràtica d’Alemanya.

El 25 de maig de 1988 cinquanta joves ocuparen l’àrea on es creuen els carrers Lenné, Bellevue i Ebertstraße de Berlín, i la denominaren Triangle Norbert Kubat en record al jove que s’havia suïcidat després de ser detingut en les manifestacions del primer de maig de 1987. El campament improvisat instal·lat en el triangle de Norbert Kubat arribaria per acollir fins a 150 persones i duraria cinc dies, quan un policia declararia que els acampats l’havien amenaçat amb una arma de foc.

Lennedreieck 1988

am 1.Juli 1988 sprangen 180 Menschen über die Berliner Mauer von West nach Ost.

El final del patrocini soviètic

Segons dades de la Destatis (Statistisches Bundesamt), la DDR havia perdut població de forma gradual. L’any 1950 hi vivien uns 18 milions de persones aproximadament, i a finals de 1989 la xifra era de 16 milions.

Durant el bienni 1988-1989 el SED no donava cap símptoma de canvi o de relativa tolerància ni comprensió davant una societat que els exigia una nova forma de socialisme de tall més democràtic. Les reformes de Gorbatxov a la Unió Soviètica eren vistes amb mals ulls per la majoria dels quadres del partit. Honecker seguia afirmant que el mur no cauria mai i que res ni ningú aturaria la marxa del socialisme al país.

El govern de la DDR estava moralment ferit quan a principis de 1989, el gran germà de Moscou va decidir tancar l’aixeta i deixar de patrocinar econòmicament el país. A partir d’aquell moment els estats socialistes europeus haurien d’espavilar-se solets. La cosa no pintava gens bé, i menys quan la única font d’ingressos passava a ser la seva germana “bessona” occidental. Amb la Unió Soviètica tirant pilotes fora, la DDR havia de fer els passos necessaris per reubicar-se en un món que s’estava desgelant. L’abril de 1989 la República Federal d’Alemanya, a canvi del suport econòmic al vetust règim oriental, exigia un augment dels sous i la qualitat de vida dels orientals, que eren impossibles d’assumir.

La DDR va passar a actuar a la defensiva quan l’estiu de 1989 va iniciar-se el gran èxode d’alemanys orientals cap a les fronteres d’Hongria i Àustria aprofitant que els seus germans socialistes començaven a desmantellar els seus propis règims comunistes. Els antics camarades alemanys es quedaven sense el suport dels seus camarades socialistes europeus. Aquell estiu canviaria per sempre la vida de molts germano-orientals per sempre.


Continuar a la segona part…

Primera sortida per Hongria – Així va desaparèixer la RDA | Capítol 2

Deixa aquí el teu comentari

Loading Facebook Comments ...