El colós de Rodes, una de les 7 meravelles del món antic, imaginat per Martin Heemskerck, al s.XVI. Els inventors grecs van crear ginys molt avançats en hidràulica i pneumàtica, i fins i tot autòmats, antecedents de la robòtica. Lamentablement, no han quedat gaires rastres, i no sabem com d'espesa era la seva aplicació a nivell social. Imatge: Wikimedia Commons
El colós de Rodes, una de les 7 meravelles del món antic, imaginat per Martin Heemskerck, al s.XVI. Els inventors grecs van crear ginys molt avançats en hidràulica i pneumàtica, i fins i tot autòmats, antecedents de la robòtica. Lamentablement, no han quedat gaires rastres, i no sabem com d'espesa era la seva aplicació a nivell social. Imatge: Wikimedia Commons

Potser un dels aspectes injustament menys coneguts de l’antiga Grècia és el grau de desenvolupament tècnic assolit per estudiosos brillants com Heró d’Alexandria, Filó de Bizanzi o Arquímedes. No coneixem si els seus invents van ser aplicats de manera generalitzada i la seva existència ens ha arribat més com a curiositats puntuals que com a tractats científics pròpiament dits. Dit d’una altra manera, el fet de saber com crear ginys tecnològicament avançats no permet relacionar-ho amb un alt nivell de desenvolupament de la tecnologia a l’antiga Grècia. Amb tot, els ginys van representar un antecedent directe de la robòtica

L'anomenat "tirabuxó d'Arquímedes" (font: wikimedia)
L’anomenat “tirabuxó d’Arquímedes” (Font: wikimedia)

Aparells que sovint relacionem amb inventors posteriors, com Leonardo da Vinci, com el cas de la bomba d’aigua, ja havien vist la llum al segle III aC a Grècia gràcies a Arquímedes i el seu “tirabuixó”, adoptats posteriorment pels romans de manera que els vigiles, cos de bombers de l’antiga Roma, ja empraven una bomba d’aigua en la seva tasca d’extinció del foc.

Un dels principals àmbits d’actuació dels inventors grecs fou l’estudi de la pressió dels fluids com a agent actiu per a provocar moviment mecànic. Dit en dos mots: la pneumàtica i la hidràulica… les seves aplicacions foren múltiples. Un dels mestres en aquest àmbit havia estat Ctesibi, un alexandrí de la primera meitat del segle III aC que havia creat des d’instruments musicals, com el primer òrgan hidràulic (hydraulos), fins a un rellotge també accionat per aigua. Els seus avenços foren la base per als seus deixebles Filó i Heró, que aconseguiren construir artefactes, encara avui sorprenents donats els recursos de què disposaven.

La màquina de vapor

Reconstrucció moderna d'una eolípila (font: wikimedia)
Reconstrucció moderna d’una eolípila Font: wikimedia)

Per posar un dels exemples més cridaners, la màquina de vapor, element cabdal per a la Revolució Industrial, ja havia estat inventada a Alexandria al segle I per Heró. Aquest embrió del que molts segles després mouria trens, vaixells, i embarrats de telers va ser anomenat eolòpila, i era una mena de calder tancat hermèticament amb dos petits tubs a la part superior que sostenien una petita esfera, també metàl·lica, que tenia dos orificis (ara en diríem “vàlvules”).

El calder es sostenia sobre tres potes, de manera que si s’hi posava una flama sota, s’escalfava l’aigua de l’interior que augmentava de volum en convertir-se en vapor, passava pels tubs fins l’esfera i sortia a l’exterior per les vàlvules tot fent-la girar. L’escalfor s’havia convertit en moviment i per aconseguir-ho, només calia un fluid (l’aigua) i un espai estanc que permetés dirigir-lo (el calder metàl·lic ben segellat).

La primera porta automàtica no s’instal·là a un grans magatzems

Un cop assolit això, només la imaginació podia limitar-ne les aplicacions. De ben segur que quan els ciutadans d’Alexandria veien que les portes del temple s’obrien soles adjudicaven el “miracle” a la divinitat titular de la finca… i ves per on, l’acció divina era provocada per un circuït d’aigua soterrani. Concretament, el “foc sagrat” escalfava l’aigua d’un dipòsit soterrani que en expandir-se, passava per un tub a un altre dipòsit que en guanyar pes, accionava una politja que arrossegava dues cordes enrotllades als eixos de les porta, fent-les girar.

Ancient TV – Heron’s AutoDoors

Ancient TV. We think of automatic doors as a pretty modern invention, but over 2000 years ago Heron of Alexandria got there first! A master of pneumatics and mechanics, Heron’s inventions were centuries, even millennia, ahead of their time.

L’obertura de portes podia completar-se amb el so d’un instrument de vent, generat també a partir del moviment d’aigua a través d’una trompeta. La presència del líquid obligava a expulsar l’aire i per tant, l’instrument sonava. I un cop obertes les portes, podia començar l’espectable a l’interior del temple. Ombres que es movien, autòmates, tot mogut a partir d’un sistema de cordes i politges, etc. Malauradament, a part de la descripció dels dispositius no hi ha evidències arqueològiques de la posada en pràctica. En l’àmbit de l’arqueologia experimental i a partir de les dades i descripcions antigues, ha estat possible de construir alguns dels ginys d’Hero. Aquesta tasca ha permès de constatar la validesa tècnica de les dades.

Tot plegat està documentat per Heró a la Pneumàtica i a l’Automata, dues de les seves almenys dotze obres conegudes, on hi descriu la “porta automàtica” i més d’una setantena de ginys mecànics basats en els vasos comunicants, l’efecte de la pressió de l’aigua, l’aire i del vapor sota forma de diversos mecanismes i automatismes i fins i tot, màquines de guerra.

La repercussió del teatre

Heró també treballà el camp de l’òptica, estudià la reflexió i la refracció de la llum i formulà el “principi del camí més curt de la llum”, que serví de base als posteriors estudis d’Alhazen al segle XI. Els treballs de l’estudiós musulmà alhora foren bàsics per al matemàtic francès Pierre de Fermat per a desenvolupar el seu “principi del temps mínim” el segle XVII segons el qual, el camí que pren un raig de llum entre dos punts és el que pot recórrer en el menor temps.

L’espai on els seus invents haurien tingut una major repercussió hauria estat al teatre, un dels espais per excel·lència de la societat grega. L’escena podia completar-se amb l’acció del primer òrgan pneumàtic conegut, mogut per un molí, un altre estri inventat per ell, o també amb efectes sonors com trons generats a partir de la caiguda mecànica de boles sobre un timbal ocult a la vista del públic.

Sortint de l’àmbit dels “grans espectacles”, gràcies a Heró un vas podia descarregar líquids de diferents temperatures a voluntat, es podia fer sonar trompetes a partir de l’acció de l’aigua i fins i tot, es creà la primera màquina expenedora que introduint-hi una tetradracma (peça amb un valor de quatre dracmes). La moneda queia sobre l’extrem d’una palanca situada dins un contenidor ple de líquid. El pes de la moneda feia aixecar una tapa a l’altre extrem de la palanca, que permetia el pas de l’aigua cap a l’exterior.

Les seves obres ens han arribat gràcies a textos àrabs que fan referència a les obres originals, la majoria perdudes. Vist això, ben bé que Heró es mereixeria una sala pròpia al museu del Parc d’Atraccions del Tibidabo.

Proves arqueològiques

Hydraulos del s.I aC trobat a Dion (Macedònia, Grècia). Museu de Dion (font: wikimedia)
Hydraulos del segle I aC trobat a Dion (Macedònia, Grècia). Museu de Dion (Font: wikimedia)

La única prova arqueològica de la construcció d’algun dels ginys descrits en aquestes obres son els fragments d’un del segle I aC. La troballa es donà a Dion, un jaciment a la regió grega de Macedònia. L’agost del 1992, els arqueòlegs localitzaren una colla de tubs de coure, així com una làmina rectangular del mateix material. Era l’instrument musical de teclat més antic trobat fins al moment, ja que la única peça semblant, trobada a Aquincum (actual Budapest) el 1931, és del segle III dC i per tant, d’època romana.

Amb les arrels a Bizanzi

Ja abans però, Filó de Bizanzi, contemporani de Ctesibi tot i que més jove, ja havia escrit una obra amb sota el títol de Pneumàtica i de la que no se’n saben gaires detalls però que de ben segur posà les bases per a la posterior obra d’Heró. Entre d’altres artefactes, la Pneumatica de Filó descriuria un primerenc molí d’aigua, i estudiaria per primera vegada efectes com els dels vasos comunicants o la compressió de l’aire 1.

Altres obres seves (Mochlica, Belopoechia, Isagoge…) classifiquen Filó com un expert en poliorcètica o art de la guerra a partir del seu treball sobre la mecànica, un exemple particular de l’afirmació, dos segles abans, d’Heràclit d’Efes segons la qual “la guerra és el pare de totes les coses” o si més no, de molts avenços tècnics.


1:Gille, B. (1980), La cultura técnica en Grecia, Ediciones Juan Granica: Barcelona, p. 140

Deixa aquí el teu comentari

Loading Facebook Comments ...