Davant la sentència condemnatòria que ha dictat el Tribunal Suprem espanyol contra els presos polítics independentistes catalans, l’equip integrant d’Històries d’Europa fa les següents consideracions:

  1. No podem obviar tot el que està passant a Catalunya i per tant no podem deixar el present sense cap responsabilitat. Per entendre el present, cal estudiar el passat amb fermesa. La nostra tasca en la divulgació històrica fa que el present adquireixi un major valor històric.

  2. Solidaritat màxima amb els familiars i els polítics que han patit una represàlia sense precedents en una Europa que presumeix d’ésser democràtica aquestes ultimes set dècades.

  3. Solidaritat amb la societat civil mobilitzada i amb les accions i organitzacions no violentes.

  4. La divulgació històrica en llengua catalana és un dels nostres puntals i com a tal, ens mantindrem fidels a la publicació en català de continguts històrics de qualitat amb el rigor científic i la llibertat d’expressió com a bandera de la nostra tasca.

L’objectivitat de la Història

“L’historiador ha d’esforçar-se per cercar l’objectivitat i entendre, però serà un mal historiador si es traeix a si mateix, cercant una equidistància impossible i mostrant-se insensible al dolor humà.”
Josep Maria Salrach

Per entendre què és l’objectivitat en història, el primer que cal és separar la història de l’historiador. La història existeix, és allà, és el nostre passat tant si l’estudiem com si no, la coneguem o no. Per tant, és un fet independent. Pel que fa a l’historiador, el segon concepte que cal diferenciar és la imparcialitat de la objectivitat, tal com afirmava Josep Fontana.

Ningú li demana a l’historiador que sigui imparcial, és més, és impossible. Un historiador és un ésser humà lligat al seu temps i la seva circumstància, als seus problemes i les seves limitacions de classe social o de bagatge cultural o fins i tot, de localització geogràfica. És impossible demanar-li a un historiador que sigui imparcial davant la crueltat de l’esclavisme, l’assassinat de dones acusades de bruixeria, les violacions massives a les postguerres o l’holocaust jueu. Si llegim els testimonis dels qui van patir aquestes injustícies i no se’ns entelen els ulls, és que no tenim sentiments, per molt historiadors que puguem ser. Ningú, tampoc un historiador, pot dir que davant d’haver de triar entre els nazis i les seves víctimes als camps de concentració, es considera imparcial.

Deixa aquí el teu comentari

Loading Facebook Comments ...