Lamarr va tenir una vida de pel·lícula. Va protagonitzar el primer nu del cinema i el primer orgasme el 1933 a una pel·lícula que no era porno,
Lamarr va tenir una vida de pel·lícula. Va protagonitzar el primer nu del cinema i el primer orgasme el 1933 a una pel·lícula que no era porno, "Extasis". El seu marit llavors, Friedrich Mandl, un fabricant d'armament que va fer fortuna venent als nazis, es va sentir avergonyit...però de la pel·lícula. L'escena avui no escandalitzaria ni a un nen de primària. Va intentar comprar totes les còpies de la pel·lícula, sense èxit. Lamarr va ser la seva segona muller de 5 que en va tenir, es van casar el mateix 1933 quan ella en tenia 19 i ell 33 anys. Curiosament, el seu fanatisme nazi no el va salvar de ser expropiat acusat de tenir ascendència jueva. Foto: Wikimedia Commons

L’actriu coneguda com a Hedy Lamarr, en realitat es deia Hedwig Eva Maria Kiesler. Va néixer a Viena el 1914, per tant era Austro-hongaresa. Filla d’un important banquer, va començar a Viena la seva carrera professional amb només 16 anys, després d’haver guanyat un concurs de bellesa amb només 12. Lamarr vivia acomodadament a Viena, però era presonera a casa seva, i era molt inquieta, a més a més, no suportava l’ambient nazi. Va deixar el seu marit i Àustria el 1937, via Suïssa i París, per anar finalment a Londres. Allà va conèixer Louis B. Mayer de la Metro Goldwyn Mayer amb qui va signar un contracte que la va portar cap a Hollywood. D’aquesta manera marxava no només una actiu, sinó la inventora que aportaria el predecessor directe de la revolució que està marcant la història de la humanitat al segles XX i XXI.

Hedy Lamarr, la inventora

Els estudis l’anunciava com “la dona més bella del món”, segons paraules del director Max Reinhardt. La gent veia en ella abans la dona preciosa que la intel·ligència. Així va desenvolupar respostes àcides com que: “Qualsevol dona pot ser glamorosa, tot el que ha de fer és romandre amb posat estúpid”.

Lamarr no bevia i no li agradada freqüentar festes, pel que ocupava el seu espai d’oci amb el hobby dels invents. L’impulsor d’aquesta dèria havia estat el seu pare, qui l’encoratjava a potinejar amb tots els estris mecànics que els queien a les mans. Amb el seu marit nazi sovint havien tingut discussions tècniques, i sobre els seus tipus de clients, amb l’efecte paral·lel de convertir Lamarr en una inquieta enginyera. Durant la seva època d’actriu als EEUU disposava d’un estudi complert a casa seva mateix, on dibuixava els seus invents.

Era una persona, en definitiva, autodidacta. Evidentment, el fet de ser dona no li va facilitar la feina, en demanar d’ajudar al Consell Nacional d’Inventors, aquests s’hi van negar, però la van proposar com a cara maca per vendre bons de guerra on havia de fer un paripé amb un mariner per recaptar fons. El seu principal invent va venir per ajudar el seu país d’acollida en la Segona Guerra Mundial, col·laborant en la recerca per evitar les destrosses que produïen els submarins nazis a l’Atlàntic.

L’espectre eixamplat per salt de freqüència

L’avantatge del salt de freqüència, la novetat, era que evita la fàcil intercepció, perquè canvia la freqüència limitant-la a un espai de temps, en el qual es comuniquen el receptor i l’emissor molt ràpidament, de forma que només es podien interceptar senyals sense sentit que contenien només informació parcial.

L’ajuda d’Antheil, gran músic compositor i amic de Lamarr, va ser als teclats. Lamarr va aconseguir comunicar, sense cables, un petit emissor de ràdio amb una pianola mecànica. El piano disposava de 88 tecles, accionades per una cartolina foradada que contenia la melodia, per tant, va dissenyar un sistema de comunicació que contenia inicialment 88 senyals emesos per 88 diferents canals, però que al final feien sonar la melodia. A partir d’aquí, van dissenyar un emissor i receptor autònoms i ho van patentar. D’aquesta forma va aparèixer el wireless. La idea servia igual per a un piano, que per a un cuirassat. Tant el sistema de telefonia mòbil, com el GPS, el wi-fi o el Bluetooth, tenen la base en aquest sistema previ de comunicació.

La patent amb registre US 2,292,387 conjuntament amb el pianista George Antheil: "A secret communications system". Havia estat pensat per a controlar i dirigir els torpedes durant la Segona Guerra Mundial, però no es va aplicar fins passats 20 anys. Aquest invent de control per baixa freqüència es va convertir en el predecessor directe de tots els sistemes actuals com el Wi-fi o el Bluetooth.Foto: Wikimedia Commons
La patent amb registre US 2,292,387 conjuntament amb el pianista George Antheil: “A secret communications system”. Havia estat pensat per a controlar i dirigir els torpedes durant la Segona Guerra Mundial, però no es va aplicar militarment fins passats 20 anys. Aquest invent de control per baixa freqüència es va convertir en el predecessor directe de tots els sistemes actuals com el Wi-fi o el Bluetooth. Foto: Wikimedia Commons

Una geni oblidada en vida

El seu invent trigaria a fer-se públic i comercialitzar-se. Fins 40 anys més tard del seu registre no es faria servir per a les ràdios comercials. Als 38 anys, el 1953, Lamarr va esdevenir ciutadana nord-americana de ple dret. Als anys 60 va ser detinguda diversos cops per robatoris, sembla que era cleptòmana. La seva dissort va inspirar Andy Warhol el 1965 a Hedy, melodrama on caricaturitzava Lamarr. El mateix any 1965 es va divorciar per sisè cop.

Va dilapidar la seva fortuna. Lamentablement, la patent no va donar rèdit (la seva part l’havia cedit a l’exèrcit durant la Segona Guerra Mundial). La patent es va començar a fer servir per dirigir míssils per part de l’exèrcit arran de la crisi dels Míssils de Cuba (1962) un cop el coautor de la patent, Antheil, ja era mort (1959). Els intents de Lamarr de tornar a la gran pantalla s’anaven frustrant i va acabar els últims anys de la seva vida quasi reclosa a casa seva.

Lamarr actualment es reconeguda com la inventora de les connexions inalàmbriques, sense les quals avui no reconeixeríem el nostre món tecnològic. L’any 1998 la Electronic Frontier Foundation la va reconèixer com a creadora d’aquests sistemes (juntament amb Antheil), dos anys després moriria. Aquesta dona va haver d’emigrar per poder desenvolupar el seu talent, malauradament un fet que encara avui passa, especialment a Catalunya. La fuga de talent no és un efecte nou.

Una reflexió que hauríem de fer tots

El fet de ser dona la va marcar, doncs constantment li deien que “hauria d’haver nascut noi”. La pregunta és evident: de haver estat així, avui segurament tothom la coneixeria, com si fos una mena d’Steve Jobs? Si no és prou coneguda per ser dona, quantes altres dones i talents haurem perdut en segles de discriminació? I el que és pitjor, regla de tres, si encara només un 8% de dones es dediquen a carreres professionals tècniques, quins avenços ens estarem perdent, conseqüència d’aquest talent perdut?


Més informació:

El 2017 es va crear aquest documental sobre la seva vida:

Bombshell: The Hedy Lamarr Story Trailer #1 (2017) | Movieclips Indie

Bombshell: The Hedy Lamarr Story Trailer #1 (2017): Check out the new trailer starring Hedy Lamarr! Be the first to watch, comment, and share Indie trailers, clips, and featurettes dropping @MovieclipsIndie.

Al web de l’Associació del Saló de la fama reconeix inventors. Molt recentment, el 2014, han inclòs a Lamarr. És una entitat sense ànim de lucre que empeny els joves a inventar, crear i mostrar els exemples de personalitats com Lamarr, i d’aquesta forma connectar el passat amb l’actualitzat.

The National Inventors Hall of Fame

Pause all videos We inspire emerging creators and entrepreneurs through our education programs and honor the history of innovation through our museum and Hall of Fame Inductees.

A Catalunya, la Fundació Ciència i Aula intenta acostar les vocacions als més joves:

Ciència i Aula

Col·laborem amb les administracions i diverses institucions per sistematitzar la presència de la ciència a l’escola i augmentar les vocacions en l’àmbit CTM (Ciència, Tecnologia i Matemàtiques). Donem suport i actualització als docents per a la introducció del mètode científic a les escoles.

I és que qualsevol ajuda és poca, com diu aquest article, només 25 de cada 1.000 dones llicenciades aposten encara per les TIC:

Dones i TIC: el repte de l’equitat | CTecno

L’agenda d’actes tecnològics i digitals a Barcelona s’omple a un ritme desorbitant. Cada setmana són diversos els congressos, esmorzars, debats, dinars o cursos que han de competir per atraure assistents. L’oferta d’esdeveniments del nostre sector és incessant, i el solapament entre actes és inevitable.

I no serà per les diverses iniciatives per aportar referents a les noies perquè no s’autolimitin a l’hora de triar una opció STEM, per exemple fent visible referents:

Premis Dona TIC

Els Premis Dona TIC, organitzats pel Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública dins del pla Dona TIC, tenen el doble objectiu de reconèixer el paper fonamental de les dones en el món professional, empresarial i acadèmic de les noves tecnologies, i oferir referents a les nenes i adolescents que dubten si dedicar-se o no a les disciplines STEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques) en el futur.

Deixa aquí el teu comentari

Loading Facebook Comments ...