Vinyes del Penedès. Foto: Cèsar Sànchez

No se’ns acut referir-nos a la gastronomia occidental sense emprar conceptes com Bourgogne, Rioja, Bordeaux, Riesling, Chianti, Priorat, Alella, Penedès… El vi ja era un element essencial de les cultures fenícia, grega i romana, hi havia àmfores especialment dedicades al seu transport, com les Rashgun fenícies, les Corintia B sicilianes del segle VaC o les Dressel 2-4 o Lamboglia 2 durant la alt imperi romà, i també recipients ceràmics de qualitat creats expressament per al seu consum als banquets o cerimònies religioses 1.

El vi es conservava millor que d’altres begudes fermentades, com la cervesa o l’hidromel, cosa que de ben segur n’afavorí el consum. Regions senceres han estat dependents del comerç del vi al llarg dels segles. Ja la Ilíada esmenta el vi de l’Illa d’Icària, a l’est de l’Egeu i també a l’actual Turquia, a l’antiga regió de la Cilícia s’hi produïen vins com Tars o vi fumat, i també l’Abatis. En època romana, el vi produït a la Laietània, (a l’actual Maresme) era enviat a Roma per al consum del legionaris. A Itàlia, la ciutat de Pompeia era un important centre de proveïment tant de la capital com de diferents províncies estrangeres, on s’hi han localitzat àmfores pompeianes. La seva importància quedà ben palesa quan, després de la destrucció de la zona degut a l’erupció del Vesuvi el 79 dC, es varen reorientar altres cultius, com grans àrees de cereals prop de Roma, que es reconvertiren en vinyes.

Delegació armènia portant vi en un relleu de Persèpolis (Iran). (Autor; Eugeni Junyent)
Delegació armènia portant vi en un relleu de Persèpolis (Iran). (Autor; Eugeni Junyent)

Origen del vi

El vi no aparegué ni a Grècia ni al Pròxim Orient, sinó que té el seu origen a l’est d’Europa o a l’oest d’Àsia, segons es miri. Les informacions disponibles fins el 2017 indicaven que s’havia cultivat per primera vegada entre el 5400 i el 5000 aC a Hajji Firuz Tepe, a les muntanyes Zagros del nord-oest de l’actual Iran.

A finals del mateix any però es va fer públic el resultat d’analítiques que situen l’existència del primer vi a Geòrgia més de cinc segles abans d’aquesta cronologia. El descobriment, fruït del treball als jaciments georgians de Gadachrili Gora i Shulaveris Gora feu recular el marc temporal fins a inicis del VI mil·lenni aC.

Més enllà de la notabilíssima importància de la nova finestra temporal, l’arqueologia també aportà informació sobre el procés de producció del que ara per ara, hem de classificar com el primer vi.

Proves arqueològiques

Les excavacions a Gadachrili, en curs des del 2006 per part del Museu Nacional de Geòrgia i col·laboració internacional, havien aportat restes de recipients ceràmics d’inicis del sisè mil·lenni aC fets a mà, ja que en aquesta cronologia encara no existia el torn. Un cop cuita, la durabilitat de la pasta és extraordinària alhora que prou porosa per permetre que s’hi dipositin i conservin restes químiques de gran vàlua per a conèixer-ne el contingut durant la seva vida útil. La troballa de material ceràmic esdevé doncs un cop més, de gran importància arqueològica.

L’anàlisi dels fragments varen donar com a resultat la presència d’una concentració d’àcid tartàric molt més elevada que la que es trobava a les mostres del sòl també analitzades. Aquests valors confirmen que els recipients havien contingut raïm. Les analítiques també han evidenciat la presència de pol·len de raïm en estrats propis del neolític. Aquestes partícules, absents en nivells moderns del sòl, són un indici més de la presència de vinya i de raïm fa 8000 anys, i que el seu producte era col·locat dins els recipients 2.

Alguns de les gerres que haurien contingut raïm eren semisoterrades a terra, tenien una capacitat d’uns 9 litres cadascuna i la seva distribució pel jaciment permet extrapolar l’acumulació de més de 50 litres en un sol habitatge. Aquest volum dirigeix a concloure que el vi no hauria estat fruït només de l’explotació de vinyes silvestres, sinó que segurament era el resultat d’un cultiu que n’hauria permès tant el proveïment de les comunitats que el consumien com el seu emmagatzematge. La presència de discs ceràmics del mateix diàmetre que la boca dels contenidors és un altra troballa important, ja que permetrien el segellat d’aquests, bàsic per a crear les condicions per a una possible fermentació.

Procés de creació

Tot i que pot quedar l’ombra de dubte de si el raïm realment era consumit fermentat (com a vi) o no, tant les dades anteriors com l’anàlisi del paleoambient han posat l’estora vermella per a la presentació del sud del Càucas com el bressol del vi. De fet, malgrat avui dia hi ha una frontera pel mig que és més que una divisió política, aquesta zona dista poc més de 500 quilòmetres del jaciment de Hajji Firuz, de manera que podem establir la zona d’origen del cultiu de la vinya i per tant, de la producció del vi en el quadrat que limita al nord amb el Càucas, al sud amb els Zagros septentrional, a l’est amb la mar Càspia i a l’oest amb la Mar negra.

Una dada que no s’ha trobat a la ceràmica de Geòrgia i sí als Zagros és la resina de terebrint. Més de quatre mil·lennis més tard, Plini el Vell esmenta que s’emprava per conservar el vi, donades les seves característiques antioxidants i actualment encara podem tastar-la a la retsina, el característic vi blanc elaborat a Grècia. L’absència de qualsevol tipus de conservant als jaciments del Càucas fa pensar als estudiosos que inicialment, el vi de fa 8000 anys seria un producte estacional, que es consumiria pocs mesos després de la seva producció.

Les proves arqueològiques de Gadachrili palesen la possibilitat que fa 8000 anys, el procés de producció del vi fos, si no el mateix, molt similar al mètode tradicional georgià que es basa en premsar el raïm i dipositar-ne el most o líquid resultant juntament amb els fragments de llavors i pells i també les rapes o restes de branquillons dels que pengen els grans de raïm al gotim en un queri que, igual que les posterior dòlia romanes, eren grans recipients ceràmics soterrats a terra. Un cop plens amb el resultat de la verema, es segellaven durant uns sis mesos abans de consumir el vi. A la regió del Càusas hi creixen fins a 500 varietats diferents de raïm, i no és per atzar que la tradició vitinvinícola de Geòrgia hagi estat reconeguda per la UNESCO com a patrimoni immaterial de la Humanitat des del 2006.

En poc més de 7000 anys, el procés de la producció de vi havia viatjat del Càucas fins la Mediterrània més oriental.Vinyes.(Autor; Eugeni Junyent)
Detall de vinyes a la Catalunya central. Autor; Eugeni Junyent

…i el vi arriba a Ibèria!

Com tants d’altes recursos, la viticultura avançà cap a l’oest amb l’acció del colonialisme grec i fenici, previ pas per Creta, Galilea i d’altres punts del Llevant mediterrani, com el jaciment fins arribar irremeiablement a Iberia. Primerament considerat un producte de consum per a les elits, posteriorment passà a produir-se in situ. Al Principat, les proves més primerenques es documentaren als voltants del canvi de mil·lenni a Avinyonet del Penedès.

L’assentament del turó de la Font de la Canya fou ocupat des de l’edat del Ferro al segle VII aC fins l’arribada romana al territori de Llevant al segle I aC. El factor diferencial d’aquest jaciment és la presència de nombroses evidències al voltant de la producció de vi. En més de la meitat de les desenes de sitges del segle VII aC excavades s’hi trobaren llavors de raïm, a més de restes de brisa en una d’elles (la rapa, la pell, el pinyol i la polpa del raïm després de premsar).

El fet que també s’hi hagin documentat fragments d’àmfores fenícies porta als arqueòlegs a afirmar que el primer vi a la Font de la Canya hauria estat conseqüència del comerç amb aquest poble mariner, que prèviament es documenta tant al sud de la península com a Eivissa per arribar a l’actual Principat per les terres de l’Ebre. Posteriorment, es passaria al cultiu autòcton que evidencien les proves arqueològiques. El jaciment penedesenc també aporta informació sobre el consum del vi, a partir d’objectes com un cullerot de bronze per a barrejar-lo i servir-lo i trípodes-morters, tot plegat relacionat amb un consum en àmbits de prestigi o rituals.

En poc més de 7000 anys, el procés de producció del vi havia viatjat des del Càucas fins la Mediterrània més oriental.


Què visitar?

Centre d’Interpretació DO Vinífera: http://www.fontdelacanya.cat


Notes:

1: Pérez Ballester, José. Recipientes Cerámicos para aceite y vino en la Antiguedad. Arqueologia e Iconografia. Universitat de València. Treball en el marc del projecte de investigación HAR2009-11116 del Ministerio de Ciencia e Innovación.

2: Patrick McGovern, Mindia Jalabadze, Stephen Batiuk, Michael P. Callahan, Karen E. Smith, Gretchen R. Hall, Eliso Kvavadze, David Maghradze, Nana Rusishvili, Laurent Bouby, Osvaldo Failla, Gabriele Cola, Luigi Mariani, Elisabetta Boaretto, Roberto Bacilieri, Patrice This, Nathan Wales, David Lordkipanidze. Early Neolithic wine of Georgia. Proceedings of the National Academy of Sciences Nov 2017, 114 (48) E10309-E10318; DOI: 10.1073/pnas.1714728114

Deixa aquí el teu comentari

Loading Facebook Comments ...