Calendari romà en base als mandats dels cònsuls que era al fòrum. Precisament, una de els raons de Cèsar per canviar aquest sistema va ser la picaresca en l'allargament dels càrrecs per manipulacions del calendari. Foto: Wikimedia Commons
Calendari romà en base als mandats dels cònsuls que era al fòrum. Precisament, una de les raons de Cèsar per canviar aquest sistema va ser la picaresca en l'allargament dels càrrecs per manipulacions del calendari. Foto: Wikimedia Commons

El calendari julià havia establert un format que transformava el febrer, el juliol i l’agost. Juli Cèsar es va adonar que la rotació no era exactament de 365 dies, sinó de 365,25. Així que va decidir arreglar el desfasament que feia que les estacions ballessin en 90 dies per l’acumulat. El savi Sosí­genes d’Alexandrí­a, va trobar la solució en l’any bixest (o de traspàs), és a dir, que cada quatre anys es treia un dia novament al pobre febrer.

Ens podem apuntar a l’agenda que curiosament l’any 4.000, també múltiple de 4, la comissió va determinar que no sigui bixest.

El calendari va fer el seu servei fins 1582. I és que Sosígenes també va cometre un petit error de càlcul. En realitat la translació no és de 365,25 dies (365 dies i 6 hores), sinó de 365,2422 (11,15 minuts menys). Una altra vegada el mateix cas, era molt poc, però l’acumulat de quasi 1.600 anys s’havia anat notant. El papa Gregori XIII va convocar una comissió de savis. Es van adoptar dues mesures, i la primera era que per ajustar el calendari, caldria avançar 10 dies de cop. És a dir, que la resposta a què va passar entre els 10 dies que van del dijous 4 al divendres 15 d’octubre de 1583, simplement és: no res. No van existir mai. Senzillament, la gent se’n va anar a dormir el dia 4, i es va despertar el dia 15.

La segona mesura va ser que no serien bixests els anys en que les dues primeres xifres fossin múltiples de 4. Ho van ser el 1600 i 2000. També vol dir els acabats en centenars rodons, excepte els que fossin múltiples de 400.

El d'Alaska va ser un altre curiós. Va ser comprada a Rússia pels Estats Units el 1856, pel que fins lavors les fronteres horàries coincidien amb Canadà. Però amb el canvi de sobirania la franja es va moure a les illes Diòmedes. Per tant, Alaska va passar de la ser al fus huso horari GMT + 14 al GMT -9. Si fins llavors s'havia fet el salt respectant els dies de la setmana (passant e dijous a divendres per exemple) aquesta vegada pel canvi horari no, es va passar de divendres 6 d'octubre a divendres 18 d'octubre. Una setmana de 8 dies. Foto: Wikimedia Commons
Alaska va ser un altre cas curiós. Va ser comprada a Rússia pels Estats Units el 1867, pel que fins llavors les fronteres horàries coincidien amb Rússia i Canadà. Però amb el canvi de sobirania la franja es va moure a les illes Diòmedes. Per tant, Alaska va passar de ser al fus horari GMT+14 al GMT-9. Si fins llavors s’havia fet el salt respectant els dies de la setmana (passant de dijous a divendres per exemple el 1582) aquesta vegada, pel canvi horari, no. En ser 1867 els tocava avançar 12 dies. Però es va passar de divendres 6 d’octubre a divendres 18 d’octubre, és a dir 11 dies per culpa del canvi horari. Una setmana de 8 dies. Foto: Wikimedia Commons

L’adopció del calendari gregorià no va ser fàcil

No tothom va acceptar de seguida la reforma provinent d’un papa. Evidentment, primer ho van adoptar els catòlics. El calendari va entrar en vigor el 24 de febrer de 1582 amb la butlla coneguda com a Inter Gravissimas. França va fer el canvi al desembre conjuntament amb les seves colònies americanes (del 9 al 20). Als Països Baixos, en plena Guerra d’independència dels 80 anys, els Habsburg van deixar-los sense festes de Nadal fent el canvi entre el 17 i el 21 de desembre. Amb tot, va tenir un efecte a les Províncies Unides quasi nul, perquè ja l’any abans havien tret el nom del rei a totes les actes judicials i s’administrava justícia en nom del Príncep d’Orange, protestant.

Però al món protestant no seria fins al 1700, quan els luterans alemanys adoptaren el nou calendari (llavors ja amb 11 dies d’endarreriment respecte el calendari gregorià), mentre que els anglicans ho feren el 1752.

El mateix 1700 els finlandesos protagonitzarien una altra curiositat, i és que van decidir ajustar els 10 dies eliminant els anys bixest, és a dir, durant 40 anys. Però els anys 1704 i 1708 se’ls va oblidar, i per tant, entre 1704 i 1712 els finlandesos van anar a la seva pròpia bola en temes de calendari, diferents a la resta d’Europa, fos quina fos l’opció triada. El 1712 van tornar al julià, no al gregorià, però amb una nova modalitat, afegint un dia 30 de febrer com a any de traspàs. Els nascuts en aquell dia no van poder celebrar mai el seu aniversari el dia que tocava. Finalment, cansats d’anar a la seva, el 1753 van passar del dimecres 17 de febrer al dijous 1 de març.

Popularment es fa servir el relat de què Cervantes i Shakespeare van morir el mateix dia. Això no és cert. A causa de la reforma del calendari, en realitat Cervantes va morir el 23 de abril de 1616, però Shakespeare ho feu 10 dies després, en ser protestant anglicà. Per a l’Europa catòlica de la reforma gregoriana Shakespeare va morir el 3 de maig de 1616.

Els calendaris al món

Al món ortodox també els va costar d’acceptar aquesta reforma del calendari. Els soviètics l’adoptaren un cop triomfà la revolució. Però els qui s’emportaren la palma en ser els últims van ser els grecs, que no l’acceptarien fins el 1927, que el van haver de fer amb 13 dies d’endarreriment.

Primera edició del nou calendari gregorià. Els 10 dies no van ser res comparat amb els 455 dies que va durar l'any 46 aC en que es va fer el calendari julià per poder-lo ajustar. Foto: Wikimedia Commons
Primera edició del nou calendari gregorià. Els 10 dies no van ser res comparat amb els 455 dies que va durar l’any 46 aC en que es va fer el calendari julià per poder-lo ajustar. Foto: Wikimedia Commons

Aquest, per tant, és el calendari civil vigent actualment de forma universal, el gregorià. Aquest fet comporta que el tema de l’inici del calendari, amb el debat sobre “l’any 0” o del naixement de Crist, sigui innecessari, perquè en realitat es compta des del 1582.

Hi ha hagut molts calendaris en la història. La necessitat de controlar el temps en la cultura humana és universal. De fet, actualment hi ha encara qui compta segons les seves pròpies creences. Els calendaris més complicats són els de base lunar, en contraposició al solar com és el gregorià i era el calendari julià, que precisament va substituir un de lunar. Algunes festivitats religioses segueixen encara en part calendaris lunars, són les famoses festivitats mòbils que per això varien cada any.

 

Deixa aquí el teu comentari

Loading Facebook Comments ...