Jovanka a una de les seves últimes sortides, als Països Baixos el 1970 rebent flors conjuntament amb la llavors princesa Beatrix a Aalsmeer. Foto: WikimediaCommons
Jovanka a una de les seves últimes sortides, als Països Baixos el 1970 rebent flors conjuntament amb la llavors princesa Beatrix a Aalsmeer. Foto: WikimediaCommons

Jovanka Broz (de cognom de soltera Budisavljević) es va convertir en un símbol involuntari de la desintegració de Iugoslàvia. Casada durant 28 anys amb el líder Tito, de la qual va ser la seva tercera muller, va ser apartada de la vida pública. Jovanka, partisana durant la Segona Guerra Mundial i tinent coronel de l’Exèrcit Popular de Iugoslàvia, va viure la desintegració de les repúbliques, des de la mort de Tito el 1980 i fins la seva pròpia mort el 2013, des de l’ostracisme més vergonyant, completament oblidada mentre els centres de poder es posicionaven per repartir-se el botí iugoslau.

Jovanka es va acostar personalment a Tito després de la mort de Davorjanka Paunović, la dona sempre recordada per Tito i anterior secretària que va morir malalta el 1946 després de passar tota la guerra amb ell. A la foto, Davorjanka rere de Tito a la dreta el 1942. Foto: Wikimedia Commons
Jovanka es va acostar personalment a Tito després de la mort de Davorjanka Paunović, la dona sempre recordada per Tito i anterior secretària que va morir malalta el 1946 després de passar tota la guerra amb ell. A la foto, Davorjanka rere de Tito a la dreta el 1942. Foto: Wikimedia Commons

Jovanka era de família dels serbis de la Krajina, actualment Croàcia després de les guerres iugoslaves, i Tito era de mare croata i pare eslovè. Quan va començar la Segona Guerra Mundial Jovanka tenia 15 anys. Casa seva va ser cremada pels Ustasha, que eren antiserbis. Jovanka i Tito es van casar en secret el 1952, quan Jovanka amb 27 anys en tenia 32 anys menys que el líder comunista. Havia estat la seva secretària personal, lloc al qual havia arribat després de passar per tot l’escalafó partisà, al qual va ingressar amb només 17 anys.

La icona de la fi de “la germandat i unitat dels eslaus del sud”

Durant la segona part de la dècada dels 70 la seva relació va canviar. Els poders més propers a la família dins del partit comunista pressionaven per situar-se en la millor posició per a una més que previsible època post-Tito. Pocs anys abans de la mort de Tito el 1980, Jovanka va deixar d’acompanyar-lo, se la va deixar de veure en públic i la van fer fora de la residència presidencial.

Tot i que s’ha venut quasi exclusivament com un conflicte ètnic (la mateixa Jovanka era sèrbia i no van tenir cap mania per lliurar-se d’ella), en realitat les crisis internacionals en el marc del traspàs d’una societat de règim comunista a una de capitalista, està en el rerefons de la desintegració de Iugoslàvia

A principis dels 70 va aparèixer l’organització de La primavera croata amb reivindicacions reformistes democràtiques i econòmiques. La principal reclamació era que s’escanyaven econòmicament de forma sistemàtica, els estats de Croàcia i Eslovènia, en favor de les regions deprimides com Kosovo (llavors part de Sèrbia). I que aquest fet anava paral·lel a la pèrdua d’influència cultural i política dins Iugoslàvia.

L’inici de la desintegració

Tito va organitzar una purga amb detenció de molts líders i estudiants, com el futur president Franjo Tudjman. Va destituir els liberals del partit, i va omplir fins i tot a Sèrbia els principals llocs clau d’afectes al partit. Alhora, posà en marxa una constitució que entrà en vigor el 1974. La Constitució creava un partit únic estatal, un únic exèrcit federal, però donava més poder al que definia com: “repúbliques socialistes i de nacions”, a les quals reconeixia els seus drets nacionals. Se’ls garantia la presa de decisions a nivell federal. L’educació, la policia i la judicatura van quedar també en mans dels estats federats.

Aquí entrà un altre factor en joc, l’internacional. L’aprovació d’aquesta constitució va coincidir amb la crisi del petroli de 1973. La nova estructura econòmica del 1974 va resultar desastrosa, i la conjuntura va coincidir amb l’auge de l’arribada de mitjans de comunicació occidentals que van ser rebuts de diferent forma i intensitat als diferents estats, també en funció del seu potencial tecnològic. El mateix any 1974 es creava una comissió per controlar el que feia la família Broz, especialment Jovanka. A la documentació d’aquests expedients, segons Ivane Pantelić, hi ha més xafarderies i rumors que temes econòmics. Tot un símbol, diu Ivane, de la degradació política i econòmica del moment iugoslau.

Això passava mentre el partit comunista s’anava “serbialitzant”, igual que els principals als càrrecs de l’exèrcit federal, als nous estats federats naixien noves elits disposades a disputar-se el pastís iugoslau, aprofitant el buit de poder després de la mort de Tito. Franjo Tudjman mateix, va ser tornat a ser detingut el 1981 i condemnat a presó. I finalment el 1991, ja com a primer president croat, va permetre que ustashes emigrats de l’Argentina tornessin a Croàcia. Aquest fet s’interpretava no només, novament, per motius ètnics, sinó també religiosos, perquè els croates són catòlics i els serbis ortodoxos. Així, per als habitants d’un estat comunista, l’opinió popular a tots aquests moviments eren: “que es foti Iugoslàvia“.

Una de les crítiques més generalitzades cap a Jovanka era la de tenir una mà foradada. I cap a Tito que li agradaven massa els luxes, els bon restaurants, envoltar-se de gent coneguda i fer ostentació

L’exclusió d’una icona molesta

L’esclat “dels nacionalismes” van provenir del col·lapse del sistema econòmic. A aquest canvi es va afegir el de la geoestratègia mundial. Amb la fi de la Guerra Freda, Iugoslàvia deixava de ser necessària com a tap i alternativa al model soviètic. S’entrava en una dinàmica de competència pel poder a nivell intern on el nacionalisme només va ser una excusa. I per impedir el record d’aquella “unitat dels eslaus del sud”, el primer que es va fer, molt abans de l’esclat dels nacionalismes, va ser apartar qui tenia més números per liderar un canvi polític per la seva joventut: Jovanka.

“La violència a la que va ser sotmesa es una vergonya per a totes les antigues repúbliques”, va escriure al diari Blic Zarko el periodista Jokanovic. Si Tito va ser el cadenat que va mantenir els eslaus del sud units, la seva dona es va convertir en la icona de la desaparició d’aquesta unitat. Jovanka va viure reclosa 30 anys a una casa atrotinada al barri de Dedinje de Belgrad, sense ni tan sols calefacció. Igual que molts dels seus veïns, sovint sense ni tan sols llum, amb les portes trencades i aigua freda.

Segons Pero Simic al llibre Tito -tajna veka (“Tito -el secret del segle”), Tito es va allunyar de Jovanka per la impaciència dels seus col·laboradors més propers. Per a ells, Jovanka era un obstacle, per la influència que hi exercia. O millor dit, per la influència que no deixava que ells tinguessin sobre Tito. Jovanka va explicar que la van fer fora del palau amb una maleta, de nit, en camisola, sense deixar que s’endus ni una trista foto familiar. Li van dir que seria “temporal”, però la temporalitat va durar 30 anys d’oblit.

La reivindicació a mitges de Jovanka

La relació de Jovanka amb Mirjana “Mira” Marković, la “Lady Macbeth de Belgrad”, va ser molt dolenta, especialment durant la dècada dels 80 i 90. La dona d’Slobodan Milosevic va ser partidària fervent de les polítiques del marit, sinó directament la inductora.

Durant la dècada dels 80 Jovanka va lluitar perquè se li reconeguessin els seus drets a una herència i les seves possessions particulars, amb demandes incloses, però no va reeixir. Només amb la caiguda d’Slobodan Milosevic, el Partit Demòcrata de Boris Tadic es va fer amb el poder a Sèrbia, i les relacions es van començar a restablir. El ministre serbi d’interior Suzana Vasiljevic, va informa a Efe el 2006 que Jovanka obtindria el passaport aviat i que ja se li havia lliurat un document nacional d’identitat. La situació era límit. Com que Tito no cobrava cap sou, a Jovanka no li va quedar cap prestació ni pensió. Donat que també va ser desposseïda de totes les seves pertinences, no li quedava res.

Els regals, pràcticament totes les possessions familiars, actualment es troben dipositats al Museu de la Historia de Iugoslàvia. Va morir als 88 anys d’edat el 20 d’octubre de 2013. El dia 26 se li van fer honors d’Estat. Va ser enterrada al costat de Tito, amb una làpida blanca el mateix estil que la d’ell. Fins a dia d’avui no hi ha hagut cap explicació oficial del motiu de l’ostracime patit per Jovanka.

El primer ministre de Serbia, Ivica Dacic, va ser l’encarregat del discurs a la ceremònia de l’enterrament: “Avui ens deixa l’última icona de Iugoslàvia i que havia arribat el tems d’admetres que s’havia comés un pecat amb ella”. Només tres setmanes abans de la seva mort van veure la llum les seves memòries: My Life, My Truth. 


Més informació:

L’antiga residència presidencial és ara part del Museu d’Història de Iugoslàvia, i al costat es troba la Casa de les flors on són enterrats el matrimoni:

Deixa aquí el teu comentari

Loading Facebook Comments ...