Assemblea de 1851 contra l'Stamp Act, campanya coneguda com Contra la taxa al coneixement. Foto: Wikimedia Commons
Assemblea de 1851 contra l'Stamp Act, campanya coneguda com Contra la taxa al coneixement. Foto: Wikimedia Commons

El 30 de juny 1855 es posava fi a l’Stamp Act, l’impost que gravava amb 4 penics els diaris que s’editaven a la Gran Bretanya. Els diaris repercutien aquest preu al lector, pel que el preu final del diari era prohibitiu per moltes butxaques. L’impost havia nascut el 1765 originalment per a les colònies, on es va rebre com un greuge i va generar protestes, per la imposició de taxes des de la metròpoli als continentals. En el rerefons d’aquestes mesures hi havia la necessitat de redreçar les malmeses finances després de la Guerra dels Set anys (1756–1763), i la Franco-índia (1754 – 1763).

L’Stam Act afectava al nombre de pàgines editades, per això el format dels diaris és tan gran. Ja posat a pagar una pàgina, que la pàgina fos enorme. L’únic límit el posaven les màquines impressores. El preu final amb l’impost afegit era en vigor des del 1815, per les guerres napoleòniques. Donat que s’havia fixat en 4 penics el preu final d’un diari era d’entre 5 i 7 penics. Abans fins i tot que a les colònies, l’impost havia tingut antecedents en el mig penic que aplicava a publicacions i pamflets des del 1712.

Als EEUU l'Stamp Act va rebre forta oposició, i amb la independència no s'aplicà. A la imatge principal, el conferenciant sosté un exemplar del diari americà New York Tribune. Foto: Wikimedia Commons
Als EE.UU. l’Stamp Act va rebre forta oposició, i amb la independència no s’aplicà. A la imatge principal, el conferenciant sosté un exemplar del diari americà New York Tribune. Foto: Wikimedia Commons

Contra l’Stamp Act: “El coneixement és poder”

George Holyoake era un editor de premsa que havia desafiat la taxa, defensava el dret de l’obrer també a la informació com a part del seu benestar. Era seguidor de Robert Owen. El 1842 va patir presó per blasfèmia, i se li van imposar multes per editar premsa clandestina, per exemple el El guardià de l’home pobre entre 1831 i 1835. L’encapçalament del setmanal era explícit: “Published contrary to ‘law’ to try the power of ‘might’ against ‘right’.

El Guardià de l’home pobre incloïa el lema: “El coneixement és poder” i va arribar a tenir una tirada de 15.000 exemplars. Aquests moviments estaven inclosos dins les protestes contra les Six Act que restringien els drets civils. Durant el segon terç del segle XIX, molts editors, especialment els més compromesos socialment, van anar a parar a la garjola.

George Holyoake va fixar el terme “secularisme” el 1851, en considerar que “no anava en contra del cristianisme, sinó que considerava que eren coses que havien d’estar separades”.

Richard Carlile, conegut per vendre per fascicles, per exemple obres com la Declaració de drets de l’Home de Paine, va ser empresonat per publicar les obres satíriques de William Hone i posteriorment com a editor del diari El republicà. També Henry Hetherington, impressor des de 1822, company de George Holyoake al Guardià, va patir presó i en el seu cas la confiscació de les màquines el 1835. El 1840 tornaria a ser condemnat per blasfèmia.

El registre polític de Sherwin

Richard Carlile era fill d’un sabater que abandonà la seva mare i els seus dos germans, pel que des de petit es va haver de buscar la vida. Va començar com a venedor de diaris, i aviat, el 1817, entrà en el món de les publicacions clandestines. El mateix any va conèixer William Sherwin i impulsaren una altra publicació insígnia del moviment: el Registre Polític de Sherwin. Va ser aquí quan es va convertir en editor. També es va convertir en l’autor de diversos fullets. 

El Chartisme, moviment obrer

Va ser un moviment de la classe obrera per a la reforma política a la Gran Bretanya que existia durant la “Guerra de l’estampat” (com es coneix el conflicte de l’Stamp Act), entre 1838 i 1857. Les demandes de democràcia del chartisme es van entrecreuar amb les de l’abolició de l’Stamp Act, doncs els pamflets il·legals que hi lluitaven sovint publicaven continguts i reivindicacions d’aquests moviments socials.

John Francis (1811–1882) en va ser un editor molt compromès en aquest conflicte. La historiadora experta dels moviments irlandesos, feministes i chartistes, Dorothy Katharine Gane Thompson, assegurava que en aquesta època els moviments obrers britànics encara tenien l’objectiu d’aconseguir els seus drets a través de les reforma política de l’Estat.

El chartisme va fer de cadena de transmissió, per exemple de distribució del Guardià de l’home pobre. També compensava territorialment el que era un moviment de Londres, dons tenia forta presència al nord industrial d’Anglaterra.

La Newspaper Stamp abolition Committee

O l’Associació de rebuig a l’impost sobre el coneixement. Es va crear el març de 1849. El seu eslògan era Taxes on knowledge, contra les taxes del coneixement. La idea pertanyia a Alexander Adam de l’escola escocesa, que creia que l’impost sobre el paper era un impost sobre el coneixement.

Una de les conseqüències directes del final de l’impost va ser l’aparició de sistemes alternatius per finançar el negoci, per exemple l’aparició dels anuncis de text.

Personatges com Henry Hetherington participaven en múltiples organitzacions. Una antecedent directe  va ser l’Associació Britànica per a la Promoció del Coneixement Cooperatiu, fundada el 1829. En mig, es va crear una associació contrària a les reformes d’abolició, l’Associació de Diaris, liderada per The Times.

Henry Hethering, qui havia lluitat obertament, contractant repartidors de diaris públicament i de forma notòria exclamant que no pagava l’impost, va morir pocs dies abans de l’abolició el 1855. El Daily Telegraf va triplicar les vendes a partir del moment en que va sortir a un penic el 20 de setembre. 4 mesos després tenia una tirada de 27.000 exemplars, quan el The Times en tenia 10.000 (1).


Més informació:

  1. Dades de vendes tretes de número 14 de la col·lecció: http://projectes.sapiens.cat/ca/llibertat.php

Deixa aquí el teu comentari

Loading Facebook Comments ...