ADN-Bildarchiv II. Weltkrieg 1939-1945 Judenverfolgung in den baltischen Staaten nach dem Einmarsch der faschistischen deutschen Wehrmacht im Juni 1941. Lettischer
ADN-Bildarchiv II. Weltkrieg 1939-1945 Judenverfolgung in den baltischen Staaten nach dem Einmarsch der faschistischen deutschen Wehrmacht im Juni 1941. Lettischer "Selbstschutz" hat in Libau (Liepaja) Juden zum Verhˆr zusammengetrieben. Aufnahme: Peter / Juli 1941 8887-41 [Scherl Bilderdienst]

Gairebé vuit dècades han trigat a aparèixer els 14 milions de persones que, en tan sols 12 anys, entre 1933 i 1945, Hitler i Stalin van assassinar als estats de Polònia i Bielorússia que podem contemplar als mapes d’avui en dia. Totes elles van ser víctimes de polítiques criminals, no van ser considerades baixes de la Segona Guerra Mundial ni els seus famosos combats. La majoria eren dones, nens i ancians. Civils indefensos. Eren ciutadans de Polònia, Lituània, Letònia, Estònia, Bielorússia, Ucraïna i de la franja occidental de la Rússia soviètica. Països asfixiats entre el nacionalsocialisme i l’estalinisme, entre Berlín i Moscou, on vivien la majoria dels jueus d’Europa, on els plans imperials de Hitler i Stalin es van solapar, on la Wehrmacht i l’Exèrcit Roig es van enfrontar i on la NKVD soviètica i les SS alemanyes van concentrar les seves forces.

Els paisos bàltics, sota l’ocupació nazi: extermini massiu

En produir-se la invasió alemanya a la Unió Soviètica al juny de 1941 vivien a Lituània al voltant de 220.000 jueus. Tot just començada la invasió, i encara abans que els alemanys arribessin, lituans antisemites van atacar a jueus, animats per un fervor antijueu, associat en bona part gràcies al famós “complot” judeo-bolxevic, una màquina perfecte i sempre engruixida de crear “antijueus”.

Abans de l’esclat de la Segona Guerra Mundial, prop de 300.000 jueus vivien als tres estats bàltics.

Aquestes accions van continuar més tard encoratjades pels alemanys i les SS. A diferents llocs van esclatar pogroms. L’entrada dels alemanys a Lituània va estar acompanyada de maltractaments, saqueigs a negocis i cases de jueus, violacions i assassinats de milers de jueus, realitzats pels mateixos lituans. Ponar, un bosc situat a uns 10 quilometres de la ciutat Vílnius va ser el lloc de l’extermini i la sepultura de desenes de milers de jueus. Les víctimes eren portades d’aquesta ciutat i els voltants, afusellades pels alemanys i lituans i llançades a les fosses allà cavades. Només alguns van aconseguir escapar fent-se passar per morts i fugint a la foscor de la nit, d’ells amb prou feines uns pocs van aconseguir escapolir-se de la població local.

Els soldats alemanys observen l'incedi d'una sinagoga lituana el 9 de juliol de 1941. Arxiu: Bunderarchiv
Els soldats alemanys observen l’incendi d’una sinagoga lituana el 9 de juliol de 1941. Imatge: Bunderarchiv

Des de juliol de 1941 a juliol de 1944 van ser assassinades a Ponar més de 70.000 persones, la majoria absoluta d’elles jueves. El 15 d’agost de 1941 es va tancar les portes del guetto de Kaunas (Kovno) i uns 20.000 jueus van quedar empresonats en la part més humil del barri de Slobodka (Vilijampole). El 28 d’octubre de 1941 els alemanys van reunir als habitants del gueto i van realitzar una selecció plena d’actes de crueltat i deshumanització. Més de 9.000 habitants del gueto van ser conduïts a la Fortalesa numero 9 (una de les fortaleses en les rodalies de la ciutat) i assassinats en aquest lloc. Fins l’any 1941 quedaven amb vida a Lituània uns 40.000 jueus, concentrats en quatre guetos: Vílnius, Kovno, Siuauli i Svencionis i alguns camps de treball.

A l’estiu i tardor de 1943 van ser liquidats els guetos de Vílnius (recordar que aquesta ciutat fou polonesa de 1923 a 1939, i la capital de Lituània era Kaunas) i Svencionis i els de Kovno i Shavli convertits en camps de concentració. Uns mesos més tard van ser assassinats infants, nens i ancians del gueto de Kovno i molts joves van ser deportats a camps de treball de la veïna Estònia. Al juliol de 1943, davant la imminent alliberament per l’Exèrcit Roig, van ser liquidats els guetos de Kovno i Shavli, sent molts dels seus habitants deportats a camps de concentració a Alemanya, entre ells Sttuthoff, Dachau i Auschwitz.

Alemanya va ocupar Letònia al començament de la invasió a la Unió Soviètica. Per a aquesta època vivien en aquest país al voltant de 70.000 jueus. A finals de juliol de 1941 les unitats mòbils de les SS Einsatzgruppe A va dur a terme el primer assassinat en massa de jueus. Fins a l’octubre van ser massacrats prop de 34.000. La resta dels 32.000 jueus de la capital Riga van ser tancats en dos guetos. Amb l’arribada de l’alt cap de les SS Friedrich Jeckeln amb l’ordre impartida per Himmler de “netejar el gueto”, va començar l’assassinat dels jueus letons en massa. Entre el 30 de novembre i el 7 de desembre de 1941, 25.000 jueus van ser afusellats en massa al bosc de Rumbala (Jeckeln Aktion). També els jueus dels guetos de Dvinsk i Liepaja van ser assassinats al novembre i desembre de 1941.

Exposició presentada a la conferència de Wannsee (planificació de l'Holocaust) del 20 de gener de 1942, que mostra només a 3.500 jueus que van quedar vius a Letònia al voltant de 60.000 al país en el moment de la presa de possessió nazi.
Exposició presentada a la conferència de Wannsee (planificació de l’Holocaust) del 20 de gener de 1942, que mostra només a 3.500 jueus que van quedar vius a Letònia al voltant de 70.000 al país en el moment de la presa de possessió nazi. Foto: commons.wikimedia.org

Finalment a Estònia, el més petit dels estats bàltics, vivien 4.500 jueus abans de la Segona Guerra Mundial, la meitat d’ells a la capital, Tallinn. El 1940 la Unió Soviètica va prendre control del país com a resultat del Pacte Ribbentropp – Molotov. Un any més tard Estonia va caure en mans alemanys. Molts jueus van fugir cap a l’interior de l’URSS a l’arribar els alemanys. Els que no van aconseguir escapar van ser subjectes a un règim de restriccions: van haver de portar l’Estrella groga i les seves propietats van ser confiscades. L’arribada un cop més dels Einsatzgruppen va assenyalar el començament de l’assassinat dels jueus, amb l’ajuda de milícies dretanes locals.A l’octubre de 1941 la majoria dels homes jueus de més de 16 anys ja havien estat assassinats. Durant la conferència de Wannsee al gener de 1942 es va comunicar als participants que Estònia estava “neta de jueus” (judenrein).

El cas Murer i la Xoà a Lituània

Al començament de la dècada dels quaranta, Franz Murer era un polític respectat i ric, pare d’una família i un agricultor, que ocupava el càrrec d’oficial de les SS austríaca al ghetto de Vílnius. Durant els anys en què va ocupar el càrrec, de 1941 a 1943, gairebé 80.000 jueus van ser exterminats, i només van sobreviure 600 supervivents. La seva fama el va precedir, aviat van començar a referir-se a ell com el carnisser de Vilnius.

Com era la Lituània en la qual va actuar Franz Murer? Després del tractat germano-soviètic de Brest-Litovsk (març, 1918) Lituània va passar a formar part de l’imperi alemany, però després de la derrota alemanya, es va declarar independent, va adoptar una Constitució provisional i va formar un Govern. Derrotada Polònia per l’Alemanya hitleriana el 1939, Lituània va quedar, pel Tractat Ribbentrop-Molotov, sota control soviètic sense possibilitat a ser rescatada per cap potència occidental. Les coses van canviar al juny de 1941, quan Hitler va envair l’URSS i les repúbliques bàltiques, començant per Lituània, van ser ocupades pel III Reich sense pràcticament oposició.

 Mapa titulat "Execució de jueus realitzada per la Einsatzgruppen A" de l'informe de Stahlecker. Marcat com "assumpte secret del Reich", el mapa mostra el nombre de jueus disparat en Reichskommissariat Ostland. D'acord amb aquesta ruta el nombre aproximat de jueus assassinats a Lituània és 136.421.
Mapa titulat “Execució de jueus realitzada per la Einsatzgruppen A” de l’informe de Stahlecker. Marcat com “assumpte secret del Reich”, el mapa mostra el nombre de jueus disparat en Reichskommissariat Ostland. D’acord amb aquesta ruta el nombre aproximat de jueus assassinats a Lituània és 136.421. Imatge: commons.wikimedia.org

La població lituana no arribava a tres milions de persones, de les quals unes 220.000 eren d’origen jueu (un 8% total). La situació interna dels lituans era tan confusa com aferrissada a causa dels seus conflictes amb Polònia, de la recent ocupació soviètica, de la invasió alemanya i de les esperances nacionalistes que Berlín autoritzés una autonomia similar a la d’Eslovàquia sota monsenyor Tiso. Immediatament, grups nacionalistes o filonazis van oferir a Berlín el seu suport tant per al control intern com en la guerra contra l’URSS a canvi del seu autogovern.

Tot es va tornar contra els jueus, ja que entre ells hi havia diversos milers d’origen polonès, perquè havien donat suport a la ocupació soviètica i, fins i tot, participat en tasques administratives, polítiques i policials i perquè les bandes nacionalistes, en general antisemites, van exacerbar el seu zel per donar suport a la missió exterminadora de l’Einsatzgruppen a, que va arribar als països bàltics seguint al Grup d’Exèrcits del Nord de Von Leeb. Sembla que els assassinats de jueus per part d’algunes bandes nacionalistes van començar l’endemà de l’Operació Barbarroja (22 de juny de 1941), distingint entre els genocides un tal Algirdas Klimaitis. Però aquest no era el sistema alemany: les ordres dels Einsatzgruppen eren l’eliminació metòdica dels jueus que tinguessin càrrecs polítics o militars i, a continuació, la de la resta dels jueus. Un filtrat del tot burocràtic, que els elements més antisemites no estaven disposats a seguir.

De la situació es va fer càrrec el general de les SS Franz Walter Stahlecker, que va establir el seu quarter general a Kaunas el 25 de juny. D’acord avançaven els alemanys, Stahlecker va ser delegant funcions; al capdavant de la “desjudificació” de Lituània quedar un oficial suís de les SS, Karl Hager, que a la vida civil havia estat un delicat fabricant d’instruments musicals. L’1 de desembre de 1941 presumia davant Berlín d’un èxit espectacular: «Avui puc confirmar que el nostre objectiu, resoldre el problema jueu a Lituània, ha estat complert». En els seus informes figurava l’aterridora xifra de 137.346 assassinats: el 65% de la població jueva, lamentant-se de no poder fer el mateix amb els restants, encara que suggeria la seva esterilització (Nicholas Stargardt, La guerra alemanya, una nació en armes 1939-1945, Galàxia Gutenberg, 2016).

Al final, les víctimes jueves s’elevarien a unes 195.000. Segons l’historiador Peter Hayes, tal rapidesa criminal va ser possible pel col·laboracionisme lituà, el seu coneixements del terreny i de les comunitats jueves i perquè els esquadrons nazis de la mort tractaven de satisfer el desig hitlerià que Lituània -veïna de Prússia i germanitzable en el futur- quedés completament neta de jueus (Les raons del mal, Critica, 2018). Amb els botxins nazis van col·laborar els pistolers de l’organització Ypatingasis Burys.

El judici de Graz i la pel·lícula

Murer fou jutjat a Graz el 1963 pels seus crims, havent exercit de 1941 a 1943 com a oficial de les SS a càrrec del gueto de la capital lituana, el personatge ja havia passat per tribunals de Nuremberg. El 1947, al seu retorn a Àustria, va ser reconegut, arrestat pels britànics i deportat a la Unió Soviètica un any més tard, atès que Vílnius estava sota la seva jurisdicció. Trobat culpable d’assassinar ciutadans soviètics, va ser condemnat a vint anys de treballs forçats a Lituània. No obstant això, només va complir cinc; tornar el 1955 al seu país sota el Tractat d’Estat d’Àustria, que restablia a aquest com estat sempre que mantinguès la seva posició de neutralitat, és a dir, fora de l’orbita dels Estats Units i la URSS. La condició era que havia de ser jutjat allà, però no es va fer, i Murer va viure lliurement com a polític respectat i pilar de la seva comunitat. Simon Wiesenthal, històric caçador de nazis jueu, va pressionar internacionalment.

El film de l’any 2018 Murer: Anatomie eines Prozesses de Christian Frosch explicita la renúncia, l’oblit, certa amnèsia de la societat austríaca de la postguerra respecte als seus criminals, sense la qual no hagués estat possible que el personatge recuperés posició social alguna, també incideix que el mateix jutge resultava de passat vidriós, així com refereix l’existència de certa fília per la causa que participaven alguns integrants del jurat popular. El film suggereix que el propi govern del país no mostrava un interès excessiu en el judici, i més aviat va condicionar el fiscal acusador en el seu veredicte, preocupat per perjudicar els seus resultats en les properes eleccions.


Més informació:

Holocaust Atlas of Lithuania

Holocaust Atlas of Lithuania

 

Franz Murer: un nazi sin castigo

Fue uno de los criminales más sanguinarios a las órdenes de Hitler. Y, lejos de pagar por las atrocidades cometidas, murió en la cama, a los 82 años, en su idílica granja de Gaishorn (Austria). Ahora, el relato de aquella injusticia llega al cine

Jewish life in the Baltics – IJN | Intermountain Jewish News

IN the northeast corner of Europe, bordering Russia on the east and the shallow waters of the Baltic Sea to the west, are three often forgotten countries: Lithuania, Latvia and Estonia. Collectively referred to as the Baltic States, for the second half of the 20th century these countries existed in relative obscurity as republics of …

Lithuania

Baltic Countries: Maps Lithuania is the southernmost of the Baltic states. The Jews of Lithuania had their own distinct and highly developed Jewish culture, including a special dialect of the Yiddish language. Lithuanian Jewry played a profound role in many Jewish ideologies, including the Jewish workers’ movement, Zionism, and rational religious thought.

Latvia

LATVIA (Lettish Latvija; Rus. Latviya; Ger. Lettland; Pol. Łołwa), one of the Baltic states of N.E. Europe; from 1940 to 1991 the Latvian S.S.R. The nucleus of Latvian Jewry was formed by the Jews of Livonia (Livland) and *Courland, the two principalities on the coast of the Baltic Sea which were incorporated within the Russian Empire during the 18 th century.

Murder of the Jews of the Baltic States | www.yadvashem.org

Deixa aquí el teu comentari

Loading Facebook Comments ...