Pintura que reflecteix les penúries dels francesos a Rússia el 1812. Obra el pintor rus Pryanishniko de 1874.La novel·la Guerra i Pau arrenca amb aquests fets el 1805. Foto: Wikimedia Commons
Pintura que reflecteix les penúries dels francesos a Rússia el 1812. Obra el pintor rus Pryanishniko de 1874. La novel·la Guerra i Pau arrenca amb aquests fets el 1805. Foto: Wikimedia Commons

Una de les moltes conseqüències de la Guerra de Crimea (1853 -1856) va ser l’aparició d’un dels literats universals més importants de la història, Lev Tolstoi. Tolstoi va ser tinent a la guerra, i tot i que va entrar poc o gens en combat, si que va estar en contacte amb el gran nombre de ferits que es van produir. El seu germà sí que participà a diferents campanyes. De camí a Crimea, Tolstoi va conèixer la xicota que l’inspiraria la seva novel·la Els cosacs.

Lev Tolstoi va néixer com a escriptor arran de la Guerra de Crimea. La seva obra “Guerra i Pau” n’està fortament influencia pels episodis del conflicte.

Ara, si per una obra és recordat és per Guerra i pau de 1865. Aquesta obra és en realitat una declaració d’intencions, és plena de comentaris de l’autor, posats en boca dels prop de 500 personatges que hi apareixen. Tot i que els elements centrals s’ambienten en la invasió napoleònica de 1812, a ningú que se li escapa que la seva experiència a Crimea va ser definitiva en la redacció de la novel·la.

La Guerra de Crimea

Aquesta península estratègica i conflictiva que domina la mar Negra pel nord era cobejada pels russos com a sortida al mar. Conjuntament amb el control de zones dels Balcans, els russos pretenien assegurar-se el pas de l’estret del Bòsfor, tot participant en el repartiment del pastís del moribund, però “amb una mala salut de ferro”, Imperi otomà.

Després de publicar Guerra i pau, l’obra que l’havia absorbit tant, Tolstoi va restar gairebé dos anys sense escriure res.

Per evitar aquest avanç del que ja es revelava com una gran potència, almenys territorial, les potències occidentals van formar-hi una aliança en contra. Els qui més van guanyar-hi foren els francesos, tot i que poc anys després entrarien en crisi amb la Guerra franco-prussiana. També hi participà la Gran Bretanya, fet que afavorí que no ho fes Grècia i el Piemont, en l’assaig de poder del territori cridat a ser el motor unificador d’Itàlia.

Es calcula que en la guerra hi van morir unes 240.000 persones. Els grans perdedors foren els russos, que van perdre tots els terrenys dels Balcans, el que afavorí els austrohongaresos, que s’havien mantingut neutrals.

Sofia Behrs, la muller de Tolstoi, va ser una peça imprescindible per a la creació de l'obra. Sense ella hauria estat impossible realitzar-la. D'entrada, perquè gestionava tots els aspectes logístics de la casa, inclosos els 3 nens que llavors tenien dels 13 que va arribar a tenir. Després perquè cada dia repassava, corregia i feia anotacions de l'obra del seu marit. En part, era una feina que realitzava per admiració al seu marit, i en part per controlar el que feia. Es va arribar a aprendre de memòria el diàleg del llibre que va copiar sencer fins a 7 vegades. Sofia era una persona metòdica, culta, però abnegada esposa, tal com pertocava a l'estricta educació prussiana de l'època per a les nenes. Va ser una gran fotògrafa, d'aquí que la vida de la família i l'època estigui fortament retratada. Foto: Wikimedia Commons
Sofia Behrs, la muller de Tolstoi, va ser una peça imprescindible per a la creació de l’obra. Sense ella hauria estat impossible realitzar-la. D’entrada, perquè gestionava tots els aspectes logístics de la casa, inclosos els 3 nens que llavors tenien dels 13 que va arribar a tenir. Després perquè cada dia repassava, corregia i feia anotacions de l’obra del seu marit. En part, era una feina que realitzava per admiració al seu marit, i en part per controlar el que feia. Es va arribar a aprendre de memòria el diàleg del llibre que va copiar sencer fins a 7 vegades. Sofia era una persona metòdica, culta, però abnegada esposa, tal com pertocava a l’estricta educació prussiana de l’època per a les nenes. Va ser una gran fotògrafa, d’aquí que la vida de la família i l’època estigui fortament retratada. Foto: Wikimedia Commons

Els períodes de set anys de Tolstoi l’escriptor

Crimea va marcar l’inici del Tolstoi lletraferit, en les seves pròpies paraules: “a Sebastòpol no em vaig convertir en un general de les armes, sinó de les lletres”. El novembre de 1855, queia la principal base russa a Crimea després d’un setge d’onze mesos. Amb la pèrdua de Sebastopol, els russos perderen la guerra. Tolstoi tornà a Sant Petersburg i començà a obrir-se camí en un món al qual l’havia iniciat el seu germà Nikolai. Tenia 26 anys.

La seva vida està molt ben enregistrada, ell mateix portava un diari personal. A més, Pàvel Biriukov va ser-ne el seu biògraf oficial. El va conèixer el 1884 i es va fer seguidor seu. A partir de 1906, Biriukov va començar a publicar materials sobre Tolstoi en quatre extensos volums publicats l’any 1911, un any després de la mort de l’escriptor.

Tolstoi va dividir la seva trajectòria vital en dotze fases. La setena (dels 42 als 49 anys) és la que correspon a la publicació de Guerra i pau, que ell relaciona amb la vida familiar. La novel·la li havia comportat sis anys de feina.

Apareix Guerra i Pau

Si es cerca l’any de publicació de l’obra es constata que n’hi ha de diferents. Això va ser així perquè el 1865, entre febrer i març, va aparèixer parcialment a una revista, El missatger rus, però amb el títol de L’any 1805. No seria fins desembre de 1867 quan va aparèixer l’obra completa, amb un nou títol que superava la discreció amb que l’obra havia estat rebuda inicialment dos anys abans: Guerra i pau. Amb tot, la data comunament acceptada per a l’aparició de l’obra és el 1869, quan Tolstoi tenia 41 anys, perquè va ser llavors que, a causa de l’èxit, va redactar-ne l’epíleg.

El 1881 Tolstoi va renunciar als drets d’autor sobre la seva obra posterior. I la seva dèria de voler desfer-se també dels drets de les obres anteriors li va valdre discussions amb Sofia. Els últims anys de la seva vida va adoptar un posicionament anarquista vers l’Estat, tot i que no violent, i que ell mateix no se’n definia. A les seves obres proclamà un retorn a la naturalesa, l’amor a la família i hi remarcà que “els lladres són menys perillosos que un govern ben organitzat”.


Més informació:

Atenció a les traduccions! El cas de Guerra i Pau en català va ser una traducció de 1928 de Carles Capdevila del francès, no del rus, contràriament a altres obres que va traduir Andreu Nin del mateix Tolstoi com Anna Karènina o Crim i càstig. I aquesta traducció del francès, al seu torn, tampoc era sobre l’última versió de la novel·la, sinó sobre una d’antiga. Es va rellançar al 1983 i al 1998. El 2009 Edicions 62 el tornà a publicar, però segueix sent la mateixa mala traducció del 1928. A data 2019 no hi ha manera de disposar de l’obra completa en català, amb una traducció com cal, amb les descripcions dels personatges i els apèndix històrics finals.

Guerra i pau

Guerra i pau (1878), un dels clàssics indiscutibles de la literatura universal, és, juntament amb Anna Karènina, no només una de les obres mestres de Lev Nikolàievitx Tolstoi sinó també probablement l’obra cabdal de la gran literatura realista del segle XIX.

Aquí teniu una tesi doctoral sobre La mort d’Ivan Ilitx, però que conté moltes referències a l’obra general de Tolstoi:

Card

Deixa aquí el teu comentari

Loading Facebook Comments ...