Es poden realitzar visites des de passarel·les en alçada amb unes vistes impressionants dels edificis i la natura. Vista de l'edifici conegut com Alpenhaus. Foto cortesia de ©BaumZeit
Es poden realitzar visites des de passarel·les en alçada amb unes vistes impressionants dels edificis i la natura. Vista de l'edifici conegut com Alpenhaus. Foto cortesia de ©BaumZeit

La unificació alemanya conseqüència de la caiguda del mur el 1989 en realitat va ser una absorció de la banda oriental per part de l’occidental. Les diferències de tot tipus, (socials, econòmiques) encara són ben visibles malgrat els esforços per equilibrar l’Alemanya actual. Un dels efectes d’aquests desequilibris afecten a l’abandonament del patrimoni. L’exemple més clar és el del poble de Beelitz-Heilstätten, on 60 edificis destinats a hospital, construïts a partir del 1898, romanen abandonats a la sort del pillatge i les inclemències del temps.

Beelitz-Heilstätten és un dels nuclis que forma part de la població Beelitz. Es troba situat al sud de Potsdam, dins el parc natural de Nuthe Nieplitz, el que s’explica perquè originalment havia de ser un hospital per a tuberculosos. L’hospital havia estat una iniciativa d’una cooperativa de treballadors de Berlín. L’arquitecte Heino Schmieden va liderar la primera fase de construcció entre 1898 i 1902.

Beelitz-Heilstätten pertanyia a l’antic poble de Kanin, una mica més a l’oest, actualment un nucli agregat a Beelitz des de 2001. Kanin havia estat un enclavament dins de Brandenburg de l’electorat de Saxònia fins al  Congrés de Viena de 1815, per tant, havia estat zona de contraban i un refugi per als joves prussians que fugien dels allistaments forçats.

Els fantasmes Beelitz-Heilstätten

Els edificis es van reconvertir en hospital de campanya durant la Primera Guerra Mundial. Així, entre els mesos 4 d’octubre i el 9 de desembre de 1916, Adolf Hitler es va recuperar a Beelitz-Heilstätten després de ser ferit a la cama a la Batalla del Somme. Durant la Batalla de Berlín, també va servir d’hospital i va ser dels últims reductes del règim nazi front l’avenç soviètic. L’Exèrcit Roig va seguir fent-ne ús des del 1945 fins al 1995, encara anys després de caigut el mur.

Precisament un altre pacient il·lustre que va rebre ajuda a l’hospital va ser el Secretari general del SED a la DDR (o RDA traduït) Erick Honecker. Com que l’hospital era encara en mans soviètiques, va poder ser portar a l’URSS en secret. Però d’allà no va poder evitar ser jutjat a Alemanya pels assassinats del mur, perquè l’URSS va caure. Amb tot, va ser posat en llibertat pel seu estat de salut i va morir exiliat a Xile el 1994.

La crònica negra de l'indret porta de corcoll les iniciatives privades per intentar recobrar la vida a l'indret. El 1991 "La bèstia de Beelitz", un assassí en sèrie i necròfil, va assassinar l'esposa d'un oficial rus i el seu nadó al bosc del voltant de la clínica. Fins i tot es va gravar una sèrie sobre l'homicidi. El 2008, un fotògraf aficionat va estrangular la seva model, i un cop morta la va violar. El 2010, un jove es va estavellar en caure d'un quart pis accidentalment, i pocs dies després un altre home de 32 anys va resultar greument ferit després de caure per un forat. Encara el 2014 un noi de 18 anys que es veu que residia il·legalment va caure pel forat de l'ascensor i va quedar greument ferit. La llegenda de terror de l'indret està servida.
La crònica negra de l’indret porta de corcoll les iniciatives privades per intentar recobrar-hi la vida. El 1991 “La bèstia de Beelitz”, un assassí en sèrie i necròfil, va assassinar l’esposa d’un oficial rus i el seu nadó al bosc del voltant de la clínica. Fins i tot es va gravar una sèrie sobre l’homicidi. El 2008, un fotògraf aficionat va estrangular la seva model, i un cop morta la va violar. El 2010, un jove es va estavellar en caure d’un quart pis accidentalment i pocs dies després, un altre home de 32 anys va resultar greument ferit després de caure per un forat. Encara el 2014 un noi de 18 anys que es veu que hi residia il·legalment va caure pel forat de l’ascensor i va quedar greument ferit. La llegenda de terror de l’indret està servida. Foto: Wikimedia Commons

Una història convulsa

La història d’aquest centre comença el 1850, amb l’intent de millora de la qualitat de vida dels treballadors de la indústria i les seves reivindicacions en temes de sanitat a Prússia. Aquestes millores es produïen a les portes de la unificació alemanya, i sota l’amenaça de les demandes obreres, com les recollides al Manifest Comunista de tres anys abans. Es pretenia que els treballadors s’hi poguessin recuperar amb estades llargues. I el lloc triat havia de ser prou apartat, però tampoc gaire lluny, de la industriosa i contaminada Berlín de la segona meitat del segle XIX que produïa infinites patologies respiratòries.

El 1902, les 140 hectàrees comprades per edificar-hi el complex van esdevenir una realitat. Inicialment estava preparat segons els cànons de l’època, per a acollir homes i dones per separat, pel que totes les instal·lacions foren doblades. Tot i que inicialment va ser pensat per a 600 llits, durant la guerra van arribar a atendre el triple de pacients. L’èxit d’aquest hospital, per dir-ho així, va provocar que durant la República de Weimar s’adquirissin encara més terrenys i s’ampliés la capacitat en llits.

A la dècada dels 30 era ja una mini ciutat, amb banys i fins i tot església pròpia. L’estació de tren pròpia convertí l’hospital en un recurs molt freqüentat, encara ara, pels berlinesos. Amb tot, l’augment de les malalties va fer que a finals de la dècada dels 20 només acceptessin com a pacients dones i nens. Després de la Segona Guerra Mundial, el convertiria en l’hospital soviètic més gran fora de l’URSS. La DDR la conservaria la clínica pulmonar central del districte de Potsdam, que quedava envoltada per la propietat militar exterritorial. L’estació i la residència de metges havien quedat destruïdes pels bombardeigs.

Quan marxaren els soviètics

Una dada significativa per entendre aquest procés d’abandonament. La població de la DDR havia disminuït en 1,7 milions de persones des del 1990. Per exemple, de les 100 principals indústries i dels 100 principals proveïdors del país, no n’hi havia cap que tingués la seva seu a l’est. Els primers treballadors de l’est que van anar a treballar a l’oest, eren els immigrants vietnamites que havien arribat a la DDR quan Vietnam havia esdevingut soci de l’URSS. Mentrestant, la reunificació significava, literalment, comprar tot “als soviètics” que vivien a la DDR i que havien hagut de tornat cap casa seva. Gorbatxov i la Unió Soviètica acceptaven tocar el dos, però passant la factura pertinent.

Després de la retirada soviètica es va haver de redimensionar l’espai, perquè no era realista. Es va intentar privatitzar el complex, però primerament no va reeixir. Algunes seccions de l’hospital continuaren funcionant com a centre de rehabilitació neurològica i per a recerca i cura de les víctimes de la malaltia de Parkinson. La zona pulmonar, origen del centre, en realitat es va traslladar i actualment és a Treutenbrietzen.

La resta del complex, incloent la cirurgia o la sala psiquiàtrica, havien estat abandonades ja un any abans de marxar els soviètics i definitivament a partir del 2000. A partir de 2007, els edificis abandonats de l’hospital i els seus voltants eren vandalitzats, donant la sensació d’una ciutat fantasma.

En l’actualitat

La zona s’ha convertit en un lloc d’esbarjo per a frikis, o els anomenats ossi (popularment els ciutadans de l’est contraposats als wessi, de l’oest) i el fenomen de la nostàlgia de tot el que era i representava, de forma idealitzada, la DDR. De fet, l’indret ha esdevingut un plató de rodatge per a pel·lícules com El pianista (2002) o Valquíria (2008). Una mena de projecte de la bruixa de Blair a l’alemanya, Heilstätten (2018), en realitat va ser rodada a altres ruïnes al nord de Berlín, Heilstätten Grabowseet.

L'edifici Alpenhaus a una targeta postal de 1907. Actualment es pot veure per una passejada pels arbres (Baumkronenpfad) Foto cortesia de: ©Baum&Zei
L’edifici Alpenhaus a una targeta postal de 1907. Actualment es pot veure per una passejada pels arbres (Baumkronenpfad) Foto cortesia de: ©Baum&Zei

Actualment el lloc està dividit en 4 sectors, la majoria privats i amb restriccions per prendre fotos. A la zona visitable, amb guia, la majoria d’edificis estan rehabilitats. El parc va rebre l’any passat la gens menyspreable xifra de 300.000 visitants. Avui, al lloc de l’històric Beelitz Heilstätten hi ha ubicada la clínica amb un hospital especialitzat en rehabilitació precoç neurològica, un hospital neurològic per als trastorns del Parkinson. Les clíniques de Recura són, amb diferència, el principal actiu actual de Beelitz. Alguns edificis i terrenys seran redissenyats com a ubicacions residencials de fins a 3.500 habitants.


Més informació:

Es realitzen visites a través de passarel·les en alçada i també per dins alguns edificis. Hi ha els edificis: cirurgia, Alpenhaus, pavelló A4 de dones, cuina i laboratori. Es fan visites públiques regulars (diàriament de març a octubre):

FÜHRUNGEN

Den Besuch planen KOMMEN SIE MIT UNS! Entdecken Sie die historische Anlage der Beelitzer-Heilstätten aus einer völlig neuen Perspektive. Erleben Sie die atemberaubende Natur dort, wo sonst nur die Vögel fliegen. Begeben Sie sich auf eine spannende Zeitreise

També hi ha la possibilitat de realitzar passejades a peu descalços:

Home

Kommt in den Barfußpark Beelitz-Heilstätten, das beliebte Ausflugsziel vor den Toren Berlins. Feiert die Befreiung der Füße im größten Naturerlebnispark Brandenburgs, in direkter Nachbarschaft zum Baumkronenpfad. Auf dem 15 Hektar großen Gelände mitten im Wald könnt ihr auf insgesamt drei Kilometer Wegstrecken mit über 60 Stationen nach Herzenslust Energie tanken, gemeinsam Spaß haben und den Alltag weit hinter euch lassen.

El videoclip del grup Rammstein Mein hertz brennt (“El meu cor crema”) està rodat a l’hospital. Al final s’observa un dels principals edificis en flames, amb efectes especials es clar.

Rammstein – Mein Herz Brennt (Official Video)

► Website: http://www.rammstein.com ► Shop: http://shop.rammstein.de Premiere: December 14th, 2012 (mein-herz-brennt.com) Shoot: December 17th-19th, 2011 + June 12th, 2012 Location: Beelitz, Germany Director: Zoran Bihać The single MEIN HERZ BRENNT was released, along with a new piano version of the song, recorded especially for the release.

Un recurs curiós és aquesta pàgina dedicada al Berlín desaparegut, on hi ha un article dedicat a l’hospital. L’estat de conservació i la immensitat i diversitat d’espais fa que sigui un indret màgic per als fotògrafs, això sí, s’ha d’anar amb compte perquè el risc d’ensorrament és alt. De fet, les autoritats recomanen no accedir-hi sense guia.

Abandoned Berlin

Ruins, derelict sites, abandoned buildings, Berlin. Histories, stories, tall tales of trespass and anecdotes of fear. Go, explore.

Cronologia de Beelitz- Heilstaätten:

Zeitenwandel in Beelitz-Heilstätten Evolució de Beelitz-Heilstätten
1898 – 1902 Der Architekt Heino Schmieden leitet die erste Bauphase für die Arbeiterheilstätten der Landesversicherungsanstalt Berlin. 1898 – 1902 L’arquitecte Heino Schmieden lidera la primera fase de construcció dels centres de salut dels treballadors de l’Estat d’assegurances de Berlín.
1905 – 1908 Erweiterung der Heilstättenanlagen, zweiter Bauabschnitt, unter Leitung von Fritz Schulz. Begleitende Parkerweiterungen. 1905 – 1908 Extensió de les instal·lacions del sanatori, segona fase de construcció, sota la direcció de Fritz Schulz. Acompanyament d’extensions d’aparcament.
1914 – 1918 Verwundete Soldaten werden über die sogenannte “Kanonenbahn” von den Fronten in die – als Lazarett genutzten – Beelitzer Heilstätten gebracht. 1914 – 1918 Els soldats ferits procedents del front van arribar en l’anomenat popularment “Kanonenbahn” a l’hospital militar.
1926 – 1930 Die Errichtung einer chirurgischen Fachklinik ermöglicht fortschrittliche Tuberkulosebehandlungen. Diesen expressionistischen Bau plante auch Fritz Schulz. 1926 – 1930 L’establiment d’un centre quirúrgic especialitzat permet un tractament avançat de la tuberculosi. Aquesta construcció expressionista també va ser planejada per Fritz Schulz.
1939 – 1945 Auch im zweiten Weltkrieg sind die Heilstätten wieder Militärlazarett. 1939 – 1945 També durant la Segona Guerra Mundial, els sanatoris són de nou hospitals militars.
1942 – 1944 Eine bauliche Erweiterung, als Ausweichkrankenhaus im Kriege, für Potsdamer Kliniken, wird nach Plänen des Architekten Egon Eiermann errichtet. 1942 – 1944 Una extensió estructural, com a hospital alternatiu a la guerra, per a les clíniques de Potsdam, es construeix després dels plans de l’arquitecte Egon Eiermann.
1945 – 1994 Nur die Eiermann-Bauten bleiben (deutsche) Lungenklinik. Der Großteil der Heilstätten ist größtes, sowjetisches Militärkrankenhaus außerhalb der UdSSR. 1945 – 1994 Només els edificis Eiermann continuen sent clínica pulmonar (Alemanya). La majoria dels sanatoris són l’hospital militar soviètic més gran  fora de la URSS.
1990 – 1991 Der Ex Staatsratsvorsitzende, Erich Honecker, und seine Frau finden im sowjetischen Krankenhaus Schutz und medizinische Behandlung. 1990 – 1991, l’ex president del Consell d’Estat Erich Honecker i la seva esposa troben protecció i tractament mèdic a l’hospital soviètic.
1994 – 2001 Die Roland Ernst-Unternehmensgruppe erwirbt die Heilstätten und saniert Einzelbauten (heutige Recura-Kliniken). 2001 Insolvenz der Gruppe. 1994 – 2001 El Grup Roland Ernst compra els sanatoris i renova els edificis individuals (clíniques actuals de Recura). El 2001 el grup fa fallida.
2001 – 2008 Die Insolvenzmasse wird an verschiedene Besitzer verkauft. Das ist der Ursprung für die künftig unterschiedliche Entwicklung in den einzelnen Quadranten. 2001 – 2008 La propietat en fallida es ven a propietaris diferents. Aquest és l’origen del futur desenvolupament diferent en els quadrants individuals.
2008 – 2014 Viele Gebäude stehen leer und werden durch Vandalismus zum “Lost Place”. Dieser erhält durch zahlreiche Foto- und Filmarbeiten große Berühmtheit. 2008 – 2014 Molts edificis estan buits i es converteixen en “Lost Place” a causa del vandalisme. Això rep una gran celebritat per nombroses obres fotogràfiques i cinematogràfiques.
2015 Die Eröffnung des Baumkronenpfades ist der Beginn der Renaissance der historischen Beelitzer Heilstätten als neuer “Place to be” mit verschiedensten Nutzungen.

In den folgenden Jahren wird das Gelände des historischen Quadranten A zu einer Erholungslandschaft, mit verschiedenen Erlebnisbereichen ausgebaut. Gebäude und Parklandschaft werden revitalisiert.

 

Agraïment / Danke schön

Volem agrair públicament a Baum und Zeit  la informació facilitada per poder realitzar aquest article i per les meravelloses fotos. /  Wir möchten uns bei Baum und Zeit für die vielen Informationen bedanken.

Deixa aquí el teu comentari

Loading Facebook Comments ...