La visió romàntica sobre els gitanos, expressada sobretot a través de l'art, no deixava de ser una altra forma de vendre quelcom exòtic, ple de tòpics. Quadre de Vincent van Gogh
La visió romàntica sobre els gitanos, expressada sobretot a través de l'art, no deixava de ser una altra forma de vendre quelcom exòtic, ple de tòpics. Quadre de Vincent van Gogh "Campament de gitanos" de 1888, però el mateix es podria dir de Yevgraf Sorokin al quadre “Gitanos espanyols” de 1853. Foto: Wikimedia Commons

La història dels gitanos és un tema protohistòric. Els propis gitanos no van escriure mai la seva pròpia història, són ahistòrics. Per tant, les referències que se’n tenen d’ells pertanyen a tercers. El seu origen, les motivacions que els impulsaren a ser errants (o marxar del seu lloc d’origen), així com els temps que fa que van arribar a Europa, són encara motiu de debat i especulacions. Gràcies a la genètica, i a l’estudi de la llengua romaní, o gitana, s’ha pogut determinar uns mínims conceptes generals, però més enllà d’aquests fets que s’enfonsen a l’edat mitjana i a l’Àsia, la gran major part de referències als gitanos es deuen a persecucions, expulsions, en general problemes legals, principalment d’època moderna.

L'origen del terme "zingano"és encara desconegut. Possiblement fos una deformació al germànic del grec Athinganoi, "intocables", però es descarta que fossin gitanos perquè era al segle IX. El terme apareix el 1422 a les notes d'Andreas Regensburg, el cronista bavarès que va anotar l'arribada de: ·quaedam Cingarorum vulgariter Cigäwnär vocitata". Cigäwnär era la forma de "zingano"en alt alemany. Foto: Wikimedia Common
L’origen del terme “zingano” és encara desconegut. Possiblement fos una deformació al germànic del grec Athinganoi, “intocables”, però es descarta que fossin gitanos perquè era al segle IX. El terme apareix el 1422 a les notes d’Andreas de Regensburg, el cronista bavarès que va anotar l’arribada de: ·quaedam Cingarorum vulgariter Cigäwnär vocitata”. Cigäwnär era la forma de “zingano”en alt alemany. Foto: Wikimedia Commons

L’origen del poble gitano

Per genètica es va determinar que els gitanos provenen d’alguna zona del nord de l’Índia, a tocar del Pakistan. Pel que fa al rastre del seu pas, es va determinar pels préstecs lingüístics que havia anat adoptant la seva llengua. Així, el romaní o caló conté mots manllevats del persa, l’armeni, i el grec. Per exclusió, en no haver manllevat mots provinents de l’àrab o túrquics, se suposa que per aquests indrets van passar abans de l’expansió de l’islam. L’origen de l’idioma també és coincident amb la genètica, i indica que els gitanos procedeixen d’alguna zona de l’Índia, per semblances amb el sànscrit.

De final del segle XVIII són els primers estudis que posen a debat la qüestió gitana. El primer a posar sobre la taula l’origen indi dels romaní seria Johann Christian Christoph Rüdiger el 1782. Amb tot, en ser una llengua només parlada, i que les diferents comunitats gitanes han anat adoptant l’idioma dels seus assentaments principals en època moderna, i abandonant la seva en època contemporània, seguir-ne el rastre més enllà dels treballs etnogràfics, es fa cada cop més complicat.

Fins avançat el segle XIX la venda d'esclaus gitanos a Europa era legal. Aquest cartell de 1852 del monestir d'Elis a Valàquia (avui Romania) especificava els membres a vendre. Foto: Wikimedia Commons
Fins avançat el segle XIX la venda d’esclaus gitanos a Europa era legal. Aquest cartell de 1852 del monestir d’Elis a Valàquia (avui Romania) especificava els membres a vendre “en conditio fina”=”en bon estat”. Foto: Wikimedia Commons

L’evolució històrica dels gitanos a Europa

La cronologia que es calcula és que els gitanos entraren per Grècia i els Balcans cap al segle XIV. Cap al segle XV es van començar a estendre per tot Europa. Al XVI començaren les prohibicions d’establir-se a molts països. Per exemple, el 1548 la dieta d’Augsburg va decidir que l’assassinat de gitanos per part de ciutadans quedaria impune.

Alhora, van ser expulsats d’Anglaterra, Venècia, Varsòvia, el Ducat de Lituània o Roma. Els primers intents d’assimilació serien al XVIII amb les monarquies il·lustrades i centralistes. Ferran VI el 1749 va organitzar la “Prisión General de los gitanos” un intent de genocidi portat a terme pel marquès de la Ensenada amb la intenció “d’exterminar els gitanos per sempre”.

De fet, les primeres notícies que es tenen a països de l’est és sobre la venda d’esclaus gitanos a Moldàvia o llibres d’executats a Eslovàquia. En temps d’enfrontaments amb els turcs, consta que els gitanos van fer servei com a soldats per exemple per a Hongria. El 1597 trobem ja el primer llibre conegut que fa referència i recull algunes frases De literis et lingua getarum, d’Escalígero, i publicada per Vulcano. L’entrada de Zingano a l’Universallexicon de Johann Heinrich Zedler (1731-1754) els defineix com a: “grup social heterogeni amb les característiques comunes de la delinqüència i un estil de vida no estacionari”.

El perible dels gitanos fins a Europa, va durar uns 600 anys. Es calcula que van sortit, d’un sol cop, cap al segle X. Els motius no se coneixen. S’especula amb que fossin contractats per lluitar contra els musulmans, per la seva llarga estada a Pèrsia.

Els gitanos a Catalunya

L’expansió pel continent va ser ràpida. El 2015 els gitanos de Catalunya van celebrar els seus 600 anys de l’arribada. El lema: “600 anys del Poble Gitano a Catalunya. Un poble dins un país.” Ho van fer aprofitant la primera notícia d’un gitano peregrí que arribà a Perpinyà, per tant, llavors Catalunya. Els gitanos de la Cat-nord són encara de les comunitats més nombroses, i de fet, parlen català encara a tot el territori francès. Aquest fet es contraposa a la tradicional “arribada peninsular”, que es ven com “l’arribada a Espanya” que tradicionalment es fixa al 1425 per Saragossa. Possiblement fossin el mateix grup.

El segle XVIII és també els dels primers censos, i els gitanos no es van escapar a aquesta tendència. A Catalunya el 1785 hi constava una comunitat de 1728 membres censats, els quals, a diferència dels de Castella, ostentaven diversos oficis, el que s’interpreta com una major demanda de mà d’obra a Catalunya conseqüència de la incipient industrialització. Aquesta inserció laboral, va comportar de retruc, una major inserció social.

El terme “gitano”, com el del l’anglès “gypsy”, tenen el seu origen en la falsa creença de l’origen egipci del poble gitano. Potser aquesta creença va ser fomentada pels propis gitanos per vendre’s com a artistes.

L’idioma gitano al català

En català, especialment en registre col·loquial, tenim una pila de mots manllevats del caló, contràriament al que popularment es creu de què provenen del castellà. El mot “caló” que és com s’anomena a la llengua romaní a Catalunya, significa “negre” (kala en sànscrit). Kala ha aportat també el mot “calés”.

Alguns dels mots més emprats en català són aquest, però n’hi ha moltíssim:

  • calés: diners, originalment es referia a les monedes blanques o platejades.
  • cangueli: por
  • catipén: pudor
  • dinyar-la: morir, de dinyelar (donar) de l’expressió dinyar la vida es va passar al sentit contrari popular dinyar-la.
  • filar: veure
  • guinyar-la: morir
  • guipar: mirar, veure
  • jalar (amb hac aspirada): menjar
  • menda: jo o un mateix
  • molar: amb el sentit d’una cosa que agrada, vol dir valer 
  • pencar: treballar, tot i que és d’origen incert, es creu que al XIX va entrar al català
  • pinreles: peus
  • pipa: pistola
  • pispar, pispa: robar, lladre.
  • trincar: agafar a algú, encara que aquest mot prèviament podria haver estat un préstec del germànic al caló
  • xaval: noi, del caló txavale, originalment volia dir fill.

El xava, la variant desconeguda del català

Altres paraules, sense ser ben bé necessàriament totes provinents del caló, també es van introduir al català procedents del parlar col·loquial dels gitanos de Barcelona, el que va donar origen al parlar xava. Molt d’aquest vocabulari va ser recollit per Juli Vallmitjana qui amb la novel·la La xava (1910) va aprofundir com ningú en els ambients més baixos de Barcelona. Les classes altes van acabar convertint aquest mot de xava (que és com xaval: noi ) en un genèric per definir tot un col·lectiu que parlava un català molt embastardit.

L’escriptor George Borrow va donar pas a l’anomenada “afició de Sevilla”. Al segle XIX per moda es dedicaren a imitar coses de la cultura gitana, gràcies a la fama de les seves novel·les, entre elles la llengua.

La pista de la llengua a Catalunya

El llibre Un vocabulario español-gitano del Marqués de Sentmenat (1697-1762) ens aporta més pistes de l’evolució dels gitanos al nostre país. Hi ha recollit el vocabulari que aquest comerciant va anar compilant per necessitat. També es compta amb una bona mostra recollida per M Alcober qui va aportar una nota anònima que recollia vocabulari anomenat Dialecte dels gitanos catalans del 1916

Donat que el poble gitano no té història pròpia, i donada aquesta cronologia, la informació de la qual es disposa és del tot imparcial. El gitano sempre apareix a la documentació com un problema, quan no com un delinqüent, i quasi sempre es justifiquen les mesures en contra d’aquest col·lectiu per problemes amb els veïnatges.

Els gitanos al segle XX

Les persecucions durant el passat segle van continuar. Durant la Segona Guerra Mundial eren perseguits als Balcans o Ucraïna exactament igual que els partisans, i eren executats sumàriament. Per descomptat, que es va produir el Porraimos, i la seva situació no va ser restituïda a posterioritat. La tradició nòmada especialment, ha creat refús als estats i a la tradició territorial europea. El segle XX, no va ser una excepció, el 2014 Suècia reconeixia un segle d’intents d’esterilització dels gitanos i de segrest de nens.

Actualment són encara la comunitat ètnica més nombrosa a Europa que no té un estat, entre 11 i 12 milions de gitanos es calcula que hi ha a Europa. La seva llengua no és escrita, i va servir durant molt de temps com a protecció, pel que era prohibit ensenyar-la fora del grup, de vegades familiar. Així mateix, les constants persecucions han causat que els grups es tanquessin en ells mateixos, i tot just les últimes generacions de joves estan anant a les universitats per primer cop. Amb tot, encara 1 de cada 3 gitanos diuen haver-se sentit discriminats, i no s’han abandonat encara les polítiques assimilacionistes o d’expulsió.


Més informació:

Nuevas aportaciones al estudio del caló

No Description

Nota: Aquest article va ser una petició del nostre company @historiadesaba1

Deixa aquí el teu comentari

Loading Facebook Comments ...