Atac del Batalló de Guàrdia Granadera prusisana, el 4 de juny de 1745 a Hohenfriedeberg, Guerra de Successió austríaca. Pintura de 1913 Foto: Wikimedia Commons
Atac del Batalló de Guàrdia Granadera prusisana, el 4 de juny de 1745 a Hohenfriedeberg, Guerra de Successió austríaca. Pintura de 1913 Foto: Wikimedia Commons

El 1675 es creà un curiós regiment d’infanteria: els gegants de Potsdam, ciutat on tenien la seva base. Tindria una vida llarga fins al 1806, quan van ser dissolts per Napoleó. El cos va prendre forma amb les reformes de l’exèrcit que va fer el rei Frederic Guillem I de Prússia, anomenat el rei soldat (traduït sovint al català com a “rei sergent”) el 1717. Ja com a príncep, aquest rei escollí aquest regiment com a propi del príncep i en ser nomenat rei, com a guàrdia personal. El 1717 fusionaria el cos de granaders vermells existent des del 1709, amb la seva guàrdia per crear el conegut com a “Regiment número 6”, la principal característica dels quals era que havien de fer 6 pams prussians d’alt per poder accedir-hi. O el que és el mateix, al voltant d’1,90 metres.

Aquest regiment va rebre molts malnoms i va ser diana de molta conya, de fet eren coneguts com els Lange Kelds (els nois grans), els “Granaders de Potsdam” o més comunament els “Gegants de Potsdam” en referència a la seu principal dels electors de Brandenburg.

“Un exèrcit que té un país…

…I no us país que té un exèrcit”. Si aquesta famosa frase resumeix una bona part del que era Prússia, el rei Frederic I (1713- 1740) personalitzà com ningú la figura militaritzada prussiana.

Educat per hugonots, com a bon calvinista, la vida del rei soldat era del tot castrense, formal i militarment impecable. Curiosament, el rei sergent, el que dormia amb l’uniforme posat, no va anar mai a cap guerra. Seria el seu fill i successor, Frederic el Gran, qui se les menjaria totes, malgrat que a ell no li agradaven gens. Cinismes de la història. Precisament, el fet de no afrontar cap guerra, li va permetre deixar uns comptes més o menys sanejats. Va patir caresties alimentàries, però en aquells moment la població la reposava acceptant immigrants protestants que marxaven de ciutats com Salzburg.

Una administració eficient convertida en reialme per Frederic I

El pare del rei soldat, Frederic Wilhelm I (en realitat III inicialment), era fill de Frederic Guillem el Gran Elector. Quan Frederic succeeix el seu pare el 1688 Prússia encara era un electorat. Frederic seria qui convertiria Prússia en un reialme el 1701, sent coronat a Königsberg, la seva ciutat natal, com a Frederic I. Això va poder ser així perquè l’elector només devia obediència a l’emperador sobre els seus territoris, i Prússia no en formava part. Era fora de l’Imperi. D’aquí que fos rei de Prússia però que continués anomenant-se elector a Brandenburg, que sí en formava part. El nomenament no els enfrontà, era un pacte en què l’emperador Leopold el reconeixia com a rei per la seva ajuda en la Guerra de Successió del Palatinat, o dels nou anys, que havia començat tot just amb el seu nomenament com a elector el mateix 1688.

Frederic I va continuar les reformes de l’administració iniciades pel seu pare, el Gran elector. Ja el 1689 va crear la Hofkammer (Cambra Secreta de la Cort) per gestionar els ingressos procedents dels dominis del rei. Depenent d’aquesta Hofkammer es creà el Directori General de Finances el 1713 que, junt amb l’existent Cambra General de la Guerra que s’encarregava de cobrar els impostos, formarien al 1723 (ja durant el següent regnat del soldat) la important organització coneguda com a Directori General. Aquest Directori General, dividit en ministeris, gestionaria Prússia fins les invasions napoleòniques el 1808. Els ministeris eren els de la guerra, de finances i el d’afers interns. També es va crear un Tribunal Superior de Dret encarregat d’auditar els comptes i l’observança en el compliment de les lleis. En part, és l’antecedent directe de l’actual Bundesrechnungshof (Cort Federal d’Auditors) creat el 1950. Territorialment, va recuperar la part de Pommerània que havia estat cedia a Suècia a la fi de la Guerra dels 30 anys.

El gegant rus Schwerid Rediwanoff. Un dels del regal del tsar Pere el Gran en agraïment per la cambra d'ambar, un material 10 vegades més valuós que l'or. Foto: Wikimedia
El gegant rus Schwerid Rediwanoff. Un dels del regals del tsar Pere el Gran en agraïment per la cambra d’ambar, un material 10 vegades més valuós que l’or. Foto: Wikimedia Commons

Les reformes de l’exèrcit de Frederic, el rei soldat

Durant l’època del Gran Elector, l’avi del rei soldat, es creà l’exèrcit permanent prussià, el 1653. L’exèrcit de terra, el més important, passà de 8.000 a 23.000 efectius entre 1672-1678. En entrar a formar part de la Gran Aliança de l’Haia de 1674 contra França es produí el tret (mai millor dit) de sortida de la tradició militar prussiana, consolidada a la batalla de Fehrbellin el 1675 (Guerra Nòrdica) contra els suecs. Els suecs van ser perseguits fins a Riga. Va ser arran d’aquesta batalla quan l’elector va començar a ser anomenat “Gran Elector”.

L’exèrcit de les reformes del rei soldat passà a tenir 80.000 efectius. Amb la introducció del servei militar obligatori pels camperols el 1733, s’incrementà el control ferri de la disciplina en la infanteria. Els soldats rebien càstigs físics a bastonades i la deserció es va penar amb la forca. Malgrat tot, donat que els camperols seguien marxant a d’altres territoris per evitar l’allistament, Frederic dividí l’exèrcit en diverses jurisdiccions territorials de forma que els mobilitzats poguessin estar a prop de casa seva, a més de limitar aquest servei a tres mesos l’any, sempre que no hi hagués guerra. Pel que feia a la uniformitat, es creà la típica cueta al cabell i s’homogeneïtzaren barbes, uniformes i alçades dins dels mateixos regiments.

És en aquest moment que apareix la Guàrdia de Potsdam. També coneguts com “Els gegants de Potsdam” o popularment els Lange Kerls (de la fila llargaruda). L’objectiu d’aquesta tropa tenia una raó pràctica, que no era la d’intimidar l’enemic baixet (que també). Es tractava de l’ús dels fusells de l’època, que eren molt llargs. El fet de ser alts els facilitiva la seva recàrrega que llavors es feia pel canó, el que significava haver de girar l’arma.

La realitat va ser que els gegants no van entrar en combat més que en la Guerra dels set anys. Eren molt lents. El 1740, Frederic el Gran els va desmobilitzar i aquarterar inicialment per motius econòmics. La mida de la roba, les sabates, tot, era caríssim de mantenir.

Granaders del Batalló núm 6, els gegants de Potsdam, el acció el 1743 en una litografia de von Richard Knötel sobre 1891. Foto: DEACADEMICS
Granaders del Batalló núm 6, els gegants de Potsdam, en acció el 1743 en una litografia de von Richard Knötel sobre 1891. Foto: DEACADEMICS

Un reclutament difícil

El sistema de reclutament de l’exèrcit prussià no era gaire fi, era l’altra cara de la moneda. Sovint podia passar que “uns amics” t’emborratxaven i l’endemà despertaves enrolat a una caserna. També eren atrets amb falses promeses de beneficis. Els mateixos encarregats de reclutar sovint no eren més que galifardeus, pinxos que amenaçaven la població civil i els obligaven a allistar-se. Un cop eren a les casernes era impossible fugir. Evidentment, molta gent abans que deixar-se allistar per la força fugia de les seves poblacions, milers de joves ho van fer pel que s’entrava en un cercle viciós de despoblament i necessitat de repoblar.

Pel que feia als gegants, donada la seva alçada molt per sobre de la mitjana a l’època, es provava d’obtenir-los per qualsevol mitjà. Inclòs el reclutament dels exèrcits d’altres països. La seva fama va ser tal, que l’emperador d’Àustria, el tsar Pere el Gran i fins i tot l’Imperi otomà, li van enviar soldats alts com a regal per fomentar les relacions amistoses. El tsar Pere I va donar diversos soldats com a regal a canvi de la famosa sala d’ambre. Les pagues eren bones, però no tots els soldats, tampoc els gegants, estaven satisfets. Especialment si eren reclutats pel sistema més usual, per la força. Així, s’enregistraven regularment intents de deserció o suïcidi.


Més informació

Una associació de recreació històrica segueix actualment la tradició dels Lange Kerls:

Verein zur Förderung und Pflege der Tradition der Potsdamer Riesengarde “Lange Kerls” – Start

Nach dem Reglement und Exercitium von 1726, originalgetreuen Uniformen und Waffen präsentieren die “Langen Kerls” Geschichte zum Anfassen. Einmal im Monat trifft sich der Verein zum öffentlichen Training sowie gelegentlich zum Tabakskollegium nach historischem Vorbild. Grenadiere für den aktiven Dienst in Uniform, rekrutiert der Verein ab einer Körpergröße von „sechs preußischen Fuß” (1,88 Meter).

Deixa aquí el teu comentari

Loading Facebook Comments ...