Un heuriger de Viena, el Wolff des de 1609. Foto: Cêsar Sànchez
Un heuriger de Viena, el Wolff des de 1609. Foto: Cêsar Sànchez

Al segle XVIII el comte Delmetri volia obtenir el monopoli del comerç de la venda vi a Gorizia. La gent es revoltà, i l’emperador Josep II Habsburg el 17 d’agost de 1784 va emetre un edicte per posar fi a la picabaralla. La peculiaritat de la solució a la disputa va acabar generant un model de negoci que dura fins avui als pobles del voltant de Viena. Els Heuriger, o Heiricha en austrobavarès (boarische), van néixer com a conseqüència d’aquella reclamació.

Qui digui que a Alemanya o en generals als països germànics no es menja bé, és que no saben on anar. Foto: Cèsar Sànchez
Qui digui que a Alemanya o en generals als països germànics no es menja bé, és que no saben on anar. Foto: Cèsar Sànchez

Què són els Heuriger?

El mot “Heuriger” és una contracció de mots que vindrien a significar “de l’any” en austríac, el que es podria traduir per “vi de temporada”. Els establiments són productors de vi que ofereixen menjar per acompanyar la degustació dels seus productes. Són locals on s’ha de menjar en companyia i amb una carta molt limitada, originalment només se servien un parell de plats. Bàsicament l’edicte permetria a cada productor vendre els seu propi vi a casa seva, sempre que fossin de la seva collita.

Inicialment als locals no es podia oferir menjars. Però l’excés de vi pres amb l’estomac buit va aconsellar repensar aquesta norma. També és tradicional que als establiment sempre hi hagi música en directe, mai enllaunada.

La música és tradició que l’ofereixin entre les taules 2 músics, normalment amb acordió i guitarra, que cobren només de les propines. Originalment tocaven cançons tradicionals, però amb el turisme actualment toquen qualsevol cosa de moda, el que no deixa de tenir certa gràcia amb els instruments que porten i la vestimenta típica tradicional

La revolta, el naixement d’un negoci

Durant el segle el XVIII els habitants del comtat de Gröz (Gorizia) va queixar-se de què el comte volia monopolitzar la venda de productes agrícoles. Aquest fet obligà a intervenir el mateix emperador Josep II.

Josep II tenia unes idees renovadores il·lustrades per impulsar l’economia. Va fomentar el desenvolupament comercial, facilità i unificà els Impostos (creació de Kataster), va fomentar l’emancipació dels pagesos, posà fi als drets feudals que encara quedaven i intentà modernitzar l’administració.

Les reformes del mercat arribaren junt amb la tolerància religiosa el 1781, així com també la imposició de l’alemany com a llengua franca. Això va anar acompanyat d’una gran reforma educativa, tot plegat va comportar que les hongaresos es mostressin descontents. La solució que creà els heuriger es va proclamar el mateix any de la imposició de l’alemany a totes les nacions sota els Habsburg en l’edicte del 17 d’agost 1784.

L’emperador dels jueus

Les polítiques de tolerància amb els jueus, en eliminar els Impostos que els gravaven, van generar-li aquest malnom a Josep II. Amb tot, l’economia es va disparar. Els maskilim, jueus il·lustrats, veien bé les reformes. I tot que els jueus van ser obligats a anar a escoles laiques amb ensenyament en alemany, es va considerar com un signe més de l’obertura religiosa practicada també els reformats i els ortodoxos.

Altres mesures, com la llibertat de premsa, van disparar la publicació de tot tipus d’editorials. A partir de 1780, quan Josep pren per fi el relleu del poder a la seva mare, Àustria començarà una transformació profunda. Semblà que de cop s’havia deixat anar a l’emperador, i aquest la va emprendre contra els drets de la noblesa amb la clara intenció de crear un estat burocràtic modern.

Parella de músics al Wolff, amb l’acordió típic i en aquest cas violí. Foto: Cèsar Sànchez

En la política exterior, però, la cosa no li anà gaire bé. Va embolicar-se al fangar belga, contra els turcs quasi hi deixa la pell, va revoltar la noblesa terratinent hongaresa, no va poder incorporar Venècia, i s’hagué de conformar amb l’accés al mar per Gorizia al port de Trieste (una zona que actualment es part d’Itàlia i part d’Eslovènia), d’aquí l’interès de l’emperador per acontentar els pagesos d’aquesta zona.

L’evolució del Heuriger

La llei dels heuriger va posar-se al dia el 1845 degut també als paranys i la picaresca de la gent. En l’actualitat el “Buschenschankgesetzen der Bundesländer” és la llei que s’aplica als estats federats austríacs de: Viena, Baixa Àustria, Burgenland i Steiermark.

A finals de la dècada dels 40 del segle XX, amb la postguerra, els heuriger es van convertir en un lloc de pícnic de les famílies als afores de Viena. La gent s’emportava el dinar de casa i prenia el vi. Amb l’afluència d’aquest tipus de clientela, mica en mica els heuriger van anar introduint altres tipus de begudes i servei.


Què visitar:

Els Heuriger avui

Són una atracció turística més d’Àustria. Tot i que encara queden d’originals, els pobles dels voltants de Viena s’han anat omplint de restaurants camuflats sota el nom de “Heuriger”, però sense tenir-ne aquesta consideració. Un típic parany és obrir un restaurant just al costat del heuriger de veritat, normalment per part del mateix propietari. Això permet la venda de producte i l’afluència de clientela durant tot l’any.

The Viennese Heurige

© WienTourismus/Peter Rigaud They are as famous as the Giant Ferris Wheel, Schönbrunn Palace, the Vienna Boys Choir or the Lipizzaner. The real Viennese “heurige” or wine taverns. Numerous songs have been dedicated to them; they have served as a backdrop for many films. However, in the legendary comfortable atmosphere, they primarily offer the Viennese and their guests entertainment, fine Viennese wines and the fitting culinary accompaniment.

 

Deixa aquí el teu comentari

Loading Facebook Comments ...