Cílix àtic de figures roges (s.V aC) on es mostra un atleta corrent amb escut i casc. Altes Museum (Berlín)
Cílix àtic de figures roges (s.V aC) on es mostra un atleta corrent amb escut i casc. Altes Museum (Berlín)

La vinya ja era present al neolític. La primera evidència de la seva existència es troba a Geòrgia fa 8.000 anys. El consum de raïm està documentat a Mesopotàmia i foren els fenicis qui varen introduir-ne el cultiu des del Llevant mediterrani cap a la resta del continent i també al nord d’Àfrica. Com a mostra d’això, a la tomba de Tutankhamon hi havia desenes de gerres de vi.

Els grecs n’iniciaren la producció a gran escala, ja que la vinya formava part de la tríada mediterrània, juntament amb el blat i l’olivera. Aquests tres productes eren la base de l’alimentació i del comerç, i la majoria de tipus d’àmfores conegudes eren emprades per al transport d’oli o de vi. El mont Testaccio de Roma és una muntanya de restes d’àmfores d’oli, i a zones com la Campania o el sud de la Gàlia els romans hi construïren complexos per a la producció d’àmfores a gran escala que són avui visitables a jaciments com amphoralis.

El vi a Grècia

El vi tenia doncs un paper destacat a la cultura grega. L’existència al panteó grec de Dionís, fill del mateix Zeus, divinitat del vi i la disbauxa que es representava amb fulles de parra al voltant del cap, així ho evidencia. Segons la mitologia, Dionís havia inventat la vinya i l’havia donat a Ikarios, un personatge que vivia a l’Àtica, la regió d’Atenes, i que fou el primer en produir vi.

Escena d'un simposi en una ceràmica àtica (National Archaeological Museum of Spain [CC BY 2.5 (https://creativecommons.org/licenses/by/2.5)])
Escena d’un simposi en una ceràmica àtica (National Archaeological Museum of Spain [CC BY 2.5 (https://creativecommons.org/licenses/by/2.5)])

El clima i el sòl de les illes gregues donaven vins esmentats en diferents episodis d’obres tant cabdals com la Ilíada i l’Odissea, on es conta per exemple com Odisseu va embriagar Poliferm. Thira i Creta produïen vi dolç, Lesbos en donava un d’aromàtic, el vi de Rodhes i Xipre era de bona qualitat, l’Ariousiosde era el vi produït a Chíos i sobretot i el vi de Thassos tenia fama d’hipnòtic. Teòcrit qualificava els vins de més de quatre anys com a venerables.

Els vins grecs s’exportaven a Egipte a canvi de cereals i or, a Síria a canvi de coure i a l’Àfrica com a bescanvi per l’ivori. Ja al segle V aC, en terres gregues es donà la primera legislació sobre la denominació d’origen del vi en un primer intent de regulació i evitar-ne falsificacions.

El symposion

Reconstrucció dels elements joc del cottabos (Paestum, Campània, estiu 2018). (font: odisseu.cat)
Reconstrucció dels elements joc del cottabos (Paestum, Campània, estiu 2018). (font: odisseu.cat)

El resultat del treball d’Ikarios era una beguda de caire més social que no de consum personal. El “potos” o acte de beure vi es realitzava sobretot en cerimònies rituals i en àpats comunitaris anomenats symposion, en què es reunien els homes de classes benestants per menjar i beure, de forma no simultània. És evident que el concepte simposi ha patit una regressió amb el pas dels anys, que no el fa ni de bon tros tan atractiu…

Nombrosos autors clàssics parlen dels simposis. Plató hi situà una de les seves principals obres, El Banquet, i un altre autor del segle V aC, Xenofont, també esmenta aquestes trobades. En una primera fase de l’àpat, els comensals menjaven i més tard tenia lloc el simposi pròpiament dit, que seguia certes normes socials. Un dels participants, normalment l’amfitrió, establia per avançat les “normes” de la trobada. D’aquesta manera, els participants sabien quina quantitat de vi beurien, quina proporció d’aigua s’hi afegiria i d’altres aspectes que regirien la trobada. Era una manera de limitar la ingesta d’alcohol.

La barreja

Cràtera àtica (Altes Museum, Berlín)
Cràtera àtica (Altes Museum, Berlín)

Era obligatori d’afegir aigua al vi, perquè aquest no es prenia mai sol. Aquesta pràctica era considerada un costum de bàrbars que sovint era parodiat a les comèdies, i fins i tot prohibit. El mateix Aristòtil escrigué un text que alertava dels efectes de l’alcohol que no ha arribat a l’actualitat, i en diferents mites es parla de l’estat d’embriaguesa era pres com un exemple de manca de civilització. No obstant això, era habitual la ingesta de vi “akrato” (sense barrejar) a primera hora de dia, amb l’esmorzar, sucant-hi el pa. El nostre pa amb vi i sucre segurament n’és l’exemple més proper.

El vi es barrejava amb aigua dins les cràteres, un recipients ceràmics de dimensions notables que es posaven a terra i d’on es recollia la barreja en vasos més petits. Segons diverses fonts com Hesíode o Plutarc, la proporció més habitual era de tres parts d’aigua per cada part de vi, tot i que també està documentada la barreja de dues parts d’aigua per una de vi.

Kylix

Cílix àtic de figures roges (s.V aC) on es mostra un atleta corrent amb escut i casc. Altes Museum (Berlín)
Cílix àtic de figures roges (s.V aC) on es mostra un atleta corrent amb escut i casc. Altes Museum (Berlín)

Les ceràmiques gregues són una molt bona font documental. Produïdes a la regió d’Atenes cap al segle V aC, les ceràmiques àtiques son les peces ceràmiques de més qualitat del món grec. A la seva superfície s’hi representaven divinitats i personatges en diferents situacions. Una de les escenes repetides en força peces son els simposi, on s’hi veuen homes ajaguts bevent i parlant, sovint amb un vas a la mà. Normalment un kylix.

El Kylix era una peça de prestigi molt emprada i representativa dels simposi. Era un vas ample i pla amb un peu central i una nansa horitzontal a cada banda, decorats tant a la part interior com per l’exterior. D’aquesta manera, la decoració també es lluïa mentre el comensal bevia.

Paestum. Fresc que representa el joc del cottabos (Xocolatl (talk) 09:45, 27 April 2014 (UTC) [CC BY-SA 3.0 (https://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0)]
Paestum. Fresc que representa el joc del cottabos (Xocolatl (talk) 09:45, 27 April 2014 (UTC) [CC BY-SA 3.0 (https://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0)]

El cottabos

El kylix no només era utilitzat per beure. Era corrent acabar el simposi jugant al cottabos, un joc originari de Sicília introduït a Grècia el segle VI aC de dinàmica simple. Després de beure el vi però, potser no ho era tant. Consistia en fer punteria amb les gotes que quedaven al vas, tot agafant-lo d’una de les nanses. Es podia provar de fer caure algun element que s’aguantava en equilibri sobre un pal metàl·lic acabat en punta, llençar les gotes a alguna peça metàl·lica per a fer-la sonar o qualsevol altre objectiu sorgit de la imaginació dels comensals. Fins i tot s’arribaven a fer “batalles navals” tot provant d’enfonsar vasos petits que suraven dins un vas més gran. El cottabos va ser d’allò més popular durant gairebé tres segles, i se’ns fa complicat d’imaginar fins on podria arribar la imaginació dels participants si el vi no es barregés amb aigua..

Demostració del joc del cottabos (Paestum, Campània, estiu 2018). (font: odisseu.cat)
Demostració del joc del cottabos (Paestum, Campània, estiu 2018). (font: odisseu.cat)

L’origen del cottabos podria trobar-se en la pràctica ritual de vessar a terra unes gotes del vi com a homenatge o sacrifici a l’inici del simposi. De fet, l’ús ritual del vi no s’ha deixat de banda, tal i com ho podem constatar a la cerimònia de la missa catòlica i en d’altres moltes celebracions. D’entre les més pintoresques, hi ha notícia que fins el segle passat, a la regió de Nàpols, quan naixia un nadó s’enterrava una àmfora de vi, que no es desenterrava fins el dia del matrimoni d’aquest.


Per saber-ne més:

http://www.laconca51.cat/histories-del-vi-i-la-mitologia/

 

Deixa aquí el teu comentari

Loading Facebook Comments ...