Cal recordar que la Guerra de Successió al tron hispànic va ser un conflicte europeu. Va tenir diversos escenaris i en general, al continent el conflicte va ser favorable als aliats austriacistes. Als partidaris dels borbons, pràcticament només els va anar bé el conflicte a la península ibèrica. Per la resta, els borbons van ser els perdedors del Tractat d’Utrech negociat al març i signat a l’abril de 1713. Tot i que els grans vencedors van ser els anglesos, altres territoris, com els Savoia i concretament el Piemont, també en van sortir força beneficiats.

El Piemont

El Piemont és un territori històric lligat a les possessions de la dinastia Savoia, amb capital a Torí. Durant la guerra, formava part dels territoris del Sacre Imperi (Itàlia no existia) i tenia la consideració de Ducat, hereu de l’antic comtat medieval. Després de la guerra, els Savoia van passar a ser-ne reis, amb la inclusió als seus dominis del Regne de Sardenya el 1720 a canvi de Sicília que els havia tocat en el repartiment d’Utrech.

El conjunt de territoris coneguts com el Regne de Sardenya-Piemont acabarien sent l’origen de la unificació italiana del 1861. Victor Manuel II, un Savoia, seria el primer rei de la Italià unificada.

Els territoris del Piemont restaren en una posició incòmoda a l’inici de la guerra, a mercè dels interessos internacionals. En morir Carles II el 1700, nomenà descendent al net de Lluís XIV, Felip. Felip V, ja instal·lat a Madrid, es casà l’any 1701 amb Maria Lluïsa de Savoia (que només tenia 13 anys) i la seva germana Maria Adelaida ja s’havia casat amb el Delfí Lluís. Aquestes aliances eren fetes sota la constant amenaça francesa d’invasió, fet que ja s’havia produït en diverses ocasions pocs anys abans. Si això passava per l’oest, a l’est Viena també pressionava. Així, el Duc de Savoia Victor Amadeu II d’entrada es va veure forçat a donar suport a França, que utilitzaria el Piemont com a base d’operacions.

La Guerra de Successió al Piemont

La Guerra de Successió va començar al costat del Piemont, al Milanesat, quan al juliol de 1701 els austríacs atacaren el que llavors eren territoris hispànics. Així, Felip V inicià la guerra des del Piemont, mentre Maria Lluïsa era a Madrid exercint la regència. Quan el 1703 Felip V tornà a Madrid esperonat per les seves acostumades urgències sexuals, a Victor Amadeu II li faltà temps per canviar de bàndol. Malgrat l’ensopegada de Blenheim el 1704, que significà la retirada de Baviera del Conflicte, el 1705 els francesos controlaven ja la major part del nord de la península italiana, inclòs el Piemont, amb l’excepció de la ben fortificada Torí.

Els canvis de bàndol eren el pa nostre de cada dia en les guerres d’època moderna. No només de persones, sinó també de territoris sencers. Per exemple, Portugal també es va passar al bàndol austriacista el 1703, com el Piemont. S’apostava pel millor contendent, com ho va fer Catalunya.

Entre juny i setembre de 1706 les tropes borbòniques posaren setge a Torí. Llavors era una ciutat d’uns 40.000 habitants amb muralles ben reforçades. L’estratègia d’assalt principal, doncs, era la construcció de mines, túnels per on poder entrar a la ciutat. A banda d’això, el bombardeig de la ciutat era incessant, però que no tenia efectes sobre les muralles.

Vauban contra Vendôme

Torí tenia una gran xarxa de túnels des d’on detectar les mines dels atacants per volar-les amb explosius. Sovint, als cellers o a les bodegues, a les parts més baixes de les ciutat prop de les muralles, s’hi instal·laven barrils d’aigua per detectar qualsevol oscil·lació que pogués ser provocada per gent cavant.

Pintura romantica de 1858 que representa un Pero Micca idealitzat. Curiosament, els fortificacions de Torí s'havien reformat seguint els consells de Vauban
Pintura romàntica de 1858 que representa un Pero Micca idealitzat. Curiosament, les fortificacions de Torí s’havien reformat seguint els consells de Vauban.

Al seu torn, una de les armes dels atacants era excavar mentre es bombardejava, precisament per evitar ser detectats, els bombardeigs però, alhora  feien evident el procés d’excavació. Era una lluita de talps i psicològica que podia tenir resultats definitius si s’aconseguia obrir una bretxa a la muralla amb explosius, o obrir una via d’entrada a la ciutat no detectada per les defenses. Aquests túnels s’obrien a partir de trinxeres.

El famós militar francès Vendôme comandava el setge i l’assalt. Va manar construir mines a partir de trinxeres situades a 300 o 400 metres de les muralles, fet que deixava molt a prop l’objectiu. Entre el 13 i 14 d’abril, la ciutat va estar a punt de caure perquè els francesos van trobar una mina per poder accedir-hi. Va ser però enfonsada a temps, malgrat els danys a la ciutat i les baixes pròpies.

L’heroi Pero Micca

Pero (Pietro en italià) Micca era un jove de 26 anys, de família de paletes, que havia estat reclutat per a l’exèrcit piemontès com a soldat. En la defensa de la ciutat s’encarregava de controlar els soterranis i de fer contra mines. A tal efecte, controlava una xarxa d’explosius preparats per fer-los esclatar en cas d’assalt. La nit del 29 al 30 d’agost, els francesos van trobar un segon accés i van matar els guàrdies. Mentrestant, els defensors estaven cremant els cadàvers de l’anterior assalt, preocupants per les possibles epidèmies.

El Duc Victor Amadeu II tampoc semblava tenir gaire confiança en que no cauria Torí. El 8 dejuny va refusar una sortida oferta pels francesos, però el 17 abandonada la ciutat per unir-se amb el seu cosí Eugeni de Savoia. El defensor en cap quedava un austríac, Wirich Philipp von Daun.
El Duc Victor Amadeu II tampoc semblava tenir gaire confiança en que no cauria Torí. El 8 de juny va refusar una sortida oferta pels francesos, però el 17 abandonava la ciutat per unir-se al seu cosí Eugeni de Savoia. Com a defensor en cap de Torí hi quedava, paradoxalment, un austríac, Wirich Philipp von Daun.

Segons la història oral que es va anar transmetent, Pero Micca va obstruir la porta d’accés a la galeria superior, que donava accés a la ciutat, amb barrils de pólvora i es va quedar per assegurar-ne que no s’obria. Va encendre la pólvora i es va immolar per tal d’enfonsar l’escala d’accés i el túnel. El seu sacrifici va causar moltes baixes entre els atacants i posà en guàrdia les defenses i va evitar, pràcticament, que caigués la ciutat. El seu gest es va convertir en un mite del futur regne piemontès, que després passaria a l’estat italià, com un símbol de sacrifici.

La fi de l’escenari italià

La resistència de Torí va fer possible el gir en el conflicte en territori italià. El resultat de les campanyes militars exitoses per part d’Eugeni de Savoia i Marlborough, però, enfurismà els aliats perquè al març de 1707 es consumava una primera traïció entre els aliats de la qual se’n parla poc. L’emperador Josep va signar la convenció de Milà amb França que posava fi a la guerra només a Itàlia. Aquest fet va permetre els francesos concentrar tropes a la península ibèrica, amb el resultat de sobres conegut. A canvi, els austríacs controlarien la major part de la península italiana fins pràcticament la unificació.


Més informació:

Pero Micca va esdevenir un heroi simbòlic. Actualment, un museu porta el seu nom i recorda el setge de 1706. Es van recuperar objectes dels assaltants i part de les mines encara són visitables. L’arqueologia ha donat veracitat als fets documentats, amb grans enfonsaments provocats, però el lloc exacte on es va immolar Pero per salvar la ciutat és encara un misteri a mig camí de la llegenda. Actualment, es tendeix a dir que en realitat va ser un accident, que no pretenia immolar-se, en tot cas, no deixa de ser una història bonica.

fortificazioni

No Description

Deixa aquí el teu comentari

Loading Facebook Comments ...