A l’antiga Grècia, juntament amb la diversa i rica tradició religiosa plena de mites i els déus de l’Olimp, hi havia grans celebracions. Els grecs realitzaven ritus relacionats amb moltes de les dimensions de la vida. Un d’ells era la pràctica consistent en la creació de ninos que es posaven sobre una taula que contenia una maledicció. Aquestes ninos eren posats en llocs significatius, com creuaments de camins o límits territorials, o fins i tot es dipositaven als enterraments. Es tractava que l’ànima del difunt complís el malefici especificat a la tauleta.

Figura de Kolossoi conservada al museu del Louvre. Orelles, ulls, boca, genitals, cervell i pit... en aquesta li tenien mania.
Figura d’un Kolossoi conservada al museu del Louvre. Trobada a Antinoopolis. Datada cap al s.II-III dC  Orelles, ulls, boca, genitals, cervell, pit… segons les inscripcions es tractava d’atreure la dona representada anomenada Ptolemais.

Tabellae Defixionum

Els Kolossoi eren representacions humanes sobre les quals s’hi escrivia el nom de la persona objecte del malefici. De vegades només les inicials, i sovint amb tinta vermella. Mentre s’anaven construint, s’hi punxaven claus o altres elements sobre les extremitats o el cap. Segons el lloc on es posaven, als ulls, genitals, boca… l’efecte dels claus era diferent.

També es practicaven altres tipus de maleficis, com girar el cap del nino completament del revés, o torçar altres parts del cos.

Les figures de vinculació (Kolossoi), de vegades acompanyaven l’element més comú, les tauletes de maledicció. D’aquestes taules sí que se n’han trobat moltíssimes, perquè era normal enterrar-les, llançar-les a pous, o bé posar-les amb els morts. Tot i que les que s’han conservat són majorment de plom, es suposa que s’emprava qualsevol superfície i materials, alguns dels quals, com la fusta, no han arribat fins als nostres dies.

El nombre de claus estava relacionat amb la funció del malefici. El 13 era una perversió, donat que el 12 es considerava un número perfecte, rodó. També es feia servir el 7, pel mateix motiu.

L’origen incert dels ninos

La forma més antiga s’ha trobat a l´Egipte de la dinastia XII, concretament ninos com a forma de protecció contra els enemics del faraó. Al segle IV aC, aquests arribarien a Grècia com a protecció contra les forces del mal, tot i que les primeres que es van trobar procedien de la Magna Grècia (Sicília) del segle V aC. Del món grec, com tantes altes coses, passaria al món romà per a expandir-se per tot l’imperi. La millor prova d’aquesta relació entre el món màgic egipci i el greco-romà son els papirs grecs de l’Egipte copte. Aquests, escrits en grec antic, van arribar fins al segle VII, quan l’empenta musulmana va posar-hi fi.

En l’origen, a més, es fa difícil de diferenciar entre religió i màgia. Si la figura és dins un temple, és religió, si és enterrada amb un mort pels seus familiars, és màgia. Tot depèn sovint de qui ostenta el poder i marca les pautes d’allò que es considera “ortodox” o una “desviació”. Potser per això, curiosament és durant el període clàssic, paral·lelament al naixement de la raó i l’esplendor de la filosofia, que augmentà enormement l’ús de malediccions i ninos per a tots els assumptes de la vida quotidiana.

Interpretacions sobre la funció real del Kolossoi

La creació de ninos o representacions antropomorfes està relacionada amb l’activitat religiosa des de temps immemorials. Els popularment coneguts com “ninus de vudú” han rebut moltes explicacions, en funció de l’objectiu que tinguessin.

Hi ha una teoria que fa derivar el terme “colós” del de kolossoi, que voldria dir presentació enorme. Possiblement, el canvi de significat va ser degut al colós d’Helios erigit cap al 290 aC a l’illa de Rodes.

Hi ha exemples de que seriem emprats com a protecció contra les malifetes de déus com Hades i també per maleir enemics o fins i tot com a protecció o prevenció. Tot i així, els més nombrosos són els relacionats amb assumptes d’amor, bé per aconseguir el favor d’una parella, bé per maleir la parella del veí, per gelosia, etc. Alguns es relacionen amb el déu Hefest, d’altres servien contra l’efecte d’altres kollosoi, els Hikesioi Apaktoi, o contra visitants no desitjats, cosa que s’encreua amb la creença en els fantasmes. Un altre ús era la protecció d’espais i per això, molts kolossoi van ser trobats en posicions que delimitaven àrees.

Pel que fa al nombre emprat, aquest depenia de la periodicitat i de si s’havien de renovar o no els maleficis. Així per exemple, si l’objecte era un ritus funerari, aquest era per sempre. També es podia maleir un enemic o protegir un difunt al més enllà. De vegades, el ritus consistia en la destrucció del nino, per això molts d’ells no ens han arribat, tot i que se’n coneix l’ús perquè has perviscut les formules per fer els conjurs.

Els Kolossoi i el Vodú

És fàcil fer una relació d’idees: els kolossoi i els ninos de vudú; els maleficis perquè els compleixin els morts, i els zombis. Tot i que hi ha qui creu que aquests ritus grecs ben bé podrien ser l’origen de la creença en els zombis i de part del vudú, en realitat no se n’ha demostrat cap continuïtat ni lligam. El vudú (una religió practicada per més de 40 milions de persones al món) té la base en creences animistes de l’occident africà, barrejades en major o menor quantia amb teisme catòlic.

Podria ser que la connexió amb el vudú s’hagués produït a través dels esclaus africans que van adoptar molts costums europeus, però no queda clar com haurien subsistit aquests costums a Europa des del segle VII fins al segle XVI o XVII. I molt menys d’una forma tan estesa que l’haguessin adoptat els esclaus. Hi ha una possibilitat. Les bruixes europees clavaven agulles a ninos per provocar maleficis, un costum que, contràriament al que creu molta gent, no prové del vudú, que no contempla aquestes pràctiques. Les bruixes haurien heretat l’ús de ninos dels grecs i el paganisme hauria mantingut aquest costum en la clandestinitat. El cristianisme n’hauria transformat d’altres, com el d’utilitzar creus per delimitar o protegir espais. Tot plegat és difícil, però no tant com els poti-poti hollywoodians.

Deixa aquí el teu comentari

Loading Facebook Comments ...