Autor de l’article: David García Solà

Es van escoltar diverses consideracions i opinions sobre els successos que van ocórrer al barri de Burgos de Gamonal, el mes de gener de 2014. Entre elles, cridaren l’atenció les que va fer, el dia 13 de gener, l’alcaldessa de Madrid, Anna Botella, en les quals qualificava els fets de Gamonal d’atemptats. Sembla ser que la seva companya de partit, Maria Dolores de Cospedal, no volia que tota l’atenció recaigués en la dona del “jefe” i, dies després, el 20 de gener, feia unes declaracions en què deixava entendre que les protestes de Gamonal no anaven dirigides contra el consistori municipal, sinó que eren una conspiració contra el govern central. Es pot ben dir que el temor a la conspiració judeo-masònica del franquisme seguia viu en alguns sectors de la dreta.

La conformació del barri

No obstant, convindria fer vista enrere per determinar quina és l’essència d’aquestes protestes. El barri de Gamonal va ser un municipi independent de Burgos fins els anys 50 del segle passat, moment en què va ser assimilat per la capital provincial. En aquest punt, ja van començar els problemes del districte, atès que va cedir el seu immens terme municipal, tant sols a canvi de l’establiment d’una línia de busos. Immediatament, aquests nous terrenys aconseguits de manera indecorosa van ser aprofitats per situar-hi el polígon industrial de Burgos, ja que la burgesia i el clergat secular de la ciutat no volien un focus obrer proper al centre.

La repressió de les protestes de Gamonal del 2014 per l’especulació urbanística va provocar la solidaritat d’altres ciutat de l’estat espanyol, com Barcelona. A moltes van haver també avalots.

D’aquesta manera, Gamonal es va transformar, en la dècada dels 60, en un barri obrer, perifèric i molt peculiar, on places, carrers, fàbriques i horts convivien entre sí en una composició urbanística dantesca i on mancaven serveis tan bàsics com l’aigua potable. Això va provocar que els veïns, a través d’associacions veïnals, juvenils i culturals, adoptessin una actitud de lluita i mobilització, per la resolució de les seves necessitats fonamentals que es farà patent, sobretot, a partir de la transformació de la dictadura franquista i l’arribada de la monarquia.

Primeres protestes

Una de les primeres protestes va ocórrer el 8 de setembre de 1978, quan els veïns del barri, reunits en assemblea, van convocar una manifestació que va ser considerada il·legal per la policia. Va derivar en una forta repressió, originant posteriors avalots entre les forces de l’ordre i els veïns. En aquesta protesta, es reclamava una millora en el servei d’autobusos i la modificació del traçat de l’autovia “Ronda II”, per tal que no afectés el parc de Fuentes Blancas.

Un cop arribada la dècada dels 80, les protestes, lluny de minorar el seu ritme, van prosseguir. Així, per exemple, a inicis del període, una pujada en les tarifes d’autobús va provocar de nou l’organització de les assemblees, el tall del carrer Vitòria (principal via del barri) i l’enfrontament veïnal amb la policia.

Així mateix, en aquells anys, es van finalitzar les obres dels edificis conegudes popularment com “las torres”. Eren tres grans blocs d’habitatges de catorze pisos cada un, construïts en una zona i un entorn inadequats. Potser, per això, en aquests habitatges, en un dels quals s’hi havia instal·lat una llar d’infants, al cap d’un temps s’hi van detectar uns vapors tòxics provinents d’uns dipòsits de propà, que eren just sota d’aquests edificis. Això va provocar una nova onada de protestes al barri, reprimides pels cossos antiavalots, on es demanava a l’ajuntament l’expulsió d’aquestes bosses de gas i la immediata rehabilitació dels edificis.

Segueixen les protestes

Durant aquella dècada, van continuar les protestes relacionades, sobretot, amb l’urbanisme i, en concret, amb la presència de fàbriques en el barri. En aquest context, es va ocupar la fàbrica de làctics “CLESA” i se la va convertir en un centre social per al districte. Mitjançant aquests actes, es va atènyer que els edificis industrials del barri sortissin a la perifèria i que els seus sols, en comptes de ser reutilitzats per aixecar-hi més edificis d’habitatges en una zona ja molt densament poblada, s’utilitzessin per fer-hi parcs i zones d’oci.

Ja en els anys 90, tot i que al barri no es van produir més brots de violència, sí que es van  crear col·lectius i associacions com “Movimiento de Objeción de Conciencias” o “Centro Social Gacela”. A més de nombrosos centres juvenils, molts d’ells amb una forta càrrega sociopolítica que mostraven l’interès dels joves per la política i pels afers del barri.

L'alcalde responsable del frustrat projecte motiu d'inici de els protestes, encara és al càrrec. Javier Lacalle, del PP,malgrat tot, el van seguir votant. Va ser el responsable local del pla d'aeroports buits del PP. Una de les 30 obres més deficitàries de l'estat, que bona part de l'any no té vols ni companyies que vulguin operar
L’alcalde responsable del frustrat projecte del boulebard motiu d’inici de les protestes, encara és al càrrec. Javier Lacalle, del PP,malgrat tots els casos de corrupció al seu voltant, el van seguir votant. Va ser el responsable local del pla d’aeroports buits del PP. Una de les 30 obres més deficitàries de l’estat, que bona part de l’any no té vols ni companyies que hi vulguin operar.

La refinitiva bombolla especulativa

No obstant, aquesta “relativa calma”, es va interrompre l’estiu del 2005, quan l’alcalde de Burgos, Carlos Aparicio, i el regidor d’urbanisme, Javier Lacalle, van acordar amb la constructora Arranz Acinas la realització d’un aparcament a l’avinguda d’Elasio Perladio. Això va ser considerat pels veïns com una obra especulativa que, a més, posava en perill els edificis de l’entorn. Enfront d’això, organitzaren diverses mobilitzacions pacífiques i legals que van ser ignorades pel consistori.

D’aquesta forma, el 18 de agost del 2005, la policia acudí al lloc amb l’objectiu de col·locar les tanques per començar les obres. No obstant, la gent del barri, tant joves com grans, els expulsaren. Van llançar tot el tancat, cremaren la casa d’obres i iniciaren una sèrie d’aldarulls que duraren vora cinc hores. L’anul·lació de les obres portà novament la tranquil·litat al barri.

Així mateix, cal destacar l’especial incidència que va tenir en aquest districte el moviment 15-M, on es va crear el comitè més actiu de la ciutat i que més demandes va realitzar. També cal mencionar l’àmplia participació i respecte que tenien les vagues al barri.

En definitiva, la història ens mostra que Gamonal no va ser una conspiració, ni moltes de les altres qualificacions que tant des de la dreta com des de l’esquerra se l’hi van adjudicar amb evidents finalitats polítiques. El successos d’aquest districte van ser un exemple més dels mecanismes als que ha hagut de recórrer aquest barri obrer i industrial, al llarg de sis dècades, per tal de superar les deficiències urbanístiques i socials del seu origen.


Més informació:

Originalment aquest article hauria d’haver sortit al digital elprincipat.cat, però pel seu tancament va ser impossible. Un cop hem recuperat la pàgina, el temari no s’ajusta a la història dels Països Catalans, per aquest motiu l’hem publicat a Històries d’Europa, amb petites rectificacions.

Dels fets de Gamonal se’n va derivar un llibre. Us deixem una presentació:

“GAMONAL LA HISTORIA DESDE ABAJO”

Santander, 24 de marzo 2017, La Vorágine “Gamonal, La historia desde abajo” realiza un recorrido que explica cómo una pequeña localidad rural a las puertas de una capital de provincia se ha convertido en un barrio obrero que ha sido escenario de destacados conflictos sociales. ¿Cuáles son los orígenes de Gamonal?

Deixa aquí el teu comentari

Loading Facebook Comments ...