Una de les targetes foradades d'Ada amb el seu algorisme
Una de les targetes foradades d'Ada amb el seu algorisme

Ada Lovelance està considerada la primera programadora de la història. Filla del poeta romàntic Lord Byron, la seva vida va estar marcada per la malaltia i per l’absència de la figura paterna a la infància. Ada va demostrar una gran facilitat per a les matemàtiques. Va ser la seva mare qui la va introduir en el món matemàtic, temorosa que Ada seguís el mateix camí de lletres que el seu pare.

Un model de màquina de Babbage exposada al museu de la Ciència de Londres. Babbge va morir el 1871, només la limitació dels materials disponibles a la seva època va poder amb la seva dèria. Tot funcionava amb rodes, engranatges i les targetes foradades que es feien servir al tèxtil.
Un model de màquina de Babbage exposada al museu de la Ciència de Londres. Babbage va morir el 1871, només la limitació dels materials disponibles a l’època va poder amb la seva dèria. Tot funcionava amb rodes, engranatges i les targetes foradades que es feien servir al tèxtil.

La màquina de Babbage

La història d’Ada està estretament lligada a l’aparició de la màquina analítica, o de Babbage, anomenada així pel seu creador, Charles Babbage. Aquesta màquina està considerada el primer ordinador de la història, en el sentit de què era capaç de calcular informació i emmagatzemar-la.

Si Babbage creà el primer maquinari, Ada inventaria l’equivalent al primer programari, un sistema d’algoritmes per a descriure anotacions amb targetes perforades fent servir la màquina de Babbage. Per tant, va crear el primer llenguatge de programació.

Com altres dones de l’època victoriana (tenia 22 anys quan Victòria I va esdevenir reina), Ada ocultava la seva condició de dona als seus escrits. A les seves publicacions signava amb l’acrònim AAL. I ha passat a la història amb el nom de Lovelace, per ser el títol de la seva mare. El seu pare, lord Byron, va marxar a viatjar per Europa poc després del seu naixement i ja no tornaria. Moriria a la Guerra d’Independència de Grècia als 36 anys, on és considerat un heroi nacional.

Ara Lovelace disposa actualment d’un llenguatge de programació en honor seu que porta el seu nom, l’Ada.

La influència de Mary Somerville i el programari

Mary Somerville va ser la tutora d’Ada, i la persona que la presentà a Babbage. Ella la introduí en el món de les matemàtiques i li presentà la majoria de personalitats de l’època en el món de les ciències. Mary va ser la primera dona membre de la Royal Astronomy Society, escocesa universal, i una de les primeres dones científiques que es podia permetre cert protagonisme gràcies a la seva posició social.

El 1840, Babbage va viatjar a Itàlia, on residia Mary Somerville des de 1834, per explicar el concepte de la seva màquina analítica a la Universitat de Torí. Allà hi havia l’enginyer militar i matemàtic Luigi Menabrea. Manebrea va publicar les notes de la conferència en forma d’article, en francès. Al seu torn, Ada va ser l’encarregada, gràcies a Mary, de traduir les notes a l’anglès. Fou en la publicació d’aquestes notes on Ada va afegir-hi uns apèndixs, amb la peculiaritat que foren més extensos que el que propi article. Les notes d’Ada estaven endreçades amb set lletres, de la “A” a la “G”.

Retrat d'Ada Lovelace. Curiosament, va morir amb 36 anys, la mateixa edat que el seu pare, a causa d'un càncer de coll uterí
Retrat d’Ada Lovelace. Curiosament, va morir amb 36 anys, la mateixa edat que el seu pare, a causa d’un càncer de coll uterí

La controvèrsia sobre Ada

Tot i que Ada Lovelace és considerada la primera programadora informàtica per la immensa majoria d’historiadors, alguns biògrafs no acaben d’estar-hi del tot d’acord. En el fets, pràcticament hi ha unanimitat, però hi ha divergència sobre l’abast real de la influència i originalitat de les idees d’Ada.

Aquests autors redueixen Ada a un mite del feminisme. La informàtica era encara una ciència incipient quan el 1953 B. V. Bowden va rescatar Ada de l’oblit al seu llibre Faster Than Thought: A Symposium on Digital Computing Machines. Les principals veus discordants es basen en el treball de tesi de Bruce Collier de 1970, una biografia de Babbage. Bruce reconeixia que Ada havia fet una considerable contribució, sobretot publicitària, però que no hi havia prou evidències de què participés en el disseny del giny.

Les principals argumentacions són bàsicament prejudicis. Per exemple Doron Swade, especialista en la història de la informàtica, defensa que Ada només era una principiant, de cap manera un geni de les matemàtiques. Així doncs, de cap manera podria haver fet aportacions decisives a la màquina de Babbage en tant poc temps. Reconeix que potser sí que va publicar, però que això no vol dir que fossin idees seves. D’altra banda, Hanna Fry incideix en l’estil de vida d’Ada, molt més que semblant a la del seu pare, de qui sembla que va treure’n el caràcter. Ada era lasciva, de mal caràcter i propensa a les confabulacions.

El llegat d’Ada

Allan G. Bromley,  Eugene Eric Kim i Betty Alexandra Toole directament neguen que Ada fos l’autora de cap programa. En tot cas, serien notes transcrites de Babbage. Això, malgrat que les notes d’Ada són tres vegades més extenses que els textos originals que va traduir. El debat se centra de les set notes esmentades, en la “G”. Aquesta nota d’Ada inclou un sistema complert per calcular i programar una seqüència de nombres de Bermoulli amb la màquina.

Cap d’aquests qüestionaments inclouen el rovell de l’ou: la situació de fragilitat de les dones en l’àmbit social, que feia que qualsevol creació femenina fos sempre rebuda “amb reserves” i sota  supervisió. A la imatge principal, hem reproduït una de les targetes d’Ada amb les seves fòrmules. Babbage sempre va reconèixer les seves aportacions.


Més informació:

Des del 2018 el 9 d’octubre va ser decretat com a Dia Nacional d’Ada Lovelace amb la intenció recordar la seva vida i contribucions, amb l’objecte de potenciar la dona en l’àmbit de les ciències i les matemàtiques.

Deixa aquí el teu comentari

Loading Facebook Comments ...