El 1915 a la capital de Geòrgia, Tblisi, hi va aparèixer per sorpresa un exèrcit inesperat. Muntats a cavall i vestits amb tota la indumentària de croat del segle XII, s’hi van presentar per lluitar. Al crit “d’on és la guerra?”, es van oferir a les autoritats “per anar a la guerra”. La notícia de l’esclat de la primera Guerra Mundial havia trigat 7 mesos en arribar a les seves muntanyes, al Caucas.

Aquesta història, la va relatar l’etnògraf nord- americà Richard Halliburton i fins ara no s’ha pogut ni confirmar ni desmentir. Amb tot, les imatges que es van prendre i l’existència de diverses circumstàncies històriques, apunten a que podria haver estat ben real.

Les fotos no enganyen. N’hi ha moltes. Els guerrers fotografiats portaven elements si més no curiosos, del tot anacrònics. Actualment, s’interpreta com les restes d’una civilització preindustrial, però hom diria, veient la foto de portada, que es tracta realment d’una colla de soldats del segle XII. Però no, era al segle XX, tot i que el segon per la dreta fa tota la cara de l’actor francès Vincent Cassel.

A banda de les restes documentals de principis de segle, poques fonts més resten d’aquests fets. L’ocupació soviètica, les migracions forçades i el fenomen d’abandonament del camp cap a les ciutats, va fer desaparèixer bona part de les antigues tradicions cap a la meitat del segle XX.

La batalla de Didgori

Segons les fonts, en aquesta important batalla lliurada l’agost de 1121, als exèrcits del Regne de Geòrgia hi van participar alans i tota una amalgama ètnica, per fer fora als musulmans de l’Imperi seljúcida (túrquics). La batalla encara es commemora avui en dia a Geòrgia. Va tenir lloc a pocs quilòmetres de Tiblisi. Amb la victòria del rei georgià David IV sobre l’exèrcit invasor, els georgians van poder conquerir la que convertirien en la seva capital fins l’actualitat.

Entre els segles XI i XIII, l’imperi seljúcida es trobava entre els georgians i el Regne de Jerusalem creat pels croats de la Primera Croada. Es diu que en aquesta batalla hi participaren cavallers croats francesos. I se suposa que seria possible que després de la caiguda del Regne de Jerusalem, alguns dels seus habitants cristians es refugiessin a Geòrgia amb els seus antics aliats.

L’embolic ètnic de Geòrgia

L’herència de la zona és d’una amalgama de pobles. Quan van arribar-hi els mongols pel nord, els pobles túrquics van traslladar-se més al sud, i deixarien obert el camí per a la posterior expansió russa a costa dels diferents Kanats mongols. Alguns d’aquests túrquics, es van unir als alans orientals, pobles nòmades de pastors d’origen germànic (com els que van venir a occident). Aquests alans van acabar adoptant llengües iranianes, també del grup indoeuropeu (pobles escites), i són la base de l’actual Osètia, un estat no reconegut.

Richrd Halliburton, abillat amb l'armilla metàl·lica, l'escut i l'espasa el 1935
Richrd Halliburton, abillat amb l’armilla metàl·lica, l’escut i l’espasa Khevsureti el 1935.

Protegint la frontera de Geòrgia van quedar els Khevsurs, avui una atracció turística pels seus curiosos pobles fortificats, gairebé del tot abandonats, en mig de preciosos paratges de muntanya. Durant segles, aquests poblats, cristians ortodoxos, van defensar les fronteres del Caucas dels musulmans del nord.

El misteri etnològic dels Khevsureti

Un dels molts pobles del nord de Geòrgia són els Khevsureti. S’esmenten en fonts gregues, romanes i georgianes des d’abans de la formació de les croades europees. Per tant, cap científic dona suport a la teoria que els Khevsurs siguin els descendents directes dels creuats. Ara bé, la seva situació aïllada a les muntanyes va afavorir el manteniment de tradicions durant segles. Geòrgia mai va arribar a establir un sistema feudal fort, i menys a les muntanyes. Per això, molts antics costums van sobreviure fins  i tot a la primerenca adopció del cristianisme. Els Kevsureti van seguir organitzant-se  en clans durant segles, tot governant-se per una assemblea d’ancians.

És difícil, però possible que els croats hi tinguessin relació. L’etnògraf rus Arnold Zisserman va apuntar aquesta teoria durant 25 anys d’investigació aprofitant l’ocupació russa de Geòrgia (1842-1867). Zisserman afirmava directament que els Khevsurs eren descendents directes dels croats occidentals, i posava com a prova gran part de la seva cultura i tradicions, tant a nivell social com religiós. Posteriorment, l’aventurer nord-americà Richard Halliburton (1900-1939) va veure i documentar els costums dels Khevsur el 1935.

La foto dels guerrers Khevsur, ataviats amb malles d'estil francès i escuts i espases amb simbologia croada
La foto dels guerrers Khevsur, abillats amb malles d’estil francès i escuts i espases amb simbologia croada.

Els croats de Richard Halliburton

El nord-americà Richard Halliburton va ser un romàntic aventurer i alguns afegeixen que reporter, d’aquí que calgui posar en quarantena les seves afirmacions. Al seu llibre, anomenat clarificadorament Second book of marvels i publicat el 1938, hi trobem l’origen de la llegenda urbana segons la qual la gran muralla xinesa es veu des de la lluna. Una mentida que encara s’explica. La seva mort prematura amb 39 anys el va impulsar encara més a la llegenda. Més encara per la seva estranya desaparició al mar el mes de març del 1939, i és que el seu cadàver mai va ser trobat. Set mesos després se’l va declarar oficialment mort, però la seva tomba a Memphis és buida.

El fet és que la cota de malla dels esmentats guerrers és d’estil francès del segle XII, igual que l’escut, i portaven creus decoratives, igual que els croats. Es varen trobar restes de paraules originàries del francès o l’alemany a la seva variant d’idioma i per si fos poc, als seus escuts hi duien les inicials “AMD”, que era el lema dels creuats Ave Mater Dei. Si això és o no un motiu suficient per dir que van tenir contacte amb els croats, queda per a la imaginació del lector. Malauradament, mai es podrà ja comprovar l’origen real, i les influències que van tenir els Khevsureti queden com a notes per a l’etnografia.

Deixa aquí el teu comentari

Loading Facebook Comments ...