Representació d'un vaixell en un Kylix grec del segle IVaC (Museu arqueològic de Thira, Grècia)(font: odisseu.cat)
Representació d'un vaixell en un Kylix grec del segle IVaC (Museu arqueològic de Thira, Grècia) (font: odisseu.cat)

La tasca dels arqueòlegs no s’atura, i any rera any hi ha novetats que segueixen emplenant els buits de la nostra història. Enguany, posem èmfasi en les tasques de prospecció, un mètode no destructiu que, cada vegada amb nous mitjans, ens permet de conèixer la presència d’elements sota la superfície del sòl, del mar i fins i tot del gel. Cada vegada més, podem extraure informació dels diferents elements sense ni tan sols tocar-los.

Una nova ciutat ibera

L’estiu del 2018 l’arqueologia ha enunciat al gran públic una notícia poc corrent al nostre país. Ni més ni menys, que la localització d’una ciutat ibera sencera al terme municipal de Banyeres del Penedès. Les Masies de Sant Miquel, a la Cossetània (camp de Tarragona) és una ciutat d’unes 2,5 hectàrees, d’una importància comparable a jaciments emblemàtics com Ullastret, la Moleta del Remei a Alcanar o el Castellet de Banyoles a Tivissa.

El curiós del cas és que ningú ha vist encara els carrers i habitatges d’aquest assentament, ja que de moment, els arqueòlegs només l’han pogut conèixer gràcies al georadar, una de les tècniques de prospecció arqueològiques que, mitjançant ones electromagnètiques, permet de constatar la presència d’estructures arquitectòniques soterrades. La ceràmica ibera a la superfície d’uns camps de conreu, així com unes primeres intervencions a la dècada dels anys 80, ja indicava la possible presència d’un jaciment, que ara, gràcies a la tasca de la UB, ha fet sortir a la llum la trama urbana de l’assentament., datat entre els segles IV i II aC, de manera que la ciutat s’abandonaria coincidint amb l’arribada dels romana a les nostres terres amb motiu de la II Guerra Púnica que enfrontà Roma i Carthago.

L’ajuntament de Banyeres del Penedès ha gestionat la titularitat pública del terreny, cosa que permetrà d’endegar una primera campanya d’excavació l’any vinent, que potser quedarà reflectit al nostre resum arqueològic del 2019.

El vaixell grec més antic

Una altra tècnica de prospecció, en aquest cas submarina gràcies a l’acció de petits submarins, ha donat fruïts després de tres anys de feina per part del Black Sea Maritime Archaeology Project, un equip internacional de científics que ha cartografiat uns 2000 km2 del fons de la Mar negra. La joia d’aquesta expedició ha estat localitzada en aigües de Bulgària, a 2000 metres de profunditat, i es concreta, ni més ni menys, en un vaixell de fa 2400 anys. La profunditat on es troba, amb molt poca presència d’oxigen, així com la fredor de les aigües han estat condicions bàsiques per tal de preservar el navili, que es troba en un extraordinari estat de conservació, reposant sobre el fons marí

Representació d'un vaixell en un Kylix grec del segle IVaC (Museu arqueològic de Thira, Grècia).
Representació d’un vaixell en un Kylix grec del segle IVaC (Museu arqueològic de Thira, Grècia).

La Mar negra era una via de navegació ja al tercer mil·lenni aC, quan a la costa Búlgara hi havia enclavaments com Varna, una ciutat rica en or, element clau per a obrir una ruta comercial. No és estrany doncs que la mar negra concentri dotzenes de pecis enfonsats. La novetat però n’és l’extraordinari estat de conservació que permetrà, quan tècnicament sigui possible la intervenció, conèixer detalls tècnics de la seva construcció, així com de la càrrega, que aportaran informació molt valuosa sobre el comerç de l’antiga Grècia. En la mateixa operació, l’equip del MAP va poder excavar un jaciment de Ropotamo, actualment també sota l’aigua i que al segle IV aC, quan el vaixell grec navegava, estava a la costa i era visitat pels grecs, segons les restes ceràmiques que s’hi han trobat.

Un avió de la Segona Guerra mundial, congelat.

Seguint amb les taques de prospecció, l’ús d’un dron ha fet possible de localitzar un Lockheed P-38, un avió de caça nord-americà de la segona guerra mundial, sota una glacera de Groenlàndia, a 90 metres sota la superfície. L’acció del dron, combinada amb la d’un radar de penetració en superfície instal·lat, així com l’ús de perxes tèrmiques per part d’un equip de terra, ha donat lloc a la troballa. Les perxes han permès d’arribar fins l’estructura de la nau, i extraure’n mostres del fluid del sistema hidràulic que, un cop analitzades, han confirmat la identificació de l’avió.

Lockheed P-38 el 1944 (US Air Force, Public Domain)
Lockheed P-38 el 1944 (US Air Force, Public Domain)

El P-38 formava part d’un esquadra que, l’any 1942, es dirigia des dels Estats Units cap a la Gran Bretanya seguint la ruta anomenada de la “bola de gel”, un corredor aeri molt emprat pels avions aliats. L’esquadra del P-38, de sis caces i dos bombarders, va haver de fer un aterratge d’emergència sobre el gel i va desaparèixer. El P-38 és el segon avió que es localitza, vint-i-cinc anys d’un altre P-38, recuperat el 1992 i que gràcies a un procés de restauració, torna a volar sota el nom de “la noia de la glacera“.

La importància de l’expedició rau en el fet que ha demostrat que les prospeccions per a la localització d’estructures soterrades son molt més efectives des de l’aire que des de la mateixa superfície, tant per la penetració del senyal al gel, com per la rapidesa de la tasca, molt major des de l’aire, com per la minimització del risc per al personal de superfície.

Biblioteca romana

El subsòl d’una església protestant de la ciutat alemanya de Colònia ha donat una estructura romana que ha estat interpretada com una biblioteca del segle I dC. Moltes ciutats romanes disposaven d’una biblioteca, però rarament s’ha pogut excavar, amb l’afegit que sembla que es tracta de l’estructura d’aquest tipus més antiga d’Alemanya i del nord-oest de l’Imperi

Reproducció d'un Tablinium, espai on desar documents com els que contindria la biblioteca (fira Tarraco Viva, Tarragona).
Reproducció d’un Tablinium, espai on desar documents com els que contindria la biblioteca (fira Tarraco Viva, Tarragona).

És un edifici de 20 x 9 metres, de dos pisos i que per la seva mesura, fou interpretat com un edifici públic. Ara bé, no es va classificar com a biblioteca fins que no es varen detectar la presència, als murs, d’una colla de nínxols tots de la mateixa mida, de 80 x 50 cm, que allotjarien els rotlles, fins a 20.000 en tot l’edifici.

L’Odissea

Estudiosos de l’Institut d’arqueologia grec, amb la col·laboració de l’Institut arqueològic Alemany i d’estudiosos de la universitat de Darmstadt, Tubinga i Francfurt han localitzat al jaciment d’Olímpia, prop del temple de Zeus, el que ha estat definit erròniament com el fragment més antic de l’Odissea, el poema que narra el retorn d’Odisseu a Ítaca, que hauria estat creat pels volts del segle IX aC i que circulà oralment fins que fou escrit per primera vegada dos segles més tard. D’entre una colla de material de construcció, s’ha trobat una tauleta d’argila amb la inscripció de tretze versos del llibre XIV poema que concretament, conten l’arribada de l’heroi a la seva illa i la trobada amb Eumeu, el seu fidel porquer, que no reconeix el seu rei i el confon amb un guerrer cretenc, donat que aquest va disfressat per tal de fer front, amb l’ajut de la deessa Atena, als usurpadors que aspiren al seu tron.

Restes del temple de Zeus a Olímpia (Grècia)
Restes del temple de Zeus a Olímpia (Grècia)

La tauleta ha estat datada entre els segles II i III dC, en plena època romana, i els arqueòlegs creuen que la placa fou reutilitzada com a material de construcció. Tot i que sí que és el fragment més antic del poema gravat sobre una placa d’argila, no és el text més antic, ja que hi ha papirs amb fragments de l’obra d’Homer datats al segle III aC. El mateix ministeri de cultura grec ha concretat el malentès a les xarxes socials. Això no nega però la importància de la troballa, sobretot pel que fa al seu caire literari i epigràfic.

Deixa aquí el teu comentari

Loading Facebook Comments ...