Just recent acabada les guerres napoleòniques, a Anglaterra la major part de la població, que s’estava conformant com a classe obrera, patia fortes caresties alimentàries. Des del 1811 fins la meitat de segle, les revoltes i reajustaments es van anar succeint. Del 1811 al 1813 període ludista, el 1815 es van implantar les Corn Laws, una llei proteccionista que gravava les importacions de gra. El 1815 tornaven molts soldats llicenciats sense feina, el 1817 es va produir el motí de Pentidge i el 1819 la matança de Peterloo. Aquests fets, especialment el de Peterloo, obriren la porta a les “6 Lleis”, a la radicalització política i a l’extensió de les trades unions.

Les noves formes de relació social provocaven visions catastrofistes per part dels terratinents. Generalment focalitzades contra les fàbriques, la modificació de l’entorn, i la suposada ociositat dels treballadors fabrils tractats com una mena de subhumans. Una descripció de la situació de la classe obrera anglesa realista hauria d’esperar a Engels el 1844.

A Manchester el 16 d’agost de 1819, l’exercit a cavall va carregar sabre en mà contra la gentada aplegada a la plaça. Van haver 15 mort i centenars de ferits. Els fets van ser anomenats la matança de Peterloo, en referència irònica a la Batalla de Waterloo de feia 4 anys.

Es protestava per la representació política, amb exigències de modificacions al Parlament. Però també per l’augment de preus provocat per les Corn Laws, augment agreujat per l’abolició de l’impost sobre la renda que feia recaure la recaptació (i per tant la reparació dels costos de la guerra) principalment en els preus. Evidentment, això, barrejat amb l’alt atur produït per la industrialització i el retorn de soldats del front, i un any de sequera, convertia la situació en un polvorí a punt de saltar.

Les Six Act 

Els avalots a Londres, i sobretot els greus fets a Manchester, Perterloo, van provocar l’aprovació de les “Sis Lleis”. Quatre de les lleis van ser obra de Henry Addington, Primer vescomte de Sidmouth, qui havia estat primer ministre. La noblesa clàssica, gràcies als moviments antirevolucionaris contra França, van coincidir amb els interessos dels nous rics fabrils en una cosa: calia collar l’obrer. Fos per controlar els moviments revolucionaris interns, fos per controlar els salaris, a tots interessaven lleis proteccionistes i repressores, encara que augmentessin els preus i el malestar.

Així el govern britànic va empescar-se l’antecedent directe de les lleis mordassa. Es començava l’ús del monopoli de la violència per part de l’estat. Les Six Laws. Consistien en tractar la dissidència política com a delicte de traïció o conspiració:

  • Prohibició de rebre entrenament o formació militar o d’armes de cap tipus.
  • Llei d’incautació d’armes, que permetia als magistrats locals d’una forma completament impune escorcollar qualsevol propietat privada.
  • Llei de justícia exprés, sense quasi dret a defensa.
  • Prevenció de reunions sedicioses, que limitava l’assistència a 50 persones a qualsevol reunió, sempre que fos amb permís i només si pertanyien a la mateixa població.
  • Normes contra la blasfèmia i els sediciosos, en realitat una censura que amenaçava amb fins a 14 anys de presó als autors d’escrits amb”opinions i no notícies”.
  • Impostos i obligatorietat d’aportar una fiança prèvia, als mitjans escrits que també insistissin en publicar “opinions i no notícies”.
EL cas més fragant de districte podrit: Old Sarum a Wiltshire. Era un turó deshabitat, controlat pels Pitt, que fins a 1832 va triar dos diputats
El cas més fragant de districte podrit: Old Sarum, a Wiltshire. Era un turó deshabitat, controlat pels Pitt, que fins a 1832 va triar dos diputats

Una societat diferent, una política igual

Al 1820 finalitzà la implantació total del procés dels encerclaments als camps (les enclosure). Així doncs, el capitalisme seria ja plenament implantat. I seria ja al 1842 quan hi hauria una vaga general industrial, anomenada la Plugs riots, que seria la gran demostració del moviment obrer anomenat cartisme. L’altra gran canvi seria l’arribada del ferrocarril durant la dècada dels 1840.

Un dels efectes col·laterals dels fets de Peterloo i les Sis Lleis va ser la fundació del diari Manchester Guardian, l’actual The Guardian

Entre aquests períodes, el sistema polític que portà als fets de Peterloo era encara d’una representació parlamentària que no tenia absolutament res a veure amb aquesta nova societat industrial. Al 1819, més de la meitat dels parlamentaris eren elegits per només 154 votants. Només tenien dret a vot els propietaris de terres, pares de família.

El fenomen rotten borough

Aquests districtes porqueria mantenien un dret medieval segons el qual podien triar dos representants a la cambra. Però la majoria d’aquests districtes al segle XIX a dures penes tenies unes desenes de cases. Moltes eren propietats de la mateixa persona. Per exemple la industrialitzada i superpoblada Manchester no triava cap parlamentari, de fet, ni tan sols era un districte, sinó que formava part del comtat de Lancashire.

Aquest comtat triava dos membres. Els votants, a més, s’havien de desplaçar al cap del comtat, que era Landcaster. Manchester superava ja els 100.000 habitants, era coneguda com Cottonopolis, i va ser on Engels va inspirar-se per a les seves teories. La manifestació del 16 d’agost de 1819 protestava contra la infrarepresentació política.

Henry Hunt, líder de la revolta i l’orador principal de la manifestació, està considerat un antecedent del discurs obrer radical i del cartisme. Influenciat per la Revolució Francesa, va oposar-se a les Corns Laws. Els fets de Peterllo li van costar 2 anys de presó

Al 1832 es va modificar la llei electoral a causa de les protestes. Es van ampliar el nombre de persones que podien votar de 516.000 a 812.000 (del 5% al 7% de la població) i el nombre de districtes. La segona reforma electoral esperaria fins al 1867, i permeté que els homes majors de 21 anys poguessin votar sempre i quan tinguessin propietats per sobre de 10 lliures, o rebessin rendes anuals superiors a 5 lliures. EL 1868, doncs, podien votar el 16% de la població. Finalment al 1872 s’introduïa el vot secret i la tercera reforma de 1884 generalitzava el vot als caps de família pel que podien votar prop un 30% dels adults. Faltava el tema del vot femení, però aquesta seria una altra història.

Deixa aquí el teu comentari

Loading Facebook Comments ...