A Sofia, ben amagat darrere d’uns gratacels de vidre que alberguen les oficines d’una indústria farmacèutica i unes galeries comercials, hi trobem el Museu d’Art Socialista. La ubicació sembla triada per a allunyar les escultures dels líders comunistes búlgars i soviètics de la vista de la gent. Tot i això és un indret recomanable per al visitant de la capital de Bulgària. En una petita extensió de terreny a l’aire lliure hi trobarem escultures de partisans, d’obrers, de Lenin, de Marx, dels búlgars Todor Zhivkov i de l’omnipresent Gueorgui Dimitrov i fins i tot un bust del Che Guevara.

La majoria de peces exposades al Museu d’Art Socialista són escultures i bustos provinents dels carrers i places de la capital búlgara. El recinte es complementa amb una sala d’exposicions i un espai audiovisual on podrem veure imatges i noticiaris de la Bulgària comunista.

Cap país de l’Est sense el seu Museu del Comunisme

El museu es va obrir al públic el 2011 amb la intenció que la ciutat tingués el seu propi Museu del Comunisme. Aquest tipus de centres ja existien a altres capitals de l’Europa de l’Est. A diferència de llocs com Polònia o la República Txeca però, la relació dels búlgars amb el passat comunista és més ambigua. Gran part de la classe dirigent està composta per antics funcionaris del règim que no se n’amaguen pas fins i tot sent polítics de dretes). Molta gent del carrer també troba a faltar l’antic sistema. Igualment, l’atracció cap a tot allò rus o soviètic és molt present, cosa que no passa en altres països de l’ex bloc comunista.

Veient la situació no és estrany doncs que el museu no es publiciti gaire. És com si hi fos perquè hi ha de ser, perquè els altres països també en tenen un. Un lloc, en definitiva, on posar les relíquies del comunisme. 

L’admiració cap a Rússia ha estat una constant a Bulgària. Fins i tot durant l’etapa comunista prevalgué el respecte cap al passat imperial rus. L’escultura al tsar Alexandre II que hi ha davant del Parlament a Sofia fou l’única dedicada a un monarca rus en un país del bloc soviètic que no es va tirar a terra sota el comunisme. Tot ve de la gratitud búlgara cap a la “germana gran russa” que els va alliberar del jou otomà al segle XIX.

Art i estètica del comunisme búlgar

Durant l’etapa dels governs comunistes a Bulgària (1944 fins al 1990) la producció artística estava sotmesa a les normes que dictava el Partit Comunista. Aquest model fou seguit sense excepció a tots els països del bloc soviètic. Les directrius venien al principi des de Moscou, qui era qui marcava els cànons estètics. Amb els anys però cada país va crear variants pròpies.

L’historiador búlgar Mihail Gruev en la seva obra A guide to Communist Bulgaria (Ed. FSI, Sofia, 2018) distingeix tres etapes en la producció artística i estètica de la República Popular de Bulgària. Aquests períodes artístics reflecteixen la tendència ideològica present a cada dècada.

Les etapes de l’art comunista búlgar

La primera època (anys 40-50) correspon al model estalinista. Es tracta d’edificis i escultures que segueixen l’anomenat Socialisme realista, d’origen soviètic. Eren sobretot edificis amb un gust neoclàssic i escultures d’obrers, camperols o partisans amb una actitud heroica. És un art força conservador. L’objectiu era demostrar la grandesa i força de l’ideal comunista. A Bulgària en podem trobar un exemple en l’anomenat Largoel complex arquitectònic governamental del centre de Sofia. La primera època (anys 40-50) correspon al model estalinista. Es tracta d’edificis i escultures que segueixen l’anomenat Socialisme realista, d’origen soviètic.

Tot i el discurs comunista, durant els anys vuitanta va ressorgir elnacionalisme búlgar. L’intent del règim de Zhivkov per acabar amb la identitat cultural de les minories musulmanes en fou l’exemple més clar. Milers de turcs i pomacs (búlgars musulmans) foren obligats a canviar-se el nom per eslavitzar-lo o marxar del país.

La segona etapa (anys 60 i 70) va estar més oberta a les influènciesexteriors. Tot i la rigidesa comunista, es va permetre una certa llibertat als artistes. El model inspirador però era el Brutalisme: grans edificis de formigó armat amb una decoració (si n’hi havia) feta de mosaics i murals que no només mostraven escenes del comunisme. Hi podem trobar motius psicodèlics i geomètrics, tal com era típic a l’art d’aquest període. L’estació Central de Sofia és una bona mostra d’aquesta tendència.

La tercera època (anys 80) és l’anomenada tendència nacionalista comunista. Sí, tal com sona. Sota el mandat de Todor Zhivkov Bulgàriacelebrà el seu mil·lenari el 1981. La febre per redescobrir el passat búlgar es va traslladar a l’escultura i a l’arquitectura. N’és un bon exemple l’estrambòtic Monument als Creadors de l’Estat Búlgar a la ciutat de Shumen, on s’hi barregen escultures d’antics cabdills medievals búlgars amb éssers mitològics o fins i tot imatges cristianes.

Escultura de Georgui Dimitrov (1882-1949), líder comunista búlgar.
Escultura de Georgui Dimitrov (1882-1949), líder comunista búlgar.

Eren sobretot edificis amb un gust neoclàssic i escultures d’obrers, camperols o partisans amb una actitud heroica. És un art força conservador. L’objectiu era demostrar la grandesa i força de l’ideal comunista. A Bulgària en podem trobar un exemple en l’anomenat Largo,el complex arquitectònic governamental del centre de Sofia. La tercera època (anys 80) és l’anomenada tendèncianacionalista comunista.

Sí, tal com sona. Sota el mandat de Todor Zhivkov Bulgària celebrà el seu mil tres-cents aniversari com a estat el 1981. La febre per redescobrir el passat búlgar es va traslladar a l’escultura i a l’arquitectura. N’és un bon exemple l’estrambòtic Monument als Creadors de l’Estat Búlgara la ciutat de Shumen. En ell s’hi barregen escultures d’antics cabdills medievals búlgars amb éssers mitològics o fins i tot imatges cristianes. Tot i el discurs comunista, durant els anys vuitanta va ressorgir el nacionalisme búlgar. L’intent del règim de Zhivkov per acabar amb la identitat cultural de les minories musulmanes en fou l’exemple més clar.

Milers de turcs i pomacs (búlgars musulmans) foren obligats a canviar-se el nom per eslavitzar-lo o marxar del país. La responsable principal d’implementar aquesta tendència artística fou la filla del mateix Zhivkov, en una clara mostra de nepotisme. Lyudmila Zhivkova, com a Ministra de Cultura, va ser qui marcà les directrius a seguir per a redescobrir el llegat històric búlgar i traslladar-lo a l’art. Cal dir que Zhivkova – interessada en l’art però també en el misticisme i l’esoterisme – va ser una de les personalitats més curioses i enigmàtiques de tot el bloc soviètic. Les seves dèries artístiques i espirituals es van plasmar en les creacions d’aquells anys.

Una visita al Museu d’Art Socialista de Sofia – tot i la reduïda mostra que hi podem trobar – pot ser un bon punt de partida per conèixer els models artístics presents a un estat comunista com fou la República Popular de Bulgària.


Més informació

Deixa aquí el teu comentari

Loading Facebook Comments ...