El doctor Asperger, que ha donat nom a la síndrome homònima, hauria col·laborat des de Viena, de grat i convençut, amb les teories racials que els nazis van finalment plasmar en el Programa T4. L’historiador Herwig Czech, de la Universitat mèdica de Viena, ha trobat recentment més proves de la col·laboració d’aquest sinistre doctor amb els nazis i dels seus experiments amb nens.

L'any 2002, sis-centes urnes amb restes de nens com aquests de la foto a l'Spiegelgrund van ser enterrats. Se'ls havia donat la consideració "d'idiotes" en considerar-los "indignes de vida ". L'estat austríac va procurar no fer soroll del tema, malgrat les evidències d'haver estat usats en investigacions mèdiques gairebé fins a la dècada dels 80 del segle passat. Anne Marie, de 4 anys d'edat, n'era una víctima.Va patir raquitisme en néixer. La seva germana va assenyalar que a Spiegelgrund va ser diagnosticada com a "idiota". La van enverinar, matar de fam, i finalment amb 4 anys la van matar.
L’any 2002, sis-centes urnes van ser enterrades amb restes de nens com aquests de la foto a l’Spiegelgrund. Se’ls havia donat la consideració “d’idiotes” en considerar-los “indignes de vida”. L’estat austríac va procurar no fer soroll del tema, malgrat les evidències d’haver estat usats en investigacions mèdiques gairebé fins a la dècada dels 80 del segle passat. Anne Marie, de 4 anys d’edat, n’era una víctima. Va patir raquitisme en néixer. La seva germana va assenyalar que a l’Spiegelgrund va ser diagnosticada com a “idiota”. La van enverinar, matar de fam, i finalment amb 4 anys la van assassinar.

Transformació a l’austríaca

Hans Asperger (1906-1980) va tenir la sort de què l’hospital infantil on treballava en el moment d’acabar la guerra va ser completament destruït pels bombardeigs aliats. Allà es va perdre molta informació documental seva. Es va fer córrer mites en al nova Àustria de postguerra de què va ser opositor a les teories nazis. Fins i tot, en morir, la psiquiatra britànica Lorna Wing va delimitar aquest trastorn, va traduir els seus llibres a l’anglès, i li acabà posant el seu nom en honor a les seves investigacions pioneres sobre el tema. Evidentment, sense conèixer encara els detalls de les seves  cruels investigacions.

I és que res estava més lluny de la realitat. Immediatament després de l’Anschluss, Asperger va començar a signar tots els seus documents amb un “Heil Hitler”. Tot i que és cert que no va arribar a tenir carnet del partit, sí que va formar part de totes les organitzacions mèdiques del seu entorn. Els seus informes mèdics també s’han trobat. A Am Spiegelgrund, dins de l’hospital psiquiàtric Steinhof de Viena, uns 789 nens van morir per causes aparentment “normals” segons els informes, en realitat enverinats després de sotmetre’ls a proves com a conillets d’índies.

Asperger va realitzar moltes conferències pels nazis. Com a expert va signar expedients de nens d’altes centres com a “no reeducables”, nens que acabaven tots morint.

“Psicopatia autista”

En vida Asperger no va rebre el reconeixement que va tenir després. Per raons que ara semblen òbvies, va intentar passar desapercebut, malgrat disposar de més de 300 publicacions sobre el tema que ell anomenava “Psicopatia autista”. Aspenger va ser partidari i va practicar, sembla que com tots els metges nazis, l’eutanàsia activa dels elements considerants pel règim com deformes o desviats.

Asperger va afirmar que els trets autistes eren més sovint un trastorn que un benefici per a la majoria de les persones que el tenien, i que els subjectes afectats més greument tenien poc valor socialEl 1944, després de la publicació del seu article emblemàtic descrivint els símptomes de l’autisme, va obtenir un càrrec permanent a la Universitat de Viena. És possible que ell mateix hagués patit aquesta síndrome.

El 1998, un equip de ABC News va trobar a una volta de soterrani a l'Spiegelgrund un mostruari de cervells de nens. La macabra col·lecció estava originalment formada per uns 1.000 pots, dels quals se'n conserven 417. Els pots havien format part de la col·lecció privada del Dr Gross.
El 1998, un equip de ABC News va trobar a una volta de soterrani a l’Spiegelgrund un mostruari de cervells de nens. La macabra col·lecció estava originalment formada per uns 1.000 pots, dels quals se’n conserven 417. Els pots havien format part de la col·lecció privada del Dr Gross.

Assassinats de nens en massa

A Aspiegelgrund hi havia 34 pavellons, dels quals, 17 van quedar buits per la massacre. Cal afegir, que eren enviats no només els nens classificats segons el programa T4, sinó que també hi anaven a raure allà fills de la dissidència política i la resistència.

Asperger no estava sol. Els directors mèdics de la clínica van ser el  professor Dr. Erwin Jekelius, substituït pel Dr. Ernst Illing a principis de 1942. El Dr. Heinrich Gross, psiquiatre i neuròleg, va ser l’alt mèdic a càrrec del Pavelló 15 on s’assassinaren la major part de nens, assistit per les doctores  Margarethe Hübsch i Marianne Türk.

Erwin Jekelius va veure, com en la resta de centres que hi havia al país, l’oportunitat de realitzar estudis amb nens. Els nens eren sotmesos a pràctiques doloroses, com la injecció d’aire entre el cervell i l’espina dorsal, se’ls exposava a infeccions per veure la seva reacció, o a climes extrems, com congelar-los. Se’ls matava de gana, se’ls estudiava, i quan ja no servien se’ls acabava d’exterminar.

Aquesta és la targeta amb anotacions d'Aspenger que fan referència a Herta Schreiber
Aquesta és la targeta amb anotacions d’Asperger que fa referència a Herta Schreiber.

El cas Herta Schreiber

Herwig Czech ha descobert el cas d’una nena de 3 anys que patia encefalitis i que va tractada per Aspenger. A final de juny de 1941 la nena va partir “trastorns de personalitat i convulsions”. Seguint les teories nazis, Asperger decidí que la nena “és una càrrega insuportable per a la seva mare”, en conseqüència, manà el seu ingrés permanent Spiegelgrund el juliol del mateix any.

El 1999 el Dr Gross va ser portat per 8 assassinats de nens davant un tribunal. Però se’l va declarar incompetent mentalment per a ser jutjat. Tant bon punt va sortir de la sala del tribunal es va anar a celebrar-ho al bar i després concedí una entrevista llarguíssima a periodistes en la qual se’l va veure del tot normal.

El 31 de juliol, es posava fi legalment al programa T4 d’eutanàsia, i començava oficialment l’holocaust. Amb tot, els metges la continuaren aplicant, però no deixaven rastre documental. En aquest cas, s’havia recomanat, però la prohibició semblava que havia arribat a temps per a Herta. Però només dos dies després, el 2 de setembre, un dia després d’haver fet 3 anys, casualment Herta moria. La raó oficial, pneumònia, que d’altra banda, era la causa de mort a Spiegelgrund més freqüent.

La seva història, amb tot, no acabà aquí. Van utilitzar les seves restes per investigar. Això se sap perquè mostres del seu cervell es va trobar a un dels recipients de preparació al soterrani de Spiegelgrund als anys noranta (a la foto). Aquestes resten van ser enterrades el 2002 oficialment per l’estat.


Més informació:

Documental “Un metge totalment normal” del 2000.

Heinrich Gross va morir al 2005 després de tota una vida d’impunitat.

Ein ganz normaler Arzt. II

Ein ganz normaler Arzt (Dokumentation) Heinrich Gross, HJ-Mitglied, SA-Mitglied und NSDAP-Mitglied, war 1944 Stationsarzt an der Wiener Euthanasieklinik „Am Spiegelgrund”. 1950 stand er wegen Beteiligung an der Tötung von Kindern mit Behinderung erstmals vor Gericht. Zwei Jahre Haft lautete das Volksgerichtsurteil vom 19. März 1950.

Deixa aquí el teu comentari

Loading Facebook Comments ...