El 1967, la mort del jove Benno Ohnesorg a mans de la policia, en una manifestació contra la visita del xa de l’Iran a Berlín, va servir com a detonant d’un sentiment que estava arrelant entre la joventut d’esquerres de l’Alemanya del moment: que les autoritats polítiques de la postguerra eren uns nazis no jutjats i els continuadors del seu macabre sistema. El Dijous Sant de 1968, el paleta a l’atur Josef Bachmann va cridar al líder estudiantil, el socialista de 27 anys Rudi Dutschke (que havia abandonat la República Democràtica d’Alemanya per evitar el servei militar) “porc comunista!” i li va engegar tres trets que quasi acabaven amb la seva vida (les seqüeles serien mortals 11 anys després). El fracassat intent d’assassinat va encendre els ànims.

Aquell tret contra Rudi Dutschke va transformar ràpidament l’atmosfera política a l’Alemanya de la post-guerra posant en dubte la credibilitat de l’Estat de dret. Per al moviment estudiantil, el succés es va convertir en la prova que el feixisme no havia estat eradicat per complet, que seguia enquistat en el repressiu i autoritari aparell estatal.

Mentrestant, el moviment estudiantil alemany esclatava en trossos i en grupúsculs, molts d’ells violents. Uns van crear els grups K (de Kommunist) d’orientació marxista-leninista pacífics, format per joves que competien per veure qui era el més revolucionari de tots. Altres van agafar la metralleta i van llançar-se a la lluita armada, com el Moviment 2 de Juny (Bewegung 2. Juni o M2J), nom agafat pel dia de la mort de Ohnesorg. El passat nazi de molta de la societat alemanya estava començant a considerar-se com una justificació per l’extrema violència contra l’anomenada “Generació d’Auschwitz”, encunyada per primera vegada per l’estudiant Gudrun Ensslin l’any 1967. La societat de la República Federal d’Alemanya (RFA), sobretot aquells sectors que havien sostingut el nazisme, rebutjava profundament aquells joves que van carregar contra els valors conservadors, el silenci sobre la dictadura nazi i la guerra dels Estats Units al Vietnam.

La Generació Auschwitz

A l’abril de 1968 Andreas Baader, Gudrun Ensslin, Thorwald Proll i Horst Söhnlein van provocar dos incendis al principal carrer comercial de Frankfurt. Tots quatre van ser detinguts tan sols un dia després.

La idea de la “Generació d’Auschwitz” d’Ensslin tenia una certa base real. Un exemple d’aquesta base era el cap de la policia de Berlín Occidental de 1968, Hans-Ulrich Werner, que durant el nazisme va arribar a aspirant de les SS i va participar en la política de terra cremada a Ucraïna i en la lluita contra els partisans d’Itàlia. Aquest component d’afrontar el terrible passat nazi va ser un dels elements específics de la joventut alemanya combativa d’esquerres.

La RAF va desencadenar una gran cacera sense precedents a principis de la dècada dels anys 70 a la RFA. (Fotografia: AP)

La nit del 2 d’abril 1968, Andreas Baader, la seva novia Gudrun Ensslin i dues persones més van incendiar dos magatzems de Frankfurt segons ells mateixos, per encendre una torxa per Vietnam”. Baader va ser capturat i acusat de vandalisme. El 14 maig 1970 Ulrike Meinhof, fins llavors editora en cap de la revista d’esquerres Konkret, atreta per la lluita armada, va passar de les paraules i les entrevistes a la televisió als fets, mai millor dit. Cansada de la màquina d’escriure i els papers, Meinhof decidí col·laborar en l’alliberament a punta de pistola de Baader del recinte penitenciari on estava tancat.

Un cop alliberat de la presó, Andreas Baader i Ulrike Meinhof es va unir a la lluita activa de la banda que s’acabava de constituir amb el nom de Secció de l’Exèrcit Roig (Rote Armee Fraktion o RAF). Baader, gràcies a la seva empenta i valentia, es faria amb el control de les accions de la RAF mentre que Meinhof en seria la seva líder intel·lectual, amb els seus articles en la revista Konkret i en diferents mitjans de premsa que consideraven burgesos, justificant la lluita armada contra l’estat consumista hereu del nazisme. D’aquest binomi entre les armes d’una banda i l’agitació intel·lectual per una altra, derivaria l’altre nom popular de la RAF, la banda Baader-Meinhof. La xicota de Baader, Gudrun Ensslin, també passaria a ser-ne una figura fonamental.

La lluita internacionalista: la causa palestina com a motor de canvi

El mateix any de l’alliberament, tots ells, juntament amb d’altres membres actius de la banda, van viatjar al Líban i d’allà a un campament de l’OAP (Organització d’Alliberament de Palestina) a Jordània, per tal de rebre la instrucció militar necessària per constituir la guerrilla urbana en què es convertirien. La RAF va dedicar els dos anys següents a atracar bancs i col·locar bombes en edificis governamentals i militars, tant alemanys com americans, a tot el territori de la BRD. Els atacs es van saldar amb una multitud de víctimes mortals i amb molts més ferits, entre ells civils. El de major importància fou l’atemptat amb cotxe bomba del 24 de maig de 1972 contra la base militar nord-americana de Heidelberg que deixà un resultat de tres soldats americans morts i cinc de ferits. El joc de la revolució, amb el què es pretenia desemmascarar la veritable cara feixista de l’estat, s’havia convertit en una trampa mortal.

“De cop i volta, diferents membres de la RAF van començar a morir dins la presó aixecant tot tipus de suspicàcies i estranyes teories conspiratòries”.

L’1 de juny de 1972, després d’un desplegament policial mai vist en la història de la República Federal d’Alemanya fins el moment, Andreas Baader, Jan-Carl Raspe i Holger Meins van ser detinguts. Gudrun Ensslin va ser arrestada una setmana més tard i Ulrike Meinhof va ser capturada poc després. Les forces de l’estat acabaven amb la primera generació de la RAF. La segona generació de militants de la banda, liderats per Siegfried Haag i Brigitte Mohnhaupt, va continuar la lluita violenta per tal d’obligar les autoritats de l’estat a alliberar els seus carismàtics dirigents del judici que havia de començar el maig de 1975. Aquest judici acabaria sent el més llarg i car de la història de la RFA.

Loading Facebook Comments ...