Quan l’Alemanya nazi atacà la Unió Soviètica el juny de 1941, els líders militars alemanys van creure que la derrota soviètica era qüestió de poc temps. A finals d’aquell any però, quan les tropes invasores feia uns quants mesos que ocupaven la part occidental de la Unió Soviètica, molts ja eren conscients que la tasca no seria tan fàcil. Pels nazis fou molt difícil de controlar els territoris ocupats i fer front als atacs dels partisans. Ben organitzats, amagats als boscos i amb l’ajut de gran part de la població civil conquerida, aquests no paraven de fustigar les tropes alemanyes.

Bronislaw Kaminski amb membres del RONA
Bronislaw Kaminski amb membres del RONA

Davant d’això, els comandants alemanys cada vegada foren més partidaris de comptar amb l’ajut de gent local. Tot i la política racial nazi que considerava els russos una raça inferior que havia de ser exterminada i expulsada més enllà dels Urals, no faltaven anticomunistes disposats a vendre’s a l’ocupant. Les col·lectivitzacions de Stalin havien deixat un pòsit d’odi en molts russos i l’invasor era vist, en alguns casos, com a un alliberador. Per als mateixos alemanys, l’ajuda fou benvinguda.

La República de Lokot

En aquest context, el novembre de 1941 la petita població de Lokot – situada a la regió de Briansk (Rússia occidental)- es va convertir en la capital d’un curiós experiment polític. Konstantin Voskoboinik, un anticomunista local, s’oferí als alemanys per dirigir una força d’autodefensa antipartisana i ajudar-los a rebutjar els atacs guerrillers. Els invasors no només ho van autoritzar sinó que permeteren la creació d’un territori autònom sense presència militar alemanya. La República (o Autogovern, així apareix també en molts documents) de Lokot.  

Voskoboinik comptà al principi amb 500 homes per a la seva força d’autodefensa antipartisana. Al cap de pocs mesos però, molts presoners russos dels alemanys van passar a formar part de l’exèrcit privat de Voskoboinik i fins i tot es féu una lleva forçosa amb els nascuts entre 1922 i 1925.

Les autoritats de Lokot emprengueren un programa polític destinat a posar fi a les col·lectivitzacions agrícoles, tot repartint la terra entre els antics propietaris. També es liquidaren els partidaris del comunisme que quedaven a la zona i s’implantà una política antisemita d’extermini envers la minoritària població jueva del territori.

Sense control directe dels ocupants, fins i tot es va crear un Partit Nacional-Socialista rus, una versió en miniatura del NSDAP alemany. Els cinemes rurals i teatres de la República de Lokot es convertiren també en punts de propaganda on s’exaltava el valor de les tropes alemanyes. Tot plegat no deixava de ser una còpia del III Reich en versió rural i amb accent rus.

No cal dir que per les forces invasores, la creació de la república titella de Lokot fou de gran ajuda. Una part de la Rússia ocupada quedava vigilada (teòricament) pels seus guardians fidels.

Propaganda col·laboracionista

Bronislaw Kaminski pren el relleu

El gener de 1942, Konstantin Voskoboinik morí en una topada amb els partisans. Fou immediatament substituït pel seu lloctinent, Bronislaw Kaminski. Cal que ens detinguem a explicar la seva biografia, ja que segueix el patró característic de molts col·laboracionistes soviètics durant la Segona Guerra Mundial.

Bronislaw Kaminski nasqué el 1899. Fill de pare polonès i mare alemanya, durant la seva joventut havia combatut dins les files de l’Exèrcit Roig. Després de la Revolució, va estudiar Química a Leningrad i entrà a treballar com a tècnic a una fàbrica d’aquella ciutat. El 1935, en una conversa indiscreta amb uns companys, va criticar la col·lectivització del camp del govern de Stalin. A causa d’això, fou jutjat i enviat a Sibèria. A principis de 1941 fou alliberat amb l’obligació d’establir-se a Lokot, on va exercir de tècnic industrial en una planta de begudes alcohòliques. Cal dir que gran part dels alliberats tenien prohibit establir-se a les grans ciutats.

Des del primer instant de l’ocupació alemanya, Kaminski es va oferir als invasors com a col·laborador. La mort de Voskoboinik significà per ell l’ascens a cap de la República de Lokot i de les seves forces d’autodefensa. A més, a diferència del primer, el seu origen mig alemany facilità molt més els tractes amb l’ocupant.

L’Exèrcit Nacional Rus d’Alliberament

A finals de 1942, Kaminski havia reorganitzat les forces de defensa de Lokot creant una nova unitat: l’Exèrcit Nacional Rus d’Alliberament (en rus, RONA, Russkaia Osvoboditel’naia Narodnaia Armiia). Amb aquesta pretensiosa denominació, Kaminski volgué erigir-se davant dels alemanys com a possible líder d’una nova Rússia anticomunista. No era l’únic que ho va intentar: el general Andrei Vlàssov i el seu Exèrcit d’Alliberament Rus (ROA), un altre invent col·laboracionista, van tenir més èxit propagandístic.

Les tropes del RONA foren equipades amb material i uniformes alemanys i fins i tot van rebre 8 tancs com a suport. Tanmateix, tot i la flamant equipació i els èxits en la lluita antipartisana, l’avenç soviètic posterior a la Batalla de Kursk arribà a Lokot l’agost de 1943. Els homes de Kaminski (uns 10.000) no eren suficients per aturar l’escomesa. Era el moment de fugir.

Els èxits de Kaminski en la seva lluita antipartisana cridaren l’atenció del mateix Heinrich Himmler, el totpoderós cap de les SS. El juny de 1944, les tropes del RONA van passar a formar part de les Waffen-SS igual que gran part dels voluntaris estrangers que lluitaven sota la bandera del III Reich.

Kaminski i el RONA es van establir a la Polònia ocupada encara pels alemanys. L’agost de 1944, com a nous membres de les Waffen-SS, les tropes de Kaminski van rebre l’ordre de traslladar-se a Varsòvia, on els polonesos havien iniciat una insurrecció.

A la capital polones,a els homes de Kaminski es van comportar amb un salvatgisme extrem. Sense cap mena de pietat, executaren a tots els combatents polonesos que caigueren a les seves mans, van assaltar i destruir hospitals, violaren i es dedicaren als saquejos, tot i que això últim el comandament alemany ho havia prohibit. Fou això (i no pas el fet d’executar polonesos) el que va fer que els alemanys diguessin prou. 

Bronislaw Kaminski va ser cridat pel comandament alemany i executat en secret a finals d’agost de 1944. Als seus homes se’ls va dir que havia caigut en combat contra guerrillers polonesos. Fins a tal punt que  els mateixos alemanys temien una insurrecció dels voluntaris russos del RONA. Pel que fa al destí d’aquests, els seus efectius foren transferits al ROA (L’Exèrcit d’Alliberament Rus) del general Vlàssov, on van continuar lluitant fins al final de la guerra.


Més informació:

Автономная Локотская республика в годы Великой Отечественной войны

Одним из наиболее интересных явлений в истории русского коллаборационизма была так называемая Локотская автономия, располагавшаяся на границе Орловской, Брянской и Курской областей. В ноябре 1941 года, уже через месяц после немецкой оккупации, два инженера местного спиртзавода, Константин Павлович Воскобойник и Бронислав Владиславович Каминский, создали местное Локотское окружное самоуправление и военизированную милицию, чтобы бороться с советской властью.

Warsaw Uprising: RONA, Bronislaw Kaminski

A history of the Polish underground’s heroic and tragic 63-day struggle to liberate World War II Warsaw from German occupation told through documents, timeline, maps, photos, movie clips, and songs.

Loading Facebook Comments ...