Fritz Haarmann, anomenat el carnisser, va ser un pertorbat ajusticiat el 1925 per l’assassinat provat de 27 adolescents, encara que la xifra de víctimes és desconeguda, i segurament supera de llarg el centenar. Les seves víctimes sempre van ser nois adolescents, que segurament omplien les seves tendències homosexuals. De família fortament desestructurada, Fritz va començar la seva particular carrera amb només 17 anys, tot i que no va ser fins que en va tenir 40, l’any 1919, quan va cometre el que es considera el seu primer assassinat. 

Un assassí en sèrie de manual

Com a bon psicòpata, tenia uns costums fixos. Les seves víctimes eren la immensa colla de joves desocupats del període d’entreguerres que esperaven a l’estació central de Hannover. Durant l’època de la inflació a la República de Weimar hi havia molta pobresa, fins al punt que els animals com gats i gossos van servir de menjar. Hannover, a més, era una ciutat, com avui, de molt de trànsit de persones d’arreu. Haarmann els oferia treball i menjar i se’ls emportava cap a casa seva.

La mateixa policia va posar pals a les rodes a la investigació, que ja d’inici apuntava a Fritz com a principal sospitós, perquè aquest era en nòmina seva. Que desapareguessin petits delinqüents i passavolants no els molestava. Sovint, feien la vista grossa.

El 1918 es va crear una mercat de la prostitució masculina als jardins del Cafè Kröpcke, en ple centre de Hannover. L’espai prenia el nom d’aquesta famosa cafeteria. La immensa majoria, uns 500 d’aquests, estaven controlats per la policia i perfectament fitxats. Haarmann vivia lluny, en un apartament a la Neue Strasse, que es trobava a l’antic poble de Rickingen, on hi havia altres indrets de trobada per a homosexuals. Eren els carrers vermells, amb cases amb àtics on hi vivia la gent més pobra.

En aquell moment d’entreguerres, els carrers del nucli antic es varen convertir cada vegada més en un districte criminal de la classe baixa. Haarmann, que havia passat la Primera Guerra Mundial a la presó per petits delictes de furt, va trobar un còmplice i augmentà l’aposta criminal. Al centre de Hannover hi trobà un caldo de cultiu perfecte. Hi havia un animat mercat negre, prostitutes, estafadors, lladres i sobretot molta gent passavolant sovint en un estat de borratxera perpètua. L’alcoholisme hi era present de forma implacable.

Aquesta làpida commemora les víctimes de Haarmann, amb noms i cognoms. Almenys els que es coneixen. Foto: Bundesarchive
Aquesta làpida commemora les víctimes de Haarmann, amb noms i cognoms. Almenys els que es coneixen. Foto: Bundesarchive

Fritz era confident de la policia

El 17 de maig de 1924, uns nens van localitzar cinc calaveres al riu. Semblava que en tots els casos, els caps havien estat tallats amb ganivet. En concloure que almenys dues víctimes eren homosexuals va començar una cerca, però el llistat de sospitosos era massa gran. A Haarmann feina un temps que el seguien. El van detenir mentre intentava contactar amb un nou jove a l’estació. Quan la policia va escorcollar casa seva el 23 de juny, va trobar peces de roba amb restes de sang. Haarmann va dir que li sortia sang del nas de forma habitual.

Entre el 29 de juny i el 2 de juliol, la policia l’interrogà “a fons”. Així van aconseguir algunes confessions. La policia va drenar un lloc on va enviar-los Haarmann i com a conseqüència aparegueren nombroses restes òssies. Es calcula que eren restes d’unes 22 persones. Per poder-les identificar, la policia va exhibir objectes confiscats al pis de Haarmann, possiblement de les víctimes, esperant que algun familiar les reconegués. Es tractava de material procedents (en teoria) majoritàriament de petits robatoris, i del mercat negre. Haarmann ni tan sols sabia els noms de les seves víctimes.

El 15 de abril de 1925 se li va tallar el cap. Semblava que volien que acabessin amb el seu patiment, deia que era una persona que el posseïa i l’incitava a matar. La seva darrera voluntat, contràriament, va ser que posessin l’epitafi “aquí jau l’exterminador”.

Haarmann fins llavors havia mantingut una estreta relació amb la policia. Els feia d’agent provocador, per justificar intervencions policials, a més de confident. Fins i tot va obtenir amb un altre còmplice una llicència de detectiu privat. Aquesta llicència li donava permís per rondar pel hall de l’estació, i fins i tot fer ús de sales d’interrogatori de la comissaria.

Canibalisme i detalls escabrosos

La història de Haarmann es basa en les seves confessions. Va admetre haver assassinat i practicar canibalisme amb fins a 40 joves. Els violava i els matava arrencant-los a força de mossegades la caròtide i la tràquea. I no sempre per aquest ordre.

La casa del carnisser Haarmann, mentre era escorcollada. Els barris vermells eren llavors zones de delinqüència on les identificacions es feien difícils. Foto: Bundesarchive
La casa del Carnisser de Hannover, mentre era escorcollada. Els barris vermells eren llavors zones de delinqüència on les identificacions es feien difícils. Foto: Bundesarchive

Fritz va tenir almenys un còmplice, Hans Grans, que també era el seu amant, 20 anys més jove que ell. Hans va ser condemnat a cadena perpetua, però va sortir-ne al cap de 12 anys. Va sobreviure a la Segona Guerra Mundial a un camp de concentració. Es va canviar de nom, es va casar i va viure fins vell a Hannover mateix.

El vampir de Hannover

Ajudat per la seva parella, Hans Gras Haarmann feia negoci dels seus assassinats. Venia la roba de les víctimes, i també la carn. Literalment. Per aquest motiu també se’l va conèixer com el vampir de Hannover. Haarmann deia que el que realment li feia gaudir era la relació sexual, l’excitava el fet de matar-los. El tema era que desfer-se dels cadàvers era una tasca cansada que no li agradava.

El cap tallat de Haarmann va ser conservat en formol, com era costum a l’època, per al seu estudi. Finalment va ser incinerat recentment, al 2015.

Esbudellava els cadàvers i posava les seves entranyes en remull en una galleda amb la seva pròpia sang. Els esquarterava, en separava la carn dels ossos i amb una destral de carnisser en feina parts, costelles, etc. Les restes que no podia comercialitzar les cremava. Quan la policia va arribar al seu àtic, hi havia salsitxes humanes ja preparades.

El cas és que Haarmann tenia una taverna on s’hi servia menjars. Però malgrat que ell va sempre negar que servis la carn allà, la realitat és que mai es va trobar cap factura ni comprovant de què en comprés.

Loading Facebook Comments ...