Dinamarca, durant la dècada de 1150, era en plena guerra civil. Tres candidats es disputaven l’accés al tron danès. A més, a les fronteres els germànics, amb el suport del Papa, pressionaven en forma de croades. Les tribus eslaves també pressionaven per obtenir botí. La situació era dramàtica. El 9 d’agost de 1157 Sweyn va convidar al castell de Roskilde els altres dos rivals per celebrar el tracte de repartir-se el regne entre tots tres i d’aquesta manera posar fi a la sagnia. A Roskilde, hi foren presents el mateix  Sweyn, Knud, i Valdemar. 

La matança

Durant l’àpat, els llums es van apagar i homes amb espases entraren a l’estança del banquet. Knud va ser assassinat mentre Valdemar va aconseguir escapar malferit a la cama i va arribar fins Jutland. Segons el pactat prèviament per Knud i Valdemar, per donar una solució al conflicte s’havia arribat a un acord de pau en què s’havia decidit que Valdemar tingués Jutlandia, Knud Zelanda i les illes circumdants, mentre que Sweyn obtenia Escània. Després de signar l’acord, es va convidar tothom a un banquet de celebració, i tot indica que a Sweyn no li havia fet cap gràcia l’acord. Ell planejava eliminar-los i seguir governant sense competidors

Knud va morir al primer embat, igual que el seu familiar Konstantin. El germà adoptat de Valdemar, simplement no hi havia assistit i d’aquesta manera se s’havia escapolit. Waldemar i Absalon van aconseguir fugir amb Esbern a Jutland. Allà, Valdemar es va casar amb la germana de l’altra candidat mort, Sofie de Knud, amb la qual cosa aconseguia el suport dels partidaris seu antic aliat. Sweyn, per la seva banda, va organitzar un exèrcit amb gent de Zelanda i Skane i va envair Jutlandia perseguint Valdemar. 

Una lluita que venia de lluny

La disputa entre els tres candidats va començar amb la mort sense descendència del rei Erik el Xai, anomenat així, dèien, pel seu poc coratge. Encara en vida, el 1146 s’havia retirat a un convent i havia abdicat. El fet que morís al cap de pocs mesos va fer evident el motiu del seu retir voluntari. Amb tot, va ser el tret de sortida de les disputes.

Donat que tots tres candidats tenien drets reials, han passat a la història danesa com a reis: Sweyn III, Knut V i Waldemar. Cadascun tenia el suport d’un territori i una facció danesa, pel que tots tres van arribar a ser coronats i van regnar al mateix temps. Per tant, a dia d’avui tots tres es consideren reis de Dinamarca.

Els tres candidats van anar a cercar la mediació del Sacre Imperi, que va decidir salomònicament dividir el país en tres parts, un territori per a cadascun i llestos. Evidentment, ningú va quedar content. Van començar hostilitats i quan semblava que havia arribat la pau, van fer el banquet al castell reial de Roskilde per celebrar-ho. Va acabar com la mantaça de Texas.

Un gran embolic familiar

Per entendre els drets que al·legaven els tres candidats cal remuntar-se a la mort de Sweryn II Estridsson el 1076. Curiosament, havia nascut a Anglaterra i va tenir entre 14 i 20 fills segons les fonts, dels quals cinc van arribar a ser reis de forma consecutiva. En morir el cinquè, Niels, el 1134, el succeí un nebot del seu antecessor, el germà de Niels, Erik, amb el nom per tant d’Erik II. I a aquest el succeí el seu fill Erik III, net del primer Erik. 

En resum, el 1146, tenim similtàniament:

  • Erik III, net d’Erik I (per via materna) i quart fill d’Swein, a la mort del qual començà el desgavell.

I els tres pretendents:

  • Knut V, net de Niels- el cinquè fill de rei Sweyn II.
  • Sweyn III, fill il·legítim d’Erik II. Malgrat que il·legítim, segons el dret d’elecció podria reclamar el tron per herència directa del pare.
  • Valdemar, net d’Erik I i quart fill d’Sweyn. Per tant, era net legítim d’un germà més gran que el de Knut.

Per tant, tots tres eren cosins. (Si fins ara no us ha esclatat el cap, enhorabona, seguim.)

Erik III, per via paterna, descendia del rei Magnus el Bo de Noruega, llinatge que havia regnat a Dinamarca abans que els Sweyn. Per via materna, era fill de la germana de Knut el Gran, Estrid Svensdatter. Per tant, no content amb un, va demanar tots dos reialmes. Valdemar provenia d’ascendència directa paterna i era el gran. Valdemar era fill de Knud Lavard, un cavaller i príncep danès fill d’Erik I, assassinat pel seu cosí, fill de Nils (o amb col·laboració amb un Magnus) mentre Valdemar era encara a la panxa de la mare. Quan Erik III va morir, tot plegat va esclatar.

La batalla de Grathe Hedel i el cristianisme

La batalla va tenir lloc al sud de Viborg el 23 d’octubre de 1157 i va ser definitiva per als esdeveniments posteriors de Dinamarca. L’exèrcit d’Sweyn III, l’assassí de Roskilde, va quedar totalment desfet, i el mateix Sweyn va ser ser mort per pagesos de la zona que el van engaltar mentre fugia. Es diu que un pagès li obrí el cap pel mig amb una destral. Per tant, Valdemar va poder venjar el seu pare.

Les tribus eslaves que vivien prop de les fronteres eren anomenades genèricament pels germànics amb el terme “wendos”, del celta “wend”, que segurament vol dir “ros”.

Després d’aquests fets, Valdemar va aconseguir regnar fins al 1182. Va esdevenir Valdemar el Gran. Absalon Tig, fundador de Copenhagen i introductor del cristianisme a Dinamarca (qui també era al sopar i es va escapar de miracle) va ajudar-lo a governar. Absolon va encapçalar les lluites contra els pobles eslaus que encara conservaven cultes propis. El fet més destacat va ser la destrucció del temple d’Arkona dels wends. En part, els seus oponents encara defensaven o representaven un cert “indigenisme” de resistència al cristianisme.

De fet, el pare assassinat de Valdemar va ser responsable, com a duc d’Schlesvig, de la frontera. Va ser acusat de plegar-se als desitjos germànics i col·laborar, fins i tot, amb l’extermini d’altres pobles wendos en favor dels alemanys. I no només això, sinó que havia envaït terres del nord, daneses, per soscavar el poder dels seus cosins. D’aquí l’odi que li tenien.

Per tant, Valdemor va promoure la construcció d’esglésies i abadies per tot arreu  i d’aquesta forma, l’església es va convertir en un pilar de la unificació de l’estat a Dinamarca. Curiosament, Absalon va abandonar el bisbat i es va retirar a una abadia que ell mateix havia manay construir, on va morir i s’hi troba sepultat.


Més informació:

Els noms propis són un altre un embolic afegit al familiar. Si cerqueu informació.

Sweyn: el podeu trobar com a Sven, Svend, Stredssen o Stredsen. Knut: Canut, Cnut o Kanud i Nils, com Nilsen o Nicolàs.

Per cert, als amants de les sèries de televisió, no els recorda res aquests sopar i la història familiar?

Loading Facebook Comments ...