Tot i que quan ens parlen de pirates tendim a imaginar-nos el Carib, les Antilles i Jamaica, o els nostres nostrats “moros a la costa”, la realitat és que la pirateria és una professió tan antiga com la mateixa activitat comercial marítima. La pirateria l’ha practicat tothom,  també nòrdics. Al segle XV, Klaus Störtebeker va esdevenir el més famós dels pirates anomenats Vitaliensbrüder, literalment “germans de les vitualles”. Actualment, alguns mercats encara conserven aquest nom de “vitualles” derivat del llatí, com el de München (Viktualienmark).

El 1878 durant unes obres van descobrir aquest crani d'un executat ap al 1400 a Hamburg, a Grasbrook,, el va fer servir de model per a la reconstrucció, però no se sap ni si era Störtebeker ni tan sols si era un pirata. El que sí van robar va ser el seu suposat crani el 2010. En ser recuperat, els 2 acusats van patir penes lleus.  
El 1878, durant unes obres, es va descobrir aquest crani d’un executat cap al 1400 a Hamburg, a Grasbrook. El va fer servir de model per a la reconstrucció del 2004, però no se sap ni si era Störtebeker ni tan sols si era un pirata. Una altra llegenda. Algú s’ho creia i el van robar el 2010. En ser recuperat el 2012, el museu va obrir de forma gratuïta durant dos dies. Ambdós acusats del robatori van patir penes lleus.

Les guerres daneses

Störtebeker va ser el més conegut dels pirates nòrdics. El seu sobrenom deriva d’Stürz den Becher que vol venir a dir en dialecte baix alemany “el que destrossa les gerres”. O el que és el mateix, que es va guanyar el malnom per ser un gran consumidor d’alcohol. No se sap gaire cosa de la seva vida. Apareixen personatges amb noms semblants al seu, amb formes diverses, a partir de 1480, però es desconeix el lloc exacte del seu naixement, tot i que popularment s’accepta Weimar com el més probable.

Störtebeker saltà a la fama quan participà, junt amb d’altres capitans, en les guerres a tres bandes entre danesos, suecs i la Lliga Hanseàtica. Va destacar especialment en la seva traça per escapolir-se dels bloquejos danesos sobre Estocolm, aconseguint entrar a la ciutat per avituallar-la. Tot va començar l’octubre de 1375, quan el rei danès Waldemar IV va morir i començà la guerra entre el duc Albert II de Magdeburg i la reina Margarida I de Dinamarca pel  control de Suècia. Suècia, al seu torn, maldava per aconseguir la independència mentre la Lliga de ciutats Hanseàtica estava preocupada per protegir el trànsit del seu comerç i els seves ciutats aliades.

L’origen dels pirates

La Reina Margarida va protegir els pirates, com a corsaris, dedicats a assaltar els vaixells comercials de la Lliga fins el 1386, quan la Lliga i Dinamarca van signar la pau. Tres anys després, de Suècia, només Estocolm quedava fora del control danès, precisament una ciutat hanseàtica. D’aquesta manera, les ciutats que abans perseguien els Vitalienbrüder (els “germans vitualles”) com Mecklenburg, Rostock, Wismar, Bremen o Hammburg, ara reclamaven els seus serveis, irònicament per lluitar contra la seva l’antiga protectora, la reina Margarida.

Altres capitans famosos a banda d’Störtebeker van ser Gödeke Michels, ajusticiat el 1401 juntament amb Störtebeker; Hennig Wichmann, Klaus Scheld i Magister Wigbold

El 1391, la reina Margarida va posar setge a Estocolm. L’èxit dels Vitalienbrüden, trencant el bloqueig per avituallar la ciutat va ser aclaparador i els danesos van haver d’aixecar-lo. Un cop aconseguida de nou la pau, la poderosa Lliga Hanseàtica va desentendre’s dels pirates que havien contractat, i Dinamarca ja no tenia ganes de tornar a donar-los protecció. Començava així una cursa frenètica de rapinya dels principals capitans pirata per sobreviure contra tot i contra tothom.

Störtebeker, “Amic de Déu i enemic de tot el món”

Documentalment, Störtebeker surt referenciat en diversos conflictes. El 1380 es va prohibir a un tal “Nicolao Stertebeker” d’acudir a la ciutat de Wismar (d’aquí que se suposi que era d’allà). El 1394, Henry de Bolingbroke, després rei d’Anglaterra amb el nom Enric IV, es va queixar de vaixells i béns robats. Va exigir una indemnització i va acusar fins a 14 vegades Klaus Störtebeker com a principal culpable. Aquí és on apareix el nom “Goddekin Mighel” per primera vegada, segurament el camarada de Störtebeker, Gödeke Michels.

Quan, el 1395, Dinamarca i Suècia van fer la pau, els fonaments legals de la pirateria, les “lletres de bacallà” del rei suec, havien quedat obsoletes. El 1392 varen ocupar l’illa de Gotlandi I des d’aquesta base d’operacions, els Vitalienbrüder van emprendre les seves incursions. “Van fer mal”, informava un cronista de Lübeck. Particularment, el sector que va patir més fou el comerç dels Cavallers Teutònics a la vora del Bàltic.

Van fer molt diners amb les ràtzies. El botí es repartia de forma equitativa entre la tripulació, per la qual cosa els pirates que es deien “Likedeeler” (a parts iguals). Cal no confondre això, amb el mite romàntic de compartir els robatoris amb els pobres. Els pirates altruistes són coses de la ficció i la imaginació popular.

Dieter Zimmerling parla de més de 20 ciutats que volen ser el lloc de naixement de Störtebekers. En més de 120 llocs es diu que hi ha ocults els seus tresors. Va reclamar I almenyses coneix unes 60 variants de la història. El segur és la batalla d'Helgoland contra els pirates i que se li va tallar el cap
Dieter Zimmerling parla de més de 20 ciutats que volen ser el lloc de naixement de Störtebeker. En més de 120 llocs es diu que hi ha ocults els seus tresors.  I almenys es coneix unes 60 variants diferents de la història. El que és segur és la batalla d’Helgoland contra els pirates, i que se li va tallar el cap.

La fi d’Störtebeker

Konrad von Jungingen, gran mestre de l’ordre teutònic, va decidir posar fi a les activitats del Vitalienbrüder. El 17 de març de 1398, una flota encapçalada per Johann Pirts de Gdansk va navegar amb 84 vaixells i 4.000 guerrers. Tot i la protecció que li donaven els gruixuts murs de la capital, Visby, els pirates indisciplinats no podien resistir durant gaire temps. El 5 d’abril, els Cavallers Teutónicos van conquerir Gotland. Molts Vitalienbrüder van caure en captivitat.

Störtebeker i Gödeke Michels, però, van poder escapar cap a la Mar del Nord. Allà van ser rebuts amb els braços oberts pels caps dels. La seva nova base d’operacions era aquesta vegada més dispersa a Marienhafe, una zona completament arenosa.

Les continues incursions dels “Likedeeler” van acabar aconseguint el que feia uns anys semblava impossible. Una immensa aliança. Margarita, ara també reina de Suècia des de 1397, es va aliar amb les ciutats hanseàtiques d’Hamburg, Lübeck i Bremen, per perseguir Störtebeker.

El 22 d’abril de 1401, una flota hanseàtica sota comandament de Nicholas Schocke i Hermann Lange va presentar batalla a l’armada pirata a la illa d’Heligoland. Després d’una  ferotge resistència d’Störtebeker, la seva nau va perdre el màstil principal, seccionat per una bala de canó disparada des del vaixell insígnia “Bunte Kuh”. Els pirates van haver de rendir-se i vas ser traslladats a Hamburg encadenats.

Les 12 passes, mite i realitat

La fama i popularitat d’Störtebeker ha generat una gran quantitat de llegendes, moltes d’elles sense fonament històric real. La més coneguda és la del seu ajusticiament (en la imatge principal en un fulletó de 1701). Segons la tradició, Störtebeker va pactar amb els seus botxins el perdó per a la seva tripulació si aconseguia fer 12 passes després que l’hi haguessin tallat el cap. I les va fer. Però la promesa no va ser complerta i tots els seus mariners van ser ser passats a espasa.

Klaus Störtebeker era un granger de Wismar, un noble bastard de l’illa de Rügen, un frisó camuflat, tal com es podria deduir del fet que l’acollissin, o un cavaller empobrit de Verden an de Aller? Els orígens del personatge no són gens clars.

Klaus Störtebeker va ser decapitat, conjuntament amb 70 companys, el 21 d’octubre de 1401 a Grasbrook, prop d’Hamburg. Aquest era el lloc d’execució preferent per a tota tota mena de delinqüents, especialment pirates. 

El d’Stöterbeker és una mena de cas Colom a l’alemanya, per entendre’ns. L’historiador Gregor Rohmann afirma que Klaus Störtebeker mai va existir. En canvi, el capità de Dánzig (avui Gdańsk) Johannes Stortebeker sí. Era una altra persona que va morir de vell als 100 anys d’edat entre el 1313 i 1413. I tampoc seria un pirata, sinó un comerciant amb mala baba. Una mena de model que potser es va involucrar en la batalla d‘Helgoland el 1400-01 (de fet, la data de la batalla tampoc se sap amb exactitud). Aquesta tesi té les fonts del seu costat i també s’adapta a les demandes en anglès en què s’hi esmenta “Strotbeker”. La teoria només té un problema: quan es va produir la batalla d’Helgoland, havia de tenir 90 anys! 


Més informació

Actualment, Störtebeker és recordat a Hamburg com una mena d’heroi popular, al millor estil Robin Hood. El 2009, el director Sven Taddicken va dirigir una pel·lícula d’aventures (aprofitant la tirada de Pirates del Carib) amb Störtebeker i Gödeke Michels com a principals protagonistes, anomenada 12 passes sense cap.

La llegenda va donar també per a música, com aquesta cançó anomenada Störtebeker, convertit en heroi popular per la llibertat. “Störtebeker no t’oblidem, Störtebeker bebem per tu”, “vas ser el millor home del teu temps”:

Slime – Störtebeker (Inoffizielles Video + Lyrics)

Ein Inoffizielles DIY Video von ChaosKanalTotal zu Ehren der deutschen Punkband “Slime.” Slime – Störtebeker “Kompletter Song” Facebook: https://www.facebook.com/ChaosKanalTotal/ Twitter: https://twitter.com/Anarcholic

Loading Facebook Comments ...