Una de les principals atraccions turístiques de Roma és la pedra de marbre rodona amb la figura d’una cara, amb una obertura a la boca que, segons la llegenda, mossega la mà als mentiders. La tradició, sobretot a través del cine, ha fet que les cues de turistes per ficar-hi la mà siguin sovint insuportables. Alguns altres fan broma, perquè saben que qui ho fan possiblement estan ficant la ma a una claveguera. Però és realment aquesta pedra un desguàs?

La trobada de la pedra

Se sap que la pedra va tenir diverses funcions al llarg dels segles. Virgilio Grammatico, al segle VI, li va atorgar poder màgics. Segons ell, podia descobrir les infidelitats conjugals. Al segle XI, era utilitzada com a oracle. El 1485 apareix documentada per primer cop al Mirabilia Urbis Romae. Era una obra per a peregrins, però encara s’hi podien trobar elements de creences paganes, algunes d’origen grec.

La figura es va trobar a la plaça a la que dona encara nom, fins que l’any 1632 va ser traslladada a l’exterior d’una de les parets, la de la pronaos, de l’església de Santa María in Cosmedin, ubicada molt a prop. Aquest és l’indret on avui es pot visitar, junt amb les relíquies de Sant Valentí. Ja per fer plena, a les parelles que volen, hi “comproven” la fidelitat del consort.

Té 1,75 metres de diàmetre i pesa gairebé una tona. El marbre procedia de Frísia, a l’actual Turquia. Representa algun tipus de deïtat no determinada. Porta barba, dues banyetes a la part superior i en realitat té set forats: dos ulls, dos al nas, un a la boca i dos laterals que se suposa servien de suport per mantenir la roda en horitzontal.

Audrey_Hepburn_i GregoryPeck en la famosa escena en que li pren el pèl sobre la mentida i menjar-se la mà a "Vacances a Roma". Aquesta escena va fer mundialment famosa la Boca de la Verita. Inicialment no estava prevista, però li va fer tanta grà al director la reacció d'Audrey que la va acabar incloent
Audrey Hepburn_  Gregory Peck en la famosa escena en que li pren el pèl sobre la pedra que es menjar la mà si dius mentides a “Vacances a Roma”. Aquesta escena va fer mundialment famosa la Bocca de la Verità. Inicialment no estava prevista, però li va fer tanta gràcia al director la reacció d’Audrey que la va acabar incloent.

Què era aquesta pedra?

No se sap amb certesa la funció que tenia la roda, si és que en tenia alguna. La suposició, força improbable, de que fos una tapa de clavegueram, només ve donada per la proximitat a la Claveguera Màxima del lloc on va ser trobada. Per contra, hi ha el fet que ni els forats de la figura ni cap altra part presenten cap desgast per l’erosió de l’aigua. Aquesta manca de desgast per l’acció de l’aigua descarta també altres possibilitats, com que es tractés de part d’una font ornamental o d’un impluvium (pati obert de les cases que recollia l’aigua de la pluja).

Amb tot, el 1715 Visconti va trobar un vers del poeta romà Properzioquum subito Triton ore recondit aquam  (després de la pluja la boca d’un tritó oculta l’aigua). Sembla que es podria referir a la pedra. Faltaria saber què representa la imatge de la roda, si un tritó, Júpiter, oracle, el déu Oceà, o un faune.

Diverses teories

Una altra possibilitat és que provingués del Circ Massimo, que també era a prop. De fet, podria venir de qualsevol lloc, les teories es multipliquen

I encara més, hi ha qui apunta la possibilitat que fos una pedra d’altar. Aquesta opció explicaria que el pas del temps hagués conservat el misticisme sobre “la veritat” o el costum de demanar-li desitjos. Pel que fa als forats, podrien tenir la funció d’eliminar líquids rituals, que en poca quantitat no haurien desgastat prou la pedra.

El principal problema d’aquesta opció és que la peça no és prou llisa per disposar-ra plana. A l’illa Tiberina, a prop, hi havia el temple de Júpiter Jurarius. Al mateix indret, hi ha actualment l’església de San Giovanni Calibita. Aquest temple va ser probablement un lloc on la gent feia juraments i podria ser que a l’interior s’hi ubiqués la Bocca della Verità.

Faune o Oceà?

La principal pista per determinar que podria ser un faune és que la figura presenta banyes, rostre de llop visible i dos testicles amagats a la part inferior de la barba en representació de virilitat. És, doncs, deïtat de la fertilitat i té tendència als oracles. En contra, hi ha que que en realitat, les suposades banyes podrien ser urpes de cranc. A l’esquerra hi ha la representaicó d’un peix i les ones, que fan més de barb que de cabell d’ovella o cabró, recorden les ones del mar.

La teoria grega podria explicar també el tema de la presència dels testicles. Segons la mitologia, en l’origen hi havia Urà i Gea. Chronos, per ajudar la seva mare a alliberar els fills que Urà enterrava, va tallar els testicles del seu pare Urà i els va llançar al mar. Per això, podria haver-hi dos testicles a les barbes d’Oceà.

Els partidaris de que sigui una representació del déu grec Oceà situarien l’origen de la pedra al Fòrum Boario. Ho relacionen amb el fet de ser el déu suprem dels rius i situar-se en l’origen del primer port fluvial de Roma. Pel que fa als testicles, els partidaris d’Oceà argumenten que representen el caps de dos dofins.

El més segur és que la pedra fos una ornamentació d’una de les innumerables fonts d’aigua de Roma que brollaven amb l’aigua de la pluja i que simplement, es va utilitzar poc o gens. Es coneixe que aquestes rodes tenien representacions d’animals d’aigua. Ves a saber si només va ser un artista que no sabia què fer amb una pedra i prou… i la que va embolicar…

Loading Facebook Comments ...