La tradició literària dels dràcules veu de tres aspectes principals: la creença en la malastrugança dels rat-penats, la fama de sanguinari de Vlad Tepes, pres com a model pel personatge, i la tercera la tradició, que viva fins al segle XIX, era la de clavar cadàvers a la tomba amb estaques o claus perquè no es tornessin a aixecar. En una variant a Anglaterra, també se li tallaven els peus.

La forma de lluitar contra els no morts, o evitar que tornessin a la vida, especialment a països de l’est durant l’edat mitjana, era clavar estaques, de fusta o ferro, al cor dels cadàvers. Especialment a Bulgàri,a se n’han trobat prop d’un centenar. De fet, la tradició no va desaparèixer fins fa només 26 anys.

Europa, conretament la de l'est, no és l'únic lloc on es creu en vampirs. Aquests nens vampirs són del temple d'Ubud a Bali, Indonèsia
Europa, concretament la de l’est, no és l’únic lloc on es creu en vampirs. Aquests nens vampirs són del temple d’Ubud a Bali, Indonèsia.

Els vampirs de Sozopol

El 2012 es van trobar dos cadàvers, d’un home i una dona, a l’absis de la catedral de Sozopol, fora muralles medievals. L’absis de l’ortodoxa Sant Nicolàs és un lloc especialment sagrat, on s’hi enterren només personalitats importants, especialment eclesiàstiques. I és que contràriament al que es creu, les persones que eren marcades després de la mort amb aquest ritual no ho eren per la seva crueltat en vida, sinó per la seva intel·ligència. Eren persones que pel seu poder o influència, eren lligats perquè no tornessin a fer cap mal.

Es creu que aquest enterrament és del segle XIII o XIV, però n’hi ha de més antics. Segurament serien parella. A més de tenir una estaca de ferro clavada al cor cadascun, als cadàvers se’ls va arrencar les dents canines.

Aquesta pràctica es creu que que és precatòlica, provinent dels antics búlgars, i que va perdurar de forma clandestina o més o menys tolerada sota el cristianisme pel seu fort arrelament en les creences d’aquest poble tardanament cristianitzat. Els búlgars es van passar al cristianisme, primer bizantí, cap al segle IX, a nivell oficial. A nivell popular però, segurament, l’arrelament va ser molt més tardà.

Uns altres personatges odiats

Un cadàver molt semblant als anteriors, de la mateixa època, va ser trobat l’any següent al sud de l’actual Bulgària, a l’antiga població de Perperikon. En aquest cas, presentava l’afegit de que se li havien introduït monedes de coure a la boca. L’home, enterrat sol, tindria al voltant de 40 anys.

L’estat del cadàver de la bruixa, també pidria estar relacionat amb un càstig per adulteri. Al mateix indret s’hi va localitzar un altre cadàver de dona amb 17 daus, un número de mala sort i un joc (els daus) prohibit a les dones. És a dir, a vegades hi ha controvèrsia en la interpretació etnogràfica dels cadàvers.

L’arqueòleg búlgar Nikolay Ovcharov destaca que a Bulgària no era estrany trobar pels pobles la figura de l’especialista en clavar les estaques al cadàvers per tal que de nit, no molestessin els vius. Amb l’excepció de Sozopol, el perfil és el d’una víctima important, eclesiàstic o aristòcrata, de sexe masculí. Petar Balabanov, el 2004, va trobar sis cadàvers del segle IV també immobilitzats amb claus a Debelt que com Sozopol, també és prop de la Mar Negra.

Segons textos religiosos medievals, es creia que els no morts difonien la pestilència per xuclar la vida que encara quedava als cadàvers. D’aquesta manera, aconseguien la força necessària per continuar caminant pels carrers. Així, s’indicava que per matar un vampir calia retirar-li la mortalla de la boca, i posar-hi alguna cosa incomestible, com un totxo. Aquests rituals fan de lligam entre els costums ancestrals precristians i els vampirs més moderns.

Un possible cas d'exorcisme contra vampirs el va trobar a Venècia el 2009. Aquest cas ajuda a saber com es va anar formant el mite actual dels vampirs, abans d'Stoker. L'esquelet va ser llançat a una fossa comuna arran de la "plaga veneciana" el 1576. La mateixa en la que va morir el pintor Tiziano. L'indret on va ser trobat era fet servir com a sanatori per malalts de pesta.
Un possible cas d’exorcisme contra vampirs va ser  trobat a Venècia el 2009. Aquest cas ajuda a saber com es va anar formant el mite actual dels vampirs, abans d’Stoker. L’esquelet va ser llançat a una fossa comuna arran de la “plaga veneciana” el 1576. La mateixa en la que hi va morir el pintor Tiziano. L’indret on va ser trobat era emprat com a sanatori per malalts de pesta.

Altres casos semblants per Europa

A la Toscana, a Piombino, es va descobrir un cementiri del segle XIII amb una ocupant molt curiosa. Un cadàver d’una dona d’uns 30 anys amb set claus a la boca. I no contents amb això, la van deixar clavada pel voltant amb 13 claus més. Tot i ser batejada com “la bruixa”, en realitat té més semblança amb els ritus de l’estaca al cor que amb la bruixeria. Una altra curiositat és que va ser trobada sense cap tipus de taüt ni tal sols mortalla. També s’han trobat enterraments vampírics en d’altres indrets del Balcans, com a Sèrbia, o fins i tot més allunyats, a Polònia.

A Celàkovice, a la República Txeca, Jaroslav Paçek va descobrir el 1997 el primer cementiri exclusiu de vampirs. Hi havia 14 cadàvers als quals se’ls havia practicat ritus destinats a que no tornessin a la vida. Tenien el crani trencat, travessat amb un clau de ferro, el cor traspassat amb una estaca i a la boca hi tenien un ganivet clavat, suposadament amb la mateixa intenció d’impedir que mengessin. Alguns enterrament estaven també lligants amb cadenes. Altres variants, com cadàvers lligats amb cadenes s’han trobat a l’anitga Txecoslovàquia.

Evidentment, els vampirs no existeixen. O sí?  Encara hi ha gent que hi creu. I pels amants de les històries de por, només comentar que el “vampir original”, Vlad Tepes, tot i tenir la tomba amb làpida a la petita illa d’Snagov, prop de Bucarest, en realitat allà no hi ha cap resta seva. Només s’hi van trobar ossos d’animals.

Loading Facebook Comments ...