En plena guerra d’independència dels Països Baixos, o guerra dels 80 anys, Breda era un punt estratègic des d’on iniciar operacions militars. Era una plaça forta important, ben defensada (suposadament), en mans de l’exèrcit mercenari italià al servei dels Habsburg des de 1581. El 1590, un cop de mà per part de només 70 homes, va deixar en ridícul tot l’exèrcit d’ocupació. 

Malgrat els advertiments contra els separatistes holandesos, que el duc d’Alba s’encarregava de neutralitzar amb grans i desproporcionades repressions sagnats, la realitat va ser que al final de la llarga guerra, la corona hispànica havia fet fallida 3 vegades mentre els Països Baixos van iniciar una època d’esplendor econòmica que els portà a ser una potència europea.

La importància estratègica de Breda

La guerra d’independència va començar el 1568 contra el terror del Duc d’Alba, i s’acabaria el 1648 amb el final de la guerra dels 30 anys. Per tant, aquests fets van produir-se a mig conflicte. Breda va canviar de mans diversos cops. Des de 1581 estava en mans dels Habsburg, defensada pel terç de Sicília conformat per mercenaris itàlics.

Maurici de Nassau, qui arribaria a ser Príncep de’Orange, va destacar per ser un gran estratega. Encapçalava els exèrcits des de 1584. Amb accions com la de Breda va guanyar fama, però va ser la seva gran capacitat organitzativa el que caldria destacar. A finals del segle XVI les Províncies Unides (conegudes principalment per una d’elles, Holanda), comptaven ja amb un exèrcit de 20.000 efectius, amb cavalleria i una armada.

Breda, situada en la confluència dels rius Aa i Mark, tenia un important valor moral. La seva presa, a més, obria la porta a la conquesta de tot el territori adjacent. Fins llavors, els mateixos tercios sota comandament de Alejandro Farnesio es creien inexpugnables, especialment dins fortificacions considerades més que segures com Breda. La seva pèrdua va representar un impuls per al bàndol neerlandès, i un fort cop moral per a unes tropes, les dels Habsburg, ja de de per si mal pagades i pitjor mantingudes. El salt qualitatiu de l’exèrcit de les Províncies Unides seria al 1600, a la Batalla de Nieuwpoort. Llavors van passar d’accions descentralitzades, amb pocs homes fortament armats, ben pagats, i refrescats per lleves, a guanyar el primer enfrontament multitudinari a camp obert.

"L'operació torba"en 4 escenes
“L’operació torba”en 4 escenes

L’Operació Torba

La idea i la preparació

Al 20 febrer de 1590 va ser Maurici mateix qui donà el vistiplau per portar a terme l’operació de presa de Breda, tot encarregant que es fes amb el màxim de secret. L’atac era conjunt anglo-neerlandès. Uns dies abans, Lionel Vickars i Charles de Heraugiere havien entrat a Breda disfressats de pescadors amb l’ajuda d’Adrian van der Berg, per inspeccionar sobre el terreny. Van der Berg era un comerciant, com molts neerlandesos, afí a la causa de les Províncies Unides. Portava torba en barca, un material indispensable com a combustible, donada la manca de fusta als Països Baixos.

Maurici d’Orange  va donar nom a l’Illa Maurici el 1598, quan va passar a ser una possessió neerlandesa.

Van der Berg va oferir aquesta idea a Maruirici en adonar-se que els guàrdies ja ni el miraven. Johan van Barneveld va ser l’encarregat d’organitzar-ho tot. Va ser Johan van Barneveld qui nomenà Charles de Heraugiere comandant de l’operació.

Vist que es podia entrar i sortir sense cap problema, perquè la guàrdia confiava plènament en  Van der Berg, i el comerç de torba era una activitat quotidiana, Lionel Vickars i Charles de Heraugiere van proposar entrar un grup reduït d’homes ben armats que aplanessin el camí al gruix d’homes que esperaria a prop.

Breda va romandre en poder de els Províncies Unides ininterrompudament des de 1590 fins al 1625 quan va tornar a ser ocupada per Ambrosio Espínola després d'un llarg setge. Els Habsburg van estar-se breument, fins al 1637 quan va ser recuperada per Enric d'Orange-Nassau. Dit d'una altra manera, per quan el famós quadre de Velazquez "la Rendició de Breda" es va acabar, Breda ja tornava a ser Holandesa
Breda va romandre en poder de els Províncies Unides ininterrompudament des de 1590 fins al 1625 quan va tornar a ser ocupada per Ambrosio Espínola després d’un llarg setge. Els Habsburg van estar-se breument, fins al 1637 quan va ser recuperada per Enric d’Orange-Nassau. Dit d’una altra manera, per quan el famós quadre de Velazquez “la Rendició de Breda” es va acabar, Breda ja tornava a ser Holandesa

L’execució del pla

El 25 de febrer Charles de Heraugiere, amb un escamot neerlandès de 68 homes va esperar a la riba de la desembocadura del Mark el vaixell de van der Berg per embarcar rumb a Breda. Hi anaven també els capitans Logier i Fervet, i el tinent Matthew Held. Mentre, Maurici de Nassau, Francis Vere i el comte Hohenlohe esperaven a Willemstad, a uns 30 quilòmetres, amb  600 soldats anglesos, 800 de neerlandesos i 300 efectius de cavalleria. Allà esperarien instruccions de Heraugiere.

L’espera dels homes d’Heraugiere s’allargà més del compte, i hi havia tensió. No van ser recollits fins l’endemà 26, dilluns, pels nebots de van der Berg, que havia caigut malalt. Els nebots de van der Berg van remuntar el riu com feien sempre en direcció a Breda, aquesta vegada amb un carregament diferent. El viatge, en ple hivern, va durar fins dissabte al capvespre. Amagats sota piles de torba, no van tenir cap problema per accedir a la ciutat com feien sempre, alhora, enviaven un avís a Maurici d’Orange, qui es va posar en marxa cap a la ciutat.

L’escamot amagat sota la torba va haver d’esperar fins la matinada del diumenge. Mentre la majoria de la guarnició dormia, van sortir del seu amagatall i dividits en dos grups atacaren el lloc de guàrdia i l’arsenal. Els defensors van ser agafats totalment per sorpresa. En menys d’una hora 40 defensors van ser eliminats i la resta de la guarnició (uns 600 d’infanteria i 100 de cavalleria) corria descontrolada per la ciutat sense ordre ni concert. Entre l’escamot, cap baixa.

Temps després  els terços Habsburg van intentar recuperar la ciutat. El comte de Mansfeld es va establir a prop, a Sevenburguen. Va construir un fortí a Terheyde i va intentar posar setge a Noordam per intentar aïllar Breda, però no se’n va sortir.

Ridícul dels tercios

Encara no s’havia fet de dia i el comte Hohenlohe amb la cavalleria ja era davant les portes de Breda i a les envistes Maurici de Nassau amb el cos d’exèrcit. Del tot innecessari. A aquestes alçades, l’escamot de només de 70 homes havia pres la ciutat tots solet sense patir cap baixa.  La guarnició de defensa s’havia dispersat, pel que Paolo Lanzavecchia, el jove nebot del governador Eduard Lanzavecchia, va negociar les condicions de la “rendició”.

Alejandro Farnesio va castigar els terços italians per covardia en la defensa de la ciutat. Va decapitar els tres capitans responsables de la defensa de Breda i a un altre, el va llicenciar. Eduard Lanzavecchia, que aquell dia era fora, va ser deposat del seu càrrec. Charles de Heraugiere, convertit en heroi, va ser nomenat governador de Breda. Als barquers de la torba se’ls va concedir una renda vitalícia i als membres neerlandesos de l’escamot una medalla.

Loading Facebook Comments ...