La contrareforma va ser imposada a sang i foc sobre poblacions que havien adoptat la reforma protestant. Va ser un instrument de neteja política, sovint identificat amb un sentiment nacional. Cas va ser el dels txecs durant la contrareforma i la Guerra dels 30 anys. Les directrius conseqüència del Concili de Trento (1545-1563) van resultar un tancar-se en banda en tota regla de l’església catòlica apostòlica i romana, no només resistint-se a qualsevol canvi, sinó esdevenint un instrument opressor de primer ordre contra la població.

Els jesuïtes, la Companyia de Jesús fundada el 1540, va ser en bona part el braç executor. Ja es deia “Companyia” fent referència a una orde militaritzat. Els seus membres feien dos juraments, afegint-ne un de fidelitat al papa, que precisament havia estat la figura més criticada pels reformistes. I aquesta va ser la norma de la contrareforma, bàsicament que si no en volies caldo, té 3 tasses.

Aquesta vegada els txecs protestants calvinistes comandats pel comte Thurn feren volar per la finestra els dos enviats de l’emperador Maties I i el secretari que els acompanyava, recordant la primera gesta dels hussites del 1417Els defenestrats no van morir. Van caure a un carro de fems que va amortir la caiguda. Al fet li van treure punta els protestants, relacionant merda i catòlics. Mentre que els catòlics hi van veure la mà divina de la verge i els àngels salvant els homes de Déu. 
En aquesta ocasio, els txecs protestants calvinistes comandats pel comte Thurn feren volar per la finestra els dos enviats de l’emperador Maties I i el secretari que els acompanyava, recordant la primera gesta dels hussites del 1419. Els defenestrats no van morir. Van caure en un carro de fems que va amortir la caiguda. Al fet li van treure punta els protestants, relacionant merda i catòlics. Mentre que els catòlics hi van veure la mà divina de la verge i els àngels salvant els homes de Déu.

La revolta txeca i la defenestració de Praga 

Els txecs havien conformat el regnat de Bohèmia durant el segle XIV, que va aportar diversos emperadors al Sacre Imperi. La seva capital, Praga, va lluir entre les ciutats europees per diversos aspectes, com per exemple la seva universitat (1348). Però amb l’arribada dels Habsburg, el seu estatus anà minvant, patint un gradual procés d’aculturació germànica. Ja amb el moviment hussita al segle XV, els txecs mostraven un clar descontentament nacional, canalitzat a través d’un ideal religiós. El moviment creat per Jan Hus és considerat un clar antecessor de la reforma de Luter, qui el va esmentar diverses vegades als seus escrits i parlaments.

Bohèmia i Moràvia eren els dos territoris històrics que van conformar el que avui es coneix com a República Txeca.

A l’entrada del segle XVII, la immensa majoria dels txecs, inclosa pràcticament tota la seva noblesa, ja havia abraçat les idees protestants. La qüestió hussita no havia estat oblidada, i el pòsit social era gran. Amb l’emperador Rodolf II, qui va ubicar la seu de l’imperi a Praga instal·lant-se al seu castell, encara va haver-hi una treva tensa entre els sectors txecs, predominantment protestants, i els seguidors de la cort, majoritàriament catòlics i sovint germanitzats. A la seva mort, per intrigues familiars, i l’ascens al tron imperial del seu germà Maties I, la situació es va complicar. Maties ja havia demostrat abastament en vida de Rudolf el seu odi contra els reformistes en general i contra txecs en especial. I els txecs ho sabien.

Així, si Rudolf va morir al 1612, els txecs encenien el maig de 1618 l’espurna del polvorí religiós europeu tot iniciant la Guerra dels 30 anys. En només sis anys, Maties I, que havia tornat a traslladar la cort a Viena, havia aconseguit emprenyar els txecs amb les seves polítiques de favoritismes vers els pocs catòlics de Txèquia. Amb la Defenestració de Praga, la segona, els txecs deixaven ben clar que no en volien saber res dels Habsburg, ni dels catòlics. En triar un protestant com a rei, el príncep elector del Palatinat Frederic V (Frederic II de Bohèmia, anomenat el “rei d’hivern”), van iniciar-se les hostilitats.

La batalla de la Muntanya Blanca i la repressió

Wallenstein, paradigma de la manca d’ètica, realment era txec. La seva llengua materna era el txec, tot i que també parlava alemany per via paterna. La seva família i ell mateix inicialment eren protestants, d’un branca hussita anomenada utraquista (defensors de l’administració de la comunió amb l’hòstia i el vi). Va canviar absolutament de bàndol per interès  fent carrera militar lluitant per l’emperador a les guerres hongareses. Després de la batalla de la Muntanya Blanca Wallenstein va ser recompensat per l’emperador amb terres confiscades als protestants, pel que ell mateix s’autoanomenà Duc de Friedland.

El 1620, aquesta batalla en un turó prop de Viena va representar la fi pels texcs, ja que la fi de la primera part de les hostilitats de la Guerra dels 30 anys acabaria tres anys després amb la caiguda de Frederic V. Per als txecs va ser l’inici d’una recatolització salvatge. S’inicià una llarga nit per a ells, que no finalitzaria del tot fins la fi de l’Imperi austro-hongarès el 1918.

La desfeta dels protestants bohemis va ser total. El sanguinari comandant catòlic Tilly, amb l’ajut de qui seria l’altre protagonista militar de l’època Albrecht von Wallenstein, s’apuntava el primer dels seus nombrosos èxits militars en favor de la Lliga catòlica.

Vint-i-set caps protestants van ser executats públicament. A partir de llavors, tots els funcionaris serien alemanys, es van confiscar terres per lliurar-les a colons alemanys. A més, s’imposà el catolicisme més dur, molts txecs protestants van haver d’emigrar (es calcula que unes 30.000 famílies). La llengua alemanya es va imposar en el terreny cultural i polític quedant el txec com una llengua minoritzada fins als segle XIX. Es podria marcar aquí l’inici del fort odi entre germànics i txecs. El territori txec es va omplir d’esglésies barroques i convents, per ajudar a recatolitzar el territori.

El mateix emperador va acabar conspirant contra ell en secret, condemnant-lo i encarregant el seu assassinat acusat de "voler trair la causa catòlica", en realitat col·laborar amb els francesos o signar una pau. Walter Devereux, un capità irlandès de l'exèrcit de Wallenstein va entrar a la seva cambra i el va matar el 1634
El mateix emperador va acabar conspirant contra Wallenstein en secret, condemnant-lo i encarregant el seu assassinat acusant-lo de “voler trair la causa catòlica”. En realitat, de col·laborar amb els francesos o signar una pau. Walter Devereux, un capità irlandès del seu exèrcit, va entrar a la seva cambra i el va matar el 1634.

Clandestinitat, exili i sospites

Després de 1620, l’Església de Moràvia, anomenada Unitas Fratrum des del segle XV, va ser formatament perseguida. Aquesta església havia aplegat bona part del que havia quedat del moviment hussita, i havia adoptat les normes luteranes de la reforma. Els seus membres van ser condemnats a l’exili, i els qui van restar al país ho feren romanent a la clandestinitat. Un d’aquests famosos exiliats va ser ser Jan Amos Comenius, qui avui dona nom a projectes educatius europeus.

Mentre, la guerra continuava. Les coses es van complicar per als txecs amb crisis alimentàries i cracs econòmics provocats per l’especulació de Wallenstein, que s’havia fet d’or gràcies a la guerra. Nomenat generalíssim dels exèrcits imperials, era el més semblant a un contractista. Era propietari de fàbriques d’armes i rebia els diners per crear els exèrcits. Havia especulat tant, que havia posat en perill les mateixes finances imperials. Es va arribar a creure tan important, que va acabar convertint-se en una molèstia pel mateix emperador. Al capdavall era txec, és a dir,  no era de confiança.

La repressió contra tot el que era txec, incloses deportacions, es justificaven per la recatolització del territori. Aquesta situació no afluixaria fins l’arribada de l’emperador Josep II a finals del segle XVIII. El 1781 atorgà la llibertat religiosa, que va servir als protestants que quedaven, però també als jueus. També va eliminar alguns drets feudals, que principalment afectaven els més pobres i desfavorits, és a dir, els txecs. I també expulsà els principals “desinfectadors” de protestants, els jesuïtes. Mesures parcials, però, que no evitarien que a mitjans segle XIX l’idioma txec es trobés en greu perill de desaparició. La primavera dels pobles i les revolucions lliberals amb l’arribada del nacionalisme i la independència posarien fi a l’agonia. No sense abans passar l’últim tràngol, el del nazisme… però aquesta serà una altra història.


Més informació:

Si alguna vegada aneu a Praga, a la Plaça Vella hi ha al terra 27 creus que recorden els ajusticiats l’any 1621 de després de la batalla de la Muntanya Blanca. També hi ha una placa que en recorda els noms. És una data molt significativa per a la història txeca, l’inici d’un “període negre”.

Old Town Square execution – Wikipedia

Old Town Square execution ( Czech: Staroměstská exekuce ) was a mass execution of 27 Czech Protestant leaders (three noblemen, seven knights and 17 burghers) of the Bohemian Revolt by the Austrian Catholic House of Habsburg that took place on June 21, 1621 at the Old Town Square in Prague.

Loading Facebook Comments ...