Les llengües romàniques van aparèixer com a a evolució del llatí, cap al segle VIII i IX. Eren llengües parlades. El llatí, encara seria la llengua culta durant segles. Però cada vegada era una llengua que ben poca gent sabia escriure, perquè s’havia d’aprendre. A la societat, era morta. Als textos escrits en llatí d’aquests segles, hi ha un període de transició en el qual apareixen intercalades les primeres paraules en llengua vulgar. Aquest fet, denota que els qui escrivien ja no coneixien el llatí, ni era la llengua que es parlava al carrer. I quines van ser les primers paraules en aparèixer?

El millor de cada idioma

Com acostuma a passar, el primer que s’aprèn, i per tant el primer que trobem als textos, són topònims. I seguidament les expressions més vulgars i d’ús comú.

Tireu fills de puta!

Els frescos en forma de vinyetes expliquen la història de Sisini i Climent I. La muller de Sisini era cristiana en secret. Sisini la descobreix en plena celebració amb Climent I els intenta capturar. Però, miracle, són salvats i Sisini queda sord i cec. Climent li retorna els sentits, però Sisini torna a intentar detenir la Climent. Llavors torna a actuar la mà de Déu, i els captors són ennuvolats i enganyats i capturen una columna per comptes de Climent I.

Aquesta és l’expressió més antiga coneguda en l’idioma vulgar que acabaria sent l’italià. “Fili dele pute traite!” (“Figli di puttana tirate”). És a un fresc del segle XI trobat a la basílica de Sant Climent del laterà a Roma. La basílica actual és del segle XII, construida sobre les restes de l’anterior, que al seu torn havia estat construida sobre una casa romana del segle I. Per tant, un edifici amb 1.900 anys d’història.

Aquesta casa va ser propietat del cònsul Tito Flavi Climent. Un màrtir berenat. Casa seva va servir com a centre de reunions clandestines dels primers cristians. Al segle VI, quals els cristians ja no eren perseguits, es va construir la primera basílica. A les columnes que suportaven aquesta primera basílica, amagades en l’ampliació de la segona, es on es van trobar els frescos.

Passarell!

(text imatge)Carvoncelle, Gosmari, Albertel i Sisini, a la dreta, donant les ordres. “Falite dereto colo palo Carvoncelle” (Empuja recto con el palo Carvoncelle), i al darrer dibuix: "Fili dele pute traine!
El final de la història. Gosmari empeny la corda, Sisini, a la dreta, dona les ordres. Els noms són a dalt. És el darrer dibuix, al centre cap avall, es pot llegir: “Fili dele pute traite!

Se sap que al segle VIII ja hi ha textos en català, el problema és que no s’han conservat, o no s’han trobat encara. La destrucció del monestir de Sant Cugat, i en general la ràtzia d’Almansur del 985 va fer molt de mal.

Segons l’erudit il·lustrat Jaume Villanueva, en un manuscrit científic molt valuós de Ripoll del segle VIII, perdut al segle XIX, hi figuraven aquests mots escrits en el marge d’un document del final del segle X o al començament de l’XI: Magister meus no vol que me mires, novell; és, doncs, el primer text de què tenim notícia escrita expressament en català. Tot i que s’ha sacralitzat el fet de disposar d’un primer text escrit sencer en català, en realitat les paraules en català venien intercalant-se de feina temps entre el llatí. Símptoma clar que ja no es coneixia, fora de les fórmules fetes. “Novell” seria la forma medieval d’anomenar algú “passarell”.

Els primers textos catalans

En realitat, les primeres mostres de trets típics del català són del segle IX. Per exemple, el nom Palomera, del llatí Palumbaria, es troba a l’acta de consagració de la catedral d’Urgell. O el document de l’any 1034 provinent d’Organyà (les famoses homilies són posteriors) en què enmig del text en llatí apareixen en català el nom de set arbres fruitals, en masculí: “morers III et oliver I et noguer I et pomer I et amendolers IIII et pruners et figuers”.

El text de Greuges de Guitard Isarn, senyor de Caboet, és el document més antic en català trobat fins ara. Denúncia del senyor sobre el vassall, escrit entre 1080 i 1095

Les evolucions de totes les llengües romàniques són equiparables. L’any 813 el Concili de Tours decretà que les homilies i la predicació de l’església fossin en “romanç” perquè la gent ja no entenia el llatí (la predicació ha de ser “in rusticam romanam linguam”.

Que no s’hagin conservat textos més antics, o que no s’hagin descobert, no vol dir que no existissin. El 1960 va aparèixer un fragment d’una copia traduïda del Liber judicorum, conservat dins les tapes d’un llibre. I és que els pergamins s’utilitzaven per folrar llibres més grans.  El que vol dir que ja no només al segle XII es feien traduccions al català de llibres sobre temes feudals o misses, sinó també textos jurídics.

Francès per a turistes

Com en el cas català, els primers documents consirats de “francès” també són tardans, del segle XII. Això sí, el nombre de textos conservats és major. Aquí entra el debat sobre els models lingüístics emprats als scriptae, que tendien a formes supraregionals o tendents a afavorir la llengua de la corona.

La llengua dels Juraments d’Strasburg segons els lingüistes es troba encara en un estat molt arcaic de l’evolució de la llengua vulgar. S’ha intentar localitzar geogràficament l’origen del dialecte. Però l’opció més lògica seria que es tractés una mena d’estàndard feta per juristes que es correspongués a una mena de “romà comú” que hom pogués entendre

El text més antic i conegut, antecedent directe del francès més arcaic, són els Juraments d’Strasburg. És el pacte pel qual dos germans, nets de Carlemany, pacten ajuda mútua contra el 3r. El text, del 842, es conserva íntegre dins un llibre escrit un segle després on s’explica la història. Cronològicament, està en línia del Concili de Tours, perquè denota una llengua vulgar parlada que ja no era llatí, i que es podia transcriure fonèticament.

El Glossari de Kassel

Amb tot, igual que en els altres casos, el primer que apareixen són paraules enmig de textos encara en llatí. Cas particular són Les Gloses de Kassel. Un petit glossari amb paraules en retoromànic i antic alt alemany. Escrit entre el 800 i el 825, és un breu recull a mode de vocabulari bàsic per a un prototurisme germànic cap a la mediterrània. Conté 180 paraules i 65 frases curtes. Sembla que les va realitzar un monjo bavarès, per facilitar la tasca pastoral, pel que els mots en llatí podrien estan escrits per ser pronunciats per un alemany. Els mots descriuen animals domèstics, roba, estris de la llar o parts del cos. Moltes de les paraules del glossari ja no eren en llatí, sinó més semblants a les llengües romàniques.

Loading Facebook Comments ...