Anomenar a algú «racista» és un terme molt gruixut. Igual que nazi, supremacista o semblant, comporta tantes coses denigrants per a la humanitat, que es fa difícil creure que actualment n’hi hagi tants de racistes, com sembla que l’ús indiscriminat i gratuït del terme doni a entendre.

Actualment tota la humanitat és una sola espècie, tots podem tenir fills fèrtils amb qualsevol. Aquest neandertal va ser substituït per nosaltres, els homo sapiens, ells eren els autèntics europeus. Encara no està clar si van deixar alguna resta genètica
Actualment tota la humanitat és una sola espècie, tots podem tenir fills fèrtils amb qualsevol. Aquest neandertal va ser substituït per nosaltres, els homo sapiens, ells eren els autèntics europeus. Encara no està clar si van deixar alguna resta genètica

Les races i el racisme

D’entrada, el racisme es basa en una mentida, com és l’existència de «races» en l’espècie humana. Les races, en l’espècie humana no existeixen, per tant, per definició, el «racisme» és una ambigüitat. Per definir «raça» ens hem d’agafar al terme científic que ens aporta l’antropologia física: «una població que presenta trets biològics diferenciats transmesos genèticament». Aquesta definició, és molt clara quan parlem de gossos o gats, però no quan parlem d’humans. Per què? Perquè s’hi barregen elements culturals i ètnics. Quan parlem de «racisme», ens estem referint a una jerarquització de preferències i valors culturals d’una societat en la qual han estat socialitzats els seus membres.

El supremacisme

A partir d’aquí, el racista ideològic, un racista pur i dur, seria aquella persona que creu fermament en la superioritat dels valors del seu grup cultural. I que aquesta superioritat és biològica, i per tant insalvable i incorregible. Una superioritat cultural natural. Aquest tipus de racisme és anomenat “supremacisme”. És una persona que creu en una superioritat, tipus com la dels nazis vers els jueus o els gitanos, per entendre’ns.

Rarament, per no dir mai, aquesta jerarquització va únicament unida a un terme biològic (l’aparença física per exemple), sinó que s’hi barregen creences de religió, elements de classe social, llengua, nació o peculiaritats culturals (cuina, habitatge, família, etc).

Per als nazis, matar un jueu no tenia cap més implicació emocional com quan la majoria de nosaltres esclafem un mosquit. «No són com nosaltres, són inferiors, no pensen, són ridículs, són bèsties, o són rates», en qualsevol cas, són «éssers desviats». No tenen cervell ni sentiments i per tant poden ser esclafats sense pietat, perquè, a més, la seva condició els impedeix evolucionar. Com a molt, igual que amb el sistema esclavista, a diferència del mosquit, a aquests éssers «se’ls pot ensinistrar» perquè facin determinades gràcies, com treballar o tocar la pandereta. I poca cosa més. Per suposat, res intel·lectual, talment com si fossin ximpanzés. Això seria un racista. Aquest menyspreu pel grup denigrat, sempre va acompanyat d’una exaltació exacerbada dels valors culturals del propi grup.

Etnocentrisme no és racisme

Sembla clar, doncs, que no hi ha tants racistes com diuen. Fins al punt que alguna gent ja, fins i tot comença a autoproclamar-se’n. «Jo sóc racista» podem sentir i llegir a fòrums i xarxes socials. De veritat? «Per què?» «Perquè no m’agraden els moros!». Això no és racisme: la confusió primera és amb l’etnocentrisme. A diferència del racista, l’etnocèntric no creu que la diferència cultural sigui biològica, per naixement, sinó per causes culturals. És a dir, modificables. Aquesta és la persona que vol «que s’integrin». L’etnocèntric creu fermament en els valors de la seva societat, però no creu que siguin superiors als altres, sinó que refusa la diferència.

Paradigmàticament, la creença de que només els occidentals, o la majoria d’occidentals, són racistes, practicada pels propis occidentals, és un forma més d’etnocentrisme

El racista, directament nega la possibilitat d’igualtat, pel que és l’eina ideal de qui vol mantenir un sistema desigual jeràrquic de dominació sobre un altre grup. Des d’aquest punt de vista, el primer racisme europeu va ser el dels anglesos contra els irlandesos (res de blancs contra negres), a més posat per escrit, des de l’edat mitjana.

El sistema racista Jim Crow laws o l’apartheid en són bones mostres d’aquest racisme, a nivell institucional. I evidentment, el nazisme. En aquesta definició, hi cap la situació dels catalans, apartats de facto del poder i amb tot un reguitzell de lleis que limiten o prohibeixen la cultura pròpia, quan no s’imposa directament la cultura considerada com per defecte, la de l’estat, és a dir, la castellana. I aquest domini cultural, l’exerceixen perquè creuen d’una forma natural que jeràrquicament és més important «ser espanyol» que ser «d’una comunitat autònoma», «parlar una llengua que parlen milions de persones al món», seria més important que no pas «parlar una llengua regional».

Multiculturalisme i interculturalisme

No hi ha problema, fins que no hi ha contacte cultural. És llavors quan apareix l’etnocentrisme. Ho fa en forma de suposada defensa dels propis valors culturals i sobretot de rebuig de l’altre, com per exemple Pegida. O si el grup ostenta el poder, de forma automàtica apareix el «que s’integrin». Per exemple, molts espanyols no entenen «la insistència dels catalans en parlar en el seu idioma quan no són a Catalunya», o d’altres «rareses» que consideren «prescindibles» per a la seva escala de valors, per exemple, que els catalans vulguin tenir seleccions esportives pròpies els sembla d’un exòtic extrem, perquè «amb qui jugarien, amb Andorra?».

A diferència del racisme, que és conscient, l’etnocentrisme, en part, de forma inconscient, el practiquem tot els humans, en tant que som partíceps del nostre sistema social de valors, el que ens pertoqui pel lloc del món on haguem nascut.

Sempre hi ha implícita una jerarquia amb els eixos millor/pitjor, important/prescindible, bo/dolent. D’aquí que facin lleis «per espanyolitzar els nens catalans», i que culpin les nostres institucions d’«adoctrinar-nos», perquè realment ells creuen, des del seu etnocentrisme, que ens estan fent un favor aportant-nos el que ells consideren que és una cultura superior (la seva), i no «provinciana», inferior (la dels altres).

El multiculturalisme és, doncs, la presència de diverses cultures compartint un mateix ecosistema. Aquestes cultures només tenen relació entre elles mateixes, i acostumen a formar barris per relacions culturals, o guetos. La mala gestió d’aquest multiculturalisme és la que fomenta l’etnocentrisme, i els esclats de violència contra determinats col·lectius. L’interculturalisme és un ideal que pretén la cerca de punts de trobada entre les cultures. Per practicar-lo cal diàleg entre cultures, pe lque el pas previ indispensable és reconèixer l’altre i tenir voluntat d’acortar-s’hi. L’interculturalitat té moltes fases, i en casos demogràfics extrems, sobretot si s’acompanya de repressió estatal, pot derivar en l’aculturització.

Qui és racista?

El mot «racista» s’està fent anar tant, que ja comença a semblar de riure. Que no m’agrada com hom pensa, racista, que no t’agraden les religions, racista, que no t’agraden els col·lectius transsexuals, racista, que no vols tenir una mesquita al costat de casa, racista, que no t’agrada que els joves vesteixin com si vinguessin directament del Bronx, racista i carca. Si hom comenta que la població reclusa de Catalunya és plena d’immigrants, racista… I per suposat, si no estàs a favor d’acollir refugiats, racista no, molt racista. Si vols una societat amb el català com a llengua completament normalitzada, racista, que no vols despenjar una bandera per molt que ho digui un jutge, racista no, molt racista i excloent. Que no t’agrada la sèrie de moda o el futbol? Racista!

On haurà quedat aquell clàssic marxista de «la religió és l’opi del poble»… quan es parla de religions que no són la catòlica. Per quin motiu actualment no voler mesquites és de dretes i cremar esglésies és molt d’esquerres?

Immigració classisme

De veritat tothom qui critica aquestes coses, per molt que no agradi sentir-les… és racista?? De veritat hi ha tant de racista? És més, directament, la gent que diu que no vol immigrants al seu país és racista?

En funció de la descripció científica de racista, en realitat, moltes de les coses comentades anteriorment no ho són. Contràriament, moltes que sovint passen desapercebudes, sí ho són. Per exemple, dir que no t’agraden els negres, no és racisme, igual que podries dir que no t’agraden les pèl-roges, i ningú s’hi fixaria. I això que els anglesos van practicar un racisme clar contra els escocesos. És més, potser farien broma amb «les rosses», sense que tampoc se considerés racisme. Potser masclisme sí.

I no és racisme, perquè expressar una preferència és normal. Ho fem tots, cada dia, i en tots els àmbits de la vida, i amb tothom. I no implica de cap manera un sentiment de superioritat ni intel·lectual, ni cultural, ni evolutiu. Majorment, per tant, dir que no vols moros, o mesquites, o semblants, no és racisme, sinó classisme.

Un racisme clàssic és imposar noms, o prohibir posar-ne de la nació o poble oprimit. Així mateix, pressuposar que un determinisme biològic (el cognom, l'herència familiar) comporta un determinat comportament cultural (fidelitat a un suposat origen del cognom o obligacions pel nom imposat) és un clar exemple de racisme molt practicat pels estats i argumentat pel nacionalisme banal
Un racisme clàssic és imposar noms, o prohibir posar-ne de la nació o poble oprimit. Així mateix, pressuposar que un determinisme biològic (el cognom, l’herència familiar) comporta un determinat comportament cultural (fidelitat a un suposat origen del cognom o obligacions pel nom imposat) és un clar exemple de racisme molt practicat pels estats i argumentat pel nacionalisme banal

Immigració i color de pell

Sí és racisme, per exemple, el típic comentari sobre imatge de refugiats: «goita, però si porten mòbils i tot». I doncs, clar que porten mòbils. Són refugiats, no troglodites. Suposar que l’ús de la tecnologia és cosa quasi exclusiva dels occidentals, és un costum molt estès que implica una superioritat cultural, sobretot quan es relaciona amb un origen ètnic. Aquest comentari que podria sembla innocent, sí que seria racisme.

La immensa majoria de la gent considerada malament com a racista, en realitat descriu situacions en base a prejudicis, simple desconeixement, o pateix situacions de males experiències de convivència (multiculturalisme). I al mateix temps, alguna gent que passa per ser oberta de ment, almenys en el discurs públic, en realitat alimenta actituds racistes identificant sectors socials determinats pel seu color de pell, llengua o cognom.

Aquí entra un altre factor determinant, la segona confusió: la confusió del racisme, amb el color de la pell. Fins aquí, el racisme com s’ha vist no té res a veure amb el color de la pell. Molts jueus alemanys no es diferenciaven gens dels seus coreligionaris autoanomenats aris i convertits en nazis. Van ser convertits en jueus per obra de les Lleis de Nuremberg.

A les manifestacions de “Pegida” és força normal veure com denuncien suposats silencis contra les violències exercides contra «els europeus». Un victimisme previ justificació d’una posterior agressió.

El racisme per la pell va ser una conseqüència dels contactes culturals dels europeus, a partir del segle XV, primerament. Posteriorment els errors científics, molts involuntaris, propis de les tendències científiques del segle XIX, i les seves interpretacions acientífiques interessades, van tenir conseqüències nefastes. Amb l’evolució de les ciències socials, especialment amb la teoria de l’evolució de Darwin, els científics de l’època van creure haver trobat el filó en les races per explicar la diversitat humana. Igual que es feia amb les plantes i la resta d’animals, es creia que una classificació era possible. La interpretació posterior va fer que a aquests intents de classificació se li va afegir la jerarquització.

El fenòmen social Trump

La perversió total i definitiva del terme és l’efecte Trump que ara arriba a Europa. Ja es pot observar en cerques d’Internet: el suposat racisme antiblanc. Portals alternatius es fan resò d’atacs o greuges perpetrats per immigrants, o favoritisme administratius que perjudiquen “els autòctons”. Sempre segons aquestes notícies que van corrent, les notícies: «s’amaguen per no tractar-se la víctima d’un immigrant». Evidentment, també hi ha la variant estatal: «no al racismo antiespanyol» (faltaria saber si aquí hi entren els catalans).

Winston Churchill no va dir mai aquesta frase. El que no ha impedit que triomfés: «els feixistes del demà, s’anomenaran a sí mateixos antifeixistes».

En resum, «racista» es fa anar per tot i en tot moment sense criteri. Especialment a nivell polític. Una banalització que podria anar de la mà de la del terme «nazi». Tant és així, que s’estan creant termes oposats per contrarestar l’insult: «bonista» o «multiculti», en són alguns. Aquí hi ha la paradoxa. Els qui insulten als crítics anomenant-los racistes, ho fan només en base a la suposició que fan dels insultats sobre la importància que donen a l’origen ètnic de la persona. Obviant qualsevol altre tema. Curiosament, assumint de manera sobreentesa la importància d’aquest origen.

Definició de racisme:

Com a definició del racisme, podríem fer servir la de Josep Ramon Llobera: conjunt de creences, costums i pràctiques institucionalitzades dirigides a perpetuar tota mena de discriminacions contra els membres de grups racials socialment diferents.


Més informació:

Aquest article va sortir originalment al digital d’opinió “Lliureimillor”. Ha estat per això millorat i ampliat.

Per llegir sobre el tema:

  • Levi Strauss, Raza e historia
  • Marvin Harris, Raza i trabajo en america latina. Múltiples edicions
  • Adela Ros (Coord.), Interculturalitat, Ed Pòrtic i UOC, Barcelona, 2003

Aquesta web conté un resum sobre les diferents teories i autors antropòlegs sobre el tema:

20.4. La antropología antirracista

Alfred Métraux: embajador del antirracismo De origen suizo, Alfred Métraux (1902-1963) se encargaría de dirigir la Oficina de Relaciones Raciales de la UNESCO. Pasó gran parte de su vida en Argentina, pero viajó por el mundo entero, salvo la China y el Japón. Su trabajo investigador lo inició estudiando los mitos y rituales de…

 

Loading Facebook Comments ...