Els anys 20 del segle passat – tot i l’absència de greus conflictes armats a Europa – van ser una dècada molt moguda en alguns països. En el cas de Bulgària, per exemple, hi trobem en el transcurs de només dos anys (1923-25) un cop d’estat, un intent de revolució comunista que arribà a ser una mini guerra civil i un dels atemptats més sagnants del període d’entreguerres. L’explosió de la Catedral de Sveta Nedelya a Sofia el 16 d’abril de 1925 fou la culminació de la tensió política acumulada als anys anteriors.

Els autors foren una cèl·lula armada del Partit Comunista Búlgar (PCB). Els terroristes pretenien acabar amb la cúpula policial i militar que havia il·legalitzat el Partit Comunista l’any anterior. El moment triat per a la massacre fou la celebració d’un funeral d’estat a la catedral amb l’assistència de les màximes autoritats búlgares.

Com va quedar després de l’atemptat la catedral de Sveta Nedelya a Sofia, amb tot el sostre enfonsat. Foto:https://bgnews.host
Com va quedar després de l’atemptat la catedral de Sveta Nedelya a Sofia, amb tot el sostre enfonsat. Foto: https://bgnews.host

Un país en agitació constant

El Regne de Bulgària havia sortit força mal parat de la Primera Guerra Mundial. Com a estat membre dels derrotats Imperis Centrals va haver de renunciar a gran part del seu territori. L’exèrcit també fou obligat a reduir els seus efectius i una severa crisi econòmica enfonsà el país a finals de 1918.

Tot i les calamitats, el 1919 entrà al poder un dels governs més reformistes de l’Europa de la primera postguerra. El nou Primer Ministre Aleksandar Stamboliski (1879-1923) i la seva Unió Popular Agrària Búlgara emprengueren un ambiciós programa per a millorar les condicions de vida de la població rural del país. Els Agraris (com eren anomenats) tingueren un gran suport al camp, però la burgesia urbana i la cúpula militar i monàrquica no estaven disposats a ser dirigits pel que ells anomenaven una dictadura agrària. 

Les forces contràries promogueren el 9 de juny de 1923 un cop d’estat militar que deposà el govern dels Agraris. Stamboliski va haver de fugir al seu poble natal, on fou capturat i torturat per milícies partidàries del cop. L’experiment reformista havia fracassat. 

El Partit Comunista Búlgar es negà a donar suport als Agraris tot i el programa social d’aquests. Els veien com una força partidària de la burgesia rural, oposada al proletariat urbà. Durant el cop d’estat del 9 de juny de 1923 els comunistes restaren quiets. Les ordres de Moscou eren esperar un moment millor per a la presa de poder.

L’hora del Partit Comunista Búlgar

Amb els Agraris fora de circulació i amb un govern ultramonàrquic al poder, els comunistes cregueren que el seu torn havia arribat. Així,  al setembre d’aquell mateix 1923 es produí l’anomenada Insurrecció de Setembre, un aixecament armat que ràpidament es va estendre per gran part de Bulgària. L’acció tenia tot el suport de la Comintern de Moscou. Alguns agraris i anarquistes també es van unir a la revolta. 

Tot i l’ocupació d’algunes poblacions, les forces comunistes rebels no van poder fer front a l’exèrcit búlgar. A finals de mes, els rebels ja no pogueren resistir més i la repressió va caure sobre el Partit Comunista Búlgar. A més de 5.000 morts entre les seves files, cal afegir-hi 15.000 empresonats i 2.000 exiliats, entre ells la futura cúpula que dirigiria la Bulgària comunista després de la Segona Guerra Mundial.

La gestació d’un atemptat

El Partit Comunista Búlgar fou il·legalitzat després de la fallida insurrecció. Els membres que restaren a Bulgària van passar a la clandestinitat. El seu objectiu a partir de llavors fou l’eliminació de l’elit militar i política del país per tal de crear les condicions necessàries per a la presa del poder comunista. Amb aquesta finalitat, començaren a produir-se atacs a polítics i a membres de les forces de seguretat. Però no n’hi havia prou. L’autoanomenada Organització Militar del PCB, branca armada del Partit Comunista, va planificar un gran atemptat, una massacre definitiva, per a eliminar a la classe dirigent.

La repressió governamental després de la Insurrecció de Setembre fou terrible. L’escriptor modernista Anton Strashimirov va descriure-la així: “Els búlgars han massacrat als búlgars d’una forma tan cruel que ni els turcs haguessin pogut arribar a imaginar un tracte semblant”

El pla era aquest: assassinar algú important i fer explotar una bomba a la Catedral Ortodoxa de Sveta Nedelya, a Sofia, la capital búlgara, mentre se celebrava el funeral. S’esperava que el mateix rei Boris III (1894-1943) estigués present a l’acte, amb el que el cop d’efecte seria més gran encara.

Així, el 14 d’abril de 1925 la cèl·lula armada del PCB va assassinar al general Konstantin Georgiev quan sortia de missa a Sofia. Tal com s’esperava, el funeral d’estat havia de tenir lloc dos dies més tard. Per a llavors, tot estaria preparat.

La preparació de l’atemptat

Els terroristes comptaven amb l’ajut d’algú crucial per a poder posar la bomba: ni més ni menys que el campaner de la catedral, Petar Zadgorski. Zadgorski – membre de l’organització armada comunista des de finals de 1924 – facilità l’accés al sostre de la catedral a Petar Abadzhiev i a Asen Pavlov perquè poguessin posar 25 kg d’explosiu a sobre la columna principal de l’edifici.

El 16 d’abril de 1925 a les 15.00 hores va començar el funeral del general Georgiev tal com estava previst. Oficiada pel metropolità Stefan, arquebisbe de Sofia, la missa comptava amb la presència del més granat del poder estatal: militars, ministres i membres de l’alta societat. El rei Boris III, objectiu principal, no hi era però.

El monarca estava tornant en aquell moment d’un altre funeral fora de Sofia, a Arabakonak. Ell mateix i el seu seguici havien estat objecte d’un altre atemptat, en aquest cas anarquista, dos dies abans en aquella zona. De resultes de l’atac, moriren unes 30 persones. Boris III i la família reial, per tant, van donar prioritat a l’assistència a aquells funerals.

L’explosió de Sveta Nedelya

Mentrestant, a les 15.20 h una forta explosió precipità gran part del sostre i de la cúpula principal de la catedral de Sveta Nedelya sobre els assistents a les exèquies del general Georgiev. 213 persones van morir a l’acte, 67 moriren després a causa de les ferides i unes 500 foren ferides de diversa gravetat. El temple quedà greument afectat tot i que l’estructura va resistir força bé. Avui en dia Sveta Nedelya s’erigeix al bell mig de Sofia amb un sostre nou i tota restaurada.

No cal dir que la cerca i captura dels perpetradors va començar de seguida. Alguns, com Petar Abadzhiev van fugir a la Unió Soviètica. D’altres, com el campaner Zadgorski i gran part dels membres de l’organització militar del PCB foren arrestats  i jutjats per un tribunal militar al maig d’aquell mateix 1925. 8 foren executats públicament a la forca i 2 més se suïcidaren. Durant els mesos següents, molts altres militants i simpatitzants comunistes van ser arrestats.

Bulgària va continuar sent una monarquia fins al 1946 però dos anys més tard el Partit Comunista Búlgar ja controlava tota l’estructura governamental i el país es convertí de ple en un estat socialista fins al 1990.


Més informació:

Murder Most Foul! (1925)

Item title reads – Murder most foul! Bomb explosion during service in Cathedral of Sveta Nedelia kills 140 people and injures hundreds. Sofia, Bulgaria. L/S of the cathedral with collapsed roof and destroyed towers, the camera pans back and forth over it. Various shots of the exterior of the cathedral, people walk about in front of it.

Атентатът в църквата Света Неделя в спомените на един оцелял генерал – Glasove.com

На 16 април 1925 г. е извършен най-кървавият терористичен акт в нашата история – атентатът в катедралата „Св. Неделя” в София. Убити са над 150 души, ранените са повече от 500 по-късно от раните си умират още хора и броят на жертвите надхвърля 200.

Loading Facebook Comments ...