El 13 maig de 1939 el transatlàntic alemany de luxe Sant Louis, salpava des d’Hamburg rumb a l’Havana, Cuba, amb 937 refugiats. Tots menys 7 eren jueus alemanys, inclosos 158 nens. La intenció dels passatgers era entrar als EEUU, no quedar-se a l’illa. Però res va sortir com s’esperava. Després de més d’un mes de travessia van acabar havent de tornar al port d’Anvers. Es calcula que al final de la guerra van morir 256 dels passatgers als camps de concentració.  

El capità Gustav Schoeder. Va rebre diversos telegrames durant la travessia, cada vegada pitjor notícies. No volien que atraqués, però ell es va mantenir ferm. Va sobreviure a la guerra, a terra. Va malviure durant la dura postguerra gràcies a les ajudes dels refugiats que havien sobreviscut. Dos anys després de la seva mort, acabada la "desnazificació"va rebre la medalla al mèrit de la RDA per la seva implicació en el trasllat dels immigrants
El capità Gustav Schöder. Va rebre diversos telegrames durant la travessia, cada vegada pitjor notícies. No volien que atraqués, però ell es va mantenir ferm. Va sobreviure a la guerra, a terra. Va malviure durant la dura postguerra gràcies a les ajudes dels refugiats que havien sobreviscut. Dos anys després de la seva mort, acabada la “desnazificació”, va rebre la medalla al mèrit de la RDA per la seva implicació en el trasllat dels immigrants

La situació dels jueus al Reich

Des que els nazis van pujar al poder el 1933 que la situació dels jueus era desesperada. D’encà les Lleis de Nuremberg de puresa racials de 1935, que els jueus havien estat catalogats ètnicament, pas previ per anar limitant-los drets. A partir de 1938 comencen les expropiacions forçades de béns. Els jueus van ser obligats a declarar les seves propietat i les empreses van ser “arianitzades”. El novembre del mateix 1938 es produí la Nit dels Vidres Trencats, amb la crema i destrucció de sinagogues, propietats particulars, fins i tot cementiris, i la detenció indiscriminada d’uns 30.000 jueus que van ser internats en camps de concentració. Començaven les deportacions massives.

Algunes famílies que encara conservaven alguns estalvis intentaven de totes les maneres sortir d’Alemanya, intentant burlar el tancament de fronteres establert pels nazis. Aquest tancament, maquillava les reticències de molts estats a rebre refugiats jueus. Els nazis, van permetre la sortida d’aquest vaixell com una operació més de màrqueting: maquillaven el seu antisemitisme, alhora que posaven en evidència els altres estats que es negaven a rebre’ls.

El vaixell que els havia de salvar

L’obtenció de visats, permisos i bitllets de transport es van convertir en terreny abonat per l’abús, l’especulació, quan no directament les estafes. Sense comptar les despeses de l’enrevessada burocràcia nazi, per als jueus que fugien al Sant Louis el cost dels visats en dòlars adquirits a l’ambaixada de Cuba a Berlín, com a trànsit per anar als EEUU, va ser d’entre 200$ i 300$ (l’equivalent a uns 1.500€ actuals). A més, havien hagut de pagar 230 marcs addicionals, per cobrir despeses en cas que el vaixell hagués de tornar (se suposava que no tornaria).

El 23 de maig el Sant Louis arribava a l’Havana amb la seva càrrega. El viatge havia estat ple d’incerteses pel futur. Ple de sentiments contraposats, pels qui havien deixat enrere familiars desapareguts, que no havien pogut marxar, però que ara s’esperaven arribar a un lloc segur.

Durant tot el trajecte, les instruccions del capità Gustav Schröder van fer més portadora la càrrega de nervis. Schöeder era un antinazi convençut. Durant el trajecte donà instruccions a la tripulació perquè tractés tothom amb la mateixa atenció i deferència que si fossin “clients normals”. Va adequar diversos espais per a necessitats religioses i les piscines van estar sempre a ple servei per a gaudi dels més petits.

Però a Cuba van començar a materialitzar-se els pitjors presagis i els nervis van esdevenir terror. Les autoritats de l’illa no els deixaven desembarcar, malgrat el compromís inicial. Primer els donaven llargues, i després els posaren unes condicions quasi impossibles d’assumir per ningú.

Canvis polítics

Les autoritats es van negar a atorgar la carta de desembarcament que els havien venut a l’ambaixada de Berlín. Mitjançant decret presidencial, es van revocar els visats, al·legant que era una trama de corrupció amb la qual els duaners s’havien enriquit. En els 10 dies que el Sant Louis va ser a port, es va viure el ridícul burocràtic. El cobrament de taxes a l’Havana i la corrupció, la diferència entre turistes, refugiats i el problema amb els apàtrides. No tenien adreça on tornar, per tant, no podien entrar com a turistes.

El President de la república cubana, Federico Laredo Bru, va demanar fins a 500 dòlars a les entitats que intentaven negociar l’acollida de refugiats, per cada persona que volgués desembarcar. Finalment, només 28 dels 927 passatgers van poder desembarcar a l’Havana. Els “no jueus”. Es a dir, 4 que tenien passaport espanyol, 2 amb passaport cubà, els qui van poder pagar i Max Lowe. Max va intentar suïcidar-se tallant-se les venes i saltant per la borda per això va ser traslladat a l’hospital de L’Habana Calixto García.

Durant aquest període Cuba es trobava sota el control efectiu d’un militar, Fulgencio Batista. El futur dictador arribaria al poder per primer cop al 1940. Mantindria una política de fer veure que no passava res amb els nazis i de “neutralitat”. Seguint l’estela del germà gran americà, declarà la guera a l’eix després de l’ataca Pearl Harbor

Viatge de tornada cap a Europa

Les manifestacions anti jueus a Cuba eren instigades pels franquistes i els feixistes de Mussolini. L’atmòsfera feixista i antijueva a Cuba era irrespirable també. Cuba es movia ja com un satèl·lit en l’òrbita nord-americana. El 2 de juny el vaixell era obligar abandonar Cuba. En principi direcció als EEUU, negativa. Després s’intentà Canada, negativa. Allà els canvis en la política d’immigració dels EEUU i Roosevelt també van impedir el desembarcament. 

Va començar la recerca d’alternatives per desembarcar. La Gran Bretanya també es va negar al desembarcament, igual que França. Finalment van anar a parar a BèlgicaEl 17 de juny acabava l’aventura al port d’Anvers.  Un cop desembarcats, molts van haver de tornar a fugir a França un cop començada la guerra al setembre. Es calcula que després de la guerra només sobreviurien poc més de 200 dels viatgers.


Més informació:

El drama del buque Saint Louis en La Habana (mayo de 1939)

En la planta baja del muy elegante Hotel Raquel, edificio de estilo “art nouveau” sito en el número 103 de la calle Amargura, en la Habana Vieja, llama la atención, colgado entre la recepción y el bar, la reproducción de un óleo original durante mucho tiempo desconocido y sin fecha, que lleva la firma du…

Loading Facebook Comments ...