La tasca multidisciplinar dels arqueòlegs segueix any rera any. La tècnica i el mètode millora contínuament i els resultats arriben per anar completant els forats buits en el coneixement de les societats del passat.

Restes trobadea a Qalatga Darband(font: www.invers.com)
Restes trobadea a Qalatga Darband(font: www.invers.com)

Una novetat tecnològica

Els drons fins fa poc eren una eina d’espionatge (“tasques d’informació”, en diuen). S’ha “democratitzat” per entrar també a l’arqueologia. La imatge aèria sempre ha estat una informació molt valuosa per a tasques de prospecció, i l’ús de drons l’ha facilitada molt. Un exemple és la localització, a l’actual Iraq, d’una de les ciutats fundades per Alexandre i fins ara desconeguda. Qalatga Darband ha estat localitzada per investigadors del British Museum al Kurdistan. De moment, només ha estat localitzada una petita fortificació, pèro els arqueòlegs seguiran treballant fins el 2020 per estendre l’àrea coneguda.

La capital d’Itàlia

És una aposta segura de cara a novetats arqueològiques. Qualsevol intervenció al subsòl del centre de la ciutat és garantia d’èxit. Si l’obra consisteix en construir una nova línia de metro… doncs està clar que els treballs s’aturaran sovint per permetre la tasca “dels del pinzellet”. De moment, la principal descoberta, 17 metres i mig per sota del paviment de la piazza Cemilontana, ha consistit en un tram de més de 30 metres de l’Aqua Appia, l’aqüeducte més antic del que se’n té notícia, construït al segle IV aC.

Tram de l'Aqua Appia localitzat a les obres del metro de Roma (font: www.archaeology.org)
Tram de l’Aqua Appia localitzat a les obres del metro de Roma (Font: www.archaeology.org)

Un aqüeducte era una canalització d’aigua construïda a partir d’un mesurat càlcul. El pendent havia de ser suficient per moure l’aigua, però suau per tal que aquesta no agafés massa velocitat ni força. La imatge que ens ha arribat dels aqüeductes és la dels trams aeris, suportats sobre fileres d’arcades. La major part dels aqüeductes però es trobaven sota terra, com el que s’ha localitzat recentment a Roma. Sense canalització d’aigua, no existiria el concepte de ciutat.

El massís del Lötschberg

A 2500 metres d’alçada en plens alps suïssos, enguany s’hi ha localitzat una peça de gran importància. Un estoig de fusta de l’edat del bronze conservat gràcies a l’ambient gèlid de l’entorn que ha estat analitzat per investigadors de la Universitat de York. Mitjançant la tècnica de la gascromatografia-spectometria de massa, s’ha constatat que l’estoig havia contingut una barreja d’espelta, pisana i ordi. És la primera vegada que es constata la presència d’aquests elements en aquesta cronologia.

Es tracta d’una informació de gran importància per a la investigació de l’alimentació d’aquest període i per tant, de la presencia de l’agricultura ja en aquest període. La localització de la capsa de fusta ens diu que el Lötschberg era un indret de pas. Els individus que hi transitaven portaven aliments per al viatge. Es veu que el “trekking” no és tan modern com volen fer veure els fabricants de material de muntanya.

La Cova Gran a Santa Linya (La Noguera). font: cepap-uab.cat
La Cova Gran a Santa Linya (La Noguera). Font: cepap-uab.cat

A casa nostra

D’entre els múltiples i estudis que han sortit a la llum el 2017 destaca el descobriment de les representacions artístiques més antigues trobades fins ara a Catalunya. Un equip del Centre d’Estudis del Patrimoni Arqueològic de la Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona ha descobert, a Santa Linya (La Noguera), una sèrie de traços i gravats rupestres datats al Paleolític Superior d’entre 10.000 i 12.000 anys d’antiguitat. En l’anàl·lisi dels gravats hi han col·laborat experts en conservació i restauració de la secció d’Arqueologia i Art Rupestre de l’Institut Valencià.

Aquesta troballa s’afegeix a la valuosa informació acumulada en les campanyes desenvolupades des d’ínicis dels segle XXI.

La Cova Gran presenta una seqüència continuada de fins a 50.000 anys que entre d’altres aspectes, permet profunditzar el coneixement de la desaparició dels neandertals i l’apacició de l’homo sàpiens. És doncs clau en la Prehistòria al sud dels Pirineus i per tant, ha esdevingut un jaciment de referència a Europa.

Els efectes de la crisi

La tasca dels aqueòlegs al nostre país ha estat sovint penalitzada per les retallades resultants de les limitacions imposades pel govern estatal. Ara, s’hi afegeix la quimera i l’arbitrarietat “del 155”. Esperem que ben aviat, els recursos que generem puguin ser emprats per a cobrir les nostres necessitats, també pel que fa al coneixement del patrimoni. Com qualsevol país normal.

Loading Facebook Comments ...