El 2 de gener del 1917 es va produir a Artés, comarca del Bages, el que es considera un dels episodis més singulars de la història del municipi, l’anomenada Revolta dels burots (també dit Avalot dels Burots). Un episodi considerat com un exemple de l’enderroc del caciquisme tradicional i les seves estructures bàsiques, i que segons els historiadors locals, va esdevenir un moment de canvi notable en el panorama social d’aquest poble a 15 quilòmetres de Manresa.

A principis del segle XX, el poble Artés vivia plenament sotmès i dominat pel caciquisme regionalista de la família de Can Berenguer. Aquesta família burgesa ostentava tot el poder local: disposava del monopoli industrial, el control directe de tots els càrrecs públics i religiosos del poble. Així, a més de tota mena d’abusos, xantatges, amenaces i coaccions, el caciquisme va conduir a l’empobriment progressiu de les classes populars del poble. L’única solució per escapar d’aquest sistema era abandonar Artés per anar a treballar a les fàbriques del voltant: Sallent, Navarcles, Avinyó o anar fins a la ciutat de Manresa. La fàbrica de Can Berenguer es dedicava al cotó i la sol·licitud del permís de construcció de la seva fàbrica datava de l’any 1871 segons les dades del cadastre de l’ajuntament. El 1882 ja es feia una primera ampliació del recinte industrial.

Els germans Berenguer, Eduard i Domingo, eren els amos de la única fàbrica del poble i exercien una curiosa figura dual del caciquisme més clàssic.

La situació d’opressió i misèria desmoralitzant era del tot insostenible i la situació va explotar a partir de la voluntat de l’ajuntament de cobrar un nou impost que gravava els consums, el famós “burot” (recaptat pels cobradors, dits burots, i d’aquí el nom d’aquesta revolta pagesa del Bages). Així el 2 de gener de l’any 1917, dia en que entrava en vigor l’impost (el dia 1 de gener era fira i per tan festiu), les classes populars d’Artès es van aixecar contra l’Ajuntament i Can Berenguer. La protesta fou empresa pels botiguers, menestrals, pagesos i obrers de la indústria tèxtil, prenent la revolta, un marcat caràcter de lluita popular contra el cacic local. Arribaren forces d’ordre públic i sometents d’altres poblacions però la revolta no s’apaivagà de forma controlada fins que l’ajuntament caciquil dimití, entrant en el nou consistori detractors del caciquisme. Arran de la revolta, es constituí una associació obrera per defensar els interessos de classe i a més es construí una fàbrica cooperativista en mans dels mateixos treballadors, coneguda com “La Fàbrica Nova”, que aconseguí trencar el monopoli de Can Berenguer i el seu regim de clienteles.

Personal de la fàbrica de Cal Berenguer, (Artés 1892). Arxiu: revoltadelsburots.artes.cat

Els germans Berenguer, Eduard i Domingo, eren els directors i amos de la única fàbrica del poble i exercien una curiosa figura dual del caciquisme més clàssic. Extorsió, xantatge i amenaces de perdre la feina si no s’actuava segons els desitjos d’aquesta família. També el rector del poble, Anton Berenguer (germà de l’Eduard i Domingo) es sumaria al xantatge i les amenaces a tots els que no votessin el partit de la Lliga Regionalista. Amb el temps s’afegiria un problema per l’ús de l’aigua al poble, ja que l’aigua que es feia arribar al poble (via canalització) es destinava a la fàbrica dels germans Berenguer en detriment de la població. Fins i tot els treballadors de la seva fàbrica estaven obligats a anar amb el metge protegit de la família Berenguer perquè aquest condicionés el seu vot cap a la Lliga. Exemples més que suficients per entendre com era la vida al poble d’Artés si no s’acataven les ordres del règim caciquista.

La revolta del dia 2 de gener

Tots els botiguers d’Artés van presentar la protesta per escrit al consistori (més endavant farien el mateix amb el govern civil) i van decidir que el dia 2 de gener no obririen els seus negocis com a formula de protesta amb el lema “Fora l’Ajuntament”. En la carta que es va presentar al govern civil, dos botiguers no van firmar perquè havien estat amenaçats. El dia abans els botiguers s’havien reunit al costat de la riera Gavarresa, ja que al cafè del poble estava vigilat per persones de confiança dels cacics, que actuaven d’informadors. Calia prendre mesures i es va decidir reunir-se fora dels ulls dels curiosos.

Aquell dia 2 de gener, s’havien d’instal·lar les primeres casetes a l’entrada del poble per cobrar l’impost però la majoria d’aquestes casetes foren apedregades. D’altres grups van anar a buscar els pagesos de la zona perquè es sumessin a d’iniciativa dels botiguers i ampliar la seva protesta al camp. La majoria de pagesos, durant el transcurs d’aquell dia, es sumen a la protesta dels botiguers, i al capvespre l’ajuntament d’Artés, assumint que havia perdut el control dels carrers del poble presenta la dimissió en bloc, per evitar problemes majors i convèncer la gent que tornès a casa. Una simple maniobra per distreure a un poble enfurismat no va servir per calmar la situació. Els treballadors de la fàbrica de Cal Berenguer, que s’havien sumat a la protesta, es van negar a treballar l’endemà.

El 4 de gener els botiguers del poble van obrir els seus establiments de les 7 fins a les 9 del matí perquè la gent d’Artés pogués comprar allò que necessités.

El dia 3 de gener les botigues del poble segueixen amb la persiana baixada, els treballadors de la fàbrica no van a Can Berenguer i els pagesos donen suport a la protesta. El mateix dia es convoca un míting popular en què l’alcalde fa oficial la seva dimissió i la de tot el consistori. Els treballadors de Can Berenguer en vaga, creen un associació obrera per defensar els seus drets. Tot i això, ja s’havia format una comissió per dirigir la protesta. És a partir d’aquest moment, quan la revolta dels burots d’Artés canvia de fisonomia, esdevenint una revolta “antiburots” a una revolta obrera. Segons un document, publicat a El Diario de Barcelona el 3 de gener, es tractava d’una protesta unànime de tot un poble contra la gestió d’una administració que consideraven desastrosa degut a uns problemes per portar l’aigua potable fins al poble. També es recalcava que era un fet del tot aïllat a la vila d’Artés degut al seu fort regim caciquista.

El 4 de gener els botiguers del poble van obrir els seus establiments de les 7 fins a les 9 del matí perquè la gent d’Artés pogués comprar allò que necessités. Durant el transcurs del dia 4 va sortir en direcció Barcelona, una Comissió de Veïns del poble. Tanmateix arribava a Artés un delegat del governador civil. Per calmar la situació de forma definitiva es va acordar que l’ajuntament del poble no implantés l’impost i la formació d’un nou ajuntament. El dia 5 de gener, el poble d’Artés tornava a la normalitat. Finalment el dia 25 de gener, pren el poder un nou ajuntament. Algunes de les noves mesures del nou ajuntament van ser la refundació de l’Orfeó, l’obertura de dues escoles, l’establiment de dos metges al municipi i el projecte de construcció d’una fàbrica propietat dels mateixos obrers, una cooperativa.

“Al anochecer la población de Artés presentava un aspecto tétrico. A la luz de las casillas incendiadas corría el tumulto popular gritando desesperadamente contra el caciquismo regionalista viéndose impotente la fuerza pública para contenerlos y llenos de pánico los elementos caciquistas de la población”. (La Reforma de Manresa, 2 de gener de 1917)

El lock-out de Cal Berenguer, la guerra econòmica i una cooperativa popular

La construcció d’una nova fàbrica anava contra els interessos de Can Berenguer, que veien com el seu monopoli perillava, davant l’amenaça van actuar amb un altre amenaça. La resposta va ser un lockout el 3 de març. La fàbrica dels cacics va tancar durant mig any. La intenció era crear un clima de “misèria econòmica” al poble. Debilitar, desmoralitzar i sobretot, impedir que la nova cooperativa dels treballadors no tingués suficient capital ni força per tirar endavant. La major part dels 700 treballadors de Can Berenguer van emigrar d’Artés per buscar feina en altres poblacions de la comarca. La jugada del lockout fou un fracàs, els amos són qui van perdre més, ja que sense treballadors, la seva imponent infrastructura aturada era un munt de ferralla.

Quan la fàbrica es va tornar a obrir, va reunir poc més de 160 treballadors dels 700 que havia tingut abans. Els treballadors havien après una lliçó vital, i cansats de xantatges, coaccions i amenaces, molts van optar per seguir treballant en fàbriques veïnes de Sallent, Navarcles, Avinyó o Manresa. El projecte d’una nova fàbrica “La tèxtil d’Artés” (coneguda popularment com “La Fàbrica Nova” a l’espai industrial de Cal Sitges) propietat dels treballadors va tirar endavant i va veure la llum de forma oficial el 5 d’abril de 1918. La cooperativa tèxtil produiria filats i teixits de cotó. El capital social era de 100.000 pessetes a 200 accions de 500 pessetes. Els treballadors podien dipositar una part del seu sou al 4% i quan arribessin a 100 pessetes poder comprar una fracció d’acció. Es preveia una ampliació de 100.000 pessetes més. Els estatuts definien l’empresa com a cooperativa dels obrers per a la fabricació de filats i teixits de cotó. El primer consell d’administració de la cooperativa estava integrat per Lluís Galobardes, Enric Sallés, Claudi Sala i Josep Ballús. En Josep Vila fou escollit el gerent.

Les tensions van aparèixer aviat entre els accionistes-treballadors i el 1922 la fàbrica es va arrendar als germans Aguilar, en Jaume i en Climent, que eren fabricants cotoners. A finals de la dècada dels anys 1920, la cooperativa fou traspassada a la família de Jaume Sitges i Riera a canvi de 140.000 pessetes. El 1972 la societat es separa i es crea Hilaturas Artés S.A., denominació que continuarà fins al tancament de l’empresa a la dècada dels anys 1980. Tot i això, la població d’Artés va marcar un punt decisiu en la història del municipi, la comarca del Bages i de la Catalunya central (sense deixar-nos d’esmentar la revolta dels burots d’Igualada de 1899). S’havia aconseguit la dimissió de l’ajuntament i s’havia trencat el monopoli caciquista de Can Berenguer. La revolta popular va ser recordada amb la publicació d’una revista, amb un títol prou contundent: “Dos de Janer”.

Centenari de la Revolta dels Burots (1917-2017)

Benvingut a Revolta dels Burots | Revolta dels Burots

Aquesta pàgina web neix amb la intenció de commemorar el Centenari d’un dels fets més importants en la història d’Artés, la Revolta dels Burots de l’any 1917. Així mateix, també té la finalitat d’endinsar-vos en la vida quotidiana del nostre municipi a principis del segle XX.


Bibliografia bàsica:

  • GIRBAU I FONTS, Gerard: La revolta dels burots (1917). Episodi singular de la historia d’Artés. Ajuntament d’Artés/Centre d’Estudis del Bages, 2006.
  • Revista l’Artesanenc: L’Avalot dels Burots: La lluita d’Artés contra el caciquisme. Febrer 2003, núm. 18. pp. 4-7

Article aparegut al portal d’història El Principat el 02/01/2016

Loading Facebook Comments ...