Darrerament es parla molt de les suposades ingerències russes dins de la política dels estats occidentals. S’afirma que darrere de fets com el Brexit, l’elecció de Donald Trump com a president dels EUA o fins i tot el procés d’independència de Catalunya hi ha la mà de hackers i agents pagats pel Kremlin. Deixant de costat si aquestes afirmacions són totes veritat (és un fet que Rússia i la resta de potències han utilitzat sempre estratègies conspiratives) o només producte d’aquest ambient de nova Guerra Freda, el cas és que no es tracta de cap novetat.

L’ús de la por cap a Rússia: que ve l’ós!

La propaganda –sigui quina sigui- ha utilitzat un munt de teories conspiratives per a jugar a favor seu. Pel que fa a la por occidental a Rússia, aquestes teories no són només una relíquia de la Guerra Freda, sinó que vénen de més lluny. Les que aquí exposem són algunes de les més sonades.

Els russos presentats com un pop que s'ho vol engolir tot. La imatge idealitzada de les falses conspiracions russes
Els russos presentats com un pop que s’ho vol engolir tot. La imatge idealitzada de les falses conspiracions russes

Fins al segle XVIII Rússia era un estat amb un paper secundari dins del panorama europeu. Aquell país no podia perjudicar gaire els interessos de la resta de regnes del continent. Les grans potències no tenien els ulls posats en el gegant de l’Est. Estaven enfrontades en guerres de religió o dedicades a la colonització d’Amèrica. Només els polonesos i els suecs guerrejaven de tant en tant contra els russos.

El Testament de Pere el Gran

Gràcies al regnat de monarques com Pere I el Gran (1682-1725) o Caterina II la Gran (1762-1796), Rússia s’expandí molt ràpidament durant el segle XVIII. El veí oriental es va convertir en una amenaça per a molts estats europeus. Aquest fet fou utilitzat pels propagandistes per difondre les seves conspiracions.

El primer document que diu ser una prova d’una conspiració russa per dominar-ho tot fou l’anomenat Testament de Pere el Gran. En ell s’hi afirma que abans de morir, el tsar Pere I deixà escrites les estratègies a seguir pels seus successors. Aquestes implicaven el domini dels mars Bàltic i Negre (de fet, així va ser), la conquesta de tot l’Orient Mitjà, sembrar desacords i confusió entre els estats europeus. I per últim, convertir Rússia en l’amo de tota Europa.

Tot plegat no era més que una falsificació ordida a Polònia. Exiliats polonesos van portar el document a França, on fou publicat diverses vegades durant la dècada de 1790. El rebuig polonès a Rússia i l’interès dels revolucionaris francesos per entrar dins de la política d’Europa oriental foren la barreja perfecta per donar credibilitat a l’enganyifa.

Napoleó Bonaparte va utilitzar àmpliament el Testament de Pere el Gran. Abans de la invasió de Rússia del 1812 el document fou reproduït per tot Europa com a justificant per a l’atac francès. Després de les Guerres Napoleòniques es va fer servir en diverses ocasions. Fins i tot durant la invasió soviètica de l’Afganistan el 1979, la revista Time el cità com a prova de l’expansionisme rus.

La Guerra de Crimea…

La segona onada de propaganda conspirativa amb elements russos fou a mitjan segle XIX. Durant molts anys el tsar Nicolau I (1796-1856) i la seva política expansionista havien amenaçat l’existència de l’Imperi Otomà i les seves possessions al Mediterrani. Països com França o el Regne Unit (molt interessat en controlar tot l’Orient Mitjà) decidiren posar fi a l’amenaça russa. I la manera de fer-ho era aliant-se amb els otomans en la lluita que aquell imperi sostenia amb Rússia.

El 1853 esclatà la Guerra de Crimea (1853-1856). Els aliats occidentals feren un gran ús de la propaganda durant aquest conflicte. Els britànics sobretot, excel·liren en aquest art. Gràcies als debats parlamentaris o a la premsa, la societat victoriana quedà impregnada d’un fort sentiment antirus. Fins i tot des de les esglésies es feren sermons on s’afirmava que el tsar Nicolau era l’Anticrist.

…I les profecies bíbliques

El reverend John Cumming de l’Església Escocesa (Presbiteriana) establerta a Londres fou un dels que més destacaren en aquest sentit. Els seus sermons i escrits no dubtaven a identificar Rússia amb les mítiques terres bíbliques de Gog i Magog, des d’on, a la fi dels Temps, sorgirien uns exèrcits destinats a aniquilar Israel.

Gog i Magog apareixen a la Bíblia (Ezequiel 38-39) com a destructors del Poble Escollit, tot i que finalment acaben derrotats. El reverend Cumming i els de la seva corda van fer ús d’aquests elements per relacionar-los amb l’expansionisme rus. En aquest context, el terme Israel era agafat com a metàfora per referir-se als creients protestants, no al territori geogràfic o al poble jueu. No foren pocs els creients que es cregueren la profecia al peu de la lletra.

La identificació de Rússia amb Gog i Magog no es va quedar a l’oblit. Actualment encara hi ha esglésies fonamentalistes als Estats Units que segueixen identificant aquests elements bíblics amb els russos. Alguns afirmen que Rússia atacarà a Israel però finalment serà destruïda pels cristians fonamentalistes i la pau regnarà al món.

Arriben els bolxevics

Al segle XX, un nou element s’afegeix a les conspiracions russes. A partir de 1917, amb la Revolució Russa, els bolxevics del Partit Comunista de Rússia (antic Partit Obrer Socialdemòcrata Rus) comencen a dirigir el país. Es tractava d’un model polític completament nou que generava por i confusió a molts llocs del món. No és estrany doncs, que immediatament sorgissin teories sobre el complot bolxevic de dominació mundial. 

La por al contagi comunista s’expandí arreu. Als Estats Units hi va haver un autèntic pànic als immigrants provinents d’Europa oriental, ja que s’afirmava que eren agents bolxevics camuflats. Al Regne Unit, qualsevol protesta obrera era vista com un producte dels agents de Moscou. A Alemanya, l’incipient Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemany d’Adolf Hitler es convertí en el propagandista principal del complot judeo-bolxevic. Les conseqüències d’aquesta propaganda són conegudes per tothom.

Cartell de propaganda col·laboracionista francès. Empeny a la croada contra el bolxevisme, una altra forma de deformar la realitat russa
Cartell de propaganda col·laboracionista francès. Empeny a la croada contra el bolxevisme, una altra forma de deformar la realitat russa

En aquest complot, l’antisemitisme també hi jugà un paper important. Documents com els Protocols dels Savis de Sió van ser utilitzats com a prova de l’aliança entre els jueus i els bolxevics per a desestabilitzar-ho tot. Foren agents russos antibolxevics els que presentaven ara el seu país com a base d’aquesta conspiració.

Tant durant la Guerra Civil Espanyola com dins de la Segona Guerra Mundial les forces feixistes identificaren en l’URSS l’origen de gran part dels mals que assolaven el món. La mobilització de l’anomenada División Azul a l’Espanya franquista de 1941 sota el crit de ¡Rusia es culpable!, o la presentació de la invasió alemanya de l’URSS com una Croada Antibolxevic mobilitzaren a molts convençuts del perill comunista provinent de la Unió Soviètica.


Més informació:

Histoire d’une phobie : Le Testament de Pierre le Grand – Persée

HISTOIRE D’UNE PHOBIE : LE TESTAMENT DE PIERRE LE GRAND L’étude du Testament de Pierre le Grand nous entraînerait-elle aux confins de la petite histoire ? Les auteurs classiques, les grands de l’histoire russe et de l’histoire diplomatique s’y attardent peu, le traitent par le mépris ou l’omettent purement et simplement1.

Loading Facebook Comments ...