Des de la publicitat àrab es fomenta la idea de que l’estat d’Israel va ser un idea conseqüència de la mala consciència occidental. La realitat és que ni els àrabs eren lliures de culpa en l’holocaust, ni tots els occidentals estaven per la tasca d’afavorir la creació d’un estat jueu a una zona tan delicada. Entre 1945 i 1948, els britànics iniciaren una operació secreta de sabotatge amb el nom d’Operation Embarrass. L’objectiu: realitzar accions de sabotatge contra els transports jueus i acusar els palestins de fer-ho.

L'Exodus va ser un del vaixells més coneguts gràcies a la pel·lícula del mateix nom. En aqueslla època, les institucions occidentals posaven totes les traves possibles per evitar l'"emigració il·legal". En aquella època, vaixells atestats de supervivents de l'holocaust feien els viatge invers als refugiats actuals
L’Exodus va ser un del vaixells més coneguts gràcies a la pel·lícula del mateix nom. En aquells època, les institucions occidentals posaven totes les traves possibles per evitar l'”emigració il·legal”. En aquella època, vaixells atestats de supervivents de l’holocaust feien els viatge invers als refugiats actuals

El fosc paper de l’MI6

A tal fi es va crear una fictícia organització anomenada “Defensors de la Palestina àrab”. En realitat eren una organització dels serveis secrets britànics que reivindicava els atemptats. L’operació Embarrass va prendre forma el 14 de febrer de 1947.

Es va crear tres accions, un escamot d’acció directa amb bombes, una xarxa de desinformació per atemorir amb l’objectiu de tallar la ruta des de la Mar Negra, i la propaganda per adjudicar els atemptats als palestins. Es van produir cinc atemptats. Un va aconseguir enfonsar el vaixell, dos van quedar molt malmesos i en altres dos casos es va descobrir a temps mines submarines magnètiques. Altres vegades es generaven incendis als vaixells, o es sabotejava el subministrament d’aigua potable o d’aliments. Les instruccions, però, de no generar víctimes es va complir.

L’Operació Embarrass operava amb un pressupost equivalent a 30.000 lliures, una quantitat gens insignificant en el moment. Van començar enviant un equip d’agents a França. Els espies, que viatjaven sota l’aparença dels navegants, van plantar bombes en cinc vaixells atracats en els ports italians a l’estiu de 1947 i principis de 1948. Les autoritats britàniques van poder escapar de la responsabilitat perquè els investigadors italians van descartar la idea d’atacs patrocinats per britànics als vaixells. En canvi, els italians van creure que els culpables probablement eren àrabs utilitzant explosius fabricats a Anglaterra, que volien impedir que els vaixells amb jueus arribessin a Palestina.

Es van destinar 30.000 lliures a l’acció amb la voluntat d’intimidar. Considerada l’única forma d’impedir l’arribada de jueus al mandat britànic de Palestina. Allà eren una molèstia pels atacs constants contra el protectorat.

L’alternativa política

Algunes veus creuen que el govern britànic podria no haver estat informat d’aquesta operació de sabotatge. Difícil de creure tenint en compte que l‘acció començà a partir de les instruccions del primer ministre laborista Clement Attlee. En tot cas, els Serveis Secrets (SIS) van dir després de la desafortunada gestió del conflicte de l’Exodus: “això ens ho haguéssim estalviat amb un trist sabotatge del timó”. Es tractava del vaixell anomenat President Warfield estacionat a França. 

La Comissió Peel de 1937, havia dividit el mandat britànic de Palestina en arees diferents: àrabs i jueus. Arxiu: UK Government

Amb l’Exodus van anar 4.500 refugiats jueus, i es van convertir en un dels episodis més mítics de la creació de l’estat d’Israel. L’exèrcit britànic va retenir el vaixell a la mateixa costa de Palestina, a Haifa. Com a resultat van morir tres persones i els immigrants van ser retornats a la força cap a Europa

Els motius per evitar l’arribada de jueus era quedar bé amb els estats àrabs que controlaven el petroli. Però els jueus tenien altres problemes. Els qui van sobreviure a l’holocaust, van tornar a la crua realitat anterior de la guerra: l’antisemitisme polonès i soviètic, la burocràcia de les forces d’ocupació, i el nacionalisme àrab. Tot sumat la pèrdua total de les seves possessions i familiars, la majoria es trobaven en situacions desesperades.

A l’abril de 1946, la Comissió d’Investigació Angloamericana va informar que, atesa la possibilitat, mig milió de jueus emmagririen amb rumb a Palestina: “A Polònia, Hongria i Romania, el principal desig és sortir… La gran majoria dels desplaçats i immigrants jueus creuen que l’únic lloc que ofereix una perspectiva és Palestina”.

Efectivament a Europa, els antics partisans jueus liderats per Abba Kovner (jueu lituà que havia lluitat contra els nazis) van començar a organitzar rutes d’escapament que van prendre els jueus d’Europa de l’Est cap a la Mediterrània, on l’Agència Jueva organitzava vaixells per portar-los il·legalment a Palestina. Els funcionaris britànics a les zones alemanyes ocupades van intentar frenar la immigració jueva negant-se a reconèixer els jueus com a grup nacional i exigint que tornessin als seus llocs d’origen de Polònia, Hongria, Romania i d’altres estats europeus.

El final de l’operació encoberta

L’historiador nord-irlandès mort al 2016, Keith Jeffery, especialista en temes dels serveis secrets britànics, va destapar la trama el 2010 al llibre: “The History of the Secret Intelligence Service 1909-1949”.

L’operació va ser tot un èxit. Els jueus que volien emigrar van abandonar l’opció italiana. Però en general no es va aconseguir l’efecte desitjat. L’operació va acabar un mes abans de la finalització del mandat britànic a Palestina. Keith Jeffery va dir que havia trobat a faltar molta documentació que havia “desaparegut” dels arxius. Però casualment, no sa sap per quin motiu, aquest expedient sobre l’operació Embarrass era complet.


Més informació:

MI6

A groundbreaking book, this unprecedented study is the authoritative account of the best-known intelligence organisation in the world. Essential reading for anyone interested in the history of espionage, the two world wars, modern British government and the conduct of international relations in the first half of the twentieth century, MI6: The History of the Secret Intelligence Service 1909-1949 is a uniquely important examination of the role and significance of intelligence in the modern world.

Operation Embarrass? You bet: Britain’s secret war on the Jews

British spies staged covert operations to sabotage Holocaust survivors’ attempts to reach Palestine between 1946 and early 1948. Among the tactics used by the Secret Intelligence Service (SIS) in Operation Embarrass were the bombing of five ships used by potential immigrants, intimidation and the creation of a fake Palestinian defence group.

Loading Facebook Comments ...