L’extermini dels jueus romanesos

L'holocaust desconegut durant la Segona Guerra Mundial. Breu història dels jueus romanesos.

0
1746
Aquesta foto es va fer a mitjan anys 1930 durant un campament d’estiu a Bucovina, una regió històrica de l’Europa central, actualment dividida entre Ucraïna i Romania. El campament estava organitzat per una organització humanitària jueva, l’Ouvre de Secours aux Enfants (OSE) fundada durant el 1912 a Sant Petersburg. La majoria d'aquests nens van ser assassinats com a part de l'Holocaust per l'exèrcit romanès quan va prendre el control de la Bucovina amb els alemanys (juny de 1941). Fotografia: https://www.histclo.com/

Dins dels còmplices dels assassins nazis en la Segona Guerra Mundial, diversos països destaquen pel seu desig i la crueltat a col·laborar, per acció o omissió, en l’extermini d’innocents, els països bàltics, Hongria, Polònia, Ucraïna occidental, Croàcia. Alguns d’aquests països n’hem parlat en aquest web, però n’hi ha un que ha estat gairebé ignorat entre aquest grup d’assassins: Romania.

Els jueus de Valàquia i Moldàvia, la Țara Românească, del segle XIX

L’any 1878, les superpotències europees van signar el Tractat de Berlín, que reconeixia, a grans trets, la plena independència de Sèrbia, Montenegro i Romania, i l’autonomia del que més tard seria el regne de Bulgària. L’Imperi Otomà perdia el control de bona part de la zona dels Balcans. La ciutat de Bucarest, la capital del nou Regne de Romania, es va convertir en un focus d’atracció per a molts jueus.

Molts jueus romanesos van romanitzar llurs cognoms: Avramescu, Isacescu, Iacobescu, Aroneanu, Ocneanu i Podoleanu. O bé els van adoptar a partir dels seus oficis: Ciubotaru o Ciubotarul (sabater), Fieraru (ferrer), Pescaru (pescador), etc.

Des de principis del segle XIX, el nord de Moldàvia es va convertir en el centre cultural i de la vida jueva, sobretot a causa de les migracions de jueus asquenazites des de la Rússia dels tsars: el 1803 només hi havia 15.000 jueus a Moldàvia, i el 1899 ja eren 197.000. A la regió de Valàquia, els jueus eren tot just 4.000 a 1831, havien augmentat fins a uns 9.000 l’any 1859 i van arribar a ser 61.000 en 1899. Des de finals del segle fins a 1914 van emigrar més de 75.000 jueus romanesos, sobretot als Estats Units.

La convivència de les comunitats jueves amb els habitants de les regions balcàniques ocupades pels turcs va ser sempre respectuosa. L’any 1818, per exemple, el príncep Alexandros Ypsilantis (un fanariota grec) va nomenar primer hahambaşı (gran rabí) de Valaquia i Moldàvia (amb residència a la ciutat Iaşi) a Betalel Cohen, fill del rabí Naftalí Cohen, que havia estat home de confiança del sultà Mustafà III. A partir de 1834, els mateixos jueus van ser autoritzats a elegir els seus rabins, encara que ja sense el títol oficial de hahambaşı.

Percentatge de jueus romanesos segons els judets (províncies).
Percentatge de jueus romanesos segons Județ (“província” en romanès) de l’any 1930. Font: jewishvirtuallibrary.org

Els jueus romanesos al període d’entreguerres (1919 – 1939)

Durant les negociacions per la firma del tractat de Versalles de 1919, les grans potències europees van pressionar al govern de Bucarest perquè concedís als habitants jueus la nacionalitat romanesa. El govern romanès es van negar en rodó a les peticions de les cancelleries europees. Els jueus romanesos van continuar sent segregats i exclosos per les autoritats del sistema educatiu i en determinades professions liberals. Quan va concloure la Primera Guerra Mundial, la immensa majoria dels jueus de Romania (excepte unes quantes famílies sefardites i altres d’origen alemany) continuaven tenint l’estatus d’estrangers residents a Romania.

L’any 1924 un total de 796.056 jueus vivien al regne de Romania, ampliada amb la zona de la Bessaràbia (actual República de Moldàvia) i de Transsilvània (5% de la població total). Romania esdevenia el tercer país europeu amb més ciutadans jueus, per sobre de França o Itàlia, i fins i tot d’Alemanya. Tan sols Polònia i la Unió Soviètica superaven al país dels Carpats.

El 1919 la nova Unió de Jueus Romanesos, dirigida per Wilhelm Filderman, va recomanar que els jueus votessin per a aquells partits romanesos que els agradessin més. Com que cap dels partits formulava una actitud de conciliació i respecte cap als jueus romanesos, la Unió va decidir que els jueus no votessin cap formació.

Durant la Primera Guerra Mundial, Filderman havia estat un oficial de l’exèrcit romanès i, després de la Primera Guerra Mundial, va representar a la Unió de Jueus romanesos a la Conferència de Pau de París, on va declarar que l’emancipació total dels jueus era un dret inalienable. A les eleccions de 1920, la Unió es va unir als sionistes romanesos per formar una llista que va dur a terme la seva campanya electoral sota el símbol de la menorà. A mesura que les eleccions van ser manipulades, cap candidat jueu va aconseguir entrar al parlament de Bucarest. La Unió va aconseguir enviar a Adolphe Stern al parlament nacional el 1922 camuflat en el Partit dels Camperols.

El 1926, els primers diputats i senadors nacionals jueus van ser escollits a Bukovina, Transsilvània i Bessàrabia. Com a conseqüència d’aquests èxits, el Club Nacional Jueu, en el qual també van participar representants dels partits sionistes, es va fundar a la rica Bucarest, que vivia una petita època d’espelandor, amb la construcció de viles burgeses i modernistes seguint les últimes modes de París i Berlín. Aquests clubs jueus es van establir a totes les ciutats del país sent l’embrió del primer partit jueu de Romania. El 1928, quatre diputats nacionals jueus van entrar al parlament de Bucarest (dos per Transsilvània, un per Bukovina i un per Bessàrabia). El 1930 es funda el Partit Jueu (Partidul Evreesc) i el 4 de maig de 1931 es va celebrar el seu primer congrés general. Adolphe Stern el primer diputat jueu de Romania es va unir ràpidament al partit.

La Guàrdia de Ferro (Garda de Fier) l’organització feixista creada per Corneliu Zelea Codreanu l’any 1927, començava a copiar el model nazi i no dubtava a perseguir els jueus romanesos. Al seu ideari considerava els jueus els “enemics mortals” de Romania.

En les eleccions parlamentàries un mes més tard, el partit jueu va guanyar cinc escons i, en les eleccions de 1932, va aconseguir mantenir els cinc diputats. La situació dels parlamentaris jueus no era fàcil, gens fàcil. No els deixaven parlar al parlament, els interrompien, els llançaven objectes, els insultaven i en casos més ominosos els agredien. La resta de diputats romanesos no feia absolutament res per impedir aquestes agressions en seu parlamentària, molts optaven per abandonar l’escó cada cop que un diputat del Partit Jueu intentava pronunciar un discurs. Els partits nacionalistes i ultraortodoxos van treure tot el suc possible aquesta situació. El parlament ja no era segur pels diputats jueus.

El 7 de juny de 1930, Carol II va ser proclamat rei de Romania i va intentar influir en el curs de la vida política romanesa a través de la manipulació dels partits camperols i liberals. Carol II va intentar persuadir als legionaris de la Guàrdia de Ferro sense molt èxit. Aquesta política de distensió va acabar amb la mort del seu primer ministre, Ion G. Duca.

Els legionaris de l’arcàngel Miquel (Legiunea Arhanghelului Mihail), era l’altre nom amb què es coneixia la Guàrdia de Ferro. Ràpidament van copiar el model mussolinià del feixisme, amb una propaganda magistral, incloent-hi un ús molt hàbil de l’espectacle. Utilitzant marxes, processons religioses i himnes patriòtics, juntament amb el treball voluntari i les campanyes solidàries a les zones rurals en suport de la seva filosofia anticomunista, antisemita, antiliberal i antiparlamentària, van aconseguir que la Romania camperola i agrícola els brindés un suport quasi total. A les ciutats en canvi, optaven per l’enfrontament i l’acció directa, atacaven establiments i negocis de persones influents del govern però sobretot als jueus, titllats de burgesos explotadors, fent ús d’un discurs de “guerra de classes” similar al dels comunistes, per aconseguir aproximar-se als obrers urbans.

El grup “Aryeh” (Lleó) de Hashomer Hatzair a Bălţi (Moldàvia), el 3 de febrer de 1923. Fotografia: Associació de Immigrants Bălţi

Les primeres persecucions

Entre 1937 i 1938, i encoratjats per l’actitud anti jueva dels nacionalsocialistes a Alemanya, Romania va retirar la ciutadania romanesa a una quarta part dels jueus que vivia dins de les seves fronteres, adduint que la mesura havia estat imposada gràcies a la pressió internacional. L’any 1940, el govern de Ion Gigurtu va adoptar l’equivalent de Romania a les lleis de Nuremberg, prohibint el matrimoni entre els jueus i cristians-ortodoxos, i definint l’estatus de jueu amb criteris racials (una persona era jueva davant la llei si tenia un dels quatres avis “jueu”).

El primer ministre romanès Ion Gigurtu (esquerra) conversa amb el ministre d’exteriors alemany von Ribbentrop a Salzburg el juliol de 1940. Fotografia: Bundesarchiv

Però la cosa no va quedar aquí, ja que l’agost de 1940, el nou dictador romanès, el mariscal Ion Antonescu, va declarar apàtrides a la resta de jueus romanesos. Eren els mesos anteriors a l’entrada en la Segona Guerra Mundial de Romania al costat de les potències de l’Eix. Els únics jueus romanesos que van conservar la ciutadania van ser les mateixes famílies sefardites i d’origen alemany que ja la posseïen abans del final de la Primera Guerra Mundial. Aquests no eren més que un irrisori 1 per cent de la població jueva romanesa.

Entre els anys 1941 i 1943 el 47% dels jueus romanesos van ser assassinats.

L’octubre de 1940 la Guàrdia de Ferro va començar una campanya antisemita massiva, torturant jueus i saquejant les seves botigues, destaca en especial les matances indiscriminades de jueus a la població de Dorohoi (Moldàvia), el que es coneix com el pogrom de Dorohoi. El rei Carol II va detenir eventualment la violència i el caos creats per la Guàrdia de Ferro per mitjà de la supressió brutal de la rebel·lió, però va continuar la política d’opressió i massacre dels jueus i gitanos romanesos.

El mateix Adolf Hitler es pujava per les parets quan va conèixer les radicals mesures antisemites posades en pràctica pels romanesos, i es va queixar amargament al seu ministre de propaganda Joseph Goebbels a l’agost de 1941 dient coses com aquesta: “en aquests assumptes, Antonescu es comporta d’una manera molt més radical del que nosaltres ens hem comportat fins al present”.

Població jueva de Romania (1866 – 2011)
ANY POBLACIÓ + %
1866 134.168
1887 300.000 +123.6%
1899 256.588 −14.5%
1930 728.115 +183.8%
1941 356.237 −51.1%
1956 146.264 −58.9%
1966 42.888 −70.7%
1977 24.667 −42.5%
1992 8.955 −63.7%
2002 5.785 −35.4%
2011 3.271 −43.5%

Font: Wikipedia Demographic history of Romania: www.recensamantromania.ro

El diumenge negre de Iaşi

Aprofitant-se del seu pacte de no-agressió amb l’Alemanya, l’estiu de 1940 la Unió Soviètica s’annexiona Bessaràbia. La radicalització nacionalista que acompanya la pèrdua d’aquest territori, així com d’altres incorporats a Bulgària o Hongria, com Transsilvània, facilita l’arribada al poder al setembre d’aquest any del mariscal Ion Antonescu i de la seva aliada filofeixista i antisemita, la Guàrdia de Ferro.

El juny de 1941, en les setmanes següents a la invasió de l’URSS per l’Alemanya nazi i l’exèrcit romanès (sota la cruel dictadura del conducator Ion Antonescu i el nou rei del país, Miquel I), l’exèrcit romanès, amb la col·laboració parcial d’Einsatzgruppe D i part de la població local, van massacrar entre 100.000 i 120.000 persones, nens, dones, ancians, de la població jueva de Bessaràbia i el nord de Bukovina (àrees annexades per l’URSS de Romania el juny de 1940).

La massacre es va dur a terme per ordre del Mariscal Ion Antonescu, el dictador filofeixista de l’estat romanès. Massacres similars es van dur a terme per l’exèrcit romanès a Ucraïna occidental i especialment a la ciutat d’Odessa. Abans d’això, els soldats romanesos, policies i civils van assassinar 15.000 jueus a la ciutat de Iaşi dels 45.000 que hi vivien aproximadament (la segona ciutat més gran del país en aquell moment) i van dur a terme pogroms contra els jueus d’altres ciutats en territori romanès.

Els jueus de Iaşi van ser obligats a abandonar casa seva enmig d’abusos i agressions físiques. Molts van ser tancats a la comissaria central de la ciutat, on soldats romanesos i alemanys van cosir a trets milers d’ells. Diversos altres milers més van ser pujats a trens per ser deportats a la propera ciutat de Podul Iloaei. A cada vagó cabien unes 40 persones però érem uns 150 per cada un d’ells, un total uns 2.000, recorda el supervivent Leonard Zaicescu. Assegura que més de 800 persones van morir en el seu entorn en les deu hores que el tren va trigar a recórrer els 16 quilòmetres fins a la fatídica estació de Podul Iloaei.

El asesinato de los judíos de Iasi, Rumania

Fotos que documentan el asesinato de los judíos de Iasi, Rumania. Julio de 1941Para más información, visite http://yadvashem.org/es/holocaust/about/final-sol…

“Ningú sabia qui imposava l’ordre: la policia, les tropes romaneses o els soldats alemanys”. Leonard Zaicescu, supervivent del pogrom de Iasi.

La imposició de l’estrella groga

Al juliol i agost de 1941, l’estrella groga de David es va imposar per iniciatives locals a diverses ciutats (Iaşi, Bacău, Cernăuţi). Una mesura semblant imposada pel govern nacional va durar només cinc dies (entre el 3 de setembre i el 8 de setembre de 1941), abans de ser anul·lada per l’ordre d’Antonescu. Tanmateix, a iniciativa local, encara s’utilitzava la insígnia especialment a les ciutats de Moldàvia, Bessaràbia i la Bukovina.

Mapa de la “Gran Romania” (România Mare) del període d’entreguerres (1919-1939). Font: Wikipedia Commons

Tot indicava al començament de l’any 1942 que Romania anava a acabar per eliminar a tots els seus jueus. Quan Alemanya va iniciar la Solució Final, els romanesos es van adherir a la macabra empresa. No obstant això, Antonescu es va fer enrere en l’últim moment i va desautoritzar participar en l’Holocaust. Les raons van ser diverses, però en especial per les protestes de l’Església Ortodoxa, monsenyor Andrea Cassulo, funcionaris de l’Estat i parents propers al mateix Antonescu.

La gran sinagoga sefardita de Bucarest (el Kahal Gran), destruïda per la Guàrdia de Ferro al gener de 1941. Fotografia: sephardicstudies.org

Les autoritats romaneses a partir de 1943 van acordar posar-se a treballar per a l’intercanvi de jueus amb els països dels Aliats a canvi de diners. Una pràctica que anys després utilitzaria el dictador Nicolae Ceauseşcu, aquest cop directament amb l’estat d’Israel, literalment era vendre els seus “ciutadans” a canvi de diners. Les converses es van fer a través de l’Agència Jueva, la qual va demanar enviar a Palestina 70.000 jueus a canvi de 200 lei romanesos, és a dir, 200 lliures palestines per jueu. La negociació va ser difícil i al final es va establir la xifra en 5.000, però Gran Bretanya es va fer enrere tement que amb l’arribada de més jueus poguessin revoltar la seva zona del protectorat de Palestina.

Estiu de 1941: Jueus de la ciutat de Iaşi netejant els carrers, sota la mirada de la policia. Fotografia: USHMM/SRI/CNSAS

Encara que Romania mostrés una cara més amable a mitjans de la Segona Guerra Mundial, això no va voler dir que les coses milloressin per als jueus. Només a Bucarest la seva comunitat va quedar reduïda a 10.000 habitants. En altres ciutats tots els vestigis de la cultura judaica com sinagogues o biblioteques van ser destruïdes com la d’Oradea, Baia Mare, Bistrița, Cluj Napoca o les de la regió de Maramureş. El llegat jueu de Romania d’aquestes ciutats mai més seria recuperat.

Després de la guerra: jueus en venta

Conclosa la Segona Guerra Mundial, Romania havia exterminat aproximadament a 400.000 jueus en un genocidi particular comès pels romanesos. Segons una comissió d’historiadors presidida pel supervivent de l’Holocaust i premi Nobel de la Pau Elie Wiesel, entre 280.000 i 380.000 jueus, la meitat del total, van morir a les regions sota control d’Antonescu en la Segona Guerra Mundial. La gran majoria dels supervivents van emigrar a les següents dècades a Israel, el govern israelià va haver de pagar a Bucarest per cada immigrant diversos milers de dòlars, depenent de la seva formació. Romania es “cobrava” d’aquesta manera unes quantitats importants de diners que l’estat havia invertit en la seva formació.

L’Estat romanès va negar durant dècades la seva participació en les matances i fins i tot que s’haguessin produït dins del seu territori. Fins al 2004 no va commemorar per primera vegada oficialment l’Holocaust.

Entre el 1968 i el 1989, el govern romanès va vendre 40.577 jueus a Israel per 112.498.800 dòlars, a un preu de 2.500 dòlars i posteriorment a 3.300 dòlars per cap. I els diners no eren l’única manera que l’estat jueu ajudava Romania. Israel va obtenir préstecs per a Ceauşescu i va pagar els interessos mateixos. Es va adquirir equipament militar per a l’exèrcit romanès, inclòs el tanc Centurion. Ariel Sharon, mentre era ministre de Defensa el 1982, va fer una visita secreta a Romania amb experts de la indústria militar i aeronàutica israeliana per oferir cooperació tecnològica.

Ana Pauker, d’origen jueu, era una de les cares més visibles del Partit Comunista Romanès a l’acabar la Segona Guerra Mundial, va donar suport a l’emigració de prop de cent mil jueus romanesos a Israel des de la primavera de 1950 a la de 1952, quan la resta d’estats satèl·lits de l’URSS havien tancat les portes a l’emigració jueva per la campanya judeofòbica de Stalin. L’any 1977 només quedaven a Romania uns 24.000 dels 350.000 jueus que van sobreviure l’Holocaust. Tot i aquest gest de bona voluntat, en realitat es volia tapar la “vergonya” i enviar els jueus romanesos supervivents a Israel, per treure’s un problema de sobre ben ràpid. Durant la Guerra Freda, Romania va ser l’únic país del bloc comunista que no va trencar les seves relacions diplomàtiques amb Israel. Fins al 2004, i per primera vegada, el govern romanès no va admetre els crims efectuats contra els jueus del seu país.

Entre 280.000 i 320.000 jueus que vivien a Bessaràbia, Bukovina i l’antic comtat de Dorohoi a Romania van ser assassinats entre juny de 1941 i la primavera de 1944.

Avui en dia Romania té una població d’uns vint-i-u milions d’habitants (si sumen els de la diàspora). La comunitat jueva, abans nombrosa, ha quedat reduïda al voltant de 14.000 jueus segons les dades més optimistes. Tot i que segons el mateix cens elaborat per l’estat romanès l’any 2011, la xifra de jueus residents a Romania és poc més de 3.000. La majoria d’aquests són jueus asquenazites, però en algunes de les principals ciutats del país (Bucarest, Iaşi, Cluj Napoca o Oradea) es troben encara petites comunitats sefardites: són relíquies del passat. Fins i tot molts sefardites romanesos han abandonat el judaisme.

Rabins procedents de la Gran Bretanya i els EUA, davant de les caixes que contenien les restes de 40 jueus assassinat a Popricani durant l’Holocaust. Any 2011. Fotografia: DANIEL MIHAILESCU (AFP)

La Federació de Comunitats Jueves (Federaţia Comunităţilor Evreieşti din România), amb seu a Bucarest, és el principal òrgan de coordinació de les activitats dels jueus romanesos i publica la revista mensual Realitatea Evreiască (La Realitat Jueva) fundada el 1956 pel rabí Moses Rosen amb el nom de Revista Cultului Mozaic (Revista del Culte Mosaic).

Sense mecenes i amb pocs joves que les impulsin, les activitats d’assistència social, educació i divulgació que solen dur a terme les Kehilot (comunitats jueves) en aquest país tenen dificultats per mantenir-se. La conservació de 86 sinagogues i 821 cementiris repartits per tota Romania és una tasca heroica i gairebé impossible en aquest país, un dels més pobres de la Unió Europea. Malgrat tot, la comunitat té 45 sinagogues en funcionament, tot i que només compta amb quatre rabins i no té escola pròpia. Més fort és el grup messiànic ortodox Jabad Lubavich, que ha muntat des de 1999 a Romania tota una infraestructura religiosa, paral·lela a la comunitat jueva oficial.


Llegeix més!

Una guerra nefasta: Romania i la Segona Guerra Mundial


L’Holocaust a Romania, projecte de la fundació Elie Wiesel:

Harta evenimentelor

Proiect realizat în scop educațional de Institutul Național pentru Studierea Holocaustului din România Elie Wiesel.


Més informació:

The Ransom of the Jews

A very interesting topic poorly presented. Facts and figures could have been better streamlined and simplified, events chronologically depicted to keep them from being overwhelming or confusing (because let’s face it– there comes a point when numbers and acronyms for Romanian agencies cease to mean anything, and foreign names can be hard to grasp and remember).

The crumbling structures of Romania’s Jewish past

SIBIU, Romania – You can almost hear the children clamoring, their voices filling the room with a melánge of Hungarian, Romanian,Yiddish and Hebrew. You can almost see them, clutching notebooks and climbing the staircase, with its Star of David and menorah motifs, on their way to class.

The Jews of Romania and Their Immigration to Israel. 1948-1953

19 Pages Posted: 6 Nov 2018 There are 2 versions of this paper Date Written: October 1, 2011 Abstract. The Jews of Romania had to bear difficult times within the communist Romania. The Romanian communist state tried to assimilate the minorities and to erase all differences.

The Holocaust in Romania

During the interwar period, the Romanian society was marked by a permanent instigation of violence against Jews and their exclusion. Political organizations such as the National Christian Party or the Iron Guard have made hatred against Jews the essence of their ideology. Even within the democratic parties, there were personalities with anti-Semitic views.

BUYING ROMANIA’S JEWS

YESHAYAHU Shaike Dan was no stranger to Romanian officials at Otopeni International Airport. He regularly received VIP treatment there, passing quickly through passport control formalities and to a black limousine, a large attache case clutched in his hand. Dan’s case contained hundreds of thousands — sometimes millions — of dollars in cash.

The Cold War’s Strangest Bedfellows How Romania Sold Its Jews to Israel, and What It Got in Return

The Ransom of the Jews: The Story of The Extraordinary Secret Bargain Between Romania and Israel By Radu Ioanid Ivan R. Dee, 254 pages, $26. * * *|Surely the Cold War never produced stranger bedfellows than Shaike Dan and General Ghe- orghe Marcu.

Romania Virtual Jewish History Tour

Table of Contents: Romania The territory of present-day Romania was known as Dacia in antiquity and Jewish tombstones dating from early times have been found there. The Jews may have come as merchants or in other capacities with the Roman legions that garrisoned the country from 101 C.E.

El destino de los judíos de Rumanía

Rumanía fue aliada de Alemania durante la guerra. Antes de la misma, vivían en el país 757.000 judíos. El antisemitismo rumano se caracterizó por su virulencia y extremismo que se agudizaron en la época de entreguerras.Durante el ataque alemán a la Unión Soviética en el verano de 1941, fueron masacrados alrededor de 15.000 judíos de la ciudad de Iasi por soldados, policías y civiles rumanos.

Pogromul de la Iași și „trenurile morții”

Episodul Pogromului de la Iași a fost inclus în studiile despre Holocaust, iar câțiva istorici s-au aplecat asupra acestuia atunci când au trecut în revistă, destinul evreilor din România în perioada de la instaurarea regimului carlist și până la 1944.


Bibliografia:

  • IANCU, Carol. (1996). Jews in Romania. Columbia University Press.

  • HALEVY, Mayer A. (1933). Contributiuni la istoria Evreilor in Romania. Bucuresti.

  • SANDU, Traian. (2008). Histoire de la Roumanie. Perrin.

  • SETON-WATSON, Hugh. (1945). Eastern Europe between the wars, 1918-1941. Cambridge University Press. p. 445.

  • VEIGA, Francisco. (1989). La mística del ultranacionalismo. Historia de la Guardia de hierro, Rumania, 1919-1941. Bellaterra: Publicacions de la Universitat autònoma de Barcelona.

Article anteriorEls Estats Units mai va declarar la guerra als nazis
Proper articleEl vuitè turó de Roma
Llicenciat en Història per la Universitat de Barcelona. Creador del bloc d’història local "Històries Manresanes" i premi al millor bloc cultural als Premis Bloc Catalunya 2011. Creador juntament amb Cèsar Sánchez del portal "Històries d'Europa" l'any 2013.