Aquest estiu, sens dubte hi haurà persones que passaran les seves vacances viatjant per Europa en bicicleta. En aquest sentit, més d’un optarà per fer la ruta ciclista del Danubi que passa per Àustria i Hongria. No obstant això, possiblement algú voldrà estendre el seu viatge en bicicleta, en direcció cap al sud de Budapest, seguint el Danubi a través de Sèrbia. Als que prenen aquesta decisió, a la frontera entre Croàcia i Sèrbia els espera una sorpresa històrica. De fet, a la riba esquerra del Danubi, aquestes persones passaran pel costat de les restes del major assentament dels khàzars a Europa.

Els desapareguts en la història: qui eren els khàzars?

Històricament, els khàzars es coneixen com una tribu d’origen turc. De fet, al segle segon aquesta tribu va poblar els regions del nord del Caucas, expandint-se amb el temps cap a les zones del riu Volga. A més, els khàzars van fundar el seu propi imperi, anomenat el khanat khàzar.

Els khàzars eren uns genets d’estepa, experts en manipulació d’arcs i fletxes, així com llances i espases. Quant a la seva aparença física, comunament es descriuen com bruns i baixos.

Des del segle VIII fins al segle X, l’estat khàzar va estendre el seu territori des de les ribes de la Mar Negra i del Mar Caspi fins als Urals i més cap a l’oest, arribant fins Kíev. Alhora, la seva capital, Itil, es van convertir en un gran centre comercial. Així mateix, a banda dels béns, els comerciants van portar tres grans religions a Itil: el cristianisme, l’islam i el judaisme.

En el moment de l’arribada de noves idees religioses al país dels khàzars, ells mateixos eren politeistes. No obstant això, quan el seu imperi va començar a perdre el seu poder, molts d’ells van optar per confessar aquestes religions monoteistes, predominantment a l’islam. A més, algunes fonts històriques indiquen que una part dels khàzars, la classe rica, va decidir acceptar el judaisme.

Finalment, el país khàzar va deixar d’existir l’any 965, quan la tribu va ser derrotada pel príncep Vladimir de Rússia. En conseqüència, la majoria dels seus membres varen emigrar de les estepes d’Àsia Central. A més, a l’establir-se en altres llocs, els khàzars es van fusionar amb les poblacions d’allà, perdent del tot la seva pròpia llengua i religió. Per tant, actualment es consideren desapareguts durant la història.

Per quin camí els khàzars van arribar als Balcans?

Durant la migració, una part dels khàzars van traspassar la serralada dels Càrpats, arribant a Europa. De fet, alguns d’ells van establir-se al costat del Danubi, prop del poble serbi de Celarevo. No obstant això, encara no es pot dir amb seguretat per què es van aturar just en aquest lloc.

La tribu dels khàzars s’esmenta en una de les novel·les més famoses sèrbies, “Diccionari khàzar”, escrita per Milorad Pavic. La novel·la ha estat traduïda a 25 idiomes, entre d’altres al català.

Què es va trobar a l’antic poble khàzar al Danubi?

El lloc on es van establir els khàzars a Europa és actualment una localitat arqueològica que forma part del municipi serbi de Backa Palanka. El seu nom oficial és “Necròpolis dels khàzars i àvars”.

De fet, l’exploració de la localitat es va iniciar el 1972 quan, a uns centenars de metres de la carretera per la qual passa la ruta ciclista del Danubi, accidentalment es van descobrir restes de l’assentament. No obstant això, a base de l’anàlisi de les restes, l’assentament va ser datat a finals del segle VIII i principis del segle IX.

Ara bé, durant els anys a la localitat s’hi anaren descobrint restes de diferents tipus: diversos materials del Neolític, cases de la Vinca, així com objectes del propi assentament, dels quals destaquen per la seva importància les restes de tallers d’orfebreria. No obstant això, la perla de la localitat és una particular necròpolis formada per al voltant de 650 tombes.

Per què és important històricament la necròpolis khàzara?

Aquesta necròpolis, que s’estén a més de 100 hectàrees de terreny, té una gran importància històrica. La importància es deu al fet que els enterrats en les tombes pertanyien a tres pobles diferents que han viscut en aquesta àrea al mateix temps. Es tracta dels khàzars, àvars i eslaus antics:

  • Quan es tracta dels khàzars, ells s’enterraven sense taüt i a les tombes no hi havia objectes (tot i que eren guerrers de l’estepa, s’enterraven sense armes). Un altre fet interessant és que els khàzars que van arribar als Balcans professaven el judaisme. Això se sap gràcies a les diverses inscripcions trobades i interpretades com Jehuda o Yahweh i Israel.
  • D’altra banda, la tribu de la creença xamànica feia tombes de forma rectangular, amb un fons pla. De fet, els àvars enterraven als seus morts amb joies, animals domèstics, aliments i ganivets. A més, dins aquest grup de tombes hi destaquen les que pertanyien als genets.
  • Finalment, les tombes dels eslaus eren poc profundes i no s’hi han trobat tants aixovars com a les que pertanyien a altres dos grups ètnics. No obstant això, en aquest grup de tombes s’hi varen descobrir urnes que contenien restes cremades dels difunts.

D’altra banda, aquesta localitat és històricament molt important perquè en la mateixa es van trobar nombrosos objectes procedents de parts llunyanes del món. Per exemple, una tassa de vidre sirià i adorns decoratius de la Xina.

Un altre lloc relacionat amb els khàzars que posseeix una gran importància històrica és l’antiga fortalesa Sarkel, a l’actual Rússia.

Dues peculiaritats relacionades amb la necròpolis

A més, la necròpolis de Celarevo es caracteritza per dues peculiaritats:

  • Els àvars, els khàzars i els antics eslaus van ser enterrats en aquest cementiri uns al costat d’altres.

  • Aquest llocs és únic al món perquè només allà s’hi van descobrir les tombes kházares, amb làpides que llueixen un dels símbols més recognoscibles del judaisme. Es tracta del canelobre de set puntes, la Menorà.

Un fragment de maó amb símbols jueus: menorah, lulav i etrog. Fotografia: archanthis.org

És possible visitar l’assentament dels khàzars seguint la ruta ciclista del Danubi?

Des del juliol del 1990 aquest lloc arqueològic figura com a patrimoni cultural immoble de gran importància. De manera que gaudeix de la protecció de la República de Sèrbia, Però actualment no es pot visitar. De fet, la localitat segueix intacta des de 1996, mentre que als seus voltants s’hi construí una fàbrica de maons. Per visitar la necròpolis, caldria passar pel terreny de la fàbrica.

No obstant, donat que se suposa que encara queden unes 2000-3000 tombes per excavar, és possible que la investigació continuï en els propers anys i que la localitat s’obri a la visita. L’única condició seria proporcionar els fons necessaris en el marc d’algun projecte internacional. Bé que, si això succeeix, totes aquelles persones que es trobin a la ruta ciclista del Danubi que passa per Sèrbia podran enriquir el seu viatge visitant el lloc més occidental d’Europa al qual van arribar-hi els khàzars semites.

Loading Facebook Comments ...