Peça d'or de la tomba 43 de la necròpolis de Varna (Bulgària)
Peça d'or de la tomba 43 de la necròpolis de Varna (Bulgària)

Varna es troba a la vora de la Mar negra. És una ciutat important, acull el port més gran del país i un dels principals centres turístics de Bulgària. Ja fa gairebé 100 anys que fou declarada ciutat-resort per l’aleshores Tsar Boris II de Bulgària donada la seva ubicació a la costa. Aquestes qualitats com a centre de vacances s’han vist però força complementades durant els darrers decennis, donada la importància del patrimoni que s’hi ha anat localitzant.

La rasa

Sota els carrers de Varna s’hi amagava una joia arqueològica que sortí a la llum l’any 1972 de forma casual. Tot excavant una rasa per a passa-hi una instal·lació elèctrica a la zona oest de la ciutat, a uns 4km del centre, la pala començà a treure peces d’or…

Assabentats de la troballa, els arqueòlegs endegaren excavacions per documentar possibles estructures i els objectes que encara podien quedar a la zona. Tot i que encara no s’ha pogut excavar tota la zona, de la que en queda pràcticament una tercera part pendent, la pala va a donar lloc a la descoberta d’un cementiri de fa més de 6.000 anys amb gairebé 300 tombes.

El cementiri

Tomba 43 de la necròpolis de Varna. (museumvarna.com)
Tomba 43 de la necròpolis de Varna. I, Yelkrokoyade [CC BY-SA 3.0 (http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/)]

Una necròpolis sempre dóna molta informació als arqueòlegs. S’hi poden llegir dades com la dimensió aproximada de la comunitat, les categories socials que la composaven, el nivell de desenvolupament tècnic, les creences i, a partir de l’estudi de les restes humanes, també podem aproximar-nos a la dieta, qualitat de vida, causes de la mort, etc. A Varma, els enterraments consisteixen en inhumacions.

El ritus de la cremació era molt minoritari a Europa i no es generalitzà fins uns mil·lennis més tard. Amb la cultura dels camps d’urnes i l’arribada dels primers pobles indoeuropeus.

En 99 de les tombes el cos es trobava totalment estirat, mentre que a 67 prenien posició fetal. Els objectes que acompanyaven els cossos han permès identificar les primeres com a enterraments masculins, i els segons com a femenins. Així som davant d’una societat que seguia el ritus de la inhumació diferenciada segons el gènere.

Aixovars i or

L’estratificació social queda ben reflectida a partir de la diferent tipologia de tombes pel que fa al seu contingut. No tots els enterraments eren iguals. Des d’aquells en què el difunt era acompanyat per uns pocs objectes, fins a d’altres on s’hi trobaren ceràmiques decorades, destrals de bronze o objectes d’or. Els aixovars han donat una gran quantitat de joies, més de 1.100 objectes entre polseres, collarets i ornaments diversos. A part de l’or, hi ha més de 160 eines de coure, 230 estris de sílex i gairebé 100 de pedra o marbre. La ceràmica també és present a pràcticament totes les estructures. Dues peces son particularment interessants, pintats amb pintura d’or.

Peces d'or de la tomba 43 de la necròpolis de Varna (font: wikimedia)
Peces d’or de la tomba 43 de la necròpolis de Varna ( (font: odisseu.cat)

Una tomba, la número 43 ha esdevingut la més famosa del jaciment. S’ha interpretat com l’enterrament d’un capitost. L’individu, un vell de l’època d’entre 40 i 50 anys, feia 1,70 metres d’alçària portava un ceptre. A part d’aquest element prou significatiu per ell mateix, estava envoltat de nombrosos objectes, entre els quals, destrals de bronze i sobretot, molt d’or. Segons les publicacions, es trobà més or només en aquesta tomba que tot el que s’havia localitzat a la resta del món en jaciments d’aquesta cronologia. D’entre els objectes més curiosos hi destaca un escut d’or, evidentment petit, pel penis.

Tombes d’artesans

La comunitat de Varna, des de la petita badia de la Mar negra, de ben segur que estenia les seves xarxes comercials gràcies principalment, al treball de l’or. Moltes de les joies trobades a les tombes incorporen petxines provinents de la Mediterrània, cosa que evidencia els contactes amb aquesta zona.

Hi ha una colla de tombes on, al costat del cos inhumat, s’hi han trobat eines de coure. Com punxons, martells, destrals, etc. D’aquestes, cal esmentar alguns casos on també s’hi ha trobat tubs de fang, un estri indispensable per a la fosa de metall i que constata el paper destacat que tindrien aquests obradors en la societat de Varna.

I realment havia de ser així, ja que els objectes d’or de Varna són els exemples més antics de treball sobre aquest metall. Aquest fet és el que realment dóna tant de valor a aquest jaciment. Donant per descomptat que algunes de les primeres peces podien haver “desaparegut” en el moment de la descoberta, el material inventariat arriba a 22.000 peces, 3.000 de les quals son d’or amb un pes total d’aquest metall de… més de 6 quilos!

Tombes buides

La majoria de tombes contenien esquelets, alguns acompanyats de d’aixovar, tot i que també hi havia tombes sense esquelet. Lluny de pensar en un robatori dels cossos, aquestes estructures es varen interpretar com a cenotafis o tombes simbòliques. Tindrien la funció de recordar el difunt.

Eren, sorprenentment, de les més riques pel que fa als objectes d’or. I encara una altra sorpresa: moltes d’elles contenien figures de tors humanes i màscares d’argila de mida natural. No hi havia difunt, però si la representació del mateix.

Les màscares sovint anaven acompanyades de petites figures femenines d’or col·locades a la zona del coll per alguna raó que desconeixem. Aquestes figures han estat relacionades amb el procés de gestació i conseqüentment, s’ha interpretat que aquests cenotafis eren de dones. Els enterraments de les dones no contenien cap mena d’eina de guerra, al contrari de les tombes ocupades per homes. Cosa que deixa clara també la divisió de tasques. Ara bé, totes aquestes estructures contenien una agulla de coure, un ganivet de pedra i una fusaiola, resultat evident d’un ritus d’enterrament.

D’on provenia la riquesa d’aquesta ciutat? Doncs de la sal, que ja era un recurs explotat al VI mil·lenni aC. La sal era molt important, ja que era la única via per a la conservació d’aliments. A la zona hi havia la major concentració de roques de sal del continent. L’aigua salada canalitzada en dolls era bullida en forns, dins uns recipients de ceràmica fina creats per al procés. D’aquesta manera, la sal resultant es disposava en blocs amb la forma del recipient, fent-la més apta per al comerç.

La primera ciutat

Un cementiri sempre és prop d’un indret d’establiment. L’any 2012 la premsa parlava del descobriment, només a 35 quilòmetres de distància, d’un assentament fortificat de la mateixa cronologia, conegut com Provadia-Solnitsata i que s’estava excavant des del 2005. Donada la distància, és evident que no es tracta de la ciutat on viurien els individus enterrats a Varna. Però la presència d’ambdós jaciments a la mateixa zona retrata àmpliament el que es pot anomenar la Cultura de Varna.

És un assentament on hi viurien unes 350 persones. Disposava d’edificis de fins a dos pisos i l’envoltava una muralla d’entre 2 i 3 metres de gruix, de força alçada i amb bastions. Fora de la muralla, hi ha una necròpolis amb elements rituals, com és el cas que quatre pous. Aquest conjunt ha aportat valuosíssimes dades a la informació coneguda gràcies a l’estudi de la necròpolis.

L’origen de les ciutats s’ha ubicat, tradicionalment, al Creixent fèrtil. Amb exemples com Ur, del VI mil·lenni aC, Uruk o Eridú, del V i IV mil·lenni respectivament. La cronologia dels jaciments de la zona de Varna situen doncs aquesta comunitat entre les cultures urbanes més antigues del món.

Segons Vasil Nokolov, investigador de l’Institut Nacional d’Arqueologia búlgar, es dónen tots els criteris per a afirmar que som davant la ciutat més antiga d’Europa. Era el centre d’una regió agrícola, un centre de producció, comercial, militar, ideològic amb una estructura de govern que organitzava tant la producció com les estructures socials.


Més informació

Curiosament, tot i la seva importància pel que fa a la història europea, l’assentament de Provadia-Solnitsata no es troba al llistat de Patrimoni de la Unesco. No té, ni de lluny, el ressò d’altres jaciments europeus. A Bulgària però, és una atracció turística més.

YouTube

No Description

Deixa aquí el teu comentari

Loading Facebook Comments ...