Cada dia 23 de maig, un poble balcànic està de celebració a la RFI Macedònia. Una de les minories ètniques del país va gaudir de la seva festa més important. En altres paraules, un poble dels Balcans que no té el seu propi estat va celebrar el Dia nacional del poble aromanès. Es tracta dels aromanesos, també coneguts com “camaleons balcànics”.

El poble aromanès: el seu origen, residència, nom i idioma

El famós compositor austríac Herbert von Karajan era d'origen aromanès
El famós compositor austríac Herbert von Karajan era d’origen aromanès

Parlant de l’origen del poble aromanès, existeixen diverses teories que responen aquesta pregunta de diferents maneres. Per començar, un grup de teories considera que els aromanesos són un poble d’origen traci o il·liri, mentre que un altre implica que es tracta dels ascendents dels grecs romanitzats.

A part de que les teories sobre el seu origen siguin diverses, els aromanesos també viuen relativament separats entre ells a causa de les fronteres balcàniques. Així doncs, el poble aromanès habita en diversos països dels Balcans, des de Grècia, Macedònia i Albània al sud, fins a Romania i Hongria al nord. Bé que, de tots aquests estats balcànics, sense oblidar-nos de Bulgària i Sèrbia, només a Macedònia els aromanesos gaudeixen de l’estatus d’una minoria ètnica. En els altres estats, aquest poble es percep com una minoria cultural.

D’altra banda, pel que fa al seu nombre, s’estima que en els Balcans resideixen al voltant de 250.000 persones que parlen l’idioma aromanès. No obstant això, el nombre exacte segueix sent desconegut atès que la majoria dels aromanesos balcànics està sotmesa a una amplia assimilació, al llarg de la península.

L‘aromà, d’origen llatí, figura com una de les llengües balcàniques més antigues. La preservació d’aquest idioma actualment es considera com una qüestió relacionada amb la supervivència del poble aromanès al sud-est d’Europa.

L’edat d’or aromanesa: Moscopole al segle XVIII

Bé que, tot i ser actuals, els temes com la preservació d’aquest idioma i la supervivència nacional s’originen a l’època en què va finalitzar l’edat d’or aromanesa. Això és, al període de la caiguda de l’antiga ciutat de Moscopole.

De fet, aquesta ciutat, situada al sud-est d’Albània, al segle XVIII representava el centre cultural aromanès. No obstant això, l’anomenada edat d’or es limita a dues dècades del segle XVIII, entre l’any 1750 i el 1769.

Durant aquest període, a Moscopole -el nom de la ciutat a l’aromà- es va fundar la primera Universitat dels Balcans, coneguda com Nova Acadèmia. A més, els seus habitants disposaven d’una impremta, mentre que la ciutat lluïa aproximadament 80 esglésies ortodoxes. En conseqüència, Moscopole figurava com una de les ciutats més importants i pròsperes dels Balcans.

Moscopole estava poblada per al voltant de 50.000 persones, gairebé totes d’origen aromanès.

Per aquesta raó, la ciutat era una presa temptadora a diversos invasors. Per tant, a la segona meitat del segle XVIII, va ser atacada dues vegades per l’exèrcit otomà. No obstant això, el cop final a l’era d’or aromanesa la va donar el general Alí Paixà Tepedelenli, en cremar per complet Moscopole el 1821.

Diccionari en aromanès, búlgar, grec i albanès del 1770. El lingüista Johann Thunmann va publicar un llibre el 1174 basat en la seva visita a a Monopole on detalla que a la ciutat pr`cticament només es parla aromanès.
Diccionari en aromanès, búlgar, grec i albanès del 1770. El lingüista Johann Thunmann va publicar un llibre el 1774 basat en la seva visita a a Moscopole on detalla que a la ciutat pràcticament només es parlava aromanès. “Sobre la llengua i història dels albanesos” va representar l’inici de l’estudi de la lingüística dels pobles de l’est.

L’aeroport de la capital albanesa, Tirana, porta el nom d’una persona d’origen aromanès, mundialment coneguda. Es tracta de la Mare Teresa de Calcuta.

Per què els aromanesos es consideren els “camaleons dels Balcans”?

Atès al fet que es dedicaven principalment al comerç, sense participar en batalles, els aromanesos buscaren el seu refugi a l’exili. Per tant, a principis del segle XIX es van trobar dispersos en diverses ciutats balcàniques, tot i que una part del poble aromanès va arribar fins a Àustria i Polònia.

D’una banda, aquesta migració anava acompanyada amb les primeres assimilacions aromaneses. Per l’altra, els mancava la consciència per la preservació de la llengua aromanesa i la seva identitat en general. Bé que, el sentiment de la preocupació es devia a una de les característiques d’aquest poble balcànic que va sortir a la llum en el període de les migracions. La flexibilitat.

En altres paraules, els aromanesos s’adaptaven fàcilment als entorns en què s’establien. En aquest sentit, pràcticament sense resistència acceptaven l’ús de l’alfabet de les seves noves pàtries. A més, tot i que la primera gramàtica de l’aromà es va publicar al 1813, durant els últims segles molts van deixar d’utilitzar la seva llengua materna.

Però no només això. D’igual manera que els camaleons canvien de color per sobreviure en la natura, el poble aromanès va començar a canviar fins i tot els seus propis noms i cognoms. En conseqüència, s’han guanyat el títol dels “camaleons dels Balcans”.

Al territori balcànic és un cas freqüent que les unitats militars i paramilitars portin noms d’animals. Per tant, en les Guerres de Iugoslàvia, entre d’altres unitats, van participar els Tigres i els Escorpins. No obstant això, els “camaleons dels Balcans” no tenen res a veure amb els conflictes armats ni la violència en si.

¿Els khàzars balcànics?

No obstant això, els “camaleons dels Balcans” no és l’únic títol que s’associa amb el nom dels aromanesos. És a dir, per una raó en particular, aquest poble també es relaciona amb els antics khàzars.

De fet, els khàzars van ser una tribu d’origen turc que des del cinquè segle habitava el territori al nord del Caucas, establint el khanat khàzar a la zona del Mar Caspi. Després de la derrota que el khanat va patir al 965, els khàzars es van refugiar als països veïns. A més, a causa de l’acceptació de les diferents religions, principalment el judaïsme, aquest poble es va fusionar amb els altres, desapareixent en la història. Per tant, donada l’amenaça que l’assimilació representa per a la supervivència aromanesa, ells es coneixen com els “khàzars balcànics”.

La preservació de la llengua aromanesa i el suport de Catalunya

Situació de la minoria lingüística aromanesa actualment
Situació de la minoria lingüística aromanesa actualment

Amb l’objectiu d’evitar el destí dels khàzars, des dels anys 90 diverses associacions aromaneses estan treballant per donar suport al creixement de la consciència nacional del seu propi poble. Com a resultat, més de 50 escriptors vius al llarg de tot Europa avui en dia escriuen i publiquen poesia i prosa en aromà.

En aquest sentit, amb el suport dels PEN Clubs de Macedònia, Sèrbia, Bulgària i Catalunya, al Congrés del Pen Club Internacional que va tenir lloc a Bogotà el 2008, es va aprovar la resolució per a la formació del Pen Club aromanès. Una iniciativa totalment en línia amb l’opinió de la mort del cantant croata d’origen serbi, Arsen Dedic, segons el qual la llengua és l’única pàtria. Dit això, esperem que els aromanesos no la perdran. És a dir, que ells mateixos no es perdran en l’oblit balcànic i europeu.

Deixa aquí el teu comentari

2 COMENTARIS

    • Hola Joan! Graciès pel teu comentari. Estic d´acord amb tú, a mi també em sembla que els Balcans encara representen una regió relativament desconeguda per a la gent de Catalunya. Això si, els de Històries d´Europa estem aquí per canviar la situació actual al respecte. Una salutació!

Loading Facebook Comments ...